Pedro i Botet, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA TENSIOMETRIA DEL CAPIL•LAR HEPATIC EN
L'HOME NORMAL I EN L'HOME MALALT
Contunicacio presentada el dia 21 d'abril de 1966 pel doctor
JOAN PEDHO i BOTET
Cal) del Scrcci d'cxploracio funcional cardiologica do la catedra
de Patologia i Clinica Atedica (Prof. A. Pedro i Pons)
I . ( a I cI c I I , ^ I ) 4 ) , i ( i ( ') I I ( ; -., F I I I I a I ( . i \ ( ;I I ^.l I I c-
a I I is i % I o I )(.] ;I ( lel c I n I i 11 it I I i I it I ( it I) it [it ( a ^ i I a I I I i tl I c ( Ic [a
lit P . ( ^ . I I (-It it Stl I )I a 11cl )^l t i ^ ;I
I.a idea do dcterniinar la pressi() capillar liepiitica (P. C. H.) cs deguda
a \VARRI•:N i BRANNON (Iq44), be clue no fou actualitzada i valorada cum
cal EL fins cl 1951 per NIYERs i TAYLOR. Aqucsts autors segueixen les ob-
servaclons (le 1'RIIaMAN i WEINER , KROOK, PATTON, BALFOUR, WELCH,
etcetera, i les nostrcs.
Seguint lcs idees de DI:xTI:R i HELISyIs sobre la pressio capillar pulmo-
nar respecte a l'aurfcula esquerra, quan tin catctcr clou una arteriola
pulntonar, la pressio obtinguda quan cl cateter clon una vena supra-
heputica cs tin reflex fidel de la pressio venosa portal; en aquesta posicio,
cl catctcr Iuesura lit pressio de la colunlna hematica que tc al davant i
que es troba en fntinl contacte amb els sinusoides hepatics i sang portal
(pressio (apillar o sinusoidal hepatica).
I)etcrlninacions sinulltanics practicades cn cis animals d'cxpcrimenta-
i<•I i en 1'honte durant tin acte opcratori, do la pressio capillar hepatica i
de la press](') portal, han pcrmcs de concloure que son analogues i que
cons it nl:uini hi ha entre ambdues tin 5-15 % de diferencia (REYNOLDS
i col-lahoradors, BAI•IOtIR, PATTON COHN, etc.). Ls possible que aqucstes di-
fercncies siguin dcgudcs al diferent enrasatncnt de les lfnies do base o dc
zero (a nivcll do 1'aurfcula dreta cii la P. C. H., i it nivell del tronc portal
cii la pressio portal).
'I'FCNICA.-La dctcrmiuacio do la P. C.1-1. implica la practica (Fun
catetcrisnte iutracardia c, amb la difercncia que, a partir de 1'aurfcula dre-
ta, cl catctcr s'inu-oducix a la vena cava inferior i d'aqui es dirigcix a una
vena supraheputica, que cs catcteritzada fins a la seva oclusio per la son-
(lit (fig. t); en aquesta posicio, dita «posicio OClusi.va„ o «posicio topall)),
cs Iuesura la pressiu per nlitja d'un electromanomctre dels emprats per a
la tensiontetria intracardiaca i es registrada en forma de grafica per mit-
ja (['tin inscriptor (I'un o de dos canals. Tc interes per al diagnostic do
recollir, and) registrc continu, la diferencia tensional que hi ha entre la
posicio oclusiva i l'obtinguda en retirar cl cateter cap a la cavitat lliure
de la vena supraheputica cateteritzada (fig. 2).
RI:SUt:rA1-S. - La nostril experiencia, basada actualnlent en too casos,
cs concordant anlb la de la inajoria dels actors abatis esnlentats, i ens per-
met d'aportar les dades seguents:
59
4 1. I'I I)RO 1 yin l [.r
En condicion,c nornzals, la P. C. I-I. oscilda entrc 6-12 mni Hg (8-16 cm
d'aigua). Aquestes xifres son analogues a les que ens proporciona la mesu-
ra de la tensio intrasplenica.
En retirar el caterer de la posicio oclusiva i situar el seu extrem distal
en la cavitat Iliure dc la vena suprahepatica, aparcix un petit gradient
tensional, resultant de la pressio mes baixa existent a les verses supraliepa-
tiqucs i que s'avalua, per terme mitja, en 2-3 min Hg (fig. 3).
28238
Ft(;. ;;. - I'. C. 11. normal. ;1 ,, cs rctira cl ratitei des do la
,(posicib ochtsiva,) cap a la ctiitat lliurc de la versa supra-
hepatica. Existeix un gradicnt tensional de ntm Hg
En els bloqueigs intrahepolics per cirrosi hepatica amb perfecta per-
meabilitat del sistema venos portal extrahepatic , la P. C. H. cs elevada:
18-4o nun Hg equivalents a 25-54,5 cm d'aigua. En retirar cl caterer cap
a la cavitat lliurc de la vena suprahepatica , la pressio baixa a les xifres nor-
mals que hi ha en aquest sistema (4-7 mm Hg), i apareix un important
gradient tensional , de significacio diagnostica ( bloqueig intrahepatic post-
sinusoidal ) (fig. 4).
^'fr'^^^1^tW'twt^"W'1W;^M,^M
FIG:. 4. -- P. C. It- en una cirrnsi hepatica. Important gra-
dient tensional entre la 1'. C. H. elei'ada (sq mm Hg) i la
suprahepatica Iliure (6 mm Hg). La pressio intraspleni-
ca (P. E.) es practicament igual quc la P. C. H.
6o
L.J "1'I^VSlOA1liTR7.9 DE1. C:IP[L•L.9R HEP.-iTIC
Si comparem les xifres de la P. C. H. atnb les de la pressio intraspl^-
nica, observem que son an^ilogues o molt semblants.
En els bloqueigs portals prehepr^tics, la P. C. H. es normal o baixa, i
Lambe cs normal el gradient tensional amb el sistema suprahepatic-cava
inferior. Peri> 1'interes diagnostic resideix en 1'ostensible discordan^a entre
els valors de la P. C. H. i els de la tensio intrasplenica. Aquesta ultima
cs elevada (per esemple, ,;0-7o au d'aigua), en tart que aquella es mes
baixa o normal : ;3-i t cu ► d'aigua. Aquesta diferencia de la pressi6 que
hi ha entre ambdos extreuu del sistema (melsa-fetge), indica que 1'elevacio
de la pressio iuu-asplenica no es transmet ni es registry en el fetge perque
enu-e ambdos extrems hi ha un obstacle que ho impedeix (fig. ^). La situa•
cio exacta d'aquest (eu la vena esplenica o en la vena portal), la propor-
ciona 1'esplenoportogratia.
n 50 cm. HO-)' 56'T rrLfn.Hi.
..^.-.,^.,..-^^.....^ - ^..,1 - -
Fu:. ,^. P. C. H, cn «u bloqueig portal prchcp:uic (u^om-
bosi de la vena esplenica). l.a P. (:. 1[. es practicament nor-
mal i en franca discordancy amb la N. F.. molt elevada
En el bloqueig i^ah•aliep^itlic pr•esini^soidal -poc frequent-, el com-
poruuucnt tensional cs aniileg al de la hipertensio portal prehepatica amb
la diferencia que el bloqueig no resideix pas en el sistema venos extra-
hepatic, lino dins el fetge i abans del sinusoide hepatic: en el llit venos
portal o en els espais Aorta; aquest es el cas de iasi , sarcoi-
dusi, etc.
Un sindrome manometric hepatosplenic discordant -de bloqueig pre-
hepatic- en el goal 1'esplenoportografia no revela cap obstacle en la vena
Aorta o en la vena esplenica, es un prec que parla be d'un bloqueig portal
intrahepatic presinusoidal. En aquest cas, la biopsia hepatica -si es pos-
sible, quirurgica- es indispensable per a un diagnostic etiologic correcte.
Finalment, en el fetge cardiac (fetge d'estasi) la Y. C. H. es elevada en
quautitat variable (i^-so mm Hg), Pero en retirar el caterer cap a la cavi•
tat lliure de la vena suprahepatica i cap a la vena cava inferior no apa-
reix, practicament, cap descens tensional iniportaut, ja que 1'yugment de
la P. (:. H. depen de la hipertensio venosa que hi ha a les venos supra-
6i
^^ J. PF.DRO ! BO"TE"!'
hepatiques i a la versa cava inferior a consec^iienci,^ d'nna insu[icicncia
cardiaca (fig. 6).
h:n resum: P. C. H. elevada, i concordant amh la pressi^i inp;lsplenica,
amb gradient tensional suprahepatic - K. Y. inirnlre^^^rilera ^^nslsin^rsriirlnl
/per cirrosi lae^dlica.
Y. C. H. elevada, sense gradient tensional suprahepatic, mantenint-se la
gralica manometrica, en forma quasi nu^nulona (ins a 1'anricula do°ta
= he^aronre^ralin d'eslnsi der instifirie^lci^l cnrrlieu^ri.
llat72
n, ^
3rd
l Ctrl^.^.t4 orJr,
0
F[G- 6. -- - P. C. I I. en una illsilfi(i^luia (aidia(a dicta
P. C. 11. modeiadament cloada. No Iii ha difci^^n(ia tensio.
.
nal amb la prcssi6 supraliep.i(i(a ilime
P. (:. H. baixa o normal, en franca discordanSa amb la pressiu intras-
plenica elevada - fl. Y. preh.el^ritica. En agues[ cas solament l'esplenopor-
togra(ia ens prccisirii si 1'obs^acle resideix en la versa esplenial o en la
versa Aorta. Peru si aquesta ultima e^ploraciG no demostra cap obstacle
e^ctrahepa[ic, caldra reairrer a una biupsia hepatica per a cou^provar 1'exis-
^encia d'uua !1. P. i^iah^u{re^iitticn ^resi^ausoidal.
DISC USSI^S
1)r. G.-11ZCIA i l11OLI_
^ L'e^istcncia d'una diferencia entre la pressiu intrasplenica i la pres-
siG capil•lar hepatica permet de sospi4u• 1'esistcncia d'una trouibosi portal
sobreafcgida en un malait cirrutic?
1)r. AAIerI_I, i SANS
Felicita el connmicant per la seva valuosa aportacio a l'estudi de la
patologia hepatica. Recull la seva afirmaciu de les diferencies e^ue s'uhser^
62
LA TEVSIOMETRIA DEL CAPIL•LAR HEPATIC 7
ven en les pressions del capillar hepatic en les cirrosis i en el fetge d'estasi,
les quals concorden amb les afirmacions que, junt amb el Dr. Reitg i Puig,
fereii en un treball en el qual afirmaven que la dita cirrosi cardiaca del
fetge no constitueix una realitat anatbmica, sinb que ha d'esser considerada
corn una mutacio visceral, no cirrotica, del fetge en 1'estasi cronica, ja que
les troballes del comunicant en les pressions del capillar hepatic mostren
una evident malaltia vascular, causa de la hipertensio portal, que, just
amb d'altres importants alteracions, es tfpica de la cirrosi, malaltia vascular
que, naturalment i coni ho demostra el registre de pressions capil-lars, no
existeix en el fetge d'estasi, sing unicament les consequencies de la insu-
licieucia cardiaca.
63


La Tensiometria del capil·lar hepàtic en l'home normal i en l'home malalt

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert