Plana i Castellví, Josep Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aprofitament de salts fluvials petits per a
l'obtenció d'energia eléctrica a Catalunya
Josep A. Plana Castellví
Professor del Departament de Geografia. Universitat de Barcelona
1. Introducció
Per comencar, definim que salts petits són aquel1s que rares vegades superen els cin-
quanta metres de desnivel1 i, en tot cas, sempre queden a gran distancia de les obres hi-
droelectriques d' entitat més gran, algunes de les quals arriben als 1.000 metres.
Aprofitant alguns dels desnivel1s menors de certs rius, s'han installat petites centrals
amb potencies, per regla general, inferiors als 5.000 Kw. que utilitzen un cabal, mitjan-
cant sistema fluent, d'un a dos metres cúbics per segon. Aquestes minicentrals, en base
al seu sistema de captació de l' aigua precisa, no necessiten de grans preses de regulació
i coma molt una minipresa o resclosa de desviació a partir de la qual neix un canal de
derivació o canonada que dirigeix el cabal corresponent a la cota més elevada possible,
aigües aval1, a fi d'aconseguir un salt acceptable entre la cambra de carrega i el fossat
de turbines. Tot aixo permet que moltes vegades una central d'aquestes característiques
se situí en una installació previa no prevista com a central hidroeléctrica*.
2. Localització de les minicentrals
El total de salts inventariats és de 110. El 87%es troba a la conca del Pirineu Oriental,
mentre el 13% esta a la de l'Ebre i més concretament a la subconca del Segre.
*La utilització de l'aigua com a forca per a l'obtenció d'energia és un fet antic. A Catalunya els molins de
gra la van utilitzar a finals de la Baixa Edat Mitjana, pero va ser als segles XVII iXVIII quan la construcció
deIs mateixos es va generalitzar, construcció íntimament lligada a l'ús de l'aigua com a forca motriu. La revolu-
ció industrial els convertiria en alguns casos, en incipients central s hidroelectriques productores de l'electricitat
per a la indústria catalana. Al 1896 el molí de Cups a Olius subministrava electricitat a Solsona i el de Pals
ho feia amb Palafrugell.
115
A nivell de conca fluvial observem com el 45 % dels salts petits estan situats a la del
riu Ter, el 35% a la del Llobregat i el 13% a la.del Segre, incloent-hi, en aquest últim
cas, les conques de la NogueraRibagorcana i de la Noguera Pallaresa. El 7% restant es
distribueix a les arees fluvials de la Tordera, Fluviá i Garona. .
Ara bé, el nombre de salts petits no té cap correlació amb el de les centrals en funciona-
ment perqué molts estan fora de servei. El total de desaprofitats són quinze. Aixo vol
dir que e147% i el 36% dels productius es troben al Ter i Llobregat respectivamente Mal-
grat tot, prenent com a referencia la conca del Ter més la del Fluvia, comprovem com
el 54 % de les minicentrals estan situades a la zona més septentrional de la conca hidrogra-
fica del Pirineu Oriental, que es correspon més o menys, amb les comarques gironines.
(quadre 1) .
En aquesta distribució territorial destaca el desequilibri est-oest i nord-sud. En efecte,
mentre a la Catalunya occidental situem el 10% de les minicentrals (Noguera Ribagorca-
na 1%; Noguera Pallaresa 2%; Segre 6%; Garona 1%), al'oriental es troba el 90 % res-
tant. Aquest desequilibri és encara més accentuat entre la part septentrional del Principat
i l'area meridional, ja que a la primera es troba el 100% de les minicentrals.
Quadre n" 1
Localització (1983)
p 5.000 KW
CONQUES N° SALTS % NO FUNCIONEN % FUNCIONEN %
Ter 50 45 5 33 46 47
Llobregat 38 35 3 20 35 36
Fluvia 5 1 4
Besos 1 8 20 1 7
Tordera 3 2 1
Segre 11
12 4 27 10 10Garona 2
TOTAL 110 100 15 100 98 100
Elaboració propia, 1986.
Aquesta distribució espacial esta causada, a part de les raons topografiques, climati-
ques... etc., pel desigual impacte de la revolució industrial a Catalunya. A les conques
del Ter i Llobregat més del 35% de les minicentrals estan lligades als antics molins o
colonies textils, cosa que explica que el 73 % dels salts útils per a la producció d' energia,
tinguin menys de 50 metres entre la cambra de carrega i el fossat de turbines. Pel que
fa a les comarques lleidatanes, les minicentrals són resultat dels antics salts construíts per
a la producció d'electricitat, a fi de proveír-ne per a poblacions concretes.
116
Quadre n? 2
Potencia hidráulica aprofltable apetites centrals
CONQUES
Nord
Duero
Tajo
Guadiana
Guadalquivir
Sud
Segura
Xúquer
Ebre
Pirineu Oriental
Extrapeninsular
TOTAL
Font: Ministeri d 'Indústria i Energia
GWh
2.707
608
627
10
301
318
121
433
1.438
289
35
6.887
Quadre n" 3
Potencia i Producció (1983)
CONQUES POTENCIA KW % PRODUCCIÓ KWH %
Ter 28.496 41 117.258.923 41
*Llobregat 19.716 29 79.739.000 27
Fluvia 1.044 2 7.104.800 2
Tordera 497
Segre 19.116 28 87.020.000 30
.Garona
TOTALS 68.869 110% 291.122.723 100
CATALUNYA 5.000.000 100% 16.201.000.000
*Besos s' inclou al Llobregat
Elaboració propia, 1986
117
Quadre n" 4
Desenvolupament del sistema hidroelectric per conques 1981-1990
Potencia installada Produible brut Potencia prevista Produible brut
CONCA maig 1981 maig 1981 any 1990 any 1990
(MW) (GWh) (MW) (GWh)
Nord 3.450 10.110 4.940 11.730
Duero 2.520 8.230 3.350 9.250
Tajo 2.490 4.550 3.340 4.930
Guadiana 210 420 280 600
Guadalquivir 560 720 620 830
Sud 430 190 460 260
Segura 70 160 70 160
Xúquer 480 1.440 1.300 1.670
Ebre 2.810 8.360 4.180 9.080
Pirineu Oriental 160 390 160 410
Extrapeninsular 1 6
TOTAL 13.181 1 34.57<Y 18.7062 38.9203
IEsta inclosa una potencia de bombeig pur de 778 MW.
2Esta inclosa una potencia de bombeig pur de 3.088 MW.
3Aquests produibles estan valorats per hidraulicitat mitja. No estao ínclosos el desenvolupament de minicen-
trals a mig termini.
Font: Ministeri d'Indústria.
Quadre n" 5
Energia Eléctrica (Gwh)
ESPANYA
% variació
1984 1984/83
CATALUNYA
% variació
1983 1984 1984/83
Producciá ............ 16.201 15".780· -2,6
Hidráulica ......... 5.217 5.482 5,1
Térmica ............ 10.984 10.298 -6,2
Clássica ............ 7.409 3.048 ~.58,9
Nuclear ............. 3.575 7.250 102,8
Consums propis ..... 740 635 -14,2
Consums de bombeig 131 129 -1,5
Saldo d 'intercanvis . 5.455 6.413 17,6
Resta d ,Espanya .. 5.648 6.140 8,7
Estranger .......... -193 273
Energia disponible .. 20.785 21,429 3,1
Perdues transport i
distribuciá ............ 1.914 2.017 5,4
Consum net .......... 18.871 19.412 2,9
Consum final ........ 18.189 18.745 3,1
Usos domestics ... 3.421 3.615 5,7
Baixa tensió ....... s/d 5.366
Alta tensió ......... s/d 8.137
Tracció ............. 395 448 13,4
Altres usos ........... s/d 1.179
Font: Memoria Económica Catalunya 1984
118
119.786
33.199
86.587
63.501
23.086
5.709
2.746
2.314
113.645
11.035
102.610
2,2
15,0
-2,0
-18,2
116,5
-4,9
5,7
4,7
5,0
4,7
3. La potencia instal·lada
A nivell estatal, el potencial hidráulic aprofitable de petites centrals és diverso El total
es valora en 6.887 Gwh, deIs quals el 4% correspon a la conca del Pirineu Oriental -a
gran distancia de la participació del 37% de la conca nord-, el 21 % de la de l'Ebre i
ádhuc del 9% de la del Duero. Només la conca del Pirineu Oriental és superior a la del
Guadiana i Segura, la qual cosa significa que Catalunya, en línies generals, té una partici-
pació no massa important en relació amb el conjunt de 1'Estat. (Quadre 2)
Al Principat la potencia total instal·lada la considerem en uns 68.869 Kw, situant-se
un 41 % d'aquesta a la conca del Ter. Tot i aixo, hem de remarcar que, en relació a la
potencia, l' área nord de les comarques litorals no assoleix la majoria absoluta al represen-
tar, conjuntament amb els rius Fluviá i Tordera, només el 43 % del total de la potencia,
davant del 54% de les instal·lacions. (Quadre 3)
Las conques del Llobregat i Segre, incloent-hi la de la Garona, apareixen equilibrades
amb e129% i el28%de la potencia total. D'aixo deduím que les minicentrals de la Franja
de Ponent tenen una potencia instal·lada més gran a nivell individual. Així el 10% del
total de les minicentrals situades al Segre tenen la mateixa potencia que el 36 % del total
de les localitzades al Llobregat. En relació al Ter s'ha d' assenyalar que d 'un total de qua-
ranta sis centrals, davant les deu del Segre, només tenen un 13% més de potencia.
A nivell concret sobresurt la minicentral anomenada «La Plana» amb 4.444 Kw de po-
tencia a la Noguera Pallaresa. A l'extrem contrari es troba la minicentral «la Mambla»
del Ter, amb 11OKw., la qual cosa reafirma els arguments exposats a línies anteriors.
4. La producció
Catalunya va tenir una producció eléctrica de 16.201Gwh al 1983 (quadre 5). A Aques-
ta producció total, les minicentrals van contribuir-hi amb un 1,5 %. Malgrat tot, aquest
percentatge s' eleva al 5,5 % en considerar com a font de producció l' energia hidráulica
(un tant per cent baix, pero significatiu).
La distribució espacial d'aquesta producció és irregular a nivell del Principat. El 41 %
d'aquesta es troba a la conca del Ter, el 27 % a la del Llobregat, el 30 % al conjunt del
Segre i només un 2 % entre la Tordera i el Fluvia (quadre 3). En aquest capítol cal desta-
car el fet que les deu unitats situades a les conques del Segre, Ribagorcana i Pallaresa
produeixen més de 87 milions de Kwh. equivalents al 30% de la producció total. En aquesta
franja occidental de Catalunya, destaca la central de Vilaller, a la Noguera Ribagorcana,
amb una producció anual de 22 milions i mig de Kwh.
5. Algunes consideracions
Esta cIar que l' energia produída per aquest tipus de centrals representa una aportació
mínima al total nacional. Malgrat tot, la seva valuosa contribució a la resolució de proveí-
ments concrets, les fa ser instruments puntuals d' inversió reduída i amb poc impacte so-
bre el medi ambiento
Aquesta débil incidencia es basa en la utilització d'uns cabals escassos, fet que significa
la innecessitat de construir grans preses i per tant l' absencia d' acumulacions d'aigua es-
tancada, per la qual cosa el procés d'eurotrofització d'aquestes és nul·la o molt escassa.
119
Així mateix és de destacar la nul-la contaminació térmica que produeix aquest tipus de
centrals. Com a contrapartida tenim un rendiment irregular en utilitzar el cabal fluent i
una producció escassa en relació a les necessitats energetiques del país.
Barcelona, maig de 1986.
RIU FLUVIÁ
l. Orfens
2. Sant Mori
3. Serinyá
4. Molí Nou
5. Martis
RIU LLOBREGAT
1. Corbera
2. Fea. Monistrol
l. Col. Gomis (Monistrol)
4. La Bauma
5. Borras
6. Castellbell i el Vilar
7. Puig i Font
8. Cairat
9. Broquetes
10. Tintes Soler
11. Les Mareetes
12. Les Boades
13. Colonia Pons
14. Colonia Vidal
15. Colonia Prat
16. Manén
17. Colonia Marsal
18. Viladomiu Vell
19. Viladomiu Nou
20~ Guixaro
21. Gironella
22. Berga
23. Canal Industrial
24. Colonia Rosal, S.A.L.
25. Soldevila
26. Valls Torruélla
27. Presa La Luz
28. La Coromina
29. Malagarriga
30. Pobla
31. Baga
32.. Pendis
33. Grande
34. La Llum-Berga
35. La Gafa
36. La Puda
37. 1) T .. . f37. S) nnítat m . supo
39. Valls Torruella (La Ribera)
120
RIU TER
1. Fla~a
2. Fea. La Aurora
4. Osor I
7. Pasteral 11
8. Angles
9. Grober
10. Gassol
11. Monfullá
12. El Molí
13. Les IHes
15. Molí
16. Molí Tomas
17. Borgonyá
18. Montesquiu
19. La Mambla
20. Caseta
22. Riva
23. Aliguer
24. Escala
26. La Corba
27. Pla Magdalena
28. Sant Quintí
29. Paraje Mariner
30. Brandia
31. Roig
32. Llanars
33. Cal Gat
34. Molí Gran
35. José Llaudet
36. Floera
37. Faitus
38. Vilallonga de Ter
39. Tragurá
40. Matabose
41. Roeases
42. Comamala
43. El Molí
RIU FRESER
l. Hilados
2. Carburos
3. Montagut
4. Pardines
5. Parramon
6. Colonia Fábregas
7. Salt Surribas
8. Freser Supo
9. Freser Inf.
10. Dayo
11. Del Molí
12. Rialb
13. Pont de la Cabreta
RIU TORDERA
l. Can Riera Moliné
2. Gualba Supo
3. Gualba Inf.
RIU SEGRE
l. Anserall
2. Senilles
3. Pont de Bar
4. Santa Llúcia
5. Ponts
6. Collet
RIU NOGUERA PALLARESA
l. Lladres
2. La Torrassa
3. La Plana
4. Sosis
RIU NOGUERA RIBAGORC;ANA
2. Torrefarrera
3. Vilaller
RIU GARONA·
l. Pontaut
2. Sesplas i Capella
== = ¡ ....
~-
, ~,
-
.
.
.
.
,
"
43
R
iu
Te
r
'~
01
2
8
9
11
M
ar
M
ed
it
er
ra
ni
CA
TA
LU
NY
A
LO
CA
LI
TZ
AC
IU
M
IN
IC
EN
TR
AL
5
FR
AN
l;A
.
.
.
+
+
.
.
.
~1IC
x
"+
-
IC
~..
+
.
~
.
.
.
.
.
4'
.~"1
C
/
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
"
+
t-
+
..
.
.
,
,
"
le
"
'"
~tl lt
.
.
~...
x
,"
RW
JlB
"3~2;7'
~"'''i"
''''''~
~i
u
~·2
00/
"9
,
.
.
-
á
'
,
~
~ ~
C. \ 1 I , , I
, I , \
, \
,
,
, I I ,
\ I ,
,
l'
,
I , I I , I
,
/,
,
,
,
-
'"
,, , I \.
.
.
.
.
,
"
-
,
"
,
\ , I
,
-
'
, ( I I I
:::J
I
Q;
I
.
.
,
-
-
'
I ( I
,
,
,
/
-
-
( \ I l
'"
)
'
-
-r
"
~
( ) ,
\,
J,
,
,
I
~
,
\
\
J
-
I
1
,'
\ -
-
-
, I
t"
-
1-
"1
_.,.
"
T"
-
""
'ot
.,.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
_
2l
I
"
1f
,
11"
~"R.
Garo
na
-
.
.
'\0
"
"
>
.
.
,
.
'
~1&
~
,
.
,
.
-
'
.
,
.~.
,
'
"
~\
I
•
I
\
,
_
_
•
.
,
'
)
"
1
,
'
le
'
I
,
1
J
,
/
"
t
\
,
I
•
,
-
'
-
,
,
'
4.
:-V
.:::
·
I
~
I
'
(i;
.
I
'
o
o
,
,
.
.
-
;
"
I \. I , I
/
t I , l ,
.
,
, J I
, J
,
/
, , I
c:
)
(J
,
~
I
o
I
O
'!
,
-
-
'
.
3
I I
, I I \. ,
I I J I ~\
.
\
, \ ,
Q.
;
I
c.
..
I
e
,
.
QJ
..
J
/1
,
_
,
_
_
',
'\J
-,
,
_
_
~ N ~
Bibliografia
GENERALITAT DE CATALUNYA: Mapaperal Pla d'Aigües de Catalunya. Barcelo-
na, 1981.
MENJON, F: Energía hidroeléctrica. Revista el Campo. Servicio de Estudios del Banco
de Bilbao, Bilbao, 1984.
MENDIZÁBAL, E. -OLÓNDRIZ,I: L 'evoluciá de les fibres i altres factors locacionals
en els inicis de la colonia Sedó, Treballs de la Societat Catalana de Geografía núm.
3, Barcelona, 1985.
MINISTERIO DE INDUSTRIA: Pequeñas centrales hidráulicas, Madrid, 1982.
PLANA CASTELLVÍ, J.A: El agua como factor de locaclización industrial, V Coloquio
de Geografía, Granada, 1977.
PLANA CASTELLVÍ, J.A: La escasezreal de agua industrial en el Llobregat, SMA-
GUA, Zaragoza, 1978.
PLANA CASTELLVÍ, J.A: Estudio hidrológico de Llobregat. Revista de Geografía, De-
partamento de Geografía, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1979.
PLANA CASTELLVÍ,J.A: Estudi climatic i Balanc Hidric de la conca de la Noguera
Ribagorcana, Premi E. Fontsere, 1976 i Premi Blasi i Vallespinosa, 1977. Institut d'Es-
tudis Catalans, Barcelona, 1985.
PLANA CASTELLVÍ, J .A: Estudio de las crecidas fluviales en el Pirineo Occidental,
vertiente mediterránea, en el periodo 1935/1972. Notas de Geografía Física, Departa-
mento de Geografía, Universidad de Barcelona, 1986.
VILA VALENTÍ, J: El origen de la industria catalana moderna, Estudios Geográficos
XXI, Madrid, 1960.
122


Aprofitament de salts fluvials petits per a l'obtenció d'energia elèctrica a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert