El nou Estatut d?autonomia de Catalunya (2006) preveu la creació de vegueries,
enteses en la doble funció d?ens local en substitució de les diputacions i com a àmbit
d?actuació perifèrica de la Generalitat. Resta per aclarir l?encaix de la vegueria amb la
província estatal. Hores d?ara la planificació del territori i bona part de l?administració
perifèrica de la Generalitat s?organitza en 7 àmbits, en tant que l?Estat manté inalterada
la seva organització en 4 províncies. S?estudien els precedents històrics de les vegueries
contemporànies i en particular el debat i gestació de 9 regions en temps de la Generalitat
republicana (1931-1939). Es posa de relleu la important aportació intel·lectual d?Enric
Lluch en la reforma i simplificació del mapa de vegueries (de 9 a 7). Es planteja el feixuc
trànsit efectuat des de la idea de ?província única? al plantejament d?un increment en el
nombre de províncies-vegueries.The new Statute of Autonomy of Catalonia (2006) foresees the creation of vegueries, a
new political entity at the local level with the dual role to replace the provincial governments
and to become the space of peripheral government action of the Generalitat. It is still
undefined the fitting of this new entity within the state provinces. At the moment the
territorial planning and a great part of the peripheral administration of the Generalitat
are organized in seven areas, while the state maintains unaltered the organization in four
provinces. This paper analyzes the historical precedents of the contemporary jurisdictions
and in particular the debate and development of 9 regions during the time of the republican
Generalitat (1931-1939). It is also pointed out the significant intellectual contribution of
Enric Lluch in order to reform and simplify of vegueries map (from 9 to 7). It is brought
up also the cumbersome transition from the idea of the single province to the approach
of an increase in the number of provinces- vegueries.El nuevo Estatuto de autonomía de Cataluña (2006) prevé la creación de veguerías,
entendidas en la doble función de ente local en substitución de las diputaciones y como
ámbito de actuación periférica de la Generalitat. Queda por aclarar el encaje de la veguería
con la provincia estatal. De momento la planificación del territorio y buena parte de
la administración periférica de la Generalitat se organiza en 7 ámbitos, mientras que el
Estado mantiene inalterada su organización en 4 provincias. Se estudian los precedentes
históricos de las veguerías contemporáneas y en particular el debate y gestación de 9 regiones en tiempo de la Generalitat republicana (1931-1939). Se pone de relieve la importante
aportación intelectual de Enric Lluch en la reforma y simplificación del mapa de veguerías
(de 9 a 7). Se plantea el laborioso tránsito realizado desde la idea de ?provincia única? al
planteamiento de un incremento en el número de provincias-veguerías
