La fragmentació del DNA és la conseqüència final de l'apoptosi. En el testicle és ben sabut
que el camí utilitzat per controlar el nombre adequat de cèl·lules germinals mitjançant
cèl·lules de Sertoli depèn de la via Fas. Tot i això, hi ha espermatozoides que han estat assenyalats
per prendre la via de l'apoptosi, que s'escapen d'aquest procés. Altres fonts possibles
de dany al DNA espermàtic poden ser l'estrès oxidatiu, provocat per radicals lliures
d'oxigen (sovint produïts per leucòcits presents en l'ejaculació, però també per part d'altres
espermatozoides), i també processos naturals, com ara la recombinació i l'empaquetament
de la cromatina, que impliquen la formació de fragments en les cadenes de DNA. La relació
entre la fragmentació del DNA espermàtic i l'esterilitat masculina sembla clara, però,
en qualsevol cas, encara hi ha controvèrsia sobre l'efecte d'aquesta fragmentació quan se
segueixen processos de reproducció assistida, ja que hi ha passos naturals que són esquivats
i també hi ha un efecte oocitari molt important.DNA fragmentation is the last phenomenon occurred during apoptosis. It is known
that Fas-mediated apoptosis is the way used in testes to control the number of germ cells
that are excessive with the supportive capacity of the Sertoli cells. Even dough, spermatozoa
that have been earmarked to undergo apoptosis escape this process. Other potential
source of sperm DNA damage is oxidative stress due to reactive oxygen species (produced
by leukocytes present in ejaculate, but also by other spermatozoa) and deficiencies in natural
processes such as recombination and chromatin packaging that involves the induction of DNA strand breaks. It seems clear that DNA damage on sperm is related to male fertility
but it is still controversial if this DNA fragmentation has an effect when Assisted Reproduction
Techniques are performed, due to natural steps are bypassed and there is also an
oocyte effect that can not be forgotten
