Miracle, Maria Rosa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COMPOSICIO I DISTRIBUCIO ESTACIONAL
DEL ZOOPLANCTON DEL LLAC
DE BANYOLES
Comunicacib prescntada cl dia 18 do marts de 1971 per
M. ROSA MIRACLE
Professora Ajudant do la G:uedra d'Ecologia
de la Universitat de Barcelona
INTRODt'ccIo
Paral•lelanient amb els estudis quimics , fitoplanctbnics i de produccio
primaria del Ilac de Banyoles , hom ha anat estudiant la composicio i va-
riacio estacional de la fauna planctonica del Ilac.
Banyoles constitueix un model molt interessant per a 1'estudi del
zooplancton . Pel fet d ' omplir - se quasi exclusivament pel fons i buidar-se
superficialment , cs coin un cultiu continu . T1 fet d'csser constituit per
diverses conques de diferents extensions i profunditats condueix a una frag-
mentacio demografica de les poblacions : les especies que presenten mi-
gracions verticals fortes tendiran a segregar - se en les diferents conques.
La inversio termica a l'hivern li confereix un caracter singular i, en
allotjar poques especies, ens en facilita de manera considerable el comp-
tatge i 1'estudi.
La fauna del llac de Banyoles es banal , contra el que hom podria pensar
tractant- se d'un llac pre -glacial . Potser seria d'esperar de trobar -hi espccies
endentiques o relictes -malgrat que a petita escala-, com en el Ilac
Baikal . Pero en aquesta zona , que ha estat probablement sotmesa a una
gran activitat tectonica, la composicio faunistica , almenys quant al planc-
ton, cs prou torrent ; encara que algunes de les especies presenten carac-
teristiques que les diferencien dels individus d'aquestes que es troben en
altres llocs. Aixi, per regla general , els copepodes son rates petits i des-
pigmentats it Banyoles.
Per cxemple : A rctodiaptoinus salinus, vermell i d'1 , q-1,8 mm (les
femelles) a Lleida i Balears , es transparent i d'I,1 - 1,3 mm (les femelles)
a Banyoles 3• `; Tropoc''clops prasinus , verd - negros en moltes localitats,
es mcs pallid a Banyoles 3. Tambe la larva del dipter Chaoborus, que en
genera l to pigmentats els sacs aeris , a Banyoles els tc molt mcs pallids.
MMATERIAI, I DMETODES
Horn ha obtingut mostres quantitatives duplicades quinzenals, a quatre
estacions i diferents profunditats, sempre a la ntatcixa horn, durant till any
(desenibre 1970 it getter 1971). Les mostres foren filtrades (amb malla de
81
4 I. ROSA MIRACLE
63 j,m d'obertura corn it maxim) d'una doble ampolla de Van Dorn
de 8 litres, i estudiades separadament amb cubetes de sedimentacio i mi-
croscopi invertit.
RESULTATS I CONCLUSIONS
I. Comunitat zooplanctonica de Banyoles
El plancton dels llacs es pobre, en general, si el comparem amb el del
mar. Nornes hi ha tres grups importants de metazoaris: rotifers, cladocers
i copepocles, a mes de la larva d'un insecte (Chaoborus), la qual esta
especialinent adaptada a la vida en suspensio per la possessio de bom-
bolles d'aire.
La comunitat de Banyoles es formada per quatre crustacis que cons-
titucixen mes del 56 % del nombre total d'individus: I) Diaphanosoma
brachyurum, cladocer filtrador de partfcules mes aviat petites, animal gran
i lent que nomss apareix it 1'estiu; 2) Arctodiaptomus salinus, diaptomid
filtrador de Cyclotella (diatoinea) i de vida llarga (2 generations I'any);
3) Tropocyclops prasinus, ciclopid petit de vida curta (3 0 4 mesos) que
s'alimenta tambc principalment de fitoplancton; i 4) Cyclops abyssorum,
ciclopid gran i de vida Ilarga (tin any), depredador, sobretot de diaptomids
que son una mica mes grans que ell mateix. Una estructura paral-lela es
dona en altres llacs, i 6s extraordinariament similar la comunitat del llac
Biwa (Japo) , coincident fins i tot en l'abundancia relativa de les espe-
cies vicaries.
L'altra part important del plancton 6s forniada per diverses especies de
rotifers, ones filtradores, adaptades a escapar-se dels depredadors gracies
a la possessio d'apendixs, Filinia, Poll'arthra, Pedalia, i tines altres de-
predadores, sobretot Asplanchna sieboldi i Synchaeta. Trichocerca tam-
be hi es reconeguda.
A la Taula I han estat reunides totes les especies reconegudes en el
plancton de Banyoles durant aquest any. Donen idea de llur irnportancia
en nombre ('individus en aquesta comunitat. Fora de les esmentades an-
teriorment, les altres especies representen una part molt Ines petita de la
comunitat ja que: I) Aloltes son litorals i entrell al plancton espo-
radicament o be hi entren els loves durant ones cpcxlues deternti-
nades (ex. Ath'yaephyra desmaresti). 2) D'altres son tan sols abundants
una part molt limitada de 1'any (ex. Collotheca, gran nombre cl juny
i juliol). 3) D'altres, finalnient (ex. I:eratella), no atenyen mai glans noln-
bres, sing que mantenen una abundancia relativa baixa. 'I'ambs hi ha
el cas de les que pertanyen al neuston, cs a dir, els pobladors de la
82
CO;l1POSICI6 DEL ZOOPL.L\ CTON I)EL LL.AC DE B. i \ POLES
TAULA I
FREQULNCIA RELATIVA DE LES ESPVCIES DEL ZOOPLANCTON
DE BANYOLES
Nombrc
indiv./total ("o) Long. cn mm
Collotheca sp. 0,8o -
Conochiloides sp. <0,1 -
Pedalia sp. Pl. 15 0,130
Filinia sp. Pl. 6 0,150
Asplanchna sp. Pl. 0,55 0.975
Keratella quadrata 1,93 0,120-0,210
Brachionus calerflorus < 0,1 0,2 50
Brachionus sp. 0,180
*Jltacrochaetus altarntrai o,o6o
*Trichotria pocillum » 0.300
*Lophocaris salpina 0,120
*Euchlamis sp. 0,200
Anuraeopsis fissa 0,100
Notholca acuminata 0,16o
Colurella sp. 0,110
Epiph anes sp. 0,200
*Lecane luna 0,120
*Lecane sp. 0,080
Polyarthra sp. pl. 9,8 0,150
Synchaeta sp. pl. 1,3 0,220
Trichocerca sp. pl. 2,38 0,138
CLADOCERA Diaphanosoma brachyurum 6,2 0,7-0,8
Daphnia longispina < 0,1 1,6
Scapholeberis mucronata 0,60
Bosmina longirostris 0,40
*Alona rectangula 0,30
COPEPODA Acanthocyclops bicuspidatus 0,5 o,8o
*Eucyelops serrulatus < 0,1 1,0
Tropocyclops prasinus 0,550
Cyclops abyssorum 2,3 1,10
Arctodiaptomus salinus 18 1,30
DECAPODA *Atyacphvra de.nnaresti (larves) <0,1 3,0
1)m r1:RA Chaoborus crystallinus < 0, 1 11,2
* Espccies quc no son tipicatncnt planctOnigties.
83
li ,V. ROS.^1 ,IIIK.ICI.I{
pel•licula superficial (Schn^^holeberis ffaucro^arlla), que, per la forma d'ob-
tenir les mostres, raramenl hi en^ren.
La convivcucia de dicersos cladbcers en el plancton, sobretot la de Dia-
^hanosonaa brrcch^-ffr^^fn. i Dn(^lrnia lnff^^ishi^ta, es Bona en molts altres
llocs'^ 4 a causa de difercncies en llur aparell filtrador; la primes s'ali-
menta de particules mcs petites que la segona.
^. :^linfenlaciri rlels (iltradors
Yer tenir uua idea de la fillracio de 1'Arctodinpl^>fnus salinus, ham ha
fet un experiment en el laboratori mitjanaant un cultic d'algues marcades
amb Carboni radioactiu. Ham dedueix que el volum d'aigua filtrit es funcio
de la concentracio dalgues, de manes que 1'aliment. obtingut resulta mes
o men^^s constant i que, per a un mateix cultic d'algues, es considerable-
rnent mcs gran a la fosafr que a la llum (figura i). Aquest ultim fet pot
mm'!h
fd V ats • a la fosca
• a la llum
30
12, 5
9 l
^^ •
3,1 '^- _
`
__
______
30 50 100 70^ cpm x lU'
Chlanf}^dofnorfn.c A'ilarhin Chlorellu
Ftc. f. - 7:Ixa de fillracio d^.Irfio-
di^^^tonuf,c calimfs en suspensions de
difcrcnt conccnu^acio dalgues, a la
Ilum i a la fosca
Els cpm do 1+CO^IHNa amb que han
esta^ nlarcuks ICs al^ncs sfin flnuili
.. .. .......~.'.°/~~..
estar lligat amh la fnigracio ^°ertical d'aquests diaptomids, en el sentit
que de nit filh,en mes i el mateis fnovifnent cap amunt dels apendixs en
filtrar els faria pujar cap a la supcrficie ^'^ ^^.
3• Densilal de ^oblaci^i r^l llrtf^^ rle l'a^fy i ^lish-ib^tcio z^erlical
Suposanl uua profunditat mitjana de f2 metres, el Hombre local d'ani-
mals plancti>nics del 11ac de Banff-ales, que tc uua supcrficie dunes
goo ha, seria aproximadament de foo mil nfilions per berme mitja du-
ran^ 1'an^^. Aqucsta pohlacio correspon a uua densitat mitjana per m= de
tioo.ooo.ooo.oooj f oo x f o.ooo - (ioo.ooo indicidus.
La distribucifi estacional del zooplifncton segueix el cicle general del
llac; a 1'estiu esta estratificat, i la major part d'indicidus es troben a la
8q
A v
C C
U
t9
3
G
O
04
04
ti
0
1(^
1!)
O
0
0
00
0
0
O
00
x
O
O
O O o_^ O O O
L^r L,
^I V N 1n
0 I^ OU P- L7
'n cn ,I,
-. - I -.
O O O O O O
d" O O O
C: 00 1-
--
C'••J
00 OQ II') Cn 00
N
0
0
C^
cl^
.^ 00
1On 1^ 4_ C'_
C -+ r
O O O O 0
C
o
C t^
00
00
0
i
o
C N
r a^
C4
L')
^ C1
c^ a
04
0
O
00
co
O 04
of :O
w
d O0
OC
0 0
go
O
0 0 O O 0 0 0 o 0 0 0 0 0 0 ^ 0
>n00 O w 0 0 Lcc 0 ^ I x Ci0
P1 04 GV l^ 1^ L'^ 1^ G^
C4 N.
•-
0
Cl
O
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 O 0 0 0 0 O 0 0
0 0 cc co O= 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3
C x x O d" cn o 0 1- 0 o d
N. d O L7 =7 d^ L7 1. O
d^ -• 00 =^ a -^ 00 O 00 -^ Cc -w -
cv .. '^ 00 w a a
00
2
8
-
-
l W ^. 1+1
U Er U q 0. 0. h
u O O ¢ C C
C 2 " h - h
^O
O
? ,^.^
-: C C
p C L
8 Al. ROSA MIRACLE
termoclina i per sobre d'aquesta . Els resultats quantitatius son exposats
a la Taula II, a la qual horn pot afegir els seguents comentaris:
El nombre de Tropocyclops prasinus es mes gran que el nombre
d'Arctodiaptomus salinus , perm el tens ha estat fet incloent nauplis i, en
el primer, la proporcio de nauplis es molt rues gran que en el segon, la
qual cosa reflecteix la mes alta mortalitat en Tropocyclops . Arctodiapto-
mus 6s una especie amb un temps de generacio mes Ilarg i de taxa de
multiplicacio mes baixa.
Cyclops abyssorum , menys nombros , corn correspon a un depredador,
arriba a esser a l'agost la cinquena part dels Arctodiaptomus salinus.
En Diaphanosoma brachyrum, el maxim coincideix aproximadament
amb la isoterma de 17 , 5°C: comenca a esser abundant pel junv, i to
el maxim a 5 m; aquesta profunditat baixa durant els mesos segiients a
1o m, i a 1'octubre es distribucix uniformemcnt entre 5 i 20 m. A la
superficie mai no ha estat trobat a l'hora de la recollida de les mos-
tres (13 h).
Els rotifers son, en general , superficials i d'aigua calenta . A la taula
esmentada indiquem nomes els generes , a causa de la dificultat de diferen-
ciacio entre les especies d'un mateix genere, sobretot Filinia i Polyarthra,
en les quals han estat descrites introgressions entre diferents especies 6.
Polyarthra es del grup vnlgare-dolycoptera i les Filinia son probablement
F. pejleri, HUTCH[NSON 2, F. terminalis, VOIG1- i F. limnetica: aquesta
darrera to l'apendix posterior ventral i apareix a la tardor. La classifi-
cacio sistematica , pero, es basada en la longitud dels apendixs i aquesta
varia molt durant l'any, a causa de la ciclomorfosi que presenten.
Filinia pejleri es parasitada per un esporozoari del genere Bertramia.
Presenta un maxim a la primavera ; durant la seva persistencia es dona
el seguent title parasit-hoste.
Filinia, indiv./m-
Nombre apro. indiv . infec-
tats /nombre total indiv.
Abril Alaig
2000 OyIOO 7000 2000
1/2 4/5
Es interessant de destacar que, a 1'estiu principalment, en els generes
Pedalia i Polyarthra se segrega una forma petita que ocupa cis nivells
superficials, rnentre que mes al fans horn troba una forma de mida superior,
d'acord amb la teoria general quc ics formes petites cs troben Cu llocs
mes talents. Per exemple, entre 0 i 5 in ( 25°C) es troba aulb gran
abundancia , a l'estiu, Pedalia fennica oxyurus de i2o jm, especie caracte-
86
(.(1.11POSICI6 DEL ZOOl'L.i.VCTOS DE1. LLAC DE B.1 YOLES 9
ristica del plancton dels llacs salins, mentre que mes al fops (10-15 m,
15,5 °C) yin Pedalia nlira de 16o t,,m.
Eetre els rotifers, Filinia i Keratella tenen un minim al juliol i a l'agost,
al contrari de les altres especies del mateix grup, que presenten un nraxill.
Els rotifers, en general, presentee dos o tees maxims durant l'any.
Fins ara, han estat obtingudes mostres d'un any complet; de la con-
tinuacio d'aquest estudi hom espera de treure'n conclusions sobre la dina-
m ica de poblacions i les seves causes, l'interrelacio entre aquestes pobla-
cions, la correlacio atub ]es dades fisiques i quinliques i anlb les del fito-
plancton, que ens ajudin en la comprensio del funcionanlent de la co-
i nulitat zooplanctonica.
BIBLIOGRAFIA
1. Azt a , M. - Studies on the variability of the landlocked Avvu-fish, (Plecoglossus
altiucllin T & S, in lake Biwa. ((Jap. J. Ecol.)), 20: 63-73 (197())-
2. HuICHINSON, G. E. - On (Filinia terntinalis)) (Plate) and ((F. pejleri)) sp. it.
(1'ostilla)), 8r: 1-8 (1964).
3. NIARGA1. I:F, R. - .llateriales Para el estudio de la biologia del lago de Bailolas.
((1'. Inst. Biol. Apl.)), 1: 27-28 (1946).
4. MsiscAi i r', R. Primera rota sobre las aquas estancadas del bajo Urgel. (Ilcrda>>,
5 ('9-48)-
5. MA1u;A1.':F. R. -- Los cru.stuc-eos de las aquas 7ontinentales ibcricas. Institute Fo-
restal de Insestigaciones N, Experiencias, Ma(rid, 243 pp. ('953)•
6. PI:ILett, B. In!rogression in planktonic rolatoria with some point of view on its
causes and conceivable results. (Evolution `C)), 3: 246-261 (1956).
7. A'ou;r, SI. - Die Rddertiere Slittelcuropas . Berlin , Borntracgcr I, 508 pp. (1957).
87


Composició i distribució estacional del zooplàncton del llac de Banyoles

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert