L'envelliment és un procés complex i heterogeni, no tots envellim de la mateixa manera. En els últims anys s'han incorporat nous conceptes clínics i biològics que poden arribar a qüestionar la natura fisiològica del procés. En aquest capítol es defineix el procés i la seva repercussió en la nostra societat, s'incorporen conceptes com ara la fragilitat, la comorbiditat o la discapacitat, que permeten entendre millor i més bé les repercussions de l'envelliment sobre el nostre organisme, i s'analitzen les peculiaritats dels que envelleixen de manera satisfactòria i arriben a centenaris. Es discuteix el concepte anti-aging des d'una vessant científica i analitzant altres connotacions del concepte. Finalment, s'intenta relacionar l'envelliment del sistema immunitari (immunosenescència) amb algunes malalties
autoimmunitàries sistèmiques com ara l'esclerodèrmia i l'arteritis de cèŀlules gegants, i es
comenta la progèria i les síndromes progeroides com a models d'estudi de l'envelliment.Aging is a complex and heterogeneous process, with relevant differences between subjects.
Conceptual, clinic and biological concepts which can challenge the physiologic nature of aging have been incorporated during the last years. In this chapter a proper definition of aging and the social repercussion of the phenomenon is established, and new concepts such as fragility, comorbidity and discapacity which allow a better understanding
of aging and related pathology are described. Centenarians and its rationale is also discussed
and analyzed, along with the anti-aging phenomenon and its repercussions on agining. Lastly, a possible relationship between some autoimmune systemic diseases such as systemic sclerosis and giant cell vasculitis (Hortons disease) and immunosenescence, and also the progeroid syndromes as a model of aging are addressed
