Rius i Miró, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANY IV. REUS, 15 DE GENER D E  1923 NUM. 72. 
* ::: ............................... : : : : ;  f. .... - ......................... 
............................. ;S ........................................................ ........,. 
'""""' 8 
UN NOU PRODUCTE INDUSTRIAL 
L A  C I A N A M I D A  C A L C I C A  
I I  
El carbur de calci, cos sobradament co- 
negut, que esti format per dos itoms de 
carbó i un de calci, CaC2, quan se calenta al 
voltant de 1000D C té la propietat de com- 
binar-se amb el nitrogen, donant un com- 
post nitrogenat la cianamida calcica, i car- 
bó. En  el llenguatge quimic, aqueixa reac- 
ció s'expressa per la igualtat : 
CsCz + N* = CaNnC + C 
carbur de eslei oitrogen eianamida &cica carbó 
La cianamida cilcica és una sal de la 
cianamida descoberta per Bineau en I'any 
1838. En el producte que circula en el co- 
merq esta barrejada amb el carbó que es 
forma simultiniament i presenta I'aspecte 
d'una pols grisa, Ileugera, i d'olor que re- 
corda el del quitra. L'obtenció industrial 
d'aqueix cos va ésser iniciada pels quimics 
alemanys Frank i Caro, amb I'objecte de 
preparar els cianurs que, en quantitats molt 
grans, s'empleen per a l'extracció de Sor i 
que a ¡'&poca en que dits autors comenga- 
ren llurs experibncies, cap a I'any 1895, 
resultaven molt cars. Alguns fracassos com- 
promcteren seriamcnt I'exit d'aqueixes 
temptatives, fins que la guerra del Trans- 
vaal va ocasionar una crisi profunda en les 
explotacions dels camps aurifers de I'Afri- 
ca del Sur, on se consumien la major part 
dels cianurs alcalins. Aixb obliga a Frank 
i a Caro a buscar economies en la fabrica- 
ció d'aqueixos cossos, empleant el carbur 
de calci en lloc del de bari, que fins llavors 
havien utilitzat casi exclusivament. Almat eix 
temps, H. Freudenberg demostrava que la 
cianamida calcica constitui'a un adob nitro- 
genat barat i actiu. Per altra part, s'havien 
instal'lat en el món tantes fabriques de car- 
bur, que aqueix producte trobava una sor- 
tida penosíssima en el mercat. Totes aqnei- 
xes circumstancies contribui'ren al desen- 
rotllament de la indústria de la cianamida 
cilcica i deixaren ben assentats els fona- 
ments tecnics de la seva fahricació, de tal 
manera que a I'iniciar-se la Gran Guerra i 
al comprendre el Govern d'Alemanya que 
per aqueixa nació bloquejada era un pro- 
blema de vida o mort la fabricació sinteti- 
ca dels compostos nitrogenats necessaris 
per a la preparació dels explosius i per a 
I'Agricultura, sense recórrer als nitrats de 
Xile que no   odia rebre, basti una ajuda 
economica poderosa a les fabriques, ja exis- 
tents, de cianamida i d'amoníac pcl proce- 
diment de Haber, per a quedar en pocs 
mcsos en condicions de produir tota la fa- 
bulosa quantitat de materies explosives que 
consumia la guerra més intensa que ha co- 
negut I'hist6ria de 1'Humanitat sanguinaria. 
El carbur de calci s'obté ficilment per 
mitji de I'acció de I'elevada temperatura 
de I'arc electric sobre una baireja de carbó 
i calc. El carbur, finament pulveritzat, se 
col.loca en un forn cilíndric vertical, en 
quin eix se disposa una barra de carbó, 
que a I'ésser atravessada per una forta cor- 
rent electrica sofreix u n  calentamcnt, com 
el filament d'una bombeta electrica, i ca- 
lenta, després, el carbur que la rodeja fins 
a la temperatura necessaria per a iniciar la 
combinació d'aquest amb el nitrogen. Aca- 
bada la reacció, se deix rcfredar la massa 
que surt del forn i es pulveritza finament, 
quedant en disposició d'ésser empleada 
com a adob. 
Ja hcm dit que el nitrogen se troba en 
gran quantitat en I'aire. No obstant, 
aquest, abans d'entrar en el forn electric, 
deu ésser privat de I'oxigen que l'acom- 
panya i que cremaria inútilment el carbur. 
Per aix6 I'aire és liquidat totalment i la 
barreja liquida d'oxigen i de nitrogen se 
sotmet a una destil'lació enterament compa- 
rable a la que permet separar I'alcohol del 
vi, perque el primer d'aquests cossos és 
més volitil que I'aigua que I'acompanya. 
De la mateixa manera se separa el nitrogen, 
més volitil que I'oxigen. Aquesta separa- 
ció no necessita més que una quantitat in- 
significant d'energia, i com que I'aire, per 
la dificuItat d'amagatzemar-lo, no ha pogut 
caure en les mans de rampinya d'alguns 
comerciants i propietaris, és I'únic cos 
dels innombrables que la Naturalesa ha 
posat a la lliure disposició de I'home que 
no es cotitza en el mercat. L'obtenció del 
nitrogen pot casi-be dir-se que no costa 
res al fabricant de la cianamida. 
Alguns fabricants, per a facilitar la com- 
binació del nitrogen amb el carbur, afegei- 
xen a aquest una certa qudntitat de clorur 
de calci i llavors la cianamida té la des- 
agradable qualitat d'absorbir I'humitat de 
I'aire, prenent un estat més o menys pas- 
t ó ~ ,  que dificulta el seu empleu. Per a evi- 
tar aquest inconvcnient, se barreja la cia- 
namida amb una petita quantitat dels olis 
pesats que resulten en la destii~lació dels 
esquistes bituminosos. Adhuc la cianamida 
preparada sense el concurs del clorur de 
calci sol ésser humitejada amb una certa 
quantitat d'aigua per a evitar els inconve- 
nients que li comunica la cal$ viva i el 
carbur de calci que inevitablement I'acom- 
panya. 
Per terme mig, la cianamida cilcica del 
comer$ conté el 20 per 100 de nitrogen assi- 
milable pels vegetals, i per aix6 constitueix 
un adob excePlent, del qual a Alemanya 
se'n fa un consum molt gran. En les altres 
nacions, entre ellcs Espanya, I'emp* d'a- 
quest cos com adob troba entre els agri- 
cultors una marcada resistencia, que deu 
ésser atribuida a la manca dels coneixe- 
ments científics indispensables per a I'u- 
tiiització d'aquest adob, doncs els resultats 
que amb el1 s'obtenen estan subjectes tant 
a la naturalesa del sol i dels cultius a que 
s'apliquen com a l'época i a la forma en 
que es porta a la terra; pero és evident 
que si els nostres agricultors volguessin ad- 
quirir la cultura científica i tecnica que te- 
nen els d'altres més afortunats paisos, obtin- 
drien amb la cianamida cilcica, el més barat 
dels adobs nitrogenats que actualment exis- 
teixen en el mercat, els matcixos favorables 
resultats que s'han conseguit en Alemanya 
després d'un estudi que avui esti a la dis- 
posició de tots els homes de bona volun- 
tat, perque ha sigut extensament divulgat 
en les revistes d'Agricultura alemanyes. 
El consum de La cianamida com adob, 
tot i essent molt gran, no representa pas 
i'aplicació més important d'aquest produc- 
te. La constitució de la molecula cianami- 
dica fa d'aquest cos un edifici a la vegada 
estable i Iibil, és a dir, apte per a una in- 
finitat de reaccions que conducixen a la 
preparació d'altres cossos importantissims. 
La cianamida és realment una barreja de 
dues modificacions, que els quimics nome- 
nen tautomers, corresponent a les consti- 
tucions : 
cada una de les quals té una serie gran de 
reaccions caracteristiques. A continuació, 
exposarcm alguna de les més importants 
aplicacions de la cianamida derivades de 
les seves propietats quimiqucs. 
La cianamida cilcica calentada amb va- 
por a pressió en un autoclave es transforma 
en carbonat de calci i amoniac segons indi- 
ca la igualtat següent : 
CaNIC + H30 = CeCOa + NHi 
cianamida sigua csrbonat de ealei amoniac 
i I'amoniac, que, per ésser volitil, se des- 
pren en do11 continu de la caldera, té una 
infinitat d'aplicacions. En primer Iloc, fent- 
lo arribar a un recipient on hi ha icid sul- 
fúric, s'obté el sulfat ambnic, adob nitroge- 
nat d'una importancia perfectament compa- 
rable a la del salitre de Xilc, i que per 
aquest procediment resulta a un preu infe- 
rior al que té quan se prepara per destikla- 
ció dels carbons naturals. Durant la guerra 
passada, a Alemanya, I'empleu de I'icid 
sulfúric resultava car i dificil, perque pera 
la preparació d'aquest icid deu partir-se 
de les pirites, mineral que no abunda en 
dit país. Per a substituir-lo pot emplear-se 
el guix, o sulfat de calci, mineral abundan- 
tissim, que després de pulveritzat reacciona 
amb I'amoniac i I'icid carbonic, també de 
ficil preparació, donant carbonat de calci 
i sulfat d'amoni. Aquest últim, separat del 
primer per filtració, s'obté a I'estat solid 
evaporant el liquid en que esti dissolt. 
També s'han empleat altres procediments 
per a preparar el sulfat d'amoni sense ne- 
cessitat de I'icid sulfúric, pero la seva ex- 
plicació allargaria massa aquest article, que 
potser el pacient lector troba ja excessiva- 
ment extens. 
L'amoniac, directament, no té cap aplica- 
ció a la quimica dcls explosius, casi tots 
ells derivats de I'icid nitric; pero aquest 
últim cos, gricies als estudis d'oswald, 
s'obté ficilment cremant I'amoniac en pre- 
sencia de certs metalls, com el plati, o de 
I'oxid de ferro. Per aquest procediment 
s'han preparat a Alemanya quantitats fabu- 
loses de tots els moderns explosius ne- 
cessaris per a alimentar les boques de 
foc de la més ferotja de les guerres cone- 
gudes. 
L'icid nitric té també aplicacions a la 
pau, i entre elles pot servir per a saturar 
I'amoniac mateix i preparar el nitrat d'amo- 
ni, cos amb el 35 per 100 de nitrogen assi- 
milable per les plantes, i, per tant, un dels 
millors adobs nitrogenats. Desgraciada- 
ment, en determinades circumstincies pot 
explotar amb una formidable energia. 
essent, doncs, d'un maneig perillós. Per a 
evitar aqnest perill, els quimics alemanys i 
els anglesos varen creurc demostrar que 
barrejant-lo amb altres cossos inerts i de 
valor fertilitzant elevat, com, per exemple, 
el clorur de potassi, el sulfat d'amonic, 
etc., les propietats explosives del nitrat 
ambnic desapareixien completament. No 
obstant, la formidable explosió d'Oppau 
en la Badische Anilin und Sodafabrik s'ha 
tingut d'atribuir a la descomposició de 
4.500 tonelades d'arnonsuifatsalpeter, bar- 
reja de sulfat i nitrat d'amoni empleada 
durant bastants anys com adob, sense po- 
der sospitar la possibilitat de que es des- 
encadenessin espontiniament les forces 
enormes que tothom sabia existents en la 
mol6cula d'aquest cos. 
L'icid nitric pot emplear-se també per a 
la fabricació dels superfosfats, substiturnt a 
I'icid sulfúric, que avui +tilitza, amb la 
ventatja de que el ~roducte obtingnt pel 
nou procediment actua a la vegada com 
19 - 
adob fosforat. Amb el nom d'ommophos 
se fabrica ais Estats Units una nova classe 
de superfosfats, satnrant als ordinariament 
conegnts amb I'amoniac obtingut de la 
cianamida calcica. L'ammophos conté 39,4 
parts de nitrogen amoniacai per cada 100 
parts d'anhídrit fosfóric, i I'experikncia ha 
demostrat que aquest non adob actua sobre 
les plantes simultiniament amb tot el sen 
fósfor i el seu nitrogen. 
De la cianamida cilcica deriva ficilment 
un prodncte que pot considerar-se com 
I'adob nitrogenat més ric en nitrogcn, 
doncs conté com a minim e1 66 per 100, 
nomenat diciandiornida, quina fórmula és 
HaN&Cp. Es un cos blanc, d'aspecte sem- 
blant al de la sal amoniac, de propietats 
fcrtilitzants excel'lents si s'emplea a mb 
encert. 
La cianamida cilcica comercial, calenta- 
da fins a fusió en presencia de sal comú, 
se transforma casi totalment en cianur de 
calci, del que és ficil obtindre tots els de- 
més derivats del cianogen que en grans 
quantitats emplea la indústria, i principal- 
ment la metalurgia de I'or. 
Si la cianamida calcica presenta alguns 
inconvenients com adob i exigeix que I'a- 
gricnltor abans d'cmplear-la sipiga les 
condicions en que deu fer-ho, en canvi, 
I'urea que deriva senzillament d'aquell pro- 
ducte per la reacció 
N=C-NCa + 3Hz0 = Ca(OH)* + O=C(NH,), 
cianamids sigua cal$ urca 
citciea 
constitueix un adob d'aplicació molt ficil i 
ric en nitrogen fertilitzant. 
Combinada i'urea amb els superfosfats, 
s'ha introduit en el mercat un nou adob ni- 
trogenat i fosfóric que ha rebnt el nom de 
phosphazofe. 
En fi, per a donar una idea de les nom- 
broses aplicacions de la cianamida, direm 
que d'ella poden obtenir-se snbstincies tan 
precioses com la sutfourea, la guanidina i 
el seu clorur, la sarcossina, la creatina, 
constituient principal de I'extracte de carn 
Liebig, I'indigo, pólvoras de seguretat que 
permeten allunyar la possibilitat d'una ex- 
plosió en les mines on se desprkn el ter- 
rible grisu, etc. 
El procediment de la cianamida cilcica 
per a fixar el nitrogen de I'atmbsfera i con- 
vertir-lo en compost de gran ntilitat per a 
1'Agricultura i la Indústria, en menys de 
dcu anys s'ha posat al davant de tots els 
scus competidors, lo que constitueix la mi- 
llar demostració de les seves ventatges. 
Pera fixar una tonelada de nitrogcn pel 
procediment de la cianamida, es necessitcn 
uns 2,25 kilovats any, mentres que la com- 
bustió de I'aire per mitji de l'arc electric 
en necesita 8,1. Aixó fa que la indús- 
tria de la cianamida pngui descnrotllar-se 
en paisos relativament pobres en energia. 
Demés, com acabem de venre, de la ciana- 
mida deriven una infinitat de productes 
utilissims. Per a fer comprendre la impor- 
tancia que relativament a les altres fonts de 
nitrogen combinat presenta la fabricació 
de la cianamida cilcica, en el quadro se- 
güent exposem la producció total i relati- 
va de compostos nitrogenats durant I'any 
1919 per a totes les dens d'aqueixos pro- 
ductes. 
'Pr.duociD h. 
p,DDEd+nEia 'bl dc tonel*-- 
da. de 
,,itrogrn 
l 
L'enorme esforc alemany en el domini 
de les substancies nitrogenades fet dnrant 
la passada guerra, s'ha tradu'it en aquella 
nació per un abaratiment del nitrogen com- 
binat extraordinari, quines conseqüencies, 
que foren tan grans per a la guerra, te- 
nen en eis temps de pan una importin- 
cia incalculable. Vegi's a continuació el 
Pc'cantatge cnis producciD 
T ~ t a l  
~ombustió de l'aire! 13600 
I Amoniac sintiticde, 
Haber . . . ./ 105500 
Cianamida calcica. 
Nitrat de Xile . . 
Sulfat emirnic . . 
Producció total. 
327300 
472700 
300000 
-
1219100 
preu del kilo de nitrogen combinat, en 
les principals nacions productores (Post- 
guerra) : 
Prev d'un kilo de Nit~open 
Necio eambinat *o fraasa - 
Nitrio Amooinuri 
-- l I
. . . . . . .  Alernanya 
Franca. . . . . . . .  
. . . . .  Anglatcrra. 
Estats Units . . . . .  
Italia . . . . . . . .  
Espanya . . . . . . .  
No pot asegurar-se que totes les fibri- 
ques de compostos nitrogenats uascudes 
durant la Gran Guerra contiuuin amb vida 
prospera en els temps de pau. Segurament, 
algunes d'elles, insta1,lades en paratges 
allunyats deis centres de consum agricol, 
se trobaran en condicions desfavorables 
per al seu desenrotllameut. No obstant, és 
d'esperar que en molts casos la concorren- 
cia de la producció xilena no constitu'iri 
un perilj temible, sobre tot, per a les fkbri- 
ques dedicades a la producció de compos- 
tos molt concentrats en nitrogen actiu, per- 
que aqucsta major concentració constitueix 
una enorme ventatja per al trausport. La 
diciandiamida, I'urea i el seu uitrat, i el ni- 
trat d'amoni, han d'ésser, en un espai de 
temps no molt allunyat, els més importants 
adobs nitrogenats, i la indústria de la cia- 
namida cilcica, I'única que pot subministrar 
els tres primers d'aquests quatre productes, 
és la que té un pervindre més assegurat. La 
brillaut historia d'aquesta indústria en els 
últims 10 anys, demostra que la seva su- 
prcmacia sobre tots els demés procedi- 
ments pcr a fixar el nitrogen atmosferic, 
descansa sobre bases molt solides. 
ANTONI RUS. 
SCOLTANT TA CAN@ 
( SONET ) 
A Na Euphemia Llorcntc,. 
,ma dolqa. amiga. ,:' 
. . 
Dels treboyls que tingut durant eldia 
. . 
Stawa reposanf jagut al llit. . ~ .,  
: Li boira de & són boi Faengol& ..... ~: 
Dessota del mnntql  negre de la nit, 
I has jogat una alegra melodia 
Que m'ha omplenat de joia i de delit 
S t w a  ja abaltit, més no dormia 
I amb els uyls clucs, ton cnnt, joiós he olt. 
E1 piano ha parlui amb sa veu do lp  
Com xaragagl que cosse per la monta 
Com si omplisois de besos el teclat. 
I ton cant dels teus Uuwis fcn woludu 
Com i'oior que la rosa fa sclutnda... 
I m'he dormit, somniant en la beatat. 
A LA ROSA BLANCA 
( SONET ) 
A Sor Miralles del Ssnetirsim Sagrsment, 
(al món, Na Rosa Blanca Delpuig.) 
Exornes del Convent loto lo tanca 
iOh. fiuh del riienci i 10 ouietudl 
, ..- 
Si d e l ~  pluers del món te trabes manca... 
No en coneixes tampoc i'inquietud. 
Natura wolgué dar-te color blanca 
Per que fossis emblema de wirtut 
I feu florir lu neu dalt de la bmnca 
Rublint-la de suprema beatitud. 
Fragantiosa flor feta de neu 
Present qu'a i'ignoscentia va fer Déu 
Per teixir-li corona de nperanca 
Ets tu, la solafiDr digna del cel; 
TBnima la puresa i el do4 anhcl 
Delgaudiment deterna benauranca. 
MICHEL VENTURA BALANA 


Un nou producte industrial :La cianamida càlcica II

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert