Aquest article presenta els resultats de les investigacions realitzades sobre processos de naturbanització en els espais naturals protegits (ENP) de Doñana i Sierra Nevada. Es tracta de dos àmbits contraposats pel que respecta a les característiques ecologicoambientals que presenten, però també a les relacions que estableixen amb la dinàmica demogràfica i les formes de poblament, la configuració geogràfica dels seus territoris o la diversitat d’usos i activitats econòmiques que suporten. Tot això planteja un escenari adequat per realitzar l’anàlisi comparada dels canvis en la població de les àrees d’influència respectives, punt de partida per a la identificació dels processos de naturbanització. Seguint la metodologia dissenyada per A. Champion per a l’estudi de la contraurbanització, s’hi analitza el creixement real i els saldos migratoris per municipi. Els resultats ajuden a aprofundir en les dinàmiques demogràfiques interàrees i intraàrees de tots dos ENP i a identificar com afecten el desenvolupament dels processos de naturbanització a Andalusia.This paper presents the results of a research project about naturbanization in the protected areas of Andalusia, Southern Spain. In particular, this project analyzes the demographical changes of the population living in the influence areas of the Doñana and Sierra Nevada national parks. These are two study areas with a different situation in both, ecological values and geographical characteristics. They also show strong differences in population structure of settlements, economic activities and the dominance of land uses types. In following pages we analyze net gross rates and migratory movements of the rural municipalities located within the influence areas of both national parks.Este artículo presenta los resultados de las investigaciones llevadas a cabo sobre procesos de naturbanización en los espacios naturales protegidos (ENP) de Doñana y Sierra Nevada. Se trata de dos ámbitos contrapuestos en sus características ecológico-ambientales, pero también en sus relaciones con la dinámica demográfica y las formas de poblamiento, la configuración geográfica de sus territorios o la diversidad de usos y actividades económicas que soportan. Todo ello plantea un escenario adecuado para el análisis comparado de los cambios en la población de las áreas de influencia respectivas, punto de partida para la identificación de los procesos de naturbanización. Siguiendo la metodología diseñada por A. Champion para el estudio de la contraurbanización, se analiza el crecimiento real y los saldos migratorios por municipio. Los resultados ayudan a profundizar en las dinámicas demográficas interáreas e intraáreas de ambos ENP e identificar cómo afectan al desarrollo de los procesos de naturbanización en Andalucía
