Farré, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA CATALASA A L'ORINA.
DADES CLINIQUES I EXPERIMENTALS
Cotnunicacio presentada el dia 12 de rnarc de 1970 pel doctor
J. FERRE
Cap de Departament a l'Institut d'Urologia (Fundacio Puigcert)
Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Barcelona
INTRODUCC16
La catalasa es un enzim que catalitza la reaccio H2O2 -* H2,O + 0
accelerant-la. Es un enzim ampliament distribuIt a 1'escala animal i ve-
getal, i en els individus extensament difos en organs i teixits. La impor-
tancia fisiologica de la catalasa en els animals superiors no es gaire gran,
car son coneguts casos d'acatalasemia en l'home que evolucionen prac-
ticament sense donar hoc a manifestacions clfniques. Per contra, sembla
que en animals d'epoques preterites la catalasa tenia un paper molt
important; per aquest motiu hi ha autors que la consideren un enzim
((fossil)).
La catalasa es troba dins la cellula, concretament en unes inclusions
citoplasmiques dites perioxisomes, juntament amb una peroxidasa i una
oxidasa. El pes molecular de la catalasa varia segons la seva procedencia.
La catalasa treta de fetge de rata to tin pes molecular aproxinrat de 40 000.
En condicions normals l'orina no conte catalasa. L'any 1959, BRAUDE '
descrivi la presencia de catalasuria a les orines infectades. Aquesta obser-
vacio desperta l'iuteres d'alguns autors, i fou proposada la deterrninacio
de la catalasuria coin a metode indirecte per a detectar la presencia d'in-
feccio urinaria. Per a aquesta finalitat es pot emprar una prova qualitativa
d'orientacio; la utilitat del metode depen precisament de llur simplicitat,
cone descrivini mes endavant.
Horn comprova aviat que la catalasuria no es especifica de la infeccio
urinaria. Tarnbe son catalasa-positives les orines henraturiques o les que
presenten gran quantitat de cellules de descamacio epitelial en el sedi-
ment. Ws endavant (1965), BROMBERC-SZNECK i col. 2, descr-iviren el valor
de la catalasuria coin a indicador de I'activitat evolutiva de les glornerulo-
nefritis.
Nosaltres mateixos, treballant al Centre Clinic de Trasplantaments
del Prof. D. M. HuntE, a Richmond, Virginia, USA, aplicarenl la deter-
nrinacio de la catalasuria al diagnostic de les crisis de refus dels homo-
empelts renals en l'home a. Ha estat proposada una gran quantitat de
proves de laboratori amb aquesta finalitat sense que fins ara en tinguem
una de totalment especifica i precoc.
15
4 J. FERRG
MATERIAL. I MLTODES
Per a aquesta investigacio emprarem un metode de determinacio de
catalasa extraordinariament senzill , descrit per GAGNON el 1959 A. Honi
mulla un disc de paper de filtre altanient absorbent (discs de paper 57-GH,
fabricats per Schleicher i Schuell , a Keene, NH, USA) anlb l'orina-pro-
bleina , i horn l'introdueix tot seguit en un tub d ' assaig de uses de 16 min
de dianletre on hi ha 5 ml de sol . al 3 % de H2O2. Mantenint el tub
en posicio vertical durant 3 ininuts es veu corn el paper de filtre puja
a la superficie del liquid en cas que l'orina estudiada tingui catalasa,
essent les bombolletes d'oxigen les que el fan pujar. Naturalment, si la
prova es negativa , el paper no puja.
Ferem aquestes observacions en un material clinic abundant : 838 mos-
tres d'orina obtingudes de 40 malalts trasplantats . El nombre de deter-
minacions per malalt varia entre I i 70 ; el temps entre l'operacio de
trasplantament i la recollida d'orina oscilla entre I dia i 38 mesos. En els
malalts hospitalitzats foren recollides mostres diariament ; en els que, ja
donats d'alta , acudien a revisio, nonles de tant en tant foren recollides
mostres aIllades . En tots els malats de la serie de trasplantaments fets pel
grup de Virginia havia estat feta un nefrectomia bilateral del receptor, al
temps de l'operacio de trasplantament o prcviament ; per tart, no In ha
dubte que l'orina assajada procedia del ronyo trasplantat . Ell tots els ca-
sos, en fer la deterulinacio de la catalasuria hour inirava tanibe el sediment
urinari, i peril dicament , o senipre que el quadre clinic ho requeria, hour
feia cultius d'orina . Tots aquests ulalalts estaveu sota l'observacio acurada
d'un grup de metges amb gran experiencia en la clinica del trasplan-
tarnen t.
RESUI.TATS
Observarenl els resultats segucnts:
Total de mostres d'orina: 838. D'aquestes foren catalasa-positives Igo,
i catalasa-negatives, la resta, o sigui 648.
Dels casos de catalasmu-ia, en distingireul tees grups: positius, io6 (du-
rant crisis de refus); positius explicats per alterations del sediment, 57;
i falsos positius (o sigui positivitats no explicades), 27.
Els resultats negatius es poden dividir en 612 de negatius (casos amb
sediment normal i sense presentar crisis de rebuig) i 36 de falsos negatius
(mostres d'orina catalasa-negativa de nlalalts en que clinicament havia
estat diagnosticada una crisi de refus). En general, aquests falsos negatius
16
LA CATALASA A L'ORINA. DADES CLINIQUES 5
corresponen al comencament de la crisi; de fet, de les 17 crisis de refus
que es presentaren en els 40 malalts estudiats, nomes en dues deixa d'ha-
ver-hi catalasuria, i aquestes dues crisis es produiren en un mateix malalt,
foren de molt escassa intensitat i respongueren facilnient al tractament
instaurat.
Pcl que fa al valor de la catalasuria per al diagnostic precoc de les
crisis de refus, comprovarem que, be que en una crisi 1'orina fou catalasa-
positiva ja el dia abans d'esser fet el diagnostic i en cinc la catalas6ria
aparegue el dia del connencament clinic del refus, en la resta la clinica
ens perniete de fer amb anticipaci6 el diagnostic.
Discussi6
Amb tot, la prova to un clar valor pronostic, car la desaparicio de la
catalasuria assenyala 1'acabament de la crisi. I en casos de diagnostic
dubt6s, que no son excepcionals, una catalasa-positiva pot esser una dada
orientadora.
La simplicitat de la prova ens permet de trobar -li una altra aplicacio:
el control a domicili que pot fer el mateix malalt. En aquesta situacio la
prova es doblement util com a senyal d'alarma. En casos de positivitat,
el trasplantat ha d'acudir a revisio per tal de descartar 1'aparici6 d'una
crisi de refus o la presencia d'infeccio urinitria, d'hematuria, etc.
Fora dels casos d'infecci6 en que els bacteris i els piocits son probable-
ment cis responsables de la catalasuria, tree que la presencia de catalasa
it 1'orina s'ha d'acceptar coin a produida, sigui per clestrucci6 o lisi de
les celdules tubulars, sigui per on augment de pcrmcabilitat de llurs inem-
branes cellulars. Aixi hone podria entendre la catalasuria dell trasplantats,
car es sabuda la importancia que els fenoniens d'isqucmia tenen en la
crisi de refus . Considerant, per tant, que hi ha una relaci6 entre isquemia
renal i aparicio de catalasa a l'orina, hem iniciat tin treball experimental
per a aclarir-la *.
Per a aquest nictode quantitatiu les deterniinacioris son fetes en un
espectrofotometre Beckman DU2. En una cubeta de 3 nil horn posa
2,99 ml de H202 al o,i6 o, en fosfat aniortidor a pH de 7,4, 0,15 Al.
Aquesta soluci6 to una absorcio de 340 unitats d'absorci6 optica. Horn
hi afegeix o,01 ml de 1'orina it assajar. Honi posa en una altra cubeta
2,99 nil d'aigua amb o,0t nil d'orina, que scrveix per a sostreure I'absorciu
* In aquest treball hem comptat amb la cuiiaboracii del 1)r. Pinto, del laboratori
clinic d'aquest Institut (I Ilrolo,ia, el qual ha posat a punt una tcenica de determinacic
quantitativa de la catalasuria, naturalment molt mrs Tina que el metode qualitatiu de
que ens servirem per al nostre eslndi clinic en Irasplantats.
17
6 J. FERRE
intrfnseca de 1'orina (produida basicament pels nucleotids de 1'orina, el
mes important dels quals es 1'acid uric). Si hi ha activitat enzimatica,
al cap d' un minut disminueix 1'absorci6.
Hom defineix arbitrariament la unitat com el descens d'absorcio que
produeix un millimicromol de H2O2 en presencia d'una preparacio patro
de fetge de rata a una concentracio de 5o mg de proteina per ml (en
aquestes conditions el descens de l'absorciO es de 0,017 UOD).
El model experimental ha estat fet amb gossos. InduI n l'anestesia
amb pentotal sodic i la mantenim amb eter administrat per tub endo-
traqueal. Durant la intervencio donem serum Ringer lactat per goteig
endovenos. Laparotomia mitjana extensa. Exposats els dos ureters lum-
bars, s'hi introdueix una sonda de polietile, tot lligant-hi l'ureter al tom-
bant de manera que tota 1'orina produIda pel ronyo corresponent resta
recollida per la sonda. Els animals han estat en deju el dia de l'operacio
i generalment la diuresi es molt escassa. Despres d'hidratar-los, hem afegit
en general manitol endovenos, el qual produeix una poliuria ja al cap
d'i a 2 minuts de comencar la infusio.
Han estat fetes determinacions en 6 gossos, es a dir en 1'orina prece-
dent de 12 ronyons. En la primera mostra d'orina, tant si havia comencat
la perfusio de manitol corn si no, no s'ha demostrat activitat catalasa
en 8 de les 12 mostres . En les altres determinacions foren trobades 333 U
en el ronyo esquerre d'un animal, 3,6 U en el ronyo dret d'un altre,
i, finalment, 2000 U al costat dret i 3000 U a 1'esquerre d'un altre animal.
En aquest cas no hi havia diuresi durant una bona estona despres del
cateterisme ureteral, i despres de donar una bona dosi de manitol apa..
regue una orina henlaturica; aquest cas, doncs, resta per aclarir. La gran
majoria de les mostres basals d'orina son, per tant, catalasa-negatives,
i la perfusio de manitol no ho modifica.
Havent aillat 1'arteria renal, la pincarem anib un clamp vascular du-
rant 5 minuts. El pincaunent de l'arteria fa que es pari sobtadament la
diuresi. En treure la pinta colnenca a sortir orina al cap de poc temps:
entre uns segons i dos o tres minuts. DesprCs de 5 minuts d'isquemia
renal completa a la temperatura de l'organisule (ronyo in situ ))), reco-
llfrem 7 mostres d'orina. En 6 casos recollfrem una segona mostra al cap
de 15 minuts. Els resultats foren els segilents, en aquestes ulostres:
Unitats de catalasliria
- despres de r1 minuts d'isquemia 100, 300, 400, 500, roe, 800, 85000
15 minuts mes tard 20, 30, o, - 6o, o, 8oooo
18
LA CATALASA A L'ORINA. DADES CLINIQUES
CONCLUSIONS
7
Tenim aqui, doncs, una prova que reflecteix els trastorns renals deguts
a la isquemia. Evidentment, aquest treball porta a tota una serie d'in-
cognites que cal estudiar detalladament per a esbrinar els factors que
inodifiquen llur influencia. Tenint el projecte de prosseguir aquest estudi
amb 1'esperanca que ens pugui proporcionar un metode per a avaluar
les lesions isquemiques en els ronyons a empeltar.
En cas d'aconseguir-ho tindriem una prova molt t til per a valorar
metodes de preservacio d'empelts, tema que constitueix un capitol molt
important en la problelnatica dels trasplantaments. Tampoc no fora sor-
prenent que la catalast ria tingues aplicacib clinica en les lesions renals
isquemiques; en aquest sentit hem comprovat ja catalasuries en un malalt
operat per hipertensio vasculo-renal.
BIBLIOGRAFIA
1.
2.
3.
4•
BRAUDE, A. I. - Catalase activity of infected urine. ((J. Clin. Invest'), 38: 990 (1959).
BROMBERGS-SZNEK, S., LORSKASt, D., PICHULA, K., KWICK, S. i STOLARSKA, A. -
Catalase urinaire dans les maladies renales. alresse Med.'), 73: 21 (1965).
FERRI:, J. - La catalasa urinaria en las crisis de rechazo en homoinjertos renales
humanos. ((Rev. Clin. Esp.)), zo8: 18 (1968).
GAGNON, M., HUNTING, IV. M. i ESSELEN, W. B. - New method for catalase de-
termination. (Analytical Chernistrya, 31: 144 ('q59)-
1 9


La Catalasa a l'orina. Dades clíniques i experimentals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert