Descrición baseada na capaÉ separata de: Bulletí de la Institució Catalana d'Historia Natural, Març de 192

Font i Quer, Pius

Font Quer, P, 1888-1964

Galiciana

En recerca de les Sideritis chamaedryfolia i S. leucantha de Cavanilles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

64 INSTITUC16 CATALANA D'HISTORIA NATURAL
En recerca de les Sideritis chamaedryfolia
i S. leucantha de Cavanilles
pel
Dr. FONT QUER
CAVANILLUS ens dona com a localitat de les sever Sideritis
chamaedrrfolia (Icones, tab. 301) i S. lcrmantha (Ic., t. 304), el
«Collado de S. Antonio inter Bocayrent et B- neres,, de Valen-
cia, on coili la primera peI juliol de 1792 i la segona a I'^,gost.
Desitjosos nosaltres de poder herboritzar u,questes especies en
la localitat classica de CAVANLI Les el 29 de maig de l'any passat,
a I'endema d-- nostra arr Bach a Alacant,de retorn d'Eivissa, sor-
tiem cap a Villena i Hocairent, on arribarem la mateixa tarda del
dia 29 amb pluja mwnuda. A Villena prenguerem el tren de via
estreta que la gent del pals nomena=Chicharra,, i que vall arnunt
va cap a Banyeres, Bocairent i fins a Mur d'Alcoi. De Villena
a Banyeres i'ampla vall puja suaurnent, des de uns 500 metres
fins a poc mes de 700; hom la veu tota versa de vinyes, olive-
rades i sembrats. A Banyeres la vall continua, perb versa les
aigues cap a Bocairent. A Banda i banda de la vall corren pa
ral,leles dues serres de poca altura, de les quals la de la dreta
mirant a Bocairent es una de les darreres ramificacions de la
Mariola. La veget=lcio silvestre esta co, stituida pels Pious ha-
lepensis, P. Pinea, Querc°us Ile.r, o rues comunment, per la
garriga residual, anlb les especies segiients: Brachi'podium ra-
mosum, Quercus coccifera, T/n'mtis i'ulgaris, Rosmarinus
off'icinali's, Ule.r parriflorcrs, Arena hromoides, Cistus alhi-
dus, C. Lihanotis, Sideritis angustifolia, funiperus Oa reedrus,
INSTITUCIO CATALANA U'HISTORIA NATURAI. G5
Thymus Piperella, Phlomis Lychnitis, Helichrysum Staechas,
H. serotinum, etc., etc. Fins a Bocairent, a 650 m. pujen el
Coni'olvulus althaeoides i I'Al'vstim maritimrrm, i, a les roques
o en el pedruscam calcaris dels Ilocs mes enlairals, hi son fre-
quents I'Hrpericum ericoides, Scabiosa tomentosa, Erica
stricta,... i altres especies ben interessants.
El mateix dia de nostra arribada a Bocairent encara pogue-
rem herboritzar una estona en pondre's el sol i un cop passat el
ruixat amb que forem rebuts en baixar del tren. Visitarem la
muntanya d'Els Clots damunt mateix de ]a vila, i tot seguit tro-
barem les primeres mostres de Sideritis: era la S. augusti/o//a
que es molt comu per tot aquell pals.
A I'endema forem informats que'I carpi mes anti,, per a anar
a Banyeres, i pet tant, el que amb Hies probabiliiats d'encertar
haviem de suposar que va seguir CAVANII.I.F;S en sos viatges i
herboritzacions, es el de a Solana, i aquest emprenguerem no-
saltres en havent esmorsat Seguirem, doncs, la banda solei de
la va I, i pujarem a les domes i serretes de la dreta, anant cap
a Banyeres, examinarem amb atencio hermois, pedregars i ga-
rr.gues, i no poguerem veure cap exemplar de les S. leucantha
i S. chamaedryfolia, omplint la premsa, en canvi, de nombro-
ses formes de la S. angustifolia. Arribarem a Banyeres a les
dues tocades. Aleshores, nosaltres, no tcniem mes nola sobre
I'habitacio d'aquestes Sideritis a Bocairent que la que d6naWlLL-
KOMD1 en el Prodromus: inter Bocairent et Baneres,Cav. ' I ai-
xi fou que havent dedicat tot un coati a recorrer els Ilocs mes pro-
pis per a estacio de Sideritis entre aquelles dues poblacions, i te-
nint el temps just per altra banda, partire'n en havent dinat cap
Vill, na, per a regressar a A'acant aquella mateixa nil. De Ba-
nyeres a Villena hi anarem en tarlana, per a podFr col it en tot
cas les plantes que tot passant ens semblessin d'interrs. Mes,
per la carretera, a,banda i banda, tot son vin} es, oliverades i
sembrats, i solament prop de Villena, a La Canada, en uns her_
mots, aparexen de nou les Sideritis angustijolia, i alli colli
rem un sol exemplar d'una altra Sideritis que pertany al grup
66 INSTITUC16 CATALANA D'HISTORIA NATURAL
especific de to S. scordloides de Linne, i que desd-'l tren ha-
viem observat abundosa entre Villena i B&ar.
Terminada despres de visitar Oriola, Almansa i Xatiba
l'rxcursio de pr:mavela, novament a Barcelona, examinarem
coerces a I'amabilitat del Dr. CABALLERO, 1'exemplar dels kones
de CAVANII.LES que hi ha a la Biblioteca de la Facultat de Ciett-
cies, i poguerem precisar millor les localitats d',,quell autor, de
les dues Sideritis objecte d'aquesta nota, que sun les consigna
des al principi Aixo ens decidi a retornar a Banyeres per a
cercar amb mes dl-teniment co que fins aleshores no haviem
pogut descobrir, convencuts de que sabent amb tota precisio
que les pi intes desii jades havien d'esser al 'Collado de S. An-
tonio, 'es podriem trobar facilment. L'epoca t ra avencada, cer
tament, doncs el darrer de jury partiem de Barce'ona amb la
meva esposa, i encara una pi'a d'a'tres exploracions no ens
p ^rmetrien d'anar a Banyeres fins ben endins del juliol; i la Si-
deritis leucantha I'haviem herboritzada a Urchillo.prop d'Orio-
Ia, el dia primer de juny ja ben florida i granada i tot. Mes,
I'altitud de Banyeres i la epoca en que la troba CAVANIU.ES ens
feien pensar que hi seriem a temps.
El dia 20 de juliol partirc m per segona vl-gada d'Alacant
cap a Banyeres, i la mateixa tarda visitar(m les garrigues del
propi aCollado de S. Antonio) darnunt 1'ermita del mateix sant,
i pujarem fins al cim de la serra a mes de 900 metres; a 1'ende-
nma I etornarem al mateix floc, i seguirc m enlla fins davant de
Bocairent, regressant a Banyeres en fer-se de nit sense haver
pogut veure ni'I dia abans ni aquell di I altra Sideritis que la
S. angustrfolia A I'endema, tenint pensat d'anar a Castalla per
a recollir la S. lncana L. i la S. pungens Benth. que hi citen els
botanics PORTA i Rtoo, pujarem al tren fins a Biar per a passar
d'alli a Castalla, creient que detenint-nos a Biar tines hores
tindriem ocasio de recollir mes exemplars de la Sideritis de La
Canada que encara no havieni estudiat amb detenimf nt. I aixi
ho ferem r,,collint j;I molt passats els exemplars que desitja-
vem, junt amb l'hibrid d'aquesta Sideritis per Ia S. angustifo-
IN TITUCIO CATALANA D' HISTORIA N ATLI AI. 67
lia (S. Llenasii F Q. var.) i tv,a altra forma que deu esser re.
ferida a la S. linearifolia Lag part., com direm en altra ocasio.
A Castalla hi herboritzarem ja passades, la S. incanct L. i la
S. pttngens dels Srs. Pokra i Rico, i enc ra uns exemplars de la
rnateixa de Biar i La Canada, que pertany sens cap dubte a is
S. scoi-dioidcs de LINN@, presa com a especie global. La sego-
na excursio era doncs realitzada sense mes fortuna que !'ante-
rior ja que al,re cop ens escapava la S. leucantha i no podienr
tiobar tampoc al Coll de St. Antoni, entre Bocairent i Eanyeres
cap Sideritis que pogues corresfondre a la S. channtedti'folia
Cav., amb tot i haver herboritzat a la Vail de Vi l na quatre
especies d'aquest generr, : S. angustifolia Lag., S. linearifolia
Lag. part , S. incana L. i S. scorclioides L. var, junt amb un
hibrid i form s nombroses d'HIlguna de les susdites especies.
Tot aixo ens feu pen:,ar en la possibilitat de que la S. leu-
cantha hagues estat trobada per CAVANILLES es qualque altra lo-
calitat, a Oriola Inateix, o a Callosa, on hi es i ell hi havia her-
boritzat, tant pel fet de nostres recerques infruciuoses com per
creure, amb fonament, que a 1'agost no es possible trobar a
Bocairent la Sideritis leucanthct en flor, a menys que sigui al-
gun rebrot esquifit; i adhuc arribarem a imaginar que pogues
haver confos CAVANII.r.rs qualque forma de Ia S. ungustifolia
amb la seva S. leucctntha, per florir aquella mes tardana i per
tenir les flors color groga pal lida, amb el llavi superior blanc
del tot en alguns exemplars, etc.
Respecte la S. chantaedryfolia ja era aura cosa. Trniem la
conviccio que Ia S scordioides var. que creix a la part baixa
de la Vail de Villena, a La Canada, Biar, etc. no era altra cosa
que la de CAVANILLES tant pel nom, que tan be escau a la for-
ma d'aquella vall, com pels denies caracters de la descripcio
princeps, si be la lamina de s kones, numero 301, deixa quel-
corn que desitjar per Go que fa referercia a les flors. Per a re-
soldre aquesta questio en ultima instancia, cali=r fer una visita
al jardi Botanic de Madrid i 'eure a I'Herbari CAVANILLES les
dues Sideritis seves i la loca itat i epoca precises de recol Iec-
RS NS'II"I'llClO C. ATALANA U' HISTpHIA NA"rUH.41
cio. A I'amabilitat dei Dr. REYEs debern el goig i ensems ]a pe-
na, d'haver vist els herbaris de CAVANILLES i LAGASCA; i al Dr.
BALOUERIAS, auxiliar del primer, ('haver-nos fet coerce de la seva
assistencia a Ia Sala d'Herbaris en hores extraordinaric s, per
tal d'estar present mentres nosaltres els examinavem. No direm
res, ara, de I'estat de I- s planter de C AVANILLES, perque no es
ocasio; per a nostres investigacions les plantes eren en bon
estat, perque eren llaviades co que andvem a estudiar, pero
canvis d'etiquetes, i nles encara, Barr( ja de plantes I d'etique-
tes, ens han mortificat i han perturbat nostra labor. Amb t -)t,
hen aqui co que hem vist en aquell herbari referent a les dues
Sideritis objecte de nostre treball.
Hi ha tin plec amb tin exemplar de Siderilis leucantlnt que
porta a I'etiqueta: Bocayrent, Collado, Augusto 1793; la
rrostra sospita d'una possible confusio, d,,ncs, resta en peu,
perque res ens ha aclarit aquesta etiqueta de CAVANILI-ES; la lo-
calitat i I'epoca de recol,leccio son les de la seva obra, i I•ex' in
plar de l'herbari es realment de S. leucantha. Nosaltres no
('hem sabut retrobar a Bocairent, i, no queda altra solucio que
retornar-hi encara una altra vegada, i seguir-ho i resseguir-ho
minuciosament.
En quart a I'altra especie, les nostrt s suposicions foren
plenament confirniades en veure la planta de CAVANILI-ES, i com-
parar-la amb nos!res exemplars de La Canada i Biar; aquests
Igo difereixen dels dos de 1'Herbari CAVANILI LS mes que per les
bracties una mica rues he- bacies L'etiqueta poi to coin a locali-
tat la consignada en els (cones amb 1't-poca de floracio, mes no
de recol'lecc10: Floret uprili et julio 17 0 2.1
La Sideriris ehanuzediy/olio Cav. fou considerada per
BENTHAM, segulnt a BolsslER, en el Prodromus de DE CANDOLLE,
vol. X11, p. 444, coin a varietat de la S. hirsutu, donant-la coin
a var. g-abrior; WILLKOMM es del parer de BFNIIIAM, i en fa, per
ilei de prioritat, var. charnaediy/o/ia de la mateixa S hirsutu
Linne. Pero tant uns autors coin altre scrub a que no veieren la
planta de CAV.ANILLES. Es cosa indubtable que pel seu posat, per
INSTITUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69
esser sufruticosa, per les corol'les amb el Ilavi superior groc i
no blanc, pe's pels del tronc curts, per la forma i consistencia
de les fulles i brActies, etc , pertany a la S. scortlioides de
Linne. La S scordioi(Ls L tipica, de Montpeller, no la teninl
en nostres he baris. pero atenent-nos a la descripciO original,
tie les hracties ig'uctls als calzcs, Ics fulles pelttdes inferior-
ment, les espigucs lenses, etc. No creiem que amb les formes
laxispiques d'aquest grup pugui esser creada cap varietat per-
que LINNE no va veure. segurament mes que exemplars d'espiga
densa, pero uns i altres conviuen en els mat 'ixos Ilocs. Amb tot
la planta de Biar i Castalla que CAVANILLES descrigue corn a
S. chaataedryfolia, la creiern bona varietat del tipus linnea, per
les hrketies molt mc's curies que'ls ctilzes, les fulles gaire
lie g,'ahres, els rcrlicil'iastres remots, etc. De cap manera
pot esser assimilada I'especie de CAVANILLES a la S. hirsu-
la (1); LINNE ;a digue que la seva planta diferia d'aquesta darre-
ra per les fulles glabres pel dessobre i per la corolla iota groga.
Per tant aquesta especie de CAVANILLES, haura d'esser
donada aixi:
Sideritis scordioides Linne var. chctnraetlryfolia (Cava-
nilles) Font Quer; S. chanraedryfolia Cav., Lones, IV, p. 1,
tab. 301; S. hirsuta var. g'labriot Bentham, in DC. Prodro-
mus, XII, p. 444; S. hirsuta var. chamacdryfolia Willkomm,
Prodromus Fl. 111'sp II, p. 454.
Barcelona , febrer de 1920.
( 1 ) L i Sideritis hirsuta no Them vist a Valencia a la terra baixa ; a Is mateixa
Serra de Chiva, al Pla de Mariana i a Sta. Maria, des de 700 a 1.000 metres hi es poc
abundosa, ettimada per la gent del pals com a herbs medicina de value . Tambe Is
tenim de Is Mariola . En tota Is vall de Villena no n'hi hem vist ni un aol exemplar.


En recerca de les Sideritis chamaedryfolia i S. leucantha de Cavanilles

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Galiciana

Revistes Catalanes amb Accés Obert