Agustí, P.

Mira López, Emili

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN NOU MODEL DE TAQU[TOSCOP
per
P. AGUSTi E. MIRA
Hom dona el nom de taquitoscop, o millor taquiscap
(de taqui, depressa, i scopein, veure) a un dispositiu molt
usat en Psicologia experimental per aconseguir 1'exposici6
rapida i uniforme de tota mena d'estimuls visuals.
Des del primer model presentat l'any 1859 per Volk-
mann (i), fins als d'us corrent en els moderns laboratoris
de Psicologia aplicada, n'hi ha una serie inacabable,
deguts en sa major part a psicolegs alemanys, que de-
mostren a la vegada l'enginy d'aquests i la dificultat de
resoldre practicament el problema que plantej< Volk-
m..ann. Tots ells poden dividir-se en dues classes: d'estimuls
mobils i d'estimuls fixos. Els primers constitueixen la
gran majoria dels taquiscops coneguts. Els segons, genc-
talment usats unicament per a ]a mesura dels temps de
reaccio, son els anomenats taquiscops de senyals Ilumi-
rosos.
Els taquiscops d'estimuls movibles poden. a son. torn,
(I) Volkmann. Das Tachistoskop. Sitz. d. k. s. Ges. d. Wiss. Leip-
zig, 1859.
T"balls de la Societat de Biologia. Igrg 269
dividir-se en tres classes: de disc, de pendol, de corredora:
dins d'aquests son tambe els de disc e]s mes usats i nom-
brcosos. Tots ells consisteixen, esquematicament, en un
taulo de fusta pintat exteriorment d'un gris o negre uni-
forme, amb una escletxa la grandaria de ]a qual varia,
mitjancant tin diafragma, i a darrera de ]a qual s'exposen
cis estimuis. En els taquiscops de disc, aquests es troben
cn ]a periferia d'un disc de fusta, l'escletxa, corn es na-
tural, es troba tambe en la periferia d'un radi del disc,
i aquest (s mou a batzegades merces a I'accio d'una roda
dentada que, moguda per un mecanisme de rellotgeria, o
un motor electric, engrana amb l'cix del disc. En els ta-
quiscc.ps de pendol els estimuls col•locats on la part
inferior d'aquest travessen cl camp d'exposicio (i) amb
velocitats proporcionals a I'atraccio exercida per un camp
magnetic. En els taquiscops de corredora els estimuls
cauen amb velocitats graduables per medi d'un senzill
mecanisme.
Els taquiscops descrits s'usen amb dos objectes; la
mesura de la concentracio de l'atencio visual i la mesura
de I'aprehensio visual. La primera cosa s'aconsegueix fent
exposicions de molt curta durada (60 o ordinariament) a
I'objecte d'eliminar els moviments oculars; ]a segona, amb
exposicions de 3 a 6 segons (Whipple).
co que mes ha preocupat, corn es compren, als psico-
legs ha estat trobar un mecanisme que permetes aconse-
guir exposicions de tan curta durada, fins a 1'extrem que
el taquiscop de Michotte, segons diu l'autor, arriba al o`ro,
rs it dir, Ia deumil•lesima de segon, cosa per altra banda
perfectament innecessaria, en canvi no s'han fixat que
aquests models no permetien 1'exposici6 total dels estimuls
durant aquest temps, puix, sigui pel moviment d'aquests,
(i) Es d6na aquest nom a 1'espai compres dins 1'esclttxa.
270 Publicacions de l'Institut de Ciincies
sigui pel del camp de pre-exposicio (i), l'estimul era
progressivament presentat per compte d'esser-ho total-
ment i simult<niament. Aquest defecte sols podia user
evitat fent us dels taquiscops d'estimuls fixos que per
forca havien d'esser Iluminosos i usar-se en cambra fosca,
puix altrament es necessita cobrir el camp d'exposicio i
ens tornem a trobar amb les mateixes dificultats que hem
dit. Aquests taquiscops han estat vivament discutits per
donar tots ells lloc a la formacio de post-imatges i creure,
en mes, que el focus lluminos col•locat darrera l'estimul
dificultava sa percepcio. Aquesta classe de taquiscops
pressuposava, per altra banda, la multiplicitat dels camps
d'exposicio, i aixo, a judici dels psicolegs, era un gran de-
fecte. Per totes aquestes raons cap d'ells no s'havia pre-
ocupat de for un taquiscop de senyals lluminosos corj5let
que es precisament el que avui presentern a la considera-
cio de la SOCIETAT DE BIOLOCIA.
Aquest aparell, destinat al laboratori psicometric de
l'Institut d'Orientacio Professional que un de nosaltres
to a son carrec, es en realitat un aparell mixt que pot
funcionar corn taqui o bradiscop (mnemometre) de se-
nyals visuals i auditius, i amb el qual podem mesurar,
en mes dell processos abans esmentats, «la mobilitat
d'atencio» del subjecte que, com veurem, es d'una pri-
mordial importancia per als nostres estudis. Ses dues
caracteristiques principals son essei d'estimuls fixos i tenir
diversos camps d'exposicio. Els aventatges que reporta
la primera no s'han de dir; en quant a les que s'aconse-
gueixen amb la multiplicitat dels camps d'exposicio,
resulten precisament de 1'absencia dels inconvenients que
presenta el camp d'exposicio unic. Aquest, en efecte, porta
(i) Hom dona aque;t nom a una tarjeta amb una + que cubreix
el camp d'exposicio.
Trehalh de la Societat de Biologia . 1918 271
anexos dos defectes quan s'utilitza per a exposar series
d'estimuls: el primer resulta de la rapida fadiga que els
muscles oculars de molts subjectes experimenten en virtut
de l'intens i persistent esforc que han de fer per a man-
tenir fix el camp de la visio directa sobre un punt tan
precis com es 1'escletxa de la majoria dels taquiscops.
(Aquesta fadiga, principalment ressentida pels muscles
de l'acomodacio, es la que practicament ens impedeix fer
treballs delicats de tracat, ajustatge, etc., sense haver
d'aixecar frequentment el cap i mirar a la paret o al
sostre.) Com a consequencia d'aixo, amb les exposicions
serials dels taquiscops de camp d'exposicio unic, en Hoe
de mesurar la persistencia atentiva, la memoria imme-
diate, etc., co que fem en la major part dels casos es
mesurar els defectes de fisiologisme ocular (estrabisme,
estigmatisme, etc.) i la resistencia de l'aparell muscular
extraocular i intraocular a. la fadiga.
Coneixent, per altra banda, el subjecte el punt precis
on apareixera 1'estimul, i (en les exposicions seriades) el
ritme d'aparicio d'aquests, no hi ha dubte que l'esforc
atentiu del subjecte queda reduit al cap de pocs moments
a mantenir, com hem dit, la tensio dell muscles que inter-
venen en la percepcio dels estimuls; cosa que aviat pot
fer-se d'una manera gairebe automatica.
L'esforq d'atencio doncs, propiament parlant, tan
sols el mesurem fent exposicions de curta durada (6 se-
gos maximum) i prova d'aixo son els casos observats de
subjectes que durant una exposicio serial han caigut en•
el somni hipnotic, resultat doble de l'automatisme psi-
quic i la fadiga muscular provocada per 1'experiment.
A consequencia d'aquests dos fets els taquiscops ordi-
naris res mes poden usar-se per determinar la intensitat
o concentracio de l'atencio, pero deuen rebutjar-se per a
tot altre objecte (mesura de la persistencia atentiva, del
s7: Puhlicacions de l'Institut de Ciincies
ritme atentiu, etc.), i corn es vcu aixo no es ni de molt
un ideal.
Si recorrem, pc-r6, als camps d'exposicio multiples,
aleshores les coses canvien. Situats en flocs diferents de
1'espai, exposant amb ritmes variables a voluntat, sos
corresponents estimuls, les condicions d'experimentacio
mai no es repeteixen, mai sap el subjecte d'on ni quan
brollara Festimul que ha de percebre i aixo si que 1'obli-
gara a mantenir-se constantment amatent, amb son
maxim esforc, lxr reeixir en l'experiencia. L'exit o fracas
de l'individu en aquest cas depends de la velocitat i
intensitat amb la qual sa energia o tensio psiquica es fixi
i concentri en els diferents indrets neuronals que la de-
manin, es a dir, de sa inobilitat d'atencio.
L'estorc atentiu que en aquest cas to com a finalitat
]a percepcio de I'estimul, ha de fer-se instantaniament,
sobtat, i requereix, per tant, una concentracio molt mes
gran que en l'experiencia anterior.
Resumint i aclarint, podriem dir que la percepcio dels
estimuls exposats pels taquiscops requereix tres actes.
Aparicio de l'estat atentiu (emocion.'l), fixacio d'aquest
en els sistemes neuronals que han de funcionar per acom-
plir ]a percepcio de I'estimul; utilitzacio d'aquest (tin
cop exposat I'estimul), i percepcio consegiient. Doncs be:
en els taquiscops de camp d'exposicio (fent us del camp
de pre-exposicio) els dos primers actes que tenen floc,
conjuniamnent, abans de l'exposicio de Festimul (tota ve-
gada que el subjecte coneix el Hoe, moment d'aparici6
d'aquest, i inclus, en algunes experiencies, la classe d'es-
timul que ha d'apareixer). En els taquiscops de camps
d'exposicio multiple tan sols el printer acte to floc abans
de 1'exposici6, el segon i tercer es produeixen a consegiiencia.
precisament d'aquesta (el subjecte sap que ha d'estar
atent perque han d'apareixer estimuls que deu percebre,
Treballs de la Societat de Biologia . 1919 273
pero igncra quan i coin aquesta aparicio s'efectuara).
En el primer cas doncs, propiament parlant, mesurem
cis resultats do l'esforc atentiu, es a dir , mesurem la utilit-
zacio; on el segon cas, on canvi , tenint en compte la sim-
plicitat dels estimuls usats per aquesta experiencia, podem
dir que mesurem 1'esforc cu Si. Els individus que recixen
on cl segon cas son anomenats d'atencio Plana; els indi-
vidus que fracassen son anomenats, on canvi, d'atencio
monista . Els primers d'acord amb els experiments de
MVfunstcrberg i nostres , serveixen pels treballs variables
(on cls actes que s'han de for no es troben predeterminats,
i la rcacc16 varia per tant amb el temps). Els segon son
bons per a treballs deterininats dits tambe automatitzables,
on cls quals la feina sempre es igual.
Vegi's, doncs, si to importancia el poder fer us a
voluntat de diversos camps d'exposic16, encara que aixo
no resti valua al camp d'cxposic16 unic, amb la condi-
cio que sigui usat per a exposicions d'un maximum de
6 segons.
HI problema que nosaltres ens plantejarem, doncs, fou
el seguent: trobar un taquiscop que ens permetes mesurar,
d'una banda, la utilitzacio de l'esforc atentiu (mitjancant
una exposicio de curta durada amb un camp d'exposicio
tal que permetes la simultania aparicio de tot i'estimul), i
do l'altre, la velocitat i intensitat amb que es fa la fixacio
de 1'atenc16 en un moment donat (mitjancant exposicions
variables on Hoc, temps i ordre). Tanta importancia te,
on efecte, on la practica el primer corn el segon ordre
do fets i no obstant aquest ultim restava inexplorat per
complct amb cis taquiscops corrents.
La grandaria respectable d'algun dels camps d'exposi-
cio del nostre taquiscop i les bones condicions d'intensi-
tat lluminosa que en ]a practica s'aconsegueixen amb ell,
ens permeten en mes usar-lo sense inconvenient coin a
1s
274 Publicacions de l'Institut de Cieneies
mnemomctre fent exposicions d'un i dos minuts inclus
sense fadiga ocular de cap mena.
Tenint en compte, per altra banda, la importancia que
to la investigaci6 experimental dels processos psiquics
que intervenen on la lectura, hem adaptat a un dels camps
d'exposici6 un senzill mecanisme amb el qual podem ex-
plorar aquells amb comoditat.
Finalment, amb 1'addici6 de dos timbres electrics, hem
fet possible la investigacio de 1'atenci6 auditiva la impor-
tancia de la qual per algunes professions es fa innecessari
remarcar, i amb la possible connex16 de 1'aparell amb
un senyal Deprez c^ie marqui el temps d'aparici6 i des-
aparici6 dels estimuls, hem aconseguit l'aplicaci6 del
nostre aparell a la determinaci6 dels temps de reacci6 en
ses diferents modalitats.
Explicats ja els fonaments i aventatges del dit aparell,
el Dr. Agusti, son constructor, descriura la seva ana-
tomofisiologia.
Aquest senzill aparell permet obtenir a voluntat es-
timuls auditius o visuals curts i llargs sense preparaci6
de cap mena per passar dels uns als altres. Consta el dit
aparell de dues parts: manipulador i receptor. El primer,
molt semblant al manipulador Breguet de telegrafia (fi-
gura I), corsisteix on una scrie de contactes que corres-
ponen a cada un dels estimuls que apareixeran al receptor,
entorn dels quals gira una maneta en tots dos sentits
que no toca a cap dels contactes; per fer apareixer un
estimul al receptor, basta apretar la maneta sobre el
contacte corresponent.
El receptor (fig. 2) es compost de dos timbres de dife-
rent to A, utils per determinar el temps de reacci6 amb
estimuls auditius do diferent nombre de vibracions; de
deu departaments petits B, la cara anterior dels quals
esta coberta per un vidre de color o per un vidre trans-
F_. Ili;ei
G
FiL' I
F i g .
-
E. _ll ira
T
ol
'ill
0-1
0
3Gi2.
Treballs de la Societat de Biolooia. rgrg 275
parent quo porta una inscripcio (estimul ), canviables a
voluntat obrint ]a cara anterior de l'aparell i a] fons dels
quals hi ha una bombeta electrica de 4 volts que s'encen
apretant la maneta del manipulador sobre el contacte
respectiu; d'un mecanisme de rellotgeria C dividit en
'1s de segon, on 1'extensi6 de o a 4 segons i l'objecte del
qual es obtenir automaticamcnt exposicions de dita du-
iada, bastant per al seu funcionament posar l'indicador
del mecanisme sobre la xifra desitjada i apretar la ma-
neta del manipulador sobre l'estimul que un vulgui perque
]a bombeta s'encengui, el mccanisme funcioni i automati-
cament i amb precisio matematica la bor beta s'apagui al
temps marcat encara quo continuem establint el contacte
dcl manipulador; d'altre departament quc porta la ins-
cripcio sobre paper transparent i d'una llargada do dos
metres, que es desenrotlla passant a la vista do l'individu
quo experimenter., tent rodar ]a maneta D quo es a l'es-
querra do l'aparell, servint l'altre E per enrollar la cinta
quan l'estimul ha passat del tot, estimul intercanviable
obrint les caixetes F i G que porten dos rodets que velen
]a cinta com un rotlle do pel•licula Kodak; dos borns H
on comunicacio amb el senyal de Deprez; un enxuf I
per on entra el corrent do 4 volts a I'aparell; d'un inter-
ruptor J necessari tancar-lo per for funcionar l'automa-
tic C; i d'altrc K quo posa fora de servei els timbres A.
El cordo que es veu sortir de la dreta de la figura uneix
el manipulador i el receptor i porta tints fils mes un com
cstimuls pugui- fer apareixer.
En la figura 3 pot veure's e1 senzillissim esquema de
]'aparell, quo res to d'incomprensible. i la descripcio del
qual es fa ell mateix.


Un Nou model de taquitoscop

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert