Barba i Gosé, Josefa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA TOXICITAT DE DIFERENTS MOSTRES
COMERCIALS DE TETRAIODEFENOLFTA-
LEINAT SODIC
per
J. BARBA I GosE
El tetraiodefenolftaleinat sodic s'usa en la practica
medica com auxiliar en 1'exploraci6 radiografica de les
vies biliars. Administrat per injeccio intravenosa o per
via oral, a concentracio suficient, fa opacs, als raigs X,
la bufeta biliar i els conductes excretors, i s'utilitza cada
dia amb mes frequencia.
En cert nombre de casos s'observen simptomes de
toxicitat despres de ]a ingestio o la injeccio. Wilkie i
Illingworth (z), en injectar dosis de 3 a 4 gr., en solucio
del 6 al 8 per r0o, observaren nausees i vomits trenta-tres
vegades entre cent cinquanta-vuit pacients. Adminis-
trada per la boca, els casos de toxicitat semblen esser
menys frequents, encara que tambe s'observen.
Es possible que en tractar-se d'una substancia de
composicio tan complexa, la toxicitat varil d'unes mostres
a les altres. La tecnica de la preparacio de la tetraiode-
fenolftaleina ha estat descrita per Orndoff i Mahood (2).
S'obte pura, cristal•litz,ada, a 270-272°. Com que tots
els industrials productors curen especialment aquesta ca-
racteristica de l'obtencio, es dificil que en depenguin les
400 Publications de l'Inslitut d'Estudis Catalans
variations de toxicitat; es ja mes versemblable, en canvi,
que depenguin de 1'existencia de compostos de baix con-
tingut iodat, que no actuen de la mateixa manera que
la tetraiodefenolftaleina, en combinar-se amb la sosa.
Aquf es, segurament, on s'ha de buscar 1'origen de les
diferencies de toxicitat entre els diferents preparats co-
mercials. En aquesta nota s'exposen els resultats obtin-
guts, quant a toxicitat, amb mostres que ens han pro-
porcionat distints laboratoris.
Tf CNICA
S'ha determinat per a cada mostra, la dosi neces-
saria per a produir la mort del 50 per ioo de les rates
observades en cada lot, i s'ha tracat una corba utilitzant
com abscisses la quantitat de droga i com ordenades el
tant per ioo de mortalitat (Trevan) (3). D'aquesta ma-
nera s'han obtingut valors que tenen molt poca depen-
dencia amb la sensibilitat de cada animal, cosa no assolida
en les observations de toxicitat fetes fins ara.
Les injeccions es feien sempre a rates en deju des
de la nit anterior, i l'observacio durava uns tres dies.
La droga utilitzada es dissolia en aigua destil•lada,
moments abans de practicar la injeccio, i el volum total
injectat era d'uns o`2 cc. en animals que pesaven uns
20 gr., mantenint-se sempre la proporcionalitat entre el
volum injectat i el pes de 1'animal. Per a comprendre
millor el metode utilitzat per a la valoracio de 1'efecte
letal mitj a, copiem el protocol referent a la primera de
les mostres.
Treballs de la Societat de Biologia. 1929
Primera injeccio
TAUI,A I
Mostra A
401
Dosi en mgr . Nombre de rates Rates mortes
per 20 gr. injectades en les 72 hores
9 IO 10
8 Io 8
7 10 4
6 9 2
Segona experiencia, uns dies despres
8 10 10
7 IO 6
6 Io 3
Tercera experiencia, uns dies mes tard
8
7
6
5
IO
Io
Io
30
Io
9
5
I
Sumant les tres series, veiem que cada dosi s'injecta
a unes trenta rates. Els resultats estan expressats en
conjunt en la taula segiient:
Dosi en mgr .
per 20 gr. rata
Dosi en mgr.
per I gr. Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
9 0'45 Io/1o 100
8 0'40 28/30 (133
7 0'35 19/30 63'3
6 030 10/29 34'4
5 0'25 1/30 33
Agafant com ordenades el coeficient en tant per ioo
de mortalitat de la darrera columna de la taula anterior,
i com abscisses els milligrams de tetraiodefenolftaleinat
sodic per gram de ra-.a, resultara la corba corresponent
a la fig. i, i la dosi mortal mitjana sera de o'325 mgr.
per gram.
26
402 1 Publicacioas dr 1'Institut d'Estudis Catalans
100
90
80 ^
70 -I
60 4
40-i
30 ^
201
10^
0.2 03 0.4
rig. i
Un bon exemple del perill d'utilitzar pocs animals
per a determinacions d'aquesta naturalesa son els re-
sultats obtinguts amb la mostra E, que exposem en la
taula segiient:
Treballs de la Societat de Biologia. 1929
TAUI,A II
Mostra E
403
Dosi en mgr .
per 20 gr. rata
Mortalitat
primera prova
Mortalitat
segona prova
Mortalitat
tercera prova
8 6/1o 9/1o 10/10
7 2 / 10 5/1O 9/10
6 1/1 C) 5/10 3/10
En la primera prova, en la taula ii, la dosi de 7 mgr.
per 20 gr. d'animal mata solament dues entre deu rates;
a la segona, la mortalitat ha estat de cinc entre deu,
i a la tercera, de nou entre deu. Un grup de deu rates
es evidentment massa'reduit per a representar una expe-
riencia de tipus estad:istic amb tots els graus de sensi-
bilitat necessaris. Trevan (loc. cit) ha demostrat que
per a moltes recerques es ja representatiu, donant
valors de suficient exactitud, encara que, tanmateix,
la seva valor augmenta en augmentar el nombre d'a-
nimals.
Els resultats de les diverses mostres s'exposen en
les tattles III, iv, v, vi, vii i viii. La mostra B fou
comprovada amb un nombre d'animals mes gran que
les altres, emprant-se unes dues-centes rates.
TAUI,A III
Mostra B
Dosi en mgr .
per 20 gr . animal
Dosi en mgr .
per gr . animal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
9 0'45 17/18 94
8 o'40 39/48 81
7 035 47/6o 78
0 0'30 13/60 22
5 0'25 2/30 7
404 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
TAUr,A IV
Mostra C
Dosi en mgr .
p er 20 gr. animal
Dosi en mgr .
per gr. animal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
9 0`45 18/19 95
8 0'4 29/31 93'5
7 0'35 9/30 30
6 0`3 0/14 -
TAULA V
Mostra D
Dosi en mgr.
per 20 gr. anima l
Dosi en mgr.
per gr. animal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
8 0'4 10/lo 100
7 0'35 27/30 9o
6 03 27/30 90
5 0 25 1/30 3
4 0'2 0/l0 -
TAULA VI
Mostra E
Dosi en mgr.
per 20 gr. animal
Dosi en mgr .
per gr. animal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
8 0`4 25/30 83
7 350 16/30 53
6 '03 9/30 30
TAUr,A VII
Mostra F
Dosi en mgr .
per 20 gr. anim a l
Dosi en mgr .
per gr. ani mal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
7 0'35 27/30 9o
6 0'3 24/30 8o
5 025 9/30 30
4 0'2 2/30 6'6
Treballs de la Societat de Biologia. 1929
100
901
80 1
70-1
60
501
40-I
30^
20-i
to.
0.2 03
Fig. 2
,
0.4 0.5
TAUI,A VIII
Mostra G
Dosi en mgr.
per 20 gr. animal
Dosi en mgr.
per gr. animal Mortalitat
Tant per 100
mortalitat
8 0`4 30/30 100
7 0`?-5 25/30 83
6 o'?; 18/30 60
5 O'25 8/30 72
405
406 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
Les corbes corresponents a les mostres son les de
les figs. 2 i 3.
La fig. 2 ens dona les corbes corresponents a les
mostres mes i menys toxiques de la serie. Les corbes
'00
90
80
70
60
30
40
30
20
10
0.1 02
Fig. 3
03
0
0 4
0
05
son gairebe paral•leles, peril en un grau molt superior
Puna de l'altra. Les dosis letals mitjanes son 0'27 i
0'37 mgr. per gram d'animal. La mostra menys toxica
ho es amb una diferencia d'un 73 per ioo de toxicitat
respecte a la mes perillosa.
La fig. 3 correspon a la mostra B, la mes ampla-
ment investigada, i a la mostra D, que dona la corba
mes vertical de totes. Es impossible aclarir les causes
Treballs de la Societat de Biologia. 1929 407
d'aquesta diferencia de desenrotllament sense ampliar
la serie experimental.
Les dosis mitjanes letals per a cada una de les
mostres son les seguents:
Milligrams
per gram-r a t a
Mostra A .............. 0'325
Mostra B ............... 0'330
Mostra C ............... 0'370
Mostra D .............. 0'275
Mostra E ............... 0'345
Mostra F ............... 0'270
Mostra G ............... 0'285
Les diferencies entre aquestes xifres son petites si
es comparen a^nb les diferencies de toxicitat que s'obser-
ven, per exemple, entr° diverses mostres d'arsenobenzols.
La conclusio pot esser la segiient : utilitzant tetraiode-
fenolftaleinat sodic procedent de laboratoris ben repu-
tats, la diferencia de toxicitat entre diferents mostres
es molt petita.
SUMARI
i. La toxicitat de set mostres de tetraiodefenolf-
taleinat sodic procedents de diferents laboratoris co-
mercials, s'ha determinat per injeccio intravenosa en
rates.
2. El pes de la droga, calculat per gram de rata,
capac de causar una mortalitat d'un 50 per ioo en se-
tanta-dues hores, ha estat pres com a index de to-
xicitat.
3. La dosi letal ]nitjana varia entre 0'37 milligrams
per gram-rata, per a la dosi menys toxica, i o'27 per a
la mes toxica.
408 Publications de l'Inslitut d'Estudis Catalans
4. Les variacions de toxicitat, relativament petites,
indiquen que, procedint la droga d'un fabricant ben
reputat, aquestes diferencies poden esser negligibles en
la practica.
Pharmacological Laboratory of the Pharmaceutical
Society of Great Britain.
BIBLIOGRAPIA
1. Wilkie i Illingworth, Brit. Died. Journ., i, 613; 1927.
2. Orndo/f i Mahood, Journ. Amer. Chem. Soc., xi„ 941; 1928.
3. Trevan, Proc. Royal Soc. Serie B, ci, 483: 1927.


La Toxicitat de diferents mostres comercials de tetraiodefenolftaleïnat sòdic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert