Amell i Sans, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN CAS DE TUMOR DE CEL•LULES
LUTEINIQUES DE L'OVARI
per
A. AMELL I SANS
Es tracta d'una dona d'uns trenta-sis anys que, des-
pres d'haver presentat una albuminuria amb retinitis,
edemes i convulsions durant un embaras, i havent mi-
llorat totalment despres del part, presenta anys despres
molesties abdominals amb vomits, astenia i anorexia
progressives, diarrees intermitents, anemia i febrfcula.
Mor amb un sfndrome respiratori agut amb insuficiencia
renal i hepatica, evidenciada per les proves de laboratori
i defalliment cardiac dret final.
A la necropsia hom troba, a mes de les lesions pul-
monary agudes de tipus neumonic, una integritat ma-
croscbpica dels altres organs, fora dels ovaris, un dels
quals esta hipertrofiat fins adquirir la grandaria d'un ou
de colom.
ESTUDI HISTOPATOLOGIC
L'ovari es presenta envait per masses neoplasiques
integrades per elements cel•lulars que corresponen a un
tipus arrodonit de nucli finament reticulat i Ileugera-
ment lobulat, encara que rarament, monstruos. El pro-
390 Publicacions de I'Institut d'Estudis Catalans
toplasma presenta una fina estructura esponjosa, entre
les malles de la qual no ha estat possible reconeixer-
hi ni greix ni glucogen, per la qual cosa cal rebutjar la
sospita que pugui tractar-se d'un tumor a base d'espon-
giocits del cbrtex de la suprarenal.
El neoplasma, que ha envait principalment la zona
cortical de 1'ovari, es presenta unes voltes formant nbduls
mes o menys ben capsulats, pert en la major part dels
casos s'infiltra difusament entremig del reticle connnectiu
que, gracies a l'anastomosi entre els fibroblastes i fibro-
cits adults, forma una fina xarxa, en les malles de la qual
s'allotgen els elements neoplasics. En alguns llocs, en
els quals el reticle es disposa en forma fasciculada, con-
servant un cert paral•lelisme entre els seus elements, els
elements neoplasics ocupen els interstices, disposant-se,
per aquesta ra6, en veritables columnes limitades i sepa-
rades unes d'altres per 1'esmentada estructura fascicu-
lada. No hem vist en cap cas, tot i haver-ho investigat
curosament, cap aspecte cellular que pogues esser inter-
pretat com una forma de transici6 entre els elements
connectivals, que en tots els casos exhibeixen aspectes
absolutament tipics, tant en aquelles zones que no ban
estat envaides per la neoplasia com en aquelles altres
en les quals constitueixen principalment 1'estroma d'es-
tructura alveolar, semblant a la del reticle connectival del
teixit ganglionar limfoidi dins el qual s'allotgen, amb els
elements neoplasics. Manquen en absolut les neofor-
macions vasculars en el si de la neoplasia, com aixi ma-
teix les sufusions hemorragiques prbpies dels sarcomes;
en canvi, hom veu envaida per les cel•lules neoplasiques
la Hum dels vasos corresponents als sistemes ven6s i
limfatic.
L'estudi detallat de les cel•lules que constitueixen
1'element de proliferaci6 neoplasic a d6na, a mes de les ja
Treballs de la Societat de Biologia. 193-1 391
descrites, altres caracteristiques dignes d'una mes extensa
consideracio. En primer hoc cal esmentar la diferencia
ostensible de grandaria entre unes i altres; es evident que
hi ha elements ostensiblement hipertrofics mono o poli-
nucleats, en general la major part d'ells son sensiblement
desiguals en grandaria, perb iguals en llur forma, general-
ment arrodonida o tot el mes elipsoidia o oval, correspo-
Went a un volum aproximat d'unes trenta a quaranta
micros, fins a les formes hipertrdfiques ja esmentades, que
arriben a assolir les seixanta micres. Cal insistir, a mes,
en dues caracteristiques importants. En primer Hoc,
en 1'estructura finament reticulada dels nuclis, en els
quals manca generalment el nucleol, que sols existeix en
un nombre escas d'elements, possiblement aquells que
estan dotats d'una major capacitat proliferativa. A mes,
es digna tambe de remarcar la situacio excentrica d'a-
quest nucli, que hom veu a voltes col•locat en forma de
casquet esferic en un extrem del cos cellular. Finalment,
1'estructura esponjosa i reticulada del protoplasma es aixi
mateix digne de remarcar, fent ressaltar principalment
que, malgrat llur semblanca morfolbgica amb els espon-
giocits del cortex suprarenal, no poden esser homologats
amb aquests elements, per tal com no contenen en el seu
citoplasma ni lipoides ni glucogen. Malgrat aixo, hi ha
evidentment inclusions en l'estructura vacuolar d'aquest
protoplasma que permeten d'afirmar es tracta d'elements
posseidors d'un ergastoplasma ben desenrotllat. Alguns
d'aquests elements d'inclusio mostren una marcada acido-
filia, colorant-se amb el picro-orange i amb el picro-carmi
d'indigo, i al mateix temps un contorn regularment arro-
donit.
Les figures de reproduccio mitbsica son relativament
escasses en el neoplasma, peril evidents. Revesteixen
per regla general un regular tipisme, essent escassissimes,
392 Publications de l'Institul d'Estudis Catalans
per no dir inexistents, les formes atfpiques. Abunden, en
canvi, els elements binucleats i no tant els multinucleats,
que corresponen als de major grandaria.
Hom troba en el fetge hepatitis degenerativa de ti-
pus greixos, peri i suprahepatica, infiltracio a base d'ele-
ments rodons i escassos polinuclears en el si del connectiu
periportal, principalment al voltant dels canalicles bi-
liars secundaris. Es digne de mencio la presencia de
cel•lules identiques a les de la neoplasia ovarica, dins
la hum de les ramifications secundaries de la vena porta.
El ronyo presenta una degeneracio renal de tipus
mixt, hialf i cirrotic, arnb predomini d'aquest darrer
tipus, que afecta tant la zona glomerular com la papil -lar,
amb degeneracio i descatacio intensa dels tubuli contorti
i elements de l'ansa de Henle. El sistema limfatic ha es-
tat tambe envait pels elements neoplasics procedents
de l'ovari.
Drscussro
La neoplasia en si, examinada una mica superficial-
ment, sense aturar-nos a detallar 1'estructura fntima dell
elements que la composen, podria passar pura i simple-
ment per un sarcoma globocel•lular d'ovari, afecci6 rara
segons Ewing, pero probablement mes frequent sempre
que no pas un tumor do cel•lules luteiniques. No obstant,
ja els caracters macroscopics del tumor no s'adiuen gaire
amb 1'aspecte que es comu als sarcomes ovarics i que
Ewing descriu com a tumors tous, edematosos i infil-
trats de sang, amb presencia de centres necrotics. El
nostre tumor es, contrariament a aixo, bastant dur,
lleugerament resistent a la seccio, compacte, tirant mes
aviat cap a un color lleugerament groguenc que no pas a
l'aspecte hemorragic dels sarcomes. La semblanca, per
Fig. i
Aspecte de conjunt del neoplasma. Les masses de proliferacio de
les ccl•lules luteiniqucs resten voltades per teixit connectiu adult
Fig'. _
ITn aspecte del nco,plasuui. I,es ccllules lutciniqties aberrants
cxbibcixen iutportants uioustruositats. I;ntrentig, teixit connec-
titt, quc cii molts Hoes to l'aspecte ntixoinatos.
Fig. 3
1)iversos tipus de cel lutes del neoplasma. Horn pot constatar
1'eaistencia d'ini nucli eccentric, algunes vegades en forma de
casquet esferic. ] ,', I protoplasrna amb el seu aspecte reticulat i
esponjos, tipic de les cellules lutefniques. Cal observar tauibe
l'intima barreja dels elements hrtefnics i connectivals que creuen,
ca i enlla., les proliferacions neoplasiques
l"ig. 4
IIoin pot constatar I aspecte estrellat (,gairel)e miaoniat6s) del
neoplasuta, aixi cent les caracteristiques dels elements lutefnics,
alguus dels quals presenten franques moustruositats nuclears.
.1 assenyalar la inanca absoluta d'elenients de transici6 entre
els fibrocits i les ccl Jules ncoplasiques
Treballs de la Societat de Biologic. 193r 393
tant, es mes aviat histologica que macroscopica. Cal
tenir esment, en primer floc, per a establir una efectiva
diferenciacio diagnostica, de l'estructura finament reti-
culada, esponjosa i vacuolar amb inclusions del citoplas-
ma de les cel•lules neoplasiques. Unicament tres tipus
cel•lulars responen mes o menys aproximadament a
aquesta estructura. Els espongiocits del cortex de la
suprarenal, els reticulocits o histidcits, i finalment les
cel•lules del cos luti en la seva fase evolutiva.
No es tracta probablement d'espongiocits supra-
renals que haguessin pogut produir un hipernefroma a
despeses d'un reste aberrant semblant als descrits per
Aichel i Ewing en l'ovari. Si be la coloracio groguenca
del tumor pot suggerir aquesta eventualitat, la seva con-
sistencia mes aviat dura que no pas tova i deshiscent,
caracterfstica dels hipernefromes, la contradiu. En 1'as-
pecte histologic, 1'escassesa de lipoides i la manca de glu-
cogen dins llur citoplasma obliga a rebutjar definitivament
la identificacio d'aquests elements com a espongiocits.
Mes dificil es ja 1'afirmar que no es tracta de macro-
fags histiocitaris. Unicament alguns caracters morfo-
logics permeten negar aquesta filiacio. L'estructura re-
ticulada del protoplasma i la presencia d'inclusions que
han d'esser considerades mes com a elements integrants
de 1'ergastoplasma de la cel•lula, que no pas com a ele-
ments fagocitaris, i la manca d'elements d'inclusio provi-
nents de la desintegracio hematica (siderosi) en la tota-
litat dels elements neoplassics, neguen aquesta possibilitat.
Cal admetre, doncs, per exclusio, que es tracta d'un
tumor de cel•lules luteiniques. Ja Rokitansky en 1859
assenyala la possibilitat que poguessin produir-se a des-
pesa d'una proliferacio atipica de les cel•lules del cos
luti, essent aixo confirmat mes tard per Klob i Klebs.
Kroemer afirma que han estat descrits molts tumors
39t Publications de l'Instituat d'Esludis Catalans
identificables a tumors lutefnics com a sarcomes, i d'al-
tres com a carcinomes. Woight descriu uns etumors
solids, grisos o groguencs a la seccio, que demostren mi-
croscopicament una distribucio peritelial unes voltes,
difusa d'altres i integrats per elements semblants a les cel-
lules luteiniques». Santi descriu un cas de tumor apa-
regut en el tercer mes de l'embaras, d'aspecte tou, groc-
rogenc i infiltrat de sang, que causa als set mesos la mort
de la malalta per metastasis multiples en l'epfploon major.
Grousdew troba en les parets d'un gros tumor qufstic
nombrosos grups de cel•lules poliedriques semblants a
les cel•lules luteiniques. Michelazzi, Wandeler i Ewing
descriuen casos semblants, i aquest darrer autor, junt
amb Smith, descriu un cas que presentava l'estructura
d'un sarcoma alveolar, en el qual els elements neoplasics
es confonien insensiblement amb els septes connectivals,
presentant aixf mateix una estructura finament granu-
losa en llur citoplasma, que contenia granuls acidofils i
escasses partfcules de pigment. Seitz conclou, tractant
d'aquesta mena de tumors, que no hi ha encara cap signe
que permeti identificar els elements cel•lulars d'aquestes
neoplasies com a cel•lules luteiniques. Malgrat aquesta
afirmacib, ha estat tambe assenyalada com a molt fre-
giient la presencia de cel•lules luteiniques en els quists
de l'ovari i en la mola hidatiforme, havent estat descrits
per Schaller i Pforringer un cas de proliferacio, de tipus
que ells assenyalen com a carcinomatos (?), d'aquesta
mena d'elements.
El nostre cas es pot incloure amb tota probabilitat,
tenint esment de la reserva feta per Seitz, en el grup de
tumors de cel•lules luteiniques, luteinomes o be tumors de
Rokitansky, com creiem que podrfem anomenar-los, re-
memorant l'autor que primer els descrigue. No es tracta
ja en aquest cas, a juf nostre, d'un simple sarcoma de les
Treballs de la Societat de Biologia. 1931 395
cellules de la teca dels follicles, dels que han estat des-
crits per Pinto, sing d'una veritable proliferacib neoplas-
sica francament, pero no massa, atipica, de les cellules
del cos luti de l'embaras. Tots els caracters dels elements
del neoplasma concorden amb els de les cellules lutei-
niques : llur nucli de reticle fi, rares vegades nucleolat,
llur forma globular, facilment explicable si es to en compte
que es tracta d'elements que han perdut llurs connexions
normals i, per tant, el contorn poliedric que en la norma-
litat exhibeixen pel fet de la seva forma d'agrupacio; i,
finalment, i podriem dir principalment, la fina estructura
reticular del protoplasma, contenint un ergastoplasma ben
diferenciat, integrat pels granuls d'inclusio acidofils, que
no fan mes que confirmar llur natura luteinica, d'acord
amb 1'opini6 de Cesa-Bianchi i Drips, encara que contra
el parer de Levi, qui creu que es tracta de mitocondries
alterades per la fixacio, i no de veritables elements ergas-
toplasmics.
L'escassa quantitat de greixos neutres en el si del
citoplasma de les cellules del neoplasma es un argument,
aixi mateix, en pro de la seva natura luteinica, car, si he
G. W. Corner ha insistit particularment en el fet que en les
cellules del cos luti del porc existeixen granulacions que
s'ennegreixen amb 1'acid dsmic, demostrant aixi la seva
natura adiposa, tenim, en contra d'aixb, l'opinio de Miller,
qui afirma rodonament que en el cos luti fresc de la
dona hom no hi troba elements tingibles amb el Sudan
o be amb l'acid bsmic, fins que les seves cellules comencen
a degenerar per a esdevenir el cos luti atrbfic. Corner,
tot fent constar que les cellules de la granulosa dels fol-
licles contenen j a en el porc greixos neutres, observa que
]a proporcio en greix aumenta progressivament a mesura
que aquests elements esdevenen lutefnics, per dismi-
nuir despres altra vegada quan 1'embaras avanca. Aixf
396 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
mateix observa que en el cos luti de lactancia de la rata
la quantitat de greix es minima. Cohn, que ha practicat
aquestes investigacions en gossos i conills, afirma tambe
que sols es troba greix en les cel•lules luteiniques en els
primers estadis de 1'embaras. Aixf, doncs, hom pot con-
cloure, en termes generals, com a resum de les opinions
de tots aquests autors, que, en general i principalment en
la dona, hom no troba greixos neutres en les cel•lules
luteiniques del perfode d'embaras, es a dir, en el moment
de la seva maxima activitat. Es compren, doncs, que
en els elements de la nostra neoplasia escassegin aixf
mateix els greixos, per tal corn es tracta d'elements par-
ticularment actius.
Finalment, la localitzacio preferentment cortical del
neoplasma, la particular estructura del seu estroma con-
nectiu, disposant-se en forma reticular o fasciculada, inte-
grat per elements estrellats o fusiformes absolutament
tipics en tots els casos, anastomosant-se uns amb altres
en una fina xarxa, dins les malles de la qual s'allotgen els
elements neoplasics, que mostren arreu una indepen-
dencia absoluta del conuectiu que els serveix de teixit de
sosteniment; el correcte tipisme del teixit fibros del cor-
tex ovaria en aquells llocs on no ha estat envait pel neo-
plasma; com aixf mateix la integritat del teixit fibros
central que envolta la rica vascularitzacio central; la
manca de vasos de neoformacio i, consegiientment, de les
zones hemorragiques i necrbtiques descrites en els sar-
comes ovarics, exclouen categoricament i definitiva la
possibilitat que pogues tractar-se d'un neoplasma d'a-
questa mena.
Malgrat tot, cal admetre que es tracta d'una neoplasia
d'extraordinaria malignitat, car 1'aspecte histologic que
mostra 1'atipisme considerable dels elements neoplasics,
que exhibeixen, com ja ha estat dit, formes gegants multi-
Tweballs de la Societal de Biologia. 1931 397
nucleades i adhuc amb nuclis grossos i monstruosos, com
la presencia de figures carioquinetiques i, finalment, la
invasio dels vasos i limfatics amb transport de cel•lules
neoplasiques a les altres visceres (fetge i ronyo) i l'evo-
lucib maligna observada en el curs clinic, no poden cor-
respondre mes que a un caracter d'intensa toxicitat.
Cal remarcar tambe la possibilitat que el sindrome
d'intoxicacio gravidica exhibida per la malalta durant les
seves gestacions pogues estar en relacio amb el descapde-
lament del neoplasma que comportes finalment, per in-
toxicacib cronica, les insuficiencies renal i hepatica que,
junt amb el fet pulmonar, foren causa de 1'exitus.
Clinica Medica A.
Facultat de Medicines de Barcelona.


Un Cas de tumor de cèl·lules luteiniques de l'ovari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert