Alegre i Nadal, Pau

Hemeroteca Cientifica Catalana

Treballs de la Societat Catalana de Geografia , 51, 200 1 (309-314)De l'acte de presentació delllibre de M . CarmeMontaner: Mapes i cartografi a la Catalunyacontemporánia (1833-1941)PauAlegreEl dia 9 de novembre de 2000 la Societat Catalana de Geografia va tenir lasatisfacció de presentar elllibre titular Mapes i cartografi a la Catalunya contem-porania (1833-1941) (Barcelona, 2000) editar per R. Dalmau Editor amb lacol-laboració de 1'Institut Cartografic de Catalunya i del qual és autora la nostraconsocia, i col-laboradora ben activa, la senyora M. Carme Montaner i Garcia.Va obrir l'acte la senyora M. Dolors Garcia i Ramon, presidenta de la SocietatCatalana de Geografia, qui després d'uns mots de presentació va donar els tornsde paraula al senyor Jaume Miranda i Canals, director de l'Institut Cartograficde Catalunya, al senyor Antoni Roca i Rossell, president de la Societat Catalanad'Historia de la Ciencia i de la Técnica, al senyor Pau Alegre i Nadal de laUniversitat Autónoma de Barcelona i, finalment, a la mateixa autora dellli-breo Lacte, que va tenir Uoc a la seu de l'Institut d 'Estudis Catalans i va comp-tar amb una nombrosa audiencia, va cloure's amb un animat debat entre elsassistents i l'autora. En aquesta pagina de crónica m' entretindré a donar notí-cia de les intervencions que varen succeir-se des de la taula.Les opinionsEn el decurs de la seva intervenció de presentació, la professora Garcia Ramonva manifestar que si calgués justificar l'oportunitat de l'acte podria fer-se per3 10 Treballs de la SC G, 5 1, 200 1 Pau Alegrediverses raons ben escaients. Així, la Socierat ha de participar activament, enla mida de les seves possibilirats, en la difusió dels esrudis geografics que pro-dueixen els socis i socies. La presenració d'un llibre sobre el terrirori deCatalunya, com feia al cas en la sessió que inaugurava, era una modalitar d 'a-questa tasca de difusió que la Socierar desirja exercir sempre que escaigui. Enrelació amb la temática concreta de l' obra de M. Carme Montaner, la carro-grafia, rambé va manifestar que la Societat n'ha fet qui sap la difusió. Va ofe-rir un recompte de les nombroses contribucions que sobre els mapes i la sevahistoria s'han fet a través de les conferencies de curs, deIs cursets i de les apor-tacions i les notes a Treballs de la Societat Catalana de Geografia.La intervenció del senyor Jaume Miranda es va centrar a remarcar l'interes del'Institut Cartografic de Catalunya per participar en la promoció i la difusió delsestudis d'historia de la cartografia. Bona prova d' aixo ha estat la reeixida cele-bració dels cursos específics sobre aquesta temática a l'Institut Cartografic deCatalunya des de l'any 1990 fins al 2000. A cadascuna de les onze edicions d'a-quesr esdeveniment acadernic, s'hi ha comptat amb la parricipació d' especialis-tes de reconeguda ralla internacional. D'aquesra manera s'hi ha pogut escoltar laintroducció i la pormenorització de la producció de mapes i cartes als paísos mésrellevanrs del món occidental. El senyor Miranda va destacar que totes les con-tribucions havien estar recollides per escrit i editades en nou volums als qualsmolt aviat se'ls afegira el dese, i últim, amb les conferencies dictades el febrer de2000. Amb aquesta trajectoria previa, l'Institut no podia pas abandonar l'apor-tació de M. Carme Munraner en els prestatges, sempre foscos, dels mecanoscritsde les tesis doctorals. No ho podia pas fer ja que, com va confessar el mateixMiranda, n'havia seguit la seva confecció des dels seus orígens, n'havia copsat elseu valor com la historia dels orígens del mateix Institut Cartografic de Catalunyai, per tant, havia procurat impulsar-la en la mida de les possibilitats. Oi més quanla Cartoteca de Catalunya de l'ICC n'ha estat la base documental fonamental.El senyor Miranda va cloure la seva intervenció destacant l'abast ternatic i ero-nologic del fons de la Cartoteca de Catalunya i que ja compta amb un fons degairebé dos-cents cinquanta mil fulls.El professor Antoni Roca va aprofitar la seva intervenció per emmarcar el[libre que presentavem dinrre de la trajectoria de la historia de la ciencia i dela técnica conrernporánies a Catalunya. En definitiva, entre els historiadors dela cartografia, entre qui es compta la M. Carme Montaner, i els de la historiade la ciencia, de que forma part ell mateix. Tot i manifestar que no posseia unsconeixements aprofundits en el domini de la historia de la cartografia, la lec-tura de l' obra que presentavern li havia perrnes reflexionar sobre aquella rela-ció. Així, va tenir paraules elogioses envers els estudis menats per geografs sobrela trajectoria dels col-lectius professionals que varen portar a terme, amb majoro menor exit, l'adquisició de l'utillarge merodológic que originat més enlla deles nostres fronteres va ser imprescindible per al' assentament territorial de l' es-tat liberal a Espanya. En especial, el professor Roca va referir-se als treballs queen aquest sentir han multiplicar els components de l'escola del professorDe l'acte de present ació delllibre de M a Carmen Muntaner: Mapes i cartografi ... 311Horacio Capel del Departament de Geografia Humana de la Universitat deBarcelona. No descobrirem pas Arnerica en reconeixer la dedicació a la histo-ria de la geografia i de les institucions cartografiques espanyoles del professorCapel com a contribució a la historia de la ciencia. Obviament, hi veu unaclara filiació que l'enllacaria fins a l'obra de M. Carme Montaner a través deldirector de la seva tesi doctoral, el professor Francesc Nadal i Piqué. Pero tan-mateix, l'obra de M. Carme Montaner representa una fita rnolt important pera la comprensió de l'adquisició de 1'utillatge conceptual i tecnic que faria pos-sible la mesura i la representació detallada del nostre territori a l'epoca con-ternporánia.Finalment, en aquest capítol d' opinions i de valoracions va fer ús de la parau-la el professor Pau Alegre. En la seva breu intervenció va ressaltar la solidesa del'aparell episternológic i rnetodologic emprat per M. Carme Montaner en laseva recerca. Aixo quedaria del tot palesat del balanc global i ternátic de labibliografia que hi cita. Són 456 referencies bibliografiques que demostren agratcient la seva amplitud de mires, Lenquadrament teoric i rnetodológic hiqueda referenciat amb 82 citacions de textos d'historia de la cartografia i delpensament geografic internacionals i estatals. Un nombre similar versen sobrel'evolució de les tecniques i dels procediments geodesics, d' aixecament topogra-fic, de la fotogrametria, de la reproducció cartográfica i de la toponímia. Benbé 77 citacions es refereixen ja a la notícia de documents geografics singulars.El resseguiment de les biografies així com de les trajectories de col-lectivitatsaporta una trentena de citacions. Una xifra que no pot considerar-se curta jaque hi hauríem d' afegir-hi els textos que resultarien de les nombroses entre-vistes practicades per l'autora a fi i efecte de palliar en el possible les llacunesdocumentals sobre persones i institucions. Alllarg delllibre en dóna notíciade diverses: amb les filIes de Ferrer de Franganillo, amb Victoriano MuñozOms, etc. Com és natural, les obres de referencia general formen un gruix moltimportant de citacions. Així, sobre la historia política, económica i cultural deCatalunya deIs segles XIX i XX amb especial ernfasi amb l'ordenació del terri-tori , l'evolució de les infraestructures del transport, les referencies a la geo-grafia física i a la geologia, tot plegat reblat per una important aportacióbibliográfica sobre l'excursionisme.Com ja havien fet els dos oradors que l'antecediren, Pau Alegre també vaaprofitar l'avinentesa per a felicitar i agrair a l'autora per l'aportació que feiapel coneixement aprofundit de la geografia catalana conternporánia en la sevavessant cartográfica i topográfica.El resumPer encetar la seva intervenció M. Carme Montaner va agrair les interven-cions deIs tres senyors de la mesa bo i fent esment dels ajuts i intervencionsque havia rebut de cadascun per al bon fi de l'obra ja al seu nivell inicial de tesi312 Treballs de la SCG, 51, 200 1 Pau Alegredoctoral. Com és normal, l'autora va dedicar la seva intervenció a detallar sinop-ticament els continguts delllibre.Elllibre Mapes i cartografi a la Catalunya contemp orania (1833-1941) s'es-tructura en quatre parts: els antecedents immediats al període estud iar, l'im-pacte de la revolució industrial i de la urbanització en la producció car tográ ti-ca durant el segle XIX , la consolidació de la cartografia topográfica durant elprimer terc del segle XX i, en especial, de les vicissituds en la formació, pro-ducció i transcendencia social del Mapa Geografic de Catalunya entre els an ys1914 i 1941.Abans d 'entrar en el període objecte d 'estudi, M. Carme Montaner enumerarapidament les iniciatives i realitzacions cartográfiques realitzades a Catalunyaa finals del segle XVIII i el primer terc del segle XIX. LObjectiu d 'aq uest breuapartat inicial és el d 'escatir, en el possible, quins eren els fonaments tecnics ide treballs antecedents sobre els quals podria haver-se bastit la producció pos-terior. Val a dir que el balanc és ben negatiu. Potser per aixo mateix cal ser breui rapid. Així, en descloure's definitivament el regim liberal espanyoll'any 1833 ,amb els problemes gravíssims prou coneguts, els únics mapes de Catalunya dis-ponibles per a ús i consulta del públic en general eren els dibuixats i gravatsdes de Madrid per Tomás López de Vargas , i els seus fills, i que en aquella dataes podien donar com a superats tant en l'aspecte tecnic de producció com pelscontinguts que oferien. Com també ho era, no caldria potser ni recordar-ho,el mapa de Josep Aparici pero que encara circulava! La publicació l'any 1835 ,a París, del mapa d'Espanya de Dufour amb el detall de la divisió provincialtot just aprovada per decret és una bona mostra de l'endarreriment de la 'ind ús-tria' cartográfica autóctona, Al Principat, tot i els bons coneixements tecnicsde base i les iniciatives més o menys voluntaristes d 'alguns professors de lesescoles de la Junta de Cornerc, en remarca la d 'Agustí Canelles de la de N áutica,tampoc no hi hagué producció de cap mena. En fi, la producció cartográficamilitar, sobretot la de l'cxercit franc és destacat a Catalunya des de 1823 fins al1828, i que va abocar-se al registre de les places fortes i dels itineraris, va roman-dre inédita per als catalans i espanyols fins que Francisco Coello la va poderconsultar i copiar cap a meitat de segle.La tesi explicita que l'autora intenta demostrar més cnlla de la classificaciói detall de les activitats cartografiques que presenta en els apartats segon i ter-cer és la de constatar que l'impuls economic és el motor que va generar la for-mació de cartografia topográfica, Ledici ó d 'alguns fulls de cartografia militara escales mitjanes no estavia manifestar l'absencia de producció topografica ofi-cial sistemática a gran escala fin s ben en trat el segle xx. Prácticament fins elsanys vint i en endavant. Així la producció de mostres cartográfiques, impresesi manuscrites, de la segona meitat del segle XIX va anar a remole de les inicia-tives privades, com és el cas dels mapes dels project es de ferrocarrils, o de lesiniciatives de l'administració local , els ajuntaments i les diputacions. Justament,M. Carme Montaner destaca la producció de cartografia portada a terme, omés senzillament, promocionada per la Diputació de Barcelona des de la deca-D e l'acr e de presenra ció delllibre de M a Ca rme n Munran er: Mapes i cartograj:... 313da dels setanta en relació amb la xarxa de carreteres que per llei havia de pro-jectar, construir i mantenir. Per altra banda, l' excel-lent mapa geologic inaca-bat de la província a 1:40 000 editar per la mateixa Diputació a partir de finalsde segle i preparat pel canonge Almera i el ropograt Brossa és una mostra escla-tant de la suplencia que havia de portar a terme aquella instituci ó davant lasequera de producció de documents cartografics pels organismes centrals de1'Estat. Com cal recordar, en sentit semblant, la cartografia sufragada pels ajun-taments a fi i efecte de disposar del testimoni d 'una mesura acurada del terri-tori com a base d 'un repartiment equitatiu de les contribucions territorials icadastrals dels seus vems i, cap a finals del XIX, per a la reforma i eixample urba.Tanmateix, i malgrat les ordres que es dictaren per a Iorcar-ne la seva realitza-ció, varen ser molt pocs els ajuntaments que s'ho pogueren pagar.Naturalment, 1'incentiu econornic no només va impulsar la redacció de car-tografia topográfica i geologica més o menys relacionada amb projectes con-crets d'infraestructures o urbanístics. Així, també va ser l' esca de la produccióde cartografia de divulgació a escales mitjanes i perites per a la iniciativa pri-vada. La més important d' aquestes iniciatives, la de Francisco Coello amb elseu Atlas de España a 1:200 000, va tenir un abast estatal. EIs fulls de les pro-víncies catalanes, llevat la de Lleida que no s'arriba a publicar, servirien de baseper a innombrables treballs de localització temática durant la segona meitatdel XIX. Així mateix, serien la base de partida pels treballs editorials d 'EduardBrossa i de la casa Alberto Martín.En canvi, M. Carme Muntaner remarca la importancia del moviment excur-sionista per a la difusió social de l'ús de la cartografia. Aquest va ser un aspec-te totalment nou i que va produir-se amb ben poca motivació de possiblesguanys econornics. Es documenta perfectament la necessitat de disposar decartografia adient per a planificar rutes i ascensions així com orientar-se sobreel terreny. Ni la cartografia oficial, ni la fragmentació de la cobertura geogra-fica de la cartografia de producció privada podien oferir uns mapes satisfacto-ris als excursionistes. Curiosament, els muntanyencs dels Pirineus s'hauran derefiar dels mapes d 'aquest ámbit produíts pel Club Alpí Francés. Tanmateix, icom succeia amb la cartografia oficial en aquest vessant també caldra esperaral segle XX per trobar iniciatives de producció de mapes des de les própies enti-tats excursionistes.En el context de la producció cartográfica, a Catalunya el segle XX arrencal'any 1913. En etecte, la constitució de la Mancomunitat va fer possible unseguit d' actuacions oficials impensables uns anys abans i la més important deles quals va ser la producció del Mapa Geografic de Catalunya al: 100 000. Latercera part delllibre es dedica a detallar la consolidació de la cartografia topogra-fica fins a!'any 1936. Pel seu carácter específic, el tractament del Mapa Geografices deixa per a la quarta part. La producció de cartografia topográfica ve carac-teritzada per l'impuls en la formació i edició deIs fulls de l'arnbit carala delMapa deEspaña a 1:50 000 de l'Instituto Geográfico. A la vigília de la GuerraCivil només restaven per editar uns pocs fulls fronterers. El Servei Cartográfic314 Treballs de la SCG, 51, 2001 Pau Alegrede la Generalitat de Catalunya els havia aprofitat per a confeccionar el mapamural a 1:200 000 de 1935. Per altra banda, l'autora destaca la cartografiatopográfica d 'inventari realitzada arran dels projectes i realitzacions d 'infraes-tructures hidroelectriques als Pirineus. Per bé que alguns d 'aquests mapes varenimprimir-se i distribuir-se al públic, la seva transcendencia social va ser minsa.Més aviat són el testimoni de la capacitat t écnica que havien assolit els topo-grafs nadius de cornencamcnt de segle i que no desdeia amb la dels estrangersque d 'antuvi havien format la base d 'actuaci ó. Uns tecnics que, a poc a poc,també se submergien en els nous procediments íorogrametrics.Com avan<.;ava ratlles amunt, la darrera part delllibre és dedica al detall dela trajectória del Servei del Mapa Geografic de Catalunya entre els anys 1914i 1941. El Servei va ser creat a la Diputació de Barcelona l' any 1914 en elmoment que el canonge Almera va deixar aturada la confecció del mapa geolo-gic provincial. Lobjectiu fonamental del Servei va ser la confecció, edició i difu-sió del Mapa Geografic de Catalunya al: 100 000. La informació del mapa hau-ria de fer-se per compilació de documentació antecedent i no pas peraixecaments fets expressamenr. La migradesa de recursos de personal i finan-cers varen endarrerir rnolt la feina. Va semblar que el traspas del Servei a laMancomunitat l'any 1920 1'havia embalat. Tanmateix, la dissolució de laMancomunitat de 1924 va retornar el Mapa Geografic al son dels justos men-tre el Servei retornava a la Diputació. Durant el període republica va conver-tir-se en Servei Cartográfic de la Generalitat. Pero sigui per manca d 'interes dela institució o per la gairebé completa edició dels fulls del Mapa Topografic a1:50 000 per part de l'Instituto Geográfico y Catastral, el Mapa Geografic deCatalunya va avancar poc. L edició 'p óstuma' dels fulls de Vic i de Maials l'any1941, una concessió graciosa de la Diputació franquista, on havia tornat a pararel Servei, va assenyalar el final del projecte inacabat del Mapa així com el finald'una epoca de la cartografia catalana i que l'autora va aprofitar per a cloure laseva obra.

Catalan

De l'acte de presentació del llibre de M. Carme Montaner: "Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941)"

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treballs de la Societat Catalana de Geografia , 51, 200 1 (309-314)
De l'acte de presentació delllibre de M . Carme
Montaner: Mapes i cartografi a la Catalunya
contemporánia (1833-1941)
PauAlegre
El dia 9 de novembre de 2000 la Societat Catalana de Geografia va tenir la
satisfacció de presentar elllibre titular Mapes i cartografi a la Catalunya contem-
porania (1833-1941) (Barcelona, 2000) editar per R. Dalmau Editor amb la
col-laboració de 1'Institut Cartografic de Catalunya i del qual és autora la nostra
consocia, i col-laboradora ben activa, la senyora M. Carme Montaner i Garcia.
Va obrir l'acte la senyora M. Dolors Garcia i Ramon, presidenta de la Societat
Catalana de Geografia, qui després d'uns mots de presentació va donar els torns
de paraula al senyor Jaume Miranda i Canals, director de l'Institut Cartografic
de Catalunya, al senyor Antoni Roca i Rossell, president de la Societat Catalana
d'Historia de la Ciencia i de la Técnica, al senyor Pau Alegre i Nadal de la
Universitat Autónoma de Barcelona i, finalment, a la mateixa autora dellli-
breo Lacte, que va tenir Uoc a la seu de l'Institut d 'Estudis Catalans i va comp-
tar amb una nombrosa audiencia, va cloure's amb un animat debat entre els
assistents i l'autora. En aquesta pagina de crónica m' entretindré a donar notí-
cia de les intervencions que varen succeir-se des de la taula.
Les opinions
En el decurs de la seva intervenció de presentació, la professora Garcia Ramon
va manifestar que si calgués justificar l'oportunitat de l'acte podria fer-se per
3 10 Treballs de la SC G, 5 1, 200 1 Pau Alegre
diverses raons ben escaients. Així, la Socierat ha de participar activament, en
la mida de les seves possibilirats, en la difusió dels esrudis geografics que pro-
dueixen els socis i socies. La presenració d'un llibre sobre el terrirori de
Catalunya, com feia al cas en la sessió que inaugurava, era una modalitar d 'a-
questa tasca de difusió que la Socierar desirja exercir sempre que escaigui. En
relació amb la temática concreta de l' obra de M. Carme Montaner, la carro-
grafia, rambé va manifestar que la Societat n'ha fet qui sap la difusió. Va ofe-
rir un recompte de les nombroses contribucions que sobre els mapes i la seva
historia s'han fet a través de les conferencies de curs, deIs cursets i de les apor-
tacions i les notes a Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
La intervenció del senyor Jaume Miranda es va centrar a remarcar l'interes de
l'Institut Cartografic de Catalunya per participar en la promoció i la difusió dels
estudis d'historia de la cartografia. Bona prova d' aixo ha estat la reeixida cele-
bració dels cursos específics sobre aquesta temática a l'Institut Cartografic de
Catalunya des de l'any 1990 fins al 2000. A cadascuna de les onze edicions d'a-
quesr esdeveniment acadernic, s'hi ha comptat amb la parricipació d' especialis-
tes de reconeguda ralla internacional. D'aquesra manera s'hi ha pogut escoltar la
introducció i la pormenorització de la producció de mapes i cartes als paísos més
rellevanrs del món occidental. El senyor Miranda va destacar que totes les con-
tribucions havien estar recollides per escrit i editades en nou volums als quals
molt aviat se'ls afegira el dese, i últim, amb les conferencies dictades el febrer de
2000. Amb aquesta trajectoria previa, l'Institut no podia pas abandonar l'apor-
tació de M. Carme Munraner en els prestatges, sempre foscos, dels mecanoscrits
de les tesis doctorals. No ho podia pas fer ja que, com va confessar el mateix
Miranda, n'havia seguit la seva confecció des dels seus orígens, n'havia copsat el
seu valor com la historia dels orígens del mateix Institut Cartografic de Catalunya
i, per tant, havia procurat impulsar-la en la mida de les possibilitats. Oi més quan
la Cartoteca de Catalunya de l'ICC n'ha estat la base documental fonamental.
El senyor Miranda va cloure la seva intervenció destacant l'abast ternatic i ero-
nologic del fons de la Cartoteca de Catalunya i que ja compta amb un fons de
gairebé dos-cents cinquanta mil fulls.
El professor Antoni Roca va aprofitar la seva intervenció per emmarcar el
[libre que presentavem dinrre de la trajectoria de la historia de la ciencia i de
la técnica conrernporánies a Catalunya. En definitiva, entre els historiadors de
la cartografia, entre qui es compta la M. Carme Montaner, i els de la historia
de la ciencia, de que forma part ell mateix. Tot i manifestar que no posseia uns
coneixements aprofundits en el domini de la historia de la cartografia, la lec-
tura de l' obra que presentavern li havia perrnes reflexionar sobre aquella rela-
ció. Així, va tenir paraules elogioses envers els estudis menats per geografs sobre
la trajectoria dels col-lectius professionals que varen portar a terme, amb major
o menor exit, l'adquisició de l'utillarge merodológic que originat més enlla de
les nostres fronteres va ser imprescindible per al' assentament territorial de l' es-
tat liberal a Espanya. En especial, el professor Roca va referir-se als treballs que
en aquest sentir han multiplicar els components de l'escola del professor
De l'acte de present ació delllibre de M a Carmen Muntaner: Mapes i cartografi ... 311
Horacio Capel del Departament de Geografia Humana de la Universitat de
Barcelona. No descobrirem pas Arnerica en reconeixer la dedicació a la histo-
ria de la geografia i de les institucions cartografiques espanyoles del professor
Capel com a contribució a la historia de la ciencia. Obviament, hi veu una
clara filiació que l'enllacaria fins a l'obra de M. Carme Montaner a través del
director de la seva tesi doctoral, el professor Francesc Nadal i Piqué. Pero tan-
mateix, l'obra de M. Carme Montaner representa una fita rnolt important per
a la comprensió de l'adquisició de 1'utillatge conceptual i tecnic que faria pos-
sible la mesura i la representació detallada del nostre territori a l'epoca con-
ternporánia.
Finalment, en aquest capítol d' opinions i de valoracions va fer ús de la parau-
la el professor Pau Alegre. En la seva breu intervenció va ressaltar la solidesa de
l'aparell episternológic i rnetodologic emprat per M. Carme Montaner en la
seva recerca. Aixo quedaria del tot palesat del balanc global i ternátic de la
bibliografia que hi cita. Són 456 referencies bibliografiques que demostren a
gratcient la seva amplitud de mires, Lenquadrament teoric i rnetodológic hi
queda referenciat amb 82 citacions de textos d'historia de la cartografia i del
pensament geografic internacionals i estatals. Un nombre similar versen sobre
l'evolució de les tecniques i dels procediments geodesics, d' aixecament topogra-
fic, de la fotogrametria, de la reproducció cartográfica i de la toponímia. Ben
bé 77 citacions es refereixen ja a la notícia de documents geografics singulars.
El resseguiment de les biografies així com de les trajectories de col-lectivitats
aporta una trentena de citacions. Una xifra que no pot considerar-se curta ja
que hi hauríem d' afegir-hi els textos que resultarien de les nombroses entre-
vistes practicades per l'autora a fi i efecte de palliar en el possible les llacunes
documentals sobre persones i institucions. Alllarg delllibre en dóna notícia
de diverses: amb les filIes de Ferrer de Franganillo, amb Victoriano Muñoz
Oms, etc. Com és natural, les obres de referencia general formen un gruix molt
important de citacions. Així, sobre la historia política, económica i cultural de
Catalunya deIs segles XIX i XX amb especial ernfasi amb l'ordenació del terri-
tori , l'evolució de les infraestructures del transport, les referencies a la geo-
grafia física i a la geologia, tot plegat reblat per una important aportació
bibliográfica sobre l'excursionisme.
Com ja havien fet els dos oradors que l'antecediren, Pau Alegre també va
aprofitar l'avinentesa per a felicitar i agrair a l'autora per l'aportació que feia
pel coneixement aprofundit de la geografia catalana conternporánia en la seva
vessant cartográfica i topográfica.
El resum
Per encetar la seva intervenció M. Carme Montaner va agrair les interven-
cions deIs tres senyors de la mesa bo i fent esment dels ajuts i intervencions
que havia rebut de cadascun per al bon fi de l'obra ja al seu nivell inicial de tesi
312 Treballs de la SCG, 51, 200 1 Pau Alegre
doctoral. Com és normal, l'autora va dedicar la seva intervenció a detallar sinop-
ticament els continguts delllibre.
Elllibre Mapes i cartografi a la Catalunya contemp orania (1833-1941) s'es-
tructura en quatre parts: els antecedents immediats al període estud iar, l'im-
pacte de la revolució industrial i de la urbanització en la producció car tográ ti-
ca durant el segle XIX , la consolidació de la cartografia topográfica durant el
primer terc del segle XX i, en especial, de les vicissituds en la formació, pro-
ducció i transcendencia social del Mapa Geografic de Catalunya entre els an ys
1914 i 1941.
Abans d 'entrar en el període objecte d 'estudi, M. Carme Montaner enumera
rapidament les iniciatives i realitzacions cartográfiques realitzades a Catalunya
a finals del segle XVIII i el primer terc del segle XIX. LObjectiu d 'aq uest breu
apartat inicial és el d 'escatir, en el possible, quins eren els fonaments tecnics i
de treballs antecedents sobre els quals podria haver-se bastit la producció pos-
terior. Val a dir que el balanc és ben negatiu. Potser per aixo mateix cal ser breu
i rapid. Així, en descloure's definitivament el regim liberal espanyoll'any 1833 ,
amb els problemes gravíssims prou coneguts, els únics mapes de Catalunya dis-
ponibles per a ús i consulta del públic en general eren els dibuixats i gravats
des de Madrid per Tomás López de Vargas , i els seus fills, i que en aquella data
es podien donar com a superats tant en l'aspecte tecnic de producció com pels
continguts que oferien. Com també ho era, no caldria potser ni recordar-ho,
el mapa de Josep Aparici pero que encara circulava! La publicació l'any 1835 ,
a París, del mapa d'Espanya de Dufour amb el detall de la divisió provincial
tot just aprovada per decret és una bona mostra de l'endarreriment de la 'ind ús-
tria' cartográfica autóctona, Al Principat, tot i els bons coneixements tecnics
de base i les iniciatives més o menys voluntaristes d 'alguns professors de les
escoles de la Junta de Cornerc, en remarca la d 'Agustí Canelles de la de N áutica,
tampoc no hi hagué producció de cap mena. En fi, la producció cartográfica
militar, sobretot la de l'cxercit franc és destacat a Catalunya des de 1823 fins al
1828, i que va abocar-se al registre de les places fortes i dels itineraris, va roman-
dre inédita per als catalans i espanyols fins que Francisco Coello la va poder
consultar i copiar cap a meitat de segle.
La tesi explicita que l'autora intenta demostrar més cnlla de la classificació
i detall de les activitats cartografiques que presenta en els apartats segon i ter-
cer és la de constatar que l'impuls economic és el motor que va generar la for-
mació de cartografia topográfica, Ledici ó d 'alguns fulls de cartografia militar
a escales mitjanes no estavia manifestar l'absencia de producció topografica ofi-
cial sistemática a gran escala fin s ben en trat el segle xx. Prácticament fins els
anys vint i en endavant. Així la producció de mostres cartográfiques, impreses
i manuscrites, de la segona meitat del segle XIX va anar a remole de les inicia-
tives privades, com és el cas dels mapes dels project es de ferrocarrils, o de les
iniciatives de l'administració local , els ajuntaments i les diputacions. Justament,
M. Carme Montaner destaca la producció de cartografia portada a terme, o
més senzillament, promocionada per la Diputació de Barcelona des de la deca-
D e l'acr e de presenra ció delllibre de M a Ca rme n Munran er: Mapes i cartograj:... 313
da dels setanta en relació amb la xarxa de carreteres que per llei havia de pro-
jectar, construir i mantenir. Per altra banda, l' excel-lent mapa geologic inaca-
bat de la província a 1:40 000 editar per la mateixa Diputació a partir de finals
de segle i preparat pel canonge Almera i el ropograt Brossa és una mostra escla-
tant de la suplencia que havia de portar a terme aquella instituci ó davant la
sequera de producció de documents cartografics pels organismes centrals de
1'Estat. Com cal recordar, en sentit semblant, la cartografia sufragada pels ajun-
taments a fi i efecte de disposar del testimoni d 'una mesura acurada del terri-
tori com a base d 'un repartiment equitatiu de les contribucions territorials i
cadastrals dels seus vems i, cap a finals del XIX, per a la reforma i eixample urba.
Tanmateix, i malgrat les ordres que es dictaren per a Iorcar-ne la seva realitza-
ció, varen ser molt pocs els ajuntaments que s'ho pogueren pagar.
Naturalment, 1'incentiu econornic no només va impulsar la redacció de car-
tografia topográfica i geologica més o menys relacionada amb projectes con-
crets d'infraestructures o urbanístics. Així, també va ser l' esca de la producció
de cartografia de divulgació a escales mitjanes i perites per a la iniciativa pri-
vada. La més important d' aquestes iniciatives, la de Francisco Coello amb el
seu Atlas de España a 1:200 000, va tenir un abast estatal. EIs fulls de les pro-
víncies catalanes, llevat la de Lleida que no s'arriba a publicar, servirien de base
per a innombrables treballs de localització temática durant la segona meitat
del XIX. Així mateix, serien la base de partida pels treballs editorials d 'Eduard
Brossa i de la casa Alberto Martín.
En canvi, M. Carme Muntaner remarca la importancia del moviment excur-
sionista per a la difusió social de l'ús de la cartografia. Aquest va ser un aspec-
te totalment nou i que va produir-se amb ben poca motivació de possibles
guanys econornics. Es documenta perfectament la necessitat de disposar de
cartografia adient per a planificar rutes i ascensions així com orientar-se sobre
el terreny. Ni la cartografia oficial, ni la fragmentació de la cobertura geogra-
fica de la cartografia de producció privada podien oferir uns mapes satisfacto-
ris als excursionistes. Curiosament, els muntanyencs dels Pirineus s'hauran de
refiar dels mapes d 'aquest ámbit produíts pel Club Alpí Francés. Tanmateix, i
com succeia amb la cartografia oficial en aquest vessant també caldra esperar
al segle XX per trobar iniciatives de producció de mapes des de les própies enti-
tats excursionistes.
En el context de la producció cartográfica, a Catalunya el segle XX arrenca
l'any 1913. En etecte, la constitució de la Mancomunitat va fer possible un
seguit d' actuacions oficials impensables uns anys abans i la més important de
les quals va ser la producció del Mapa Geografic de Catalunya al: 100 000. La
tercera part delllibre es dedica a detallar la consolidació de la cartografia topogra-
fica fins a!'any 1936. Pel seu carácter específic, el tractament del Mapa Geografic
es deixa per a la quarta part. La producció de cartografia topográfica ve carac-
teritzada per l'impuls en la formació i edició deIs fulls de l'arnbit carala del
Mapa deEspaña a 1:50 000 de l'Instituto Geográfico. A la vigília de la Guerra
Civil només restaven per editar uns pocs fulls fronterers. El Servei Cartográfic
314 Treballs de la SCG, 51, 2001 Pau Alegre
de la Generalitat de Catalunya els havia aprofitat per a confeccionar el mapa
mural a 1:200 000 de 1935. Per altra banda, l'autora destaca la cartografia
topográfica d 'inventari realitzada arran dels projectes i realitzacions d 'infraes-
tructures hidroelectriques als Pirineus. Per bé que alguns d 'aquests mapes varen
imprimir-se i distribuir-se al públic, la seva transcendencia social va ser minsa.
Més aviat són el testimoni de la capacitat t écnica que havien assolit els topo-
grafs nadius de cornencamcnt de segle i que no desdeia amb la dels estrangers
que d 'antuvi havien format la base d 'actuaci ó. Uns tecnics que, a poc a poc,
també se submergien en els nous procediments íorogrametrics.
Com avan<.;ava ratlles amunt, la darrera part delllibre és dedica al detall de
la trajectória del Servei del Mapa Geografic de Catalunya entre els anys 1914
i 1941. El Servei va ser creat a la Diputació de Barcelona l' any 1914 en el
moment que el canonge Almera va deixar aturada la confecció del mapa geolo-
gic provincial. Lobjectiu fonamental del Servei va ser la confecció, edició i difu-
sió del Mapa Geografic de Catalunya al: 100 000. La informació del mapa hau-
ria de fer-se per compilació de documentació antecedent i no pas per
aixecaments fets expressamenr. La migradesa de recursos de personal i finan-
cers varen endarrerir rnolt la feina. Va semblar que el traspas del Servei a la
Mancomunitat l'any 1920 1'havia embalat. Tanmateix, la dissolució de la
Mancomunitat de 1924 va retornar el Mapa Geografic al son dels justos men-
tre el Servei retornava a la Diputació. Durant el període republica va conver-
tir-se en Servei Cartográfic de la Generalitat. Pero sigui per manca d 'interes de
la institució o per la gairebé completa edició dels fulls del Mapa Topografic a
1:50 000 per part de l'Instituto Geográfico y Catastral, el Mapa Geografic de
Catalunya va avancar poc. L edició 'p óstuma' dels fulls de Vic i de Maials l'any
1941, una concessió graciosa de la Diputació franquista, on havia tornat a parar
el Servei, va assenyalar el final del projecte inacabat del Mapa així com el final
d'una epoca de la cartografia catalana i que l'autora va aprofitar per a cloure la
seva obra.


http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4284159

De l'acte de presentació del llibre de M. Carme Montaner: "Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941)"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert