Peyrí, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

VITALITAT I DESENROTLLAMENT
DELS BACILLUS DE LA LEPRA
EN ELS OBJECTES INANIMATS
per
J. PEYRf
Si be admes per tots la naturalesa microbiana de la
lepra, es sabut que no tots creuen que el lepros sigui un
portador de contagis; fins s'ha aixecat una teoria exclusiva
a favor de 1'herencia leprosa.
Son possibles aquests dubtes i aquestes concepcions
per les dificultats, devegades per la impossibilitat, de de-
mostrar com to floc el contagi de la lepra.
Aquestes dificultats son degudes tant per precisar les
condicions individuals de receptivitat dels malalts, com
per I'evolucio especial de la malaltia, com per les condi-
tions biologiques particulars del bacillus de Hansen.
a) Respecte al malalt: s'ha de reconeixer que la majo-
ria dels individus son immunes, sigui per bona defensa en
les primeres barreres, sigui per condicions serologiques
defensives: aixo fa possible que entre un centenar de matri-
monis de leprosos sols haguem trobat un cas evident de
contagi i un probable; aixo fa que si prcgunteu als enfer-
mers i germans de can Masdeu, us diran que no han vist
ni recorden cap cas de contagi i aixo fa que amb tot i
haver-hi avui a Barcelona al menys dues dotzenes de
92 Publications de 1'lustifut de Ciencies
leprosos que treballen en professions perilloses (fruiters,
forners), no hi hagi contagis.
b) La llarga incubacio (d'anys) fa impossible en la
majoria de casos precisar les condicions locals de recepti-
vitat; si efectivament n'hi ha prou amb una sembra en
una senzilla ferida o si elec:.Aivament es necessari que
existeixin previes condicions de linfangitis, de dermitis,
de retras circulatori, com en gran nombre de casos se pot
creure, es (liiestiu que s'ha de precisar; a favor d'aquest
ultim parer m'inclino i penso tractar tan interessant qi es-
tio en una comunicacio apart. que tinc ja preparada.
c) Respecte a precisar les condicions del bacillus es
encara mes dificil, perque, en nostres climes al menys,
i'escas contagi de ks lesions leprosos vol dir que els bacillus
eliminats per les rinitis, per la faringitis, per la disgregacio
ulcerativa del leproma ha perdut sa virulencia, i aixo es
tant mes clar per quant els tubercles veils se troben en
disgregacio cellular i An esc ssos en bacillus.
Demes nosaltres demostr,i.rem ja fa i6 anys que no es
possible mes que amb tubercles nous obtenir resultats posi-
tius en las sembres sigui amb el terreny de Campana, sigui
amb el nostre, serum nitrogenat i glucosat (i9oz).
Podem suposar aquest augment de virulencia necessari
per obtenir la sembra parasitaria fructifera en les segiients
circumstar..cies:
I.er Per obertura preinatura del tubercle, per trac-
tar-se de lesions mucoses en els primers temps, per exalta-
cio de la virulencia en el moment dels brots eruptius.
2.611 Pas per intermed:i d'un ser viu, insecte o aracnid
o qui sab Si en simbiosis d'un altre bacteria.
3.er Pas per un terreny entremig inanimat, sol o aigua
(teoria de Bidenkap, de la comissio indiana, no demos-
trada fins ara), o be, com pensem nosaltres, indistintament
pel sol, aigua, mobles 1 immobles dels llocs infectats que
Treballs de la Socielat de Biologia. 1916 93
poden embrutar-se per contacte amb les secrecions i pro-
ductes patologics eliminables dens leprosos.
Aixi teoritzat, veiem les raons cliniques que ho fona-
menten; pero, demes, necessito fer la demostracio experi-
mental que en aquests objectes el bacillus no sons no
mor sing que prolifera.
CONTAGI I\131EDIAT
Es indubtable que hi ha casos, encara que molt pocs,
on es clar i evident el contagi de la lepra d'home a home.
Deixant apart els casos expe.rimentals corn el d'Arning i el
de Coffin; cada leprolec to entre ses observacions casos
indubtables de contagi immediat.
Nosaltres podrem citar altra vegada aqui, com a cas
d'aquesta mena, el d'un metge que cura per espai d'anys
les llagues de dues leproses; pocs mesos despres de la mort
de la ultima nota uns noduls als dits i a les mans, que
evidentment eren el xancre o xancres de dita malaltia;
romangue aquesta molts mesos acantonada alli fins que
aparegucren noduls nous i se n'espargiren d'altres als
avant-bravos; quan nostra observacio, enn comencaven a
compareixer al front.
Altres casos, com el del matrimoni lepr5s que avui es
encara a can Masden i el de un malalt ancstesic que dormi
molts mesos a Matanzas amb un llatzaros tuberos, son
possiblement de contagi immediat per la topografia que
ofereixen; amb tot no son clars i evidents com l'abans
citat.
CONTAGI b1EDIAT
En canvi son molts mes els casos en que 1'existencia
de ferides, d'eczemes, de llagues anteriors en temps al
94 Publications de l ii stitut de Ciencies
desenrotllament de la malaltia i sobre tot reconstruint la
propagacio de les lesions, permeten suposar un contagi
mediant sers animats o be objectes inanimats.
PER INSECTES I ARAGNIDS
Respecte a la presencia de bacils en els insectes i arac-
nids domestics usuals, els autors estAn en desacord i encara
que s'hagin trobat en el tub digestiu bacillus acid-resis-
tents, aixo no conclou res res-'pecte al seu poder vector o a
les transforrnacions que puguin experimentar els que faci-
litin el seu pas a 1'home.
Leindsav Sandes, que opxrava tancant dintre un tub
l'insecte i un boci de leprorna ., troba abundancia de bacils
en 1'aparell digestiu i fins en ]a trompa de les xinxes i en
canvi els troba escasos en les pusses , mosques i mosquits.
Barrel i Bertarelli troben relacio entre els demodex i la le-
pra, relacio que es suposta pero que no es demostrada . Alar-
choux, Ehlers i Noc troben p,.!r casi tots aquests parasits
aquesta relacio ; en canvi Dor,ild i Curie opinen en contra.
Roiner troba bacillus a I( s aranyes i nosaltres, menys
afortunats en les mateixes aranyes i altres animals tro-
bats vora dels nostres objects i parets infectats , no n'hem
pogut veure.
PER OBJECTES INANIMATS
En nostres observations, 1.'estudi de les conditions dels
malalts al moment d'apareixer les primeres manifesta-
tions, la necessitat de trobar-se en comarques atacades perque
Precisament tinguin hoc els contagis, 1'existencia de cases
de lepra en els pobles invadits, tan ben marcades per 1'ex-
periencia popular, l'observacio duo contagis en aquestes
cases, anys despres d'haver desaparegut els leprosos,
Treballs de la Societat de Biologia. 1916 95
tot aixo, m'ha fet pensar en la fregiiencia del contagi per
objectes inanimats i per aixo mateix volia demostrar
la persistencia dels bacillus en aquests objectes i la possi-
bilitat de reviscolament mitjancant certes circumstancies.
LA PREPARACI6 EXPERIMENTAL
Comencarem fa 26 mesos empestifant amb lepromes
joves triturats, diferents objectes, draps de tela, bocins
de vestit de llana, fustes llardoses, paret estucada seca,
paret arrebossada hulnida, aigua en fioles i fang. Demes,
hem deixat dessecar i hem deixat en aigua bocins de mes
d'un centimetre de leproma.
Donades les dificultats del cultiu i la curta vida de cul-
tiu de les sembres positives, hem preferit operar amb
bocins de leproma que previament sabiem abundaven en
bacillus de Hansen.
Metodicament, cada tres mesos, hem anat cercant
1'estat de les taques en aquests flocs, procedint per frottis
en els flocs humits, rascant la bruticia en els flocs secs amb
el bisturi i deixant la pols en suero esterilisat 6 o 8 hores.
En els trossos grossos de leproma hem procedit o per in-
clusi6 o per frottis del boci macerat o podrit.
Per buscar els bacillus ens hem valgut del procedir
ordinari per averiguar l'acid-resistencia, el metode de
Ziehl, pero un cop averiguat hem recorregut al Blau-victo-
ria-safranina o blau-victoria-safranina-tioriina i tecnica
de Unna, per demostrar la vitalitat del bacillus ja que
els que han perdut les propietats vitals no prenen el blau
i es tenyeixin de groc per la safranina.
Ocasionalment en el tails hem utilisat, per assabentar-
nos de l'estat de les cellules que acompanyaven als bacil-
lus, el procedir del blau policrom o el verd metil-pironina.
Els resultats han estat com segueix.
96 P1.blicacions de 1'Institut de Ciencies
RoiSES
En les robes s'assequen lei, secrecions i formen cos amb
el teixit de la roba., no hi ha invasions microbianes que se
sumin al bacillus i en cons( giiencia sols circumstancial-
ment hi ha putrefaccio. Dos :tnys despres es veuen, entre'l
teixit i els albuminoides dessecats, quips elements anato-
mics han perdut les propietats colorants ordinaries, ba-
cillus en abundancia, potser mes encara que d 'ordinari.
En els bocins de leproma gro,,sos la part mes periferica es
troba literalment coberta do bacillus acido -resistents de
]a mateixa morfologia del dE Hansen . (Fig. i.a)
F1STES
En les fustes la dessecacio es fa depressa, es conserven
els elements anatomics amb bona part de les sexes propie-
tats tintor:.als, els bacillus es veuen clars com en les pre-
paracions ordinaries, conserven les propietats tintorials,
veient-se'n alguns grups m.es agrandats que els agrupa-
ments ordi .naris i sumats en grups com si'l teixit lepros
hagues servit de terreny, ccesa quo vol dir que han pro-
liferat. Amb el blaze-victori .-safranina es tenyeixen tots
en blau, rmostra de sa vitalitat. (Fig. 2.a)
PARETS
En les parets seques horn veu assecades les taques, mes
aviat empapades amb l'estuc. Les busques metodiques no
han demostrat la disminuci^.' de la vitalitat dels bacillus;
mes aviat s'han trobat proliferats . Deixant una quinzena
de dies la pols del rascat en aigua, s'obtenen camps abon-
dantissims , purs quasi, de bacillus que sembla que hagin
proliferat i que seguramen.t son vius perque es tenyeixen
pel blau-victoria. (Fig. 3-9
Treballs de la Societat de Biologia. 1916
FANG
97
El fang humit i dessecat , despres d 'empapat amb
trossos de leproma , conserva be les propietats colorants
dels bacillus.
En les parets humides es troben rastres entre muco-
rinias, 1'examen dels rastres muco -gelatinosos de bocins
de leproma demostren barreges microbianes , amb bacillus
acid-resistents i mucorinias . Es evident que es troben
rastres de bacillus de Hansen, pero a mesura que ens hem
allunyat de nostre moment de partida n'hem trobat menys
cada vegada.
AIGUA
En aigua destilada i estcrilisada en fioles, les busques
successives han donat per resultat una disgregacio per
maceracio dels restes de lepromes, la centrifugacio del
fons ha donat per resultat troba de bacillus abundants i
proliferats, pero a mesura que ha passat temps, els micro-
bis d'associacio o els d'infeccio de les manipulacions han
invadit el terreny; no creiem que aquest sigui el terreny
millor per a perdurar el bacillus de Hansen. (Fig. 4.a)
Del que hem trobat al comenca.ment deduirem que la
dessecacio amb l'intermitencia de I'humitat podria esser
la millor manera de conservar-se i qui sab si d'augmentar
la virulencia el bacillus de Hansen.
Per aixo, amb bocins relativament grossos de leproma
procedirem deixant-los dessecar i cada dos o tres mesos
deixar-los mullats 24 hores per tornar-los a dessecar; es
aixi com hem obtingut les millors mostres de bacillus
acid-resistents proliferats que son evidentment bacillus
de Hansen en millors condicions de vida, al menys per les
propietats tintorials que en la observacio mateixa de vida
parasitaria. (Fig. 5.°)
7
98 Publicacions de 1'Institut de Ciencies
Creiem nosaltres haver demostrat que aquestes in-
termitencies de dessecacio i humitat son el millor medi
de conserver i millorar la vit.tlitat del bacillus de Hansen.
Sols faltaria demostrar experimentalment la seva virulen-
cia, pero -,mb les dificultats o millor els fracassos de les
inoculacions fins ara, no creiem, potser massa aprioristi-
cament, que nostres averiguacions posteriors que en aquest
sentit pensern realisar, acab:.n de resoldre el problema.
Una rao a favor d'allo nue experimentalment havern
trobat es que el clima i la topografia de les comarques
leproses coincideixin amb atluestes intermitencies. Climes
calents, dessecacions de molts mesos i humitats brusques
i curtes.
El perque el trobariem, potser, pensant que les masses
albuminoides dessecades, podrides abans o millor en coli-
quescencia de tots els elements anatomics, es conservarien
i entremig donarien vida als bacillus, sense infectar-se per
microbis estranys, deixen en son si vives les masses bacil-
lars; un reblaniment i diss,,lucio en aigua facilitaria la
proliferacii naturalment i tc'rnant aviat a la dessecacio es
repetiria 1'inclosi6 del bacillus que hauria sofert un revis-
colament sense donar temps a la lluita amb altres espe-
cies microbianes corn passa quan l'humitat es continua.
Aixi es comprendria que ^ isquessin els bacillus fins a
haver acabat del tot amb el terreny, convertint, com hem
vist en nostres investigacions, tot el teixit lepros en una
massa bacillar.
Concluim, donc, co que segueix:
Z.eT Niue els bocins i sacs de lepromes separats del
malalt i depositats en objectes inanimats (mobles, immo-
bles, vestits, aigua, fang), ecenserven en quasi tots ells les
propietats vitals del bacil•ii.vs al menys durant dos anys i
en certs casos milloren la vitalitat i mostren senyals de
reproduccio.
J. Peyri
l
Fig. I.• - En la rota Iacada amb suc de tepronia.
12 mesos despres. Dlaccraci6 de 48 hores. Ziehl.
J. Pyri
Fig. 2.'-Frottis de lchnmia ell fu,ta .6 ni os despre^
de sa dessecacio. Ziehl.
J. Peyri
R
Fig. 3.= - Restus de leproma aclherit a1 estuc d'una
paret. Prolifcraci6 baccil•lar a despesa del magma
albuminoide homogeneisat del teixit lepr6s. io mesos.
Blau Victoria-safranina.
.1. Peyri
Fi,. 4-a - lrp:um.t disgregat en un Iloc humit. Pro-
liferaci6 de baccils acid - resistents , disgregats, sense
fornutr els agrupaments de vida parasitaria . 3 mesos.
Blatt Victoria-safranina.
/. i, ^,^
- , ; ! L^ I , I . ^ I t I ^ 1 , ^ , , : ! I , , , , , ^ , , , , , t I j I I I I I I ; I I
n t v^l I ic, vol Ic'. 2 tI 11 V, , 1-1 )1 oh-
ferack') i ill V^l sk a I )ti 11dall
Treballs de la Societat de Biologia. rgr6 99
2 6a Que els medis secs o, millor, la dessecac16 deis
productes afavoreix la conservac16 , i que en els medis
humits les altres bacteries i les mucorinias fan desapa-
reixer els rastres de baccils.
3.e Que 1'intermitencia de dessecacions amb humi-
tats cartes es el millor medi de millorament de les propie-
tats vitals dels baccils.
4rt Que d'aixo s'ha do deduir la infeccio persis-
tent dels objectes i llocs infectats , que explica 1'apreciaci6
popular de les cases de lepra, i els casos esporadics o
autotoctons de les comarques infectades.
5.11t Els moments de probable oscil - lacio de la viru-
lencia i la coincidencia de portes obertes i terreny local-
ment preparat pot donar 1'explicaci6 de la manera de
contagi en la majoria dels casos.
Cdtedra de Derynatologia . Facultat de Medecina.


Vitalitat i desenrotllament dels bacil·lus de la lepra en els objectes inanimats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert