Alvà, V.

Alós, C.

Pereira, Ferran

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treb. Soc. Cat. Biol., Vol. 37 ( 1985) 81-86
LA PROTECCIO DELS RECURSOS NATURALS: EL PARC SUBMARI
DEL CAP DE CREUS
F. PEREIRA, C . ALOS I V. ALVA
Departament de Zoologia. Facultat de Biologia.
Universitat de Barcelona.
SUMMARY
In the wildlife management, the protection of
resources has been asumed lately by the Admi-
nistration Programs but without priority. Ne-
vertheless, all the catalonian coast needs some
form of protection, only few sites are rich
enough nowadays. The two main places are,
curiosly, in both and the country: the Ebro del-
ta and the peninsula of Cap de Creus. The fi rst
has been declared Natural Park recently. The
second is the subject of this work.
INTRODUCCIO
La peninsula del Cap de Creus consti-
tueix I'extrem mes oriental dels grans siste-
mes orografics de la zona axial pirinenca.
A traves d'ella, la Serra de l'Albera s'en-
dinsa en el mar creant una costa abrupta i
ferestega integrada per foscos esquists cam-
brians i ordovicians que donen lloc a plat-
ges 1 calanques codoloses.
Geograficament i paisatgistica represen-
ts ]a continuacio de la Marenda mentre
que, cap al sud, discorda amb la marina
del Baix Emporda i amb la resta de l'ano-
menada, turisticament, «Costa Brava».
La part aeria de la peninsula compren
zones muntanyoses i un complex sistema
de valls que van a trobar el mar en una
costa alta i complicada que ha sofert un
enfonsament recent i suau. Tanmateix,
aquesta transgressio explicaria la transfor-
macio de les desembocadures de les rieres
en petites ries corn la de Cadaques aixi
corn la codolositat de les riberes.
La major part de les valls passen per zo-
nes despoblades tot configurant una xarxa
hidrografica complexa de riuets, bassals,
aiguamolls, salts, etc., sovint amb aigues
pures. Els accidents geografics molt va-
riats, tenen totes les orientations possibles.
S'hi troben zones molt termiques i d'altres
totalment exposades a la tramuntana, ra-
conades molt humides i llocs secs i asso-
lellats.
82 1. PI RLIR 1. ( v O / 1, v 1 1
Potser un dels aspectes mes notables de
la regio es 1'estranya convivencia, a poca
distancia les unes de les altres, d ' especies
orofiles d'afinitats pirinenques i d'especies
termofiles d'afinitats meridionals , que arri-
ben aqui seguint la costa . A aquesta convi-
vencia d'elements biogeografics diversos
s'afegeix un cert caracter insular de la re-
g16, manifestat per 1'existencia de moltes
especies relictes que s'hi han refugiat. (LLI-
MONA, corn . pers.)
Des del punt de vista geologic es de des-
tacar la presencia dels deferents graus de
metamorfisme , dels gneis d'origen volcanic
del Port de la Selva, d'afloraments grani-
tics poc metoritzats , de grans dics de peg-
matita i, sobretot, de zones de milonites
(roques metamorfiques formades a gran
profunditat en grans zones de discontinu*f-
tat tectonica), que en fan una regio del ma-
xim interes cientific.
Des del punt de vista edafologic , hi tro-
bern una diversa gamma de sols desenvolu-
pats sobre roques acides i interessants
exemples , poc frequents , de sols amb cros-
ta no calcaris o de sols salinitzats per les
sals cicliques aportades per la tramuntana.
Aquestes i moltes altres singularitats fan
d'aquesta zona un museu natural d'un gran
interes per a la recerca i tambe per al co-
neixement popular de la natura terrestre i
dulciaquicola, en especial pel que fa a la
condicio mes important : 1'encara petit po-
blament huma.
Pel que fa al seu litoral, motiu del pre-
sent treball, son realment nombroses les
condicions i els aspectes que s'hi reuneixen
per a conformar un ecosistema de gran ri-
quesa . Fins a l'actualitat s'han efectuat
nombrosos estudis de la flora i fauna ben-
toniques clue , malgrat no contemplar al-
guns grups biologics, asseguren sens dubte
la gran importancia dels sistemes costaners
del Cap de Creus.
Les praderies de la fanerogama Posido-
nia Oceania son avui dia en vies d'expansio
tot recuperant - se de la degradacio produi-
da en els darrers vint anys per la contami-
nacio. La instal•lacio de plantes depurado-
res en llocs estrategics, tot i que encara no
funcionen amb prou continuetat, ha aturat
la involucio de 1'altina i potenciat ]'aug-
ment de diversitat en les badies, cales i
platjars. Especies extremadament sensibles
a la pol•lucio, desaparegudes de la zona
1'6ltima decada, s'estan retrobant recent-
ment. Tal es el cas de la nacra (Pinna
nobilis) o del cavallet de mar (Hippocam-
pus hippocampus).
La biocenosi de P. oceanica te, si mes
no, d'altres elements d'interes. Ocupa una
superficie del 80 % dels fops litorals fins
als 50 mts; batimetricament arriba en certs
indrets fins als 45 mts; presenta estructures
de creixement interessantissimes com son
les barreres i els canals <<inter-mattes>> de ]a
costa de Ilevant i, finalment, es la base
principal dels recursos pesquers del litoral.
Respecte a les comunitats instal-lades
sobre substracte due, la biocenosi d'algues
fotofiles i els pre-coral•ligens destaquen per
acollir un gran nombre d'especies d'inver-
tebrats, bona part dels quals son de pecu-
liar distribucio geografica i batimetrica. No
obstant, el paisatge biologic mes interes-
sant es, sens dubte, el coral•ligen o bioce-
nosi coral•ligena. La baixa temperatura de
les aigues, la forta hidrodinamica i l'orien-
tacio ombrivola de la costa nord, condicio-
nen l'enclau coral•li mes gran de tot el
Mediterrani. L'extracci6 del coral iniciada
pels bussos grecs fa mes de cent anys, crew
una industria encara vigent si be regulada
per la Generalitat. La fauna d'aquesta bio-
cenosi s'ha revelat, fins ara, d'una riquesa
superior a la que tenen la major part de les
Reserves i Pares Naturals francesos del
Mediterrani.
ESTAT ACTUAL DE LA QUES 110
Els motius que aconsellen I'adopcio de
mesures per tal de salvaguardar un sector
del patrimoni natural no son exclusiva-
!.A PROTECCTO DELS RECURSOS NATURALS: EL PARCSUBMARI DEL CAP DL (REUS 83
ment de caire biologic o naturalista. D'una
part, cal considerar que tot tipus de regula-
cio de la relacio home-natura afecta les
dues parts d'aquest binomi. Activitats hu-
manes com la pesca, la industria, la viven-
da o l'esport son, entre d'altres, implicades
quasi necessariament. Hom crew adient
que aquesta implicacio sigui el minim de
restrictiva i el maxim de participativa.
D'altre part no s'ha d'oblidar que el patri-
moni natural es tambe patrimoni public i
en aquest sentit, no tan sols s'ha de vetllar
per tal que no es malmetin els sews ele-
ments, sino que ha de ser el principal mitja
per acostar 1'home a la natura. L'educacio
civica i la divulgacio cientifica realitzades
a tots els nivells son una de les finalitats a
assolir i potenciar. En cas contrari, hom
podria pensar que fer un Parc Natural es
prohibir drasticament 1'acces al public,
amb la qual cosa el que s'aconseguiria, so-
cialment, fora perdre una part del prop]
territori. Queda clar que es tracta d'impe-
dir tota mena d'accions que puguin alterar
els sistemes naturals i de reglamentar les
formes en que, complint 1'anterior, aquests
sistemes (o una part important dells) esti-
guin a I'abast de la societat.
Aquests i d'altres plantejaments han es-
tat for4a vegades exposats i discutits amb
motiu d'altres tants projectes (BALLESTER,
1971, FoLCH, 1976, Ros, 1985), ja sigui al
nostre pais com a Franca i Italia, de forma
que estalviem els comentaris sobre cada un
dels punts basics prou coneguts i acceptats.
Hi ha, pero, un aspecte que resta, en el
nostre parer, penjat. Sovint ens hem pre-
guntat que es el que cal per tal de fer un
Parc Natural, i per que aquest o un altre
indret encara no ho son. Possiblement,
ambdues questions tinguin la mateixa res-
posta: s'hi veuen implicats (o ho volen
estar) masses sectors de les Administra-
cions (diferents Ministeris, Subsecretaries,
municipis, etc.) i s'hi veuen afectats negati-
vament alguns sectors socials de la zona
(pescadors principalment). Tal es aixi que
els projectes redactats fins a 1'actualitat
(millor o pitjor concebuts) no han pogut
resoldre, a mes a mes d'altres entrebancs
especifics de cada cas, aquests problemes
previs.
Ultra aixo, un tercer parametre ha de ser
solucionat per assegurar 1'existencia d'un
Parc Natural: el seu manteniment. En
aquest sentit, 1'experiencia obtinguda a
Franca pot servir de punt de reflexio ini-
cial. No es suficient atorgar la categoria
juridica de proteccio a una zona si no es
compte amb els mitjans economics que as-
segurin el funcionament, amb els mitjans
legals que garantitzin, d'una manera efecti-
va i drastica si s'escau, la funcio de salva-
guarda i, per ultim, amb la col•laboracio
conscient i voluntaria dels sectors socials
implicate. Considerem aquests tres requi-
sits com a condicions sine qua non per a la
instal•lacio d'un Parc Natural funcional.
En el cas concret que ens ocupa, el Cap
de Creus, 1'area a protegir afecta dos muni-
cipis, Cadaques i el Port de la Selva, aixi
com les seves respectives confraries de pes-
cadors, poguent-se ampliar cap al sud si es
veies interessant, en el qual cas s'implica-
ria al municipi i confraria de Roses. En
segon Iloc, la Diputacio de Girona es 1'en-
titat idonia per coordinar les relacions en-
tre el Parc i les entitats de caire mes ampli,
a mes a mes de les competencies que per
dret li pertoquen.
La Generalitat de Catalunya es, sens
dubte, qui ha d'engegar la g6esti6 en tots
els seus aspectes basics: declaracio, gestio
del financament i constitucio del marc ju-
ridic. En general, pel que fa a les conside-
racions basiques, cal referir-se a Ros,
1985, afegint-hi els seguents aspectes:
a) La peninsula del Cap de Creus ha es-
tat declarada <<Paratge Protegit» per la
Generalitat el Julio] de 1980, amb la im-
mediata intencio d'aturar I'expansio urba-
nistica, alhora que s'ha avancat un pas en
el cami obligat cap a la declaracio de Parc
Natural.
84 E. PERELRA, C. ALOS L V. ALVA
b) Un dels elements que mes malmet els
fons tous i les praderies d'altina -els ros-
secs dels bous en fondals inferiors als
50 mts. ( prohibits des de fa molts anys inu-
tilment)- ha estat eliminat recentment en
signar- se un acord entre les Confraries im-
plicades i la Ayudantia de Marina de la
zona . Cal entendre el fet com una voluntat
(clarament independent de la possible exis-
tencia d'un Parc Natural Submari en el fu-
tur) de salvaguardar el patrimoni natural.
c) L'activitat pesquera amb ormeigs tra-
dicionals (« pesca petita >>) significa, en el
moment actual , un impacte petit en els sis-
temes naturals. El minvat nombre d'em-
barcacions , les cafes per sota dell 60 mts
de fondal ( limit batimetric del Parc Natu-
ral) o per fora dels limits superficials (cas
de tranyines i palangrers ), l'us discontinu
d'alguns arts ( mandrabes pels bonitols a la
primavera i l'estiu, Ilagosteres a I'hivern) i,
en especial , la mitjana de 200 dies/any de
mal temps que impedeixen la pesca costa-
nera fan , tots plegats, que l'esforc pesquer
tingui una incidencia escassa en tota la
zona. Encara mes, l'orientacio general que
esta prenent la pesca davant 1'entrada a la
Comunitat Economica Europea apunta a
I'agonia d'aquest tipus de pesca i no pas a
la seva potenciacio.
d) No es concebible una reserva subma-
rina sense la proteccio d'una part de la
zona aeria adjacent . En aquest sentit cal fer
palesa 1'existencia de la Comissio de Ges-
tio Temporal del Parc Natural del Cap de
Creus, depenent de la Institucio ' Catalana
d'Historia Natural. La funcio d 'aquesta co-
missio contempla la creacio d ' un Parc Na-
tural aeri i submari.
e) Una possible solucio per a compensar
els pescadors de les inevitables restriccions
que imposa un Parc Natural es la creacio i
explotacio de esculls artificials . Tanma-
teix, la ]lei preveu que I'esmentada explo-
tacio pot ser realitzada per les confraries
de pescadors a canvi d'encarregarse del seu
manteniment i vigilancia. Aquesta possibi-
litat ha estat ja estudiada per la Confraria
de Pescadors del Port de la Selva, de mane-
ra previa, el que assenyala el seu interes
pel tema.
f) Pei que fa al capitol de restriccions cal
fer les seguents consideracions:
l.a Les vies d'acces al Parc han de ser
poques i controlades. Cal evitar obrir-ne
de noves i aprofitar la xarxa de pistes exis-
tent. Igualment, els vehicles haurien d'es-
tar limitats als propis serveis del Parc.
2.a La navegacio esportiva a motor hau-
ria de limitar-se a una distancia minima de
mitja milla de costa. En qualsevol cas, I'ac-
ces al Parc per via maritima amb embarca-
cio propia hauria de comptar amb I'oportu
permis.
3a L'acces sense guia hauria de limitar-
se als itineraris establerts.
4a La practica de la immersio amb esca-
fandre autonom, restringida a grups amb
monitor-guia i amb embarcacions del Parc
o afiliades a ell (algunes embarcacions de
pesca ja ho fan i serien les mes adients en
funcio dels seus coneixements de la zona).
5.a La pesca esportiva (amb canya i/o fu-
sell) completament prohibida, ja que con-
tribueix a la rarefaccio selectiva de certes
especies (nero, Ilobarro, etc.).
6.a La pesca del coral per professionals
amb permis, igualment prohibida pels ma-
teixos motius que en el cas anterior. No
obstant, aquesta restriccio tindria poca re-
percusio en els coralers ja que el limit bati-
metric del Parc es situaria als 60 mts. i les
seves activitats ultrapassen quasi sempre
aquests fondals, situant-se, en consequen-
cia fora dels limits del Parc.
7.a En qualsevol cas, cal prohibir 1'ex-
tracci6 de tot tipus d'organismes marins
sense permis.
8.a Durant l'epoca de maxima afluencia
de visitants, cal definir el nombre maxim
de persones per zona i dia, tant per terra
com per mar.
g) Es totalment imprescindible, ja que
aixi ho demostra I'experiencia obtinguda
LA PROTEC('LO DELS RECURSOS NATURALS: EL PARC SUBMARI DLL CAP DL CREU.S 85
en els pares francesos, un eficient servei de
vigilancia i un exemplar sistema de san-
cions.
h) Com a sintesi de les activitats que
s'haurien de desenvolupar, cal esmentar
les seguents:
l.a Servei d'assistencia al public. Moni-
tors per grups de qualsevol nivell cultural.
El Parc hauria de prendre una actitud di-
namica tot potenciant els seus itineraris.
2.a Servei d'ensenyament. Especialment
dedicat als estudiants i facilitant l'estada i
la realitzacio de cursets.
3.a Servei d'investigacio. Dedicat als
alumnes de segon I tercer cicle universitari.
4.a Servei basic d'investigacio. Realitzat
per ('equip de cientifics del Parc amb in-
tervencions temporals d'investigadors d'al-
tres centres. En aquest sentit, es compte
amb I'oferta de col-laboracio del personal
del Laboratoire Arago de Banyuls de la
Marenda i del Parc Nacional de Port Cros.
5.a Servei de formacio. El Parc es el Iloc
idoni per realitzar cursos de formacio i/o
especialitzacio. El concepte ampli d'Escola
de Mar pot donar una idea de les possibili-
tats: escola d'escafandrisme (esportiu, pro-
fessional i cientific), escola de pesca, escola
de navegacio, escola de guies de natura, es-
cola d'arqueologia, escola de fotografia i
cinematografia submarina, etc.
i) Els limits geografics del Parc estarien
delimitats per la cala Catiua (extrem occi-
dental) i la punta Cudera (extrem oriental)
o per d'altres punts proxims als esmentats.
Les dues zones immediates als extrems ac-
tuarien d'espais de transicio o <pre-parc»,
assenyalant-se a ('interior del Parc propia-
ment dit, les arees de proteccio total, altra-
ment dites Reserves Integrals o Santuaris.
j) Com es pot comprovar a qualsevol
mapa, la zona cau fora de nuclis de pobla-
cions, amb les avantatges que aixo signifi-
ca, Ilevat del cas del Club Mediterranee.
Instal-lat a ('interior de la cala Culip, rep
una gran afluencia de turistes al Ilarg de
]'any funcionant a tots els efectes com una
poblacio (eliminacio de residus sense de-
puradora, concentracio d'embarcacions es-
portives a motor, concentracio de pesca-
dors esportius i d'escafandristes que no ho
son tant, etc.). No es pot suposar 1'existen-
cia d'un Parc Natural englobant una con-
centracio humana, per la qual coca passa a
ser l'obstacle mes important de tot I'afer.
k) Per ultim, hom suggereix que l'admi-
nistracio del Parc, representada per un Pa-
tronat constituit per representants de tots
els sectors implicats, estigui supeditada al
minim nombre d'estaments oficials (Con-
selleries, Ministeris, Subsecretaries, etc.).
BIBLIOGRAFIA
A L(IER, H.. 1982. La plongee scientilique et Ies reser-
ves sous-marines francaises. Bull. Inst. Ocean.
Monaco, n.' 3 special: 43-47.
BALLESTER, A., 1971. Proyecto para el establecimien-
to de un Parque-Reserva Submarino en ]as Islas
Medas (Costa Brava, Gerona). Inmersibn r Ciencia,
3:7-3 3.
BoLDOLRESQUE, Ch-J. & MEINFSZ, A., 1982. Decou-
verte de I'herbier de posidonie. Cahiers du Parc
National de Port C'ros, 4. Ed. Parc National de Port
Cros, Parc Nature] Regional de la Corse, G.I.S. PO-
SIDONIE (Gardanne).
DLt3ERNARDI, E., 1981. Reserve sous-marine de Mo-
naco. Note sur les recifs artificiels. Etudes et Re-
rues. Conseil ,ii'neral des pi^chc.s pour la .%fc'diterra-
nt^e, 58:339-341.
FALCONETTI, C.: FREDJ, G.: JAUBERT, J.: LAFALRIE,
M.: LEGER. G. & V AISSIERE, R.. 1974. Releves to-
pographique et biocenotique precis d'un pare expe-
rimental sous-marin (Beaulieu-sur-Mer. d'un parc
experimental sous-marin (Beaulieu -sur-Mer, Alpes
Maritimes, France). Rapp. Proc. Verb. Reun.
Comm. Int. Expl. Scie. .Mer .Mediterranee, 22,6:
109-112.
FOLCti, R. 1976. Natura, tis o abds' Llibre Blanc de
la Gestio de la Natura al.s Paissos Catalans. Ed.
Barcino. Barcelona.
LAFAURIE, M. & MEINES7, A., 1974. Creation d'un
parc sous-marin de repeuplement experimental
(Beau lieu-sur-Mer, Alpes Maritime. France). Rapp.
Proc. l'erh. Reun. Comm. Int. Expl. Scie Mer Me-
diterranee, 22,6:103-105.
O'N EIL, J. & M FINES? A., 1980. Les reserves des co-
tes francaises de Mediterranee. Etudes et Sports
sous-marins. 51:22-28, If., 15 cartes.
Ros, J.D.. 1984. <Les Illes Medas, Parc Naturalo. In
Els sistemes naturals de les Ines .tifedes. I.E.C. Bar-
celona.
SOLE I SAH.ARis, Ll., 1958. Geogralia de C'atalunva
(Vol. 1). Ed. AEDOS , (I.' ed.). Barcelona.


La Protecció dels recursos naturals: el parc submarí del cap de Creu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert