Aguilera, Octavi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INFORMACIÓ CONTRA MASSIFICACIÓ
J. OCTAVI AGUILERA I PERELLÓ
a paraula massa s'utilitza amb falta de rigor. Autors com Blumer
L— i Lazarsfeld' identifiquen audiöricia amb massa. Afirmen que els
mitjans són, o produeixen, massa perquè arriben uniformement a tots
els grups de població; de què hauria de concloure's que tota la
població és massa, i, en tal cas, el que es massifica no és la societat
a través dels mitjans, sinó els mitjans en tant que es dirigeixen a la
societat global. Es el que Gurvitch 2 i Lohisse 3 consideren com a «grau
mínim de participació en el Nosaltres, en termes del primer— o
«nivell d'indiferenciació comú a tots els homes de la societat post-
industrialitzada » —en els del segon. El pejoratiu concepte de
massificació se substituirà així per un altre de més neutre i més
exacte: el de indiferenciació.
Sorgeix la qüestió de si tal concepte atomitzat de la massa, en
vincular-lo a la comunicació de masses, s'adaptarà al comportament
de les persones identificades com a membres de l'audiència d'un
mitjà massiu. Amb altres paraules: pot veritablement considerar-se
aquesta audiència com a massa?
Els mitjans d'informació estan dirigits cap a la gran tasca de posar
l'home en contacte amb el seu entorn. No per massificar-lo en el pitjor
sentit, sinó perquè, del que vagi sabent del món i de la reacció que li
produeixi tal saber, en derivarà la consciència del que ha de fer.
1. De Herbert BLUMER, vegeu «Collective Belraviors » , a Principees of Sociology, ed.
a cura de A. Lee, Barnes & Noble, Nova York, 1946.
De Paul L. LAZARSFELD, The Uses of Sociology, Basic Books Inc., Nova York, 1967.
GURVITCH, G.: Sociología del siglo XX, Editorial El Ateneo, SA, Barcelona, 1965.
3. LOHISSETJ.: «La masa, dimensión del individuo » , a Revista Española de Opinión
Pública, núm. 26, p. 101-108.
71
«L'home tracta de reajustar la seva conducta al canvi imposat entorn
seu » . 4 La massificació s'oposa a la llibertat individual. Fins a tal puntpot obnubilar la capacitat crítica i d'independäncia, que Gianni Statera
ha posat de manifest que ja als anys vint (en què el brain storming no
havia assolit, lògicament, els nivells actuals) la propaganda en elsperiòdics havia contribuït d'una manera decisiva a l'explosió de la
Gran Guerra mitjançant l'excitació de les grans masses populars.
I és que, per a pertànyer a una massa, per a ésser arrasat per
l'efecte negatiu i destructor de la massificació, n'hi ha prou amb
posseir uns símbols de referència comuns, mentre que per a ésser
membre del públic és essencial participar de l'activitat pública. Els
estudiosos en llengua anglesa ho anomenen common man (recordem
l'hombre medio orteguià), que és l'home de la community, del common
will. És l'home de la comunitat que, a més dels seus coneixements
especials, s'ocupa del bé comú. En això es diferencia radicalment de
l'home massa, que és l'home de la inhibició i del número.
No resulta molt optimista el diagnòstic sobre el desenvolupamentfutur de la nostra societat industrial per molts d'aquests pensadors.
Pero d'altres no es deixen agafar en el parany del fatalisme, i opinen
que es pot fer quelcom per salvar l'individu, per preservar la seva
llibertat. La solució vindria precisament a través dels mitjans de
difusió corlectius, assenyala Martínez Albertos.5
Tot això, a la fi, i a la reserva de posteriors desenvolupaments, va
quedar succintament qualificat per un antic professor de la Facultat
de Ciències de la Informació de la Universidad Complutense i bon
amic, per desgràcia desaparegut prematurament, quan encara calia
esperar molt de la seva dedicació a la publicística, a la novellística
i a la poesia. Ens referim a Alfonso Albalá, qui en la seva obra
Introducción al periodismo sentencia: «Lo que no deforma, informa».
I també: «Lo que deforma, masifica; lo que informa, personaliza».6
Aquí radica el quid de l'assumpte. La veritable informació no pot
constituir mai un instrument de massificació. La veritable informació
—això és, la informació lliure, en llibertat i per a la llibertat—personalitza,
individualitza, enriqueix. Per això mateix és tan important que els
receptors vegin sempre respectada la seva llibertat.
4. BENEYTO, Juan: Información y sociedad. Los mecanismos sociales de la actividad
informativa, Ediciones Revista de Occidente, Madrid, 1970, p.15
5. MARTINEZ ALBERTOS, Jos e Luis: La noticia y los comunicadores públicos, Edicio-
nes Pirámide, SA, Madrid, 1978, p. 150 ¡5.
6. ALBALÁ, Alfonso: introducción al periodismo, Ediciones Guadarrama, SA, Madrid,
1970, p. 33.
72


Informació contra massificació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert