Fuster Valldeperas, A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL PARLAMENT DEL CAPITOST CARLÍ 
, . . . . . . . . . . . . . . -idhuc que malament m'estigui dir-ho-, 
respectat dintre el meu bando!; i si porto 
-No deu ésser-ho pas tant com us pen- tantes rneda!les damunt del pit, és per que 
seu, en quan, sense caldre, us poso cou- cada una tapa el forat d'una bala. Jo tam- 
dicions per assolir l'amor vostra. Per vea- bé tenia una esposa com vós i va morir 
tura aquells que per l'ideal hem jaquit la desfeta a trossos per la luxúria dels vos- 
liar, i la taula ben parada i el liit tou, i tres. ! enia una Sila, bella com el sol, i va 
portem la pell cremada per la roei~tor del arrabassar-me-la un tinent Iliberal, embriac 
sol i el fum de la pbivora, i tenim les ol- i fakxenda, que més que conquerir el reial- 
des amateiits al primer toc d e  !a corneta i me per a son rei, cobejava el vi dels nos- 
la campana, i ens ajacem sota el cel ras, i, tres cellers pairals i gaudir de bones mos- 
com les Ilebres, dormim ainb un u11 obert, ses. 1 suara vós m'heu demanat una mica 
no podem copsar el gaudi que ens pro- de pietat, en quan tinc el pit esquincat 
met el cos molsut d'una fembra? ... Ens ha per la dolor, la qual és més punyeuta que 
fet tant mal el vostre espos, que prou es el tila1 que em feren les bales en ferir-me? 
mereix quc el pagui amb el tresor preat No, comtessa! També suplicava, com vós, 
d e  la seva sang hiava. Bé faig prou en la ineva esposa en esgarrapar le seves carns 
mostrar-vos-el viu encara, puix volia afu- d'ivori, les ungles llargues de la vostra sol- 
sellar-lo sota rnateix del pi de Bofarull, dadesca; també plorava la meva filla cara- 
on l'hem agafat. Voldrieu, tal vegada, res- golaiit-s< d'engoixa en la grupa del cavall 
catar-lo mitjancant unes unces? ... El pal- negre d'aquell lladrc ... No, comtessa! Ma- 
mell de la meva m i  dreta, 110 s'lia obert lalda sigui tota la raca vos t r ;  i que les 
mai per a recollir or; per a saludar una antorxes trion~fals dels meus soldats calin 
dama o guiar els meus a la victoria, si. Val foc per tots els quatre costats a aquesta 
més que un munt d'or el vostre iiiarit. ciutat altii~ola que té el cainpanar més alt 
Com veieu no !i regateixo pas l'elogi. En que. cap altra i que ses campanes toquin a 
tractar-se de I'enemic que val, els meus morts, fins que, com un gegant vencut, 
llavis saben fer tarnbé justicia com els tra- s'enfonzi en mig de la foguera immensa i 
bucs dels rneus soldats. 1 si vós I'ameu que les flames s'arrosseguin !la d'enlli i 
tant com heu manifestat, heu d e  comprar- arboriii aqueixes vinyes i garrofers amples 
me'l a un preu més alt. Que en faiia jo del a l'ombra dels quals, traidors i assassins! 
vostre eomtat? ... Tot bon capitost, $0 d e  ens sotgen els vostres. 
vilua que de L'enemic arrabassa, deu re- I atansant-se a la balustrada udula : 
partir-s'ho amb els seus. Un de més ample -Soldatsf quan el gall torni a cantar, 
que el vostre, circumdat per dotze viles sense parar rnent si el cel és fosc O clar, 
blanques, me'n té  promes Do11 Carles, en porteu el comte de Masferrer i feu-lo 
quan sigui Rei dlEspanya; en quan no ro- pujar a la terrassa. Si es resisteix burxeu- 
mangui viu ni un sol isabeli, i dalt d'un pal, lo amb la punxa d e  les baionetes. Vull 
el cos escapcat d e  la filla del traidor Fer- que el plom dels fusells li encengui el cap 
ran dansi un minuet gentil. També soc jo tantost s'apagui el darrer estel. 
A. FUSTER VALLDEPERAS 
- 237 - 


El parlament del capitost carlí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert