Margalef, Ramon

Margalef i López, Ramon

Hemeroteca Cientifica Catalana

Un tast de canvi global(Cèlia Marrasé i Josep Enric Llebot, ed.)Treballs de la SCB. Vol. 54 (2003) 9-12DE COM LA CIVILITZACIÓ MODIFICA L’ENTORNI ACCELERA LA DINÀMICA D’UNA EVOLUCIÓ GLOBALAMB INVERSIÓ DE LA TOPOLOGIA ORIGINALDELS ESPAIS CONTINENTALS HUMANITZATSRamon MargalefDepartament d’Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.Adreça per a la correspondència: Ramon Margalef. Departament d’Ecologia. Facultatde Biologia. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. 08028 Barcelona.El tema resulta fascinant per a mi, perquèsempre m’havia interessat l’estudi de lestaques o heterogeneïtats aparents en siste-mes marins pelàgics degudes a l’afloramentde masses d’aigua d’origen profund i enri-quides amb nutrients que induïen una pro-liferació en la vida planctònica. Quan elsavions travessaven l’espai a menor alçadai a menor velocitat que no pas ara, entra-ven pels ulls les distribucions respectivesde ciutats, vies de comunicació i conreus, ihom tenia la sensació de comprendre coms’anaven modificant i com evolucionavenles diferències associades amb el grau dedesenvolupament dels espais afectats.Aleshores ja es veia venir, i ara es con-firma, també arran de terra, el que vol dirla inversió de la topologia del paisatge. Comque ara els avions cada vegada volen mésalt i més ràpidament, ofereixen menys opor-tunitats de confirmar aquest fenomen pervisió directa. Els dominis dels espais natu-rals, incloent-hi boscos i conreus, queden li-mitats, sovint dividits, per una xarxa cadadia més atapeïda de carreteres, que creixentambé en amplada, qualitat dels substratsi, com es pot suposar, en el trànsit que su-porten. Materials poc idonis per suportarla vida en tots els sentits. De manera sim-bòlica en són testimoni visible i advertèn-cia per a nosaltres els animals que morensota les rodes dels vehicles i que trobem es-clafats a les carreteres (Knutson, 1987). Enl’altre extrem d’una escala paral.lela hem desituar microorganismes de condició insufi-cientment coneguda que viuen sobre super-fícies artificials com les d’aterratge dels ae-roports. Encara que se n’han fet i se’n fanforça estudis, han sortit poques publicaci-ons sobre el tema.Fa poques dècades, en determinats païsosque disposaven de terrenys amplis, es con-siderava prudent deixar un espai de natu-ralesa «salvatge» als costats de les carrete-res, sovint incloent-hi recs amb aigua. Mésrecentment, l’eventual interès per aquestesfronteres suaus s’ha anat perdent, en partper la toxicitat que adquiria l’aigua delsrecs i també perquè hom considerava queels arbres, o fins i tot la vegetació mésbaixa, constituïa un perill per als conductorsd’automòbils.Les superfícies asfaltades o cimentadesno paren d’estendre’s. La xarxa de carre-10 RAMON MARGALEFteres va esdevenint més densa, la velocitatdels vehicles i la seva densitat s’incrementai, com a resultat, continua augmentantl’afectació dels fragments que quedavenen un estat més semblant al primitiu. Foto-grafies aèries successives d’unes mateixesregions deixen veure l’expansió o el creixe-ment de les vies de locomoció, tant en longi-tud com, freqüentment, també en amplada.Paral.lelament va millorant la qualitat me-cànica, però no biològica, dels revestiments.La major resistència d’aquests va unida apropietats poc falagueres per a la vida.En un temps relativament curt, el creixe-ment del sistema viari del nostre país ha es-tat notable i molt aparent, de manera queels espais naturals s’han anat subdividintgradualment i el paisatge ha quedat cadavegada més dividit en fragments disconti-nus. La mida de les arèoles successives ésdecreixent, a causa de la major densitat decamins de tota mena. A això s’afegeixen as-pectes com la creació de nous assentamentshumans, cases i indústries, i l’expansió in-definida dels ja existents, de manera que elsespais urbans augmenten de manera impa-rable. El creixement pot ser irregular, però laconfluència final no té aturador. Els espaisnaturals reculen, testimonis d’una inversióantropogènica de la topologia del paisatge.Parlar d’inversió del paisatge a causa dela «domesticació urbana» d’una fracció crei-xent de la superfície sòlida del planeta noés pas nou. Però hom encara pensa poc enel creixement de la fracció ocupada per laxarxa de vies de comunicació i en la veloci-tat que permeten a un nombre creixent devehicles. Suposo que seria possible tenir al-guna informació quantitativa que permetéscartografiar els efectes, esperables o temi-bles, d’aquesta «domesticació urbana» i do-nar substància a models generalitzables.Val a dir que l’efecte de conquerir super-fície del sòl per destinar-la a activitats norelacionades amb la producció primària dela biosfera emergida ja fa temps que creix icontinua fent-ho. Més blasmable pot ser ques’iniciïn noves urbanitzacions de manera in-necessària o exagerada, amb l’esperança devendre, a bon preu, uns sòls que faran mésdensa o més poderosa una ciutat. Sovint,els desenvolupaments creixen de forma re-ticulada i acaben compactant-se amb nu-clis ja més densos. Hi ha molta informa-ció publicada que es refereix al creixement,primer reticulat i després compacte, de lesàrees urbanitzades de ciutats o conurbaci-ons importants (Marull i Mallarach, 2002;Naredo, 2002; Ruiz Sanches, 2002; Irmer,2000). Mapes o fotografies aèries correspo-nents a dates succesives il.lustren la impor-tància i magnitud d’aquests processos, delsquals sovint s’enorgulleixen les autoritatsdels nuclis respectius.La tendència general d’ocupació del ter-ritori porta a una intensa circulació de béns,d’informació i de persones entre els puntson es concentra la població, i representaun ús més gran i creixent d’energia. Lapersistència del sistema i la integració delsseus components demanen una interacciópermanent, feta possible pel desenvolupa-ment de la ciència i de la tècnica. Els es-pais naturals i els productius seminaturalsqueden formant taques discontínues dinsd’un sistema humanitzat de manera reti-culada. És clar que aquesta afirmació noés absolutament vàlida, però correspon aldesig i a l’esforç de bona part de la humani-tat, almenys d’aquella que es considera mésdesenvolupada.Algunes de les consideracions que s’hanfet es refereixen pricipalment a les terresamb poc relleu o de planura. En les àreesmés muntanyoses, el relleu imposa altresmenes de regularitats. Un altre factor queinflueix força en la colonització humana ésl’aigua. Aquesta és un recurs necessari i lainteracció entre la humanitat i els rius pro-porciona bons exemples de certs mecanis-mes operatius. En terrenys de poc pendent,que generalment coincideixen amb planú-MODIFICACIÓ DE L’ENTORN I DINÀMICA D’UNA EVOLUCIÓ GLOBAL 11ries poc elevades, els rius són més cabalo-sos i inverteixen bona part de l’energia del’aigua erosionant els marges, generant unamecànica de meandre zigzaguejant, erosi-onant en temps successius ara l’una, des-prés l’altra riba, i això de manera indefinida.Aquestes divagacions no agraden a la gent,que prefereix canalitzar i rectificar els rius,evitar conflictes de límits i extreure l’energiamecànica dels cursos d’aigua. S’hi afegeixla construcció d’embassaments, a la sortidadels quals es col.loquen turbines hidràuli-ques, dispositiu que té l’avantatge afegit decontrolar l’economia de l’aigua en el tempsi en l’espai. No sembla aconsellable deixaractiu el règim de meandres que usa energiainútilment o que, pitjor encara, fastigueja icrea problemes en les propietats o amenaçala integritat dels camins i carreteres de lesproximitats. És clar que els problemes esplantegen diferentment segons que es tractide contrades poc poblades o bé de llocs onhi ha profusió de parcel.les relativament pe-tites. Com la major part dels rius, l’Ebredesenvolupà aquesta mecànica, i ara es con-serva com a monument del passat un me-andre, naturalment inactiu, a Juslibol, Sara-gossa.Parlar d’inversió de la topologia del pai-satge per la progressiva «domesticació»d’una fracció creixent de la superfície sò-lida del planeta Terra no és pas nou. El quesucceeix és que en un període de temps rela-tivament curt ha crescut exageradament lafracció ocupada pel reticle de vies de comu-nicació, amb conseqüències poc falagueresper a la conservació de la primitiva cobertanatural de vegetació i la fauna correspo-nent. Els espais naturals s’han anat subdi-vidint gradualment i el paisatge ha quedattallat progressivament en fragments discon-tinus, cada vegada més petits. S’hi afegeixtambé l’augment de nous assentamentshumans, petits o grans, i el creixement im-parable de les ciutats. Som testimonis d’unainversió antropogènica de la topologia delpaisatge, en relació amb l’estil, la intensitat iles modes de la influència humana. No crecque tinguem dades quantitatives fiablesque en permetin un estudi aprofundit. Entot cas, jo no les sabria trobar. Però potserseria més important descobrir la manera defrenar alguns dels processos indesitjables.REFERÈNCIES I ALTRA LITERATURAPERTINENT O D’INTERÈSPER DIVERSOS MOTIUSBarth, M. C.; Titus, J. G. [ed.] (1982). Greenhouse effectand sea level rise. A challenge for this generation. VanNostrand Reinhold Co., EUA.Battaglia, B.; Steele, J. (1977). Spatial patterns in plank-ton communities. Nato Conferences Series. Nova York;Londres: Plenum Press. 470 pàg.Bell, G. (2001). «Neutral macroecology». Science,vol. 293, pàg. 2413-2418.Bestelmayer, B. T.; Wiens, J. A. (2001). «Ant biodi-versity in semiarid landscape mosaics: The conse-quences of grazing vs. natural heterogeneity». Eco-logical applications, vol. 11, núm. 4, pàg. 1123-1140.Cros, L.; Fortuño, J. M. (2002). Scientia Marina, 66(supl.): Atlas of Northwestern Mediterranean Coc-colithophores. 186 pàg.Fernandez Duran, R. (2002). «Población, economía yocupación del territorio». A: Naredo; Parra [ed.].Situación diferencial de los recursos naturales españoles.Pàg. 99-188.Gergel, S. E. (2002). «Lanscape indicators of humanimpacts to riverine systems». Aquat. Sci., vol. 64,pàg. 118-128.Hsü, K. J. (1986). The great dying. Cosmic catastrophe, di-nosaurs and the theory of Evolution. San Diego; NovaYork; Londres: Harcourt & al. 292 pàg.Hutchinson, G. E. (1965). The ecological theater and theevolutionary play. New Haven; Londres: Yale Univ.Press. 139 pàg.Irmer, H. [ed.] (2000). Umwelt NRW Daten und Fakten.Landesumweltraum NRW (Nordshein Westfalen). 431pàg. [Estudi en què intervenen noranta-sis autors]Kingslani, S. E. (1985). Modeling Nature. Episodes in thehistory of Population Ecology. Chicago; Londres: Univ.Chicago Press. 267 pàg.Knutson, R. M. (1987). Flattened fauna. A field quide tocommon animals of roads, streets and highways. Berke-ley, California: TEN Speed Press. 88 pàg.Liu, K. K. [et al.] (2002). «Monsoon-forced chloro-phyll distribution and primary and production in12 RAMON MARGALEFthe South China sea: observations and a numericalstudy». Deep-Sea Research, vol. 149, pàg. 1387-1412.Mackas, D. L.; Denman, K. L.; Abbott, M. R. (1985).«Plankton patchiness: biology in the physical ver-nacular». Bull. Mar. Sci., vol. 37, pàg. 652-674.Margalef, R. (1958). «Temporal succession and spatialheterogeneity in phytoplankton». A: Perspectives inMarine Biology. Berkeley, Los Angeles: Univ. Califor-nia Press, pàg. 323-349.— (1971). «Small scale distribution of phytoplanktonin Western Mediterranean at the end of July». Publ.Staz. Zool. Napoli, vol. 37 (supl.), pàg. 40-61.— (1978). «Phytoplankton communities in upwellingareas. The example of NW Africa». Oecologia Aquat-ica, vol. 3, pàg. 97-132.— (1980a). Ecologia. Barcelona: Omega. 951 pàg.— (1980b). La biosfera, entre la termodinámica y el juego.Barcelona: Omega. 236 pàg.— (1983). Limnologia. Barcelona: Omega. 1.010 pàg.— (1991-1993). Teoría de los sistemas ecológicos. Publ.Univ. Barcelona. 29 pàg.— (1997). Our Biosphere. Oldendorf/Luhel, Alemanya:Ecology Institute. 176 pàg.— (2000). «Organització de la biosfera i reflexions sobreel present i el futur de la nostra espècie i de la ciènciaecològica». Treballs de la Societat Catalana de Biologia,vol. 50, pàg. 47-59.Marull, J.; Mallarach, J. M. (2002). La conectividadecológica en el área metropolitana de Barcelona. Ecosis-temas. 2002/2. 22 pàg.Morisawa, N. (1985). Rivers. Form and process. Londres;Nova York: Longman. 222 pàg.Naredo, J. M. (2002). Anatomía y fisiología de la conur-bación: gigantismo e indiferencia crecientes. Ciudades delsiglo XXI. Barcelona. 7 pàg.Odum, E. P.; Odum, H. T. (1959). Fundamentals of Ecol-ogy. Filadèlfia; Londres: W. B. Saunders Co., 2a ed..546 pàg.Overduin, J.; Farg, H. J. (2001). «Matter, spacetime andthe vacuum». Naturwissenschaften, vol. 88, pàg. 491-503.Plà, S. (1999). The chrysophyceae cysts from the Pyreneesand their applicability as palecenvironmental indicators.Univ. Barcelona. [Tesi]Pringle, C. M. (2001). «Hydrologic connectivity andthe management of biological reserves: A globalperspective». Ecological Applications, vol. 11, pàg.981-988.Ruiz Sánchez, J. (2002). Complejidad urbana y determi-nación. Estructuras comunicativas y planeamiento ur-bano en el desarrollo del Área Metropolitana de Madrid.Madrid: Instituto Pascual Madoz: Universidad Car-los III de Madrid. 157 pàg.Safford, H. D.; Harrison, S. P. (2001). «Grazing andsubstrate interact to affect native vs. exotic diver-sity in roadside grasslands». Ecological Applications,vol. 11, núm. 4, pàg. 1112-1123.Salo, J. [et al.] (1986). «River dynamics and the diver-sity of Amazon lowland forest». Nature, vol. 322,pàg. 254-258.Salthe, S. N. (1993). Development and evolution complex-ity and change in biology. Cambridge; Londres: TheMIT Press. 357 pàg.Schlicher, J. (1926). «Vergleichende physiologischeUntersuchungen der Blutkörperzahlen bei Kno-chenfischen». Zool. Jahrb. Abt. Allgem. Zool. Unit.Physiol., vol. 43, pàg. 121-200.Slobodkin, L. B. (1992). Simplicity and complexity inGames of the Intellect. Cambridge, Mass.: HarwardUniv. Press. 266 pàg.Turner, M. G. [et al.] (2001). Landscape ecology in theoryand practice. Nova York: Springer Verlag.

Catalan

De com la civilització modifica l'entorn i accelera la dinàmica d'una evolució global amb inversió de la topologia original dels espais continentals humanitzats

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un tast de canvi global
(Cèlia Marrasé i Josep Enric Llebot, ed.)
Treballs de la SCB. Vol. 54 (2003) 9-12
DE COM LA CIVILITZACIÓ MODIFICA L’ENTORN
I ACCELERA LA DINÀMICA D’UNA EVOLUCIÓ GLOBAL
AMB INVERSIÓ DE LA TOPOLOGIA ORIGINAL
DELS ESPAIS CONTINENTALS HUMANITZATS
Ramon Margalef
Departament d’Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
Adreça per a la correspondència: Ramon Margalef. Departament d’Ecologia. Facultat
de Biologia. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. 08028 Barcelona.
El tema resulta fascinant per a mi, perquè
sempre m’havia interessat l’estudi de les
taques o heterogeneïtats aparents en siste-
mes marins pelàgics degudes a l’aflorament
de masses d’aigua d’origen profund i enri-
quides amb nutrients que induïen una pro-
liferació en la vida planctònica. Quan els
avions travessaven l’espai a menor alçada
i a menor velocitat que no pas ara, entra-
ven pels ulls les distribucions respectives
de ciutats, vies de comunicació i conreus, i
hom tenia la sensació de comprendre com
s’anaven modificant i com evolucionaven
les diferències associades amb el grau de
desenvolupament dels espais afectats.
Aleshores ja es veia venir, i ara es con-
firma, també arran de terra, el que vol dir
la inversió de la topologia del paisatge. Com
que ara els avions cada vegada volen més
alt i més ràpidament, ofereixenmenys opor-
tunitats de confirmar aquest fenomen per
visió directa. Els dominis dels espais natu-
rals, incloent-hi boscos i conreus, queden li-
mitats, sovint dividits, per una xarxa cada
dia més atapeïda de carreteres, que creixen
també en amplada, qualitat dels substrats
i, com es pot suposar, en el trànsit que su-
porten. Materials poc idonis per suportar
la vida en tots els sentits. De manera sim-
bòlica en són testimoni visible i advertèn-
cia per a nosaltres els animals que moren
sota les rodes dels vehicles i que trobem es-
clafats a les carreteres (Knutson, 1987). En
l’altre extrem d’una escala paral.lela hem de
situar microorganismes de condició insufi-
cientment coneguda que viuen sobre super-
fícies artificials com les d’aterratge dels ae-
roports. Encara que se n’han fet i se’n fan
força estudis, han sortit poques publicaci-
ons sobre el tema.
Fa poques dècades, en determinats països
que disposaven de terrenys amplis, es con-
siderava prudent deixar un espai de natu-
ralesa «salvatge» als costats de les carrete-
res, sovint incloent-hi recs amb aigua. Més
recentment, l’eventual interès per aquestes
fronteres suaus s’ha anat perdent, en part
per la toxicitat que adquiria l’aigua dels
recs i també perquè hom considerava que
els arbres, o fins i tot la vegetació més
baixa, constituïa un perill per als conductors
d’automòbils.
Les superfícies asfaltades o cimentades
no paren d’estendre’s. La xarxa de carre-
10 RAMON MARGALEF
teres va esdevenint més densa, la velocitat
dels vehicles i la seva densitat s’incrementa
i, com a resultat, continua augmentant
l’afectació dels fragments que quedaven
en un estat més semblant al primitiu. Foto-
grafies aèries successives d’unes mateixes
regions deixen veure l’expansió o el creixe-
ment de les vies de locomoció, tant en longi-
tud com, freqüentment, també en amplada.
Paral.lelament va millorant la qualitat me-
cànica, però no biològica, dels revestiments.
La major resistència d’aquests va unida a
propietats poc falagueres per a la vida.
En un temps relativament curt, el creixe-
ment del sistema viari del nostre país ha es-
tat notable i molt aparent, de manera que
els espais naturals s’han anat subdividint
gradualment i el paisatge ha quedat cada
vegada més dividit en fragments disconti-
nus. La mida de les arèoles successives és
decreixent, a causa de la major densitat de
camins de tota mena. A això s’afegeixen as-
pectes com la creació de nous assentaments
humans, cases i indústries, i l’expansió in-
definida dels ja existents, de manera que els
espais urbans augmenten de manera impa-
rable. El creixement pot ser irregular, però la
confluència final no té aturador. Els espais
naturals reculen, testimonis d’una inversió
antropogènica de la topologia del paisatge.
Parlar d’inversió del paisatge a causa de
la «domesticació urbana» d’una fracció crei-
xent de la superfície sòlida del planeta no
és pas nou. Però hom encara pensa poc en
el creixement de la fracció ocupada per la
xarxa de vies de comunicació i en la veloci-
tat que permeten a un nombre creixent de
vehicles. Suposo que seria possible tenir al-
guna informació quantitativa que permetés
cartografiar els efectes, esperables o temi-
bles, d’aquesta «domesticació urbana» i do-
nar substància a models generalitzables.
Val a dir que l’efecte de conquerir super-
fície del sòl per destinar-la a activitats no
relacionades amb la producció primària de
la biosfera emergida ja fa temps que creix i
continua fent-ho. Més blasmable pot ser que
s’iniciïn noves urbanitzacions demanera in-
necessària o exagerada, amb l’esperança de
vendre, a bon preu, uns sòls que faran més
densa o més poderosa una ciutat. Sovint,
els desenvolupaments creixen de forma re-
ticulada i acaben compactant-se amb nu-
clis ja més densos. Hi ha molta informa-
ció publicada que es refereix al creixement,
primer reticulat i després compacte, de les
àrees urbanitzades de ciutats o conurbaci-
ons importants (Marull i Mallarach, 2002;
Naredo, 2002; Ruiz Sanches, 2002; Irmer,
2000). Mapes o fotografies aèries correspo-
nents a dates succesives il.lustren la impor-
tància i magnitud d’aquests processos, dels
quals sovint s’enorgulleixen les autoritats
dels nuclis respectius.
La tendència general d’ocupació del ter-
ritori porta a una intensa circulació de béns,
d’informació i de persones entre els punts
on es concentra la població, i representa
un ús més gran i creixent d’energia. La
persistència del sistema i la integració dels
seus components demanen una interacció
permanent, feta possible pel desenvolupa-
ment de la ciència i de la tècnica. Els es-
pais naturals i els productius seminaturals
queden formant taques discontínues dins
d’un sistema humanitzat de manera reti-
culada. És clar que aquesta afirmació no
és absolutament vàlida, però correspon al
desig i a l’esforç de bona part de la humani-
tat, almenys d’aquella que es considera més
desenvolupada.
Algunes de les consideracions que s’han
fet es refereixen pricipalment a les terres
amb poc relleu o de planura. En les àrees
més muntanyoses, el relleu imposa altres
menes de regularitats. Un altre factor que
influeix força en la colonització humana és
l’aigua. Aquesta és un recurs necessari i la
interacció entre la humanitat i els rius pro-
porciona bons exemples de certs mecanis-
mes operatius. En terrenys de poc pendent,
que generalment coincideixen amb planú-
MODIFICACIÓ DE L’ENTORN I DINÀMICA D’UNA EVOLUCIÓ GLOBAL 11
ries poc elevades, els rius són més cabalo-
sos i inverteixen bona part de l’energia de
l’aigua erosionant els marges, generant una
mecànica de meandre zigzaguejant, erosi-
onant en temps successius ara l’una, des-
prés l’altra riba, i això demanera indefinida.
Aquestes divagacions no agraden a la gent,
que prefereix canalitzar i rectificar els rius,
evitar conflictes de límits i extreure l’energia
mecànica dels cursos d’aigua. S’hi afegeix
la construcció d’embassaments, a la sortida
dels quals es col.loquen turbines hidràuli-
ques, dispositiu que té l’avantatge afegit de
controlar l’economia de l’aigua en el temps
i en l’espai. No sembla aconsellable deixar
actiu el règim de meandres que usa energia
inútilment o que, pitjor encara, fastigueja i
crea problemes en les propietats o amenaça
la integritat dels camins i carreteres de les
proximitats. És clar que els problemes es
plantegen diferentment segons que es tracti
de contrades poc poblades o bé de llocs on
hi ha profusió de parcel.les relativament pe-
tites. Com la major part dels rius, l’Ebre
desenvolupà aquesta mecànica, i ara es con-
serva com a monument del passat un me-
andre, naturalment inactiu, a Juslibol, Sara-
gossa.
Parlar d’inversió de la topologia del pai-
satge per la progressiva «domesticació»
d’una fracció creixent de la superfície sò-
lida del planeta Terra no és pas nou. El que
succeeix és que en un període de temps rela-
tivament curt ha crescut exageradament la
fracció ocupada pel reticle de vies de comu-
nicació, amb conseqüències poc falagueres
per a la conservació de la primitiva coberta
natural de vegetació i la fauna correspo-
nent. Els espais naturals s’han anat subdi-
vidint gradualment i el paisatge ha quedat
tallat progressivament en fragments discon-
tinus, cada vegada més petits. S’hi afegeix
també l’augment de nous assentaments
humans, petits o grans, i el creixement im-
parable de les ciutats. Som testimonis d’una
inversió antropogènica de la topologia del
paisatge, en relació amb l’estil, la intensitat i
les modes de la influència humana. No crec
que tinguem dades quantitatives fiables
que en permetin un estudi aprofundit. En
tot cas, jo no les sabria trobar. Però potser
seria més important descobrir la manera de
frenar alguns dels processos indesitjables.
REFERÈNCIES I ALTRA LITERATURA
PERTINENT O D’INTERÈS
PER DIVERSOSMOTIUS
Barth, M. C.; Titus, J. G. [ed.] (1982). Greenhouse effect
and sea level rise. A challenge for this generation. Van
Nostrand Reinhold Co., EUA.
Battaglia, B.; Steele, J. (1977). Spatial patterns in plank-
ton communities. Nato Conferences Series. Nova York;
Londres: Plenum Press. 470 pàg.
Bell, G. (2001). «Neutral macroecology». Science,
vol. 293, pàg. 2413-2418.
Bestelmayer, B. T.; Wiens, J. A. (2001). «Ant biodi-
versity in semiarid landscape mosaics: The conse-
quences of grazing vs. natural heterogeneity». Eco-
logical applications, vol. 11, núm. 4, pàg. 1123-1140.
Cros, L.; Fortuño, J. M. (2002). Scientia Marina, 66
(supl.): Atlas of Northwestern Mediterranean Coc-
colithophores. 186 pàg.
Fernandez Duran, R. (2002). «Población, economía y
ocupación del territorio». A: Naredo; Parra [ed.].
Situación diferencial de los recursos naturales españoles.
Pàg. 99-188.
Gergel, S. E. (2002). «Lanscape indicators of human
impacts to riverine systems». Aquat. Sci., vol. 64,
pàg. 118-128.
Hsü, K. J. (1986). The great dying. Cosmic catastrophe, di-
nosaurs and the theory of Evolution. San Diego; Nova
York; Londres: Harcourt & al. 292 pàg.
Hutchinson, G. E. (1965). The ecological theater and the
evolutionary play. New Haven; Londres: Yale Univ.
Press. 139 pàg.
Irmer, H. [ed.] (2000). Umwelt NRW Daten und Fakten.
Landesumweltraum NRW (Nordshein Westfalen). 431
pàg. [Estudi en què intervenen noranta-sis autors]
Kingslani, S. E. (1985).Modeling Nature. Episodes in the
history of Population Ecology. Chicago; Londres: Univ.
Chicago Press. 267 pàg.
Knutson, R. M. (1987). Flattened fauna. A field quide to
common animals of roads, streets and highways. Berke-
ley, California: TEN Speed Press. 88 pàg.
Liu, K. K. [et al.] (2002). «Monsoon-forced chloro-
phyll distribution and primary and production in
12 RAMON MARGALEF
the South China sea: observations and a numerical
study». Deep-Sea Research, vol. 149, pàg. 1387-1412.
Mackas, D. L.; Denman, K. L.; Abbott, M. R. (1985).
«Plankton patchiness: biology in the physical ver-
nacular». Bull. Mar. Sci., vol. 37, pàg. 652-674.
Margalef, R. (1958). «Temporal succession and spatial
heterogeneity in phytoplankton». A: Perspectives in
Marine Biology. Berkeley, Los Angeles: Univ. Califor-
nia Press, pàg. 323-349.
— (1971). «Small scale distribution of phytoplankton
in Western Mediterranean at the end of July». Publ.
Staz. Zool. Napoli, vol. 37 (supl.), pàg. 40-61.
— (1978). «Phytoplankton communities in upwelling
areas. The example of NW Africa». Oecologia Aquat-
ica, vol. 3, pàg. 97-132.
— (1980a). Ecologia. Barcelona: Omega. 951 pàg.
— (1980b). La biosfera, entre la termodinámica y el juego.
Barcelona: Omega. 236 pàg.
— (1983). Limnologia. Barcelona: Omega. 1.010 pàg.
— (1991-1993). Teoría de los sistemas ecológicos. Publ.
Univ. Barcelona. 29 pàg.
— (1997). Our Biosphere. Oldendorf/Luhel, Alemanya:
Ecology Institute. 176 pàg.
— (2000). «Organització de la biosfera i reflexions sobre
el present i el futur de la nostra espècie i de la ciència
ecològica». Treballs de la Societat Catalana de Biologia,
vol. 50, pàg. 47-59.
Marull, J.; Mallarach, J. M. (2002). La conectividad
ecológica en el área metropolitana de Barcelona. Ecosis-
temas. 2002/2. 22 pàg.
Morisawa, N. (1985). Rivers. Form and process. Londres;
Nova York: Longman. 222 pàg.
Naredo, J. M. (2002). Anatomía y fisiología de la conur-
bación: gigantismo e indiferencia crecientes. Ciudades del
siglo XXI. Barcelona. 7 pàg.
Odum, E. P.; Odum, H. T. (1959). Fundamentals of Ecol-
ogy. Filadèlfia; Londres: W. B. Saunders Co., 2a ed..
546 pàg.
Overduin, J.; Farg, H. J. (2001). «Matter, spacetime and
the vacuum». Naturwissenschaften, vol. 88, pàg. 491-
503.
Plà, S. (1999). The chrysophyceae cysts from the Pyrenees
and their applicability as palecenvironmental indicators.
Univ. Barcelona. [Tesi]
Pringle, C. M. (2001). «Hydrologic connectivity and
the management of biological reserves: A global
perspective». Ecological Applications, vol. 11, pàg.
981-988.
Ruiz Sánchez, J. (2002). Complejidad urbana y determi-
nación. Estructuras comunicativas y planeamiento ur-
bano en el desarrollo del Área Metropolitana de Madrid.
Madrid: Instituto Pascual Madoz: Universidad Car-
los III de Madrid. 157 pàg.
Safford, H. D.; Harrison, S. P. (2001). «Grazing and
substrate interact to affect native vs. exotic diver-
sity in roadside grasslands». Ecological Applications,
vol. 11, núm. 4, pàg. 1112-1123.
Salo, J. [et al.] (1986). «River dynamics and the diver-
sity of Amazon lowland forest». Nature, vol. 322,
pàg. 254-258.
Salthe, S. N. (1993).Development and evolution complex-
ity and change in biology. Cambridge; Londres: The
MIT Press. 357 pàg.
Schlicher, J. (1926). «Vergleichende physiologische
Untersuchungen der Blutkörperzahlen bei Kno-
chenfischen». Zool. Jahrb. Abt. Allgem. Zool. Unit.
Physiol., vol. 43, pàg. 121-200.
Slobodkin, L. B. (1992). Simplicity and complexity in
Games of the Intellect. Cambridge, Mass.: Harward
Univ. Press. 266 pàg.
Turner, M. G. [et al.] (2001). Landscape ecology in theory
and practice. Nova York: Springer Verlag.


De com la civilització modifica l'entorn i accelera la dinàmica d'una evolució global amb inversió de la topologia original dels espais continentals humanitzats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert