L’article analitza les estratègies desenvolupades durant els darrers trenta anys a favor de la recuperació dels rius i les rieres de la conca del Besòs. S’hi constata el reconeixement progressiu del valor social del paisatge fluvial i un cert trànsit des de la pedagogia tutelada per l’Administració fins a l’acció participada de la ciutadania. Per tal de reforçar el compromís ciutadà en el moment actual del procés regenerador, esdevé estratègica l’aposta per la diagnosi geoetnogràfica que permet accedir al coneixement vivencial dels espais fluvials. La comprensió dels mecanismes d’utilització i apropiació ciutadana és el primer pas ineludible per activar la implicació de les comunitats locals, com també, en darrera
instància, per impulsar veritables projectes territorials participats a l’entorn dels corredors fluvials metropolitans.El artículo analiza las estrategias desarrolladas durante los últimos treinta años a favor de la recuperación de los ríos y las rieras de la cuenca del Besós. Se constata el progresivo reconocimiento del valor social del paisaje fluvial, así como un cierto tránsito desde la pedagogía tutelada por la Administración hasta la acción participada de la ciudadanía. A fin de reforzar el compromiso ciudadano en el momento actual del proceso regenerador, resulta estratégica la apuesta por la diagnosis geoetnográfica que permite acceder al conocimiento vivencial de los espacios fluviales. La comprensión de los mecanismos de utilización y apropiación ciudadana se perfila como el primer paso ineludible para activar la implicación de las
comunidades locales, así como, en última instancia, para impulsar auténticos proyectos territoriales participados en torno a los corredores fluviales metropolitanos.The paper examines the strategies developed over the past 30 years in favor of the recovery of rivers and streams in the Besòs basin. The analysis reflects a shift from administration lead pedagogy to community based actions, as well as the progressive recognition of the riverscape’s social value. Therefore, in current regeneration processes, a geo-ethnographic diagnosis is required and seems strategic in order to understand river areas as lived spaces and propel citizen engagement. The knowledge of the existing mechanisms of public use and citizen appropriation will activate local community involvement and, ultimately, foster true community-based regional projects around metropolitan river corridors
