Tous i Vallvé, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Res de nou a l'oest 
atalani Ma. El txaineni ai~ticatalh 
a fraau'h de la l-iisthia 
Francesc Ferrer i Gironi% 
Edicions 62. Col. Llibre a l'abast, 348 
Barcelona, 2000 
El gener d'enguany Edicions 62 va publicar 
el llibre Catalanofobia. El pensament anti- 
catalh a través de la historia, obra de 
l'escriptor, activista cultural i polític gironí 
Francesc Ferrer i Gironés. 
Al llarg de la seva trajectbria vital, Francesc 
Ferrer ha sabut compaginar la labor estricta- 
ment professional corn a perit mercantil, 
pmfessor a l'Escola de Comerc de Sabadell i 
gerent en diverses empreses, amb les activi- 
tats polítiques, culturals i cíviques en que 
s'inicii contra el franquisme. Impulsor l'any 
1958 d'un grup CC a la seva ciutat natal, 
secretari tecnic de 1'Associació Catblica de 
Dirigents de Girona durant onze anys, soci- 
promotor de la Llibreria Les Voltes l'any 
1963, organitzador de la campanya Catali a 
l'escola l'any 1967, Francesc Ferrer fou 
també un dels fundadors del premi Prudenci 
Bertrana i el primer president d'omnium 
Cultural a Girona l'any 1972. Sota l'actual 
constitucional, ha estat senador electe 
durant cinc legislatures consecutives i, des 
del 1995, és diputat, independent, per 
Esquerra Republicana de Catalunya al Parla- 
ment catak. 
Defensor irreductible dels drets col.lectius 
dels catalans, l'autor ha desenvolupat i 
desenvolupa encara una intensa activitat en 
l 'hbit  polític i cultural. Col-laborador habi- 
tual de la premsa peribdica, ha inundat les 
planes de diaris i revistes amb cetenars 
d'articles mitjaqant els quals fa coneixer el 
seu pensament polític, especialment referit a 
l 'hbit  de la normalització de la llengua i la 
cultura catalanes. El compromís cívic i polí- 
tic que ja fa temps va contreure, no li ha 
estat obstacle, perb, per dur a terme la seva 
vocació intel.lectua1 i investigadora. El 
resultat n'ha estat la pubicació de diversos 
estudis de tematica social, econbmica i polí- 
tica així corn també de diferents treballs de 
recerca Entre d'altres títols, és autor de: Via 
fora, publicat el 1982, Lu persecució políti- 
ca de la llengua catalana, editat el 1985 i 
considerat el primer estudi histbric exhaustiu 
sobre les disposicions legals i les actuacions 
de les autoritats espanyoles i &eses con- 
tra la llengua catalana del segle XVIII en@, 
Catalunya light, editat el 1986 i Insubmissió 
lingüística, que va veure la llum el 1990. 
El darrer llibre d'aquesta prolífica obra 
publicada ha estat Catalanofobia, on s'ana- 
litzen 350 anys de pensament anticatali. 
Aquest text és un treball dens i rigorós, fruit 
de tres anys d'investigació, amb milers 
d'hores esmercades en la consulta d'arxius i 
biblioteques, on es recullen més de set-cen- 
tes cites que testimonien l'alt nivell d'erudi- 
ció de l'estudi que avui us presentem. 
L'esforc investigador i intel-lectual que li ha 
suposat, ha donat corn a resultat el present 
assaig histbric no exempt, d'altra banda, 
d'una forta chega ideolbgica No en va, el 
nervi científic que el teixeix i el vertebra al 
llarg de 383 pagines, esta irnpregnat del pen- 
sament polític de l'autor. 1 és que, tal i corn 
manifestava Francesc Ferrer en una recent 
entrevista, Catalanofbbia ha estat concebut 
per ideologia amb el clar propbsit de fornir 
al lector d'arguments sblids i carregats de 
raó. 
Ja en el prbleg se'ns adverteix que la catala- 
nofobia, entesa corn l'odi a la realitat catala- 
na, "no és pas una ideologia d'avui, ni del 
segle passat, és una forma de pensar que té 
uns orígens molt reculats, els quals han estat 
la causa del naixement del catalanisme polí- 
tic". Vet aquí, doncs, la polkmica tesi que 
Francesc Ferrer defensa en aquest assaig: la 
catalanofobia és l'orígen i la causa del cata- 
lanisme polític. 
L'obra, en el seu conjunt, és entenedora i 
ben travada i en tot moment adopta un to 
pedagbgic encomiable. En aquest sentit, per 
exemple, és d'agrair la inclusió del segon 
capítol, "Antecedents necessaris per com- 
prendre la catalanofibia", en que explana tot 
un seguit de termes, conceptes i esdeveni- 
ments histhrics que de ben segur a& el 
lector poc familiaritzat amb la temitica i 
amb la terminologia jurídico-política. 
Aquesta edició, que per al meu gust s'hauria 
d'haver fet en un paper de més gramatge i 
amb un COS de lletra un pi3l més gran, dispo- 
sa d'índex onomhtic, eina de gran ajuda per 
als estudiosos i investigadors. D'altra banda, 
té la gracia que cada capítol s'introdueix 
amb alguna cita, frase o comentari lacbnic, 
sovint lapidari, d'autors diversos pero amb 
un clar domini dels estrangers, que per si sol 
ja constitueix un recull exemplificador del 
que és el fil conductor de tot el treball: l'ani- 
lisi del pensament anticatalh a travhs de la 
historia. 
Aquesta catalanofobia arrencaria del primer 
quart del segle XW quan, enfiont del patri- 
moni constitucional i legislatiu catali, la 
Castella de Felip N, Iíi de Catalunya, i del 
comte-duc dYOlivares, instalelada en la cul- 
tura de la guerra i amb un clar instint depre- 
dador, iniciaren el programa d'anihilament 
polític de Catalunya. 
Tres són, a parer de l' 'autor, els eixos princi- 
pa l~  de la catalanofobia: la supressió de les 
institucions polítiques prbpies i la ceniralit- 
zació política, el drenatge de capitals per via 
fiscal i l'assimilació cultural i lingui'stica. En 
paraules seves: "Aquests tres elements són, 
en síntesi, els que representen i provoquen la 
catalanofobia cada vegada que els opressors 
pretenen eliminar la singularitat de Catalun- 
ya". 
Des del primers capítols, ens desemrnascara, 
a partir de l'anhlisi documental, certa 
tendencia historiogrifica que defensa els 
gestors de la monarquia, tant la d'ahir corn 
REWSTA DEL CENTRE DE LECWFW DE REUS. NOVIMBRE DE U)o. N- 65 
la del present, corn autentics responsables 
modernitzadors de l'esta i que, de fet, no 
tenien ni tenen cap principi progressista ni 
modernitzador. 
Per l'autor, la catalanofobia, ideari de mas- 
ses i ciment de l'espanyolisme, és patria 
comuna a totes les ideologies. Després de 
presentar-nos i anaiitzar diversos textos que 
reforcen aquesta línia argumental, afirma: 
''estarii en un error aquell qui es pensi que la 
catalanofbbia no apareix en determinades 
ideologies. El que canvien poden ser les 
actituds en cada conjuntura, perb el color 
polític no altera I'animadversió" @ag. 132. 
caldrh, doncs, no oblidar que el necolonia- 
lisme espanyol que ha emergit en el mim- 
clima de la constitució de 1978 s'ha consoli- 
dat amb aportacions d'intel-lectuals i polí- 
tics d'esquerra, liberals i, naturalment, de 
dretes. 
A traves de les pagines d'aquest nou volum 
de Francesc Ferrer, el lector constatad, 
entre d'altres coses, que la inquietud que 
avui es d e s t a  entre amplis sectors de la 
població acausa, posem per cas, del deficit 
en infraestructures bhiques que patim o per 
la necessitat objectiva, mai fins ara satisfeta, 
de revisar la nostra fiscaiitat respecte la de 
l'estat, no són només que nous episodis del 
malson espanyol que sofrim des de fa 
segles. Res de nou, doncs, a l'oest. 
Un dels m& de l'autor d'aquest assaig és 
que hi ha sabut presentar, de forma clara i 
intelqligible, les causes reals de la incom- 
prensió secular, per dir-ho suaument, que ha 
imperat i encara avui impera envers Cata- 
lunya per part dels espanyols i ha sabut tam- 
bé, sempre a partir de raonaments i argu- 
ments ben documentats, suggerh-nos les 
resostes adequades que ens permetin com- 
prendre els fonaments d'aquesta constant 
histonca que és l'anticatalanisme. 
Catalanofabia és un assaig en que s'analitza 
una fobia gairebé tan antiga corn la nostra 
existencia nacional. Tal corn es conclou a la 
pagina 382, amb aquest treball es demostra 
a bastament que el catalanisme polític o 
nacionalisme catala no neix per ell mateix ni 
d'una manera espontania, sinó que la foqa i 
l'enegia d'aquest moviment són una una 
conseqüencia de la catalanofobia que al seu 
tom és un in@ent essencial de l'espanyo- 
lisme. Perb, per sobre de tot, aquest llibre 
ens revela una de les fílies més acusades de 
l'autor: la defensa de les nostres llibertats 
col.lectives. 
JORDI TOUS 1 VALLVÉ 
CACAO 
DAGOLL DAGOM 
Cacao és la darrera producció que la com- 
panyia Dagoll Dagom ha posat damunt els 
escenaris. Basada en un cbmic de Gerard 
Lauzier, amb text de Joan Lluís Bozzo (que 
dirigeix l'obra) i amb caqons de Santiago 
Auserón (un dels ex de Radio Futura, pare 
de Juan Perro, i veritablement atret pels rit- 
mes afrocubans), d'alguna manera Dagoll 
Dagom retoma a la frescor d'aquells espec- 
tacles dels vuitanta, corn ho va ser, per 
exemple, Glups!!, també basada en un 
cbmic de Lauzier. Jeroni és un exprogre 
reconvertit en un executiu d'una companyia 
d'assegurances que porta una vida acomoda- 
da, tanmateix mediocre, al costat de la seva 
família, la dona i els fills adolescents. Un 
bon dia ensopega al carrer amb Raúl, un vell 
camarada cuba i antic company de lluites 
polítiques, que continua fresc corn una rosa. 
El xoc entre les dos maneres de viure dels 
vells companys porta Jeroni a entrar en con- 
tacte amb el món dels immigrants, la vida 
nocturna i els seus propis desitjos, fins ales- 
hores reprimits o amagats. A partir d'aquí, 
embolica que fa fort. Les bones maneres de 
Dagoll Dagom (i, és clar, de Bozzo i de b u -  
zier) fan d'aquest text un h s c  retrat i una 
mordag exposició (i'analisi és a ckrrec del 
lector) de la societat contemporania, amb 
aquesta barreja i xoc de cultures, de maneres 
de veure el món, de parlar i d'entendre's en 
diverses Ilengües alhora, no només entre 
persones que provenen de diversos llocs del 
món, sinó fins i tot entre generacions que 
han viscut sota el mateix sostre. 
m 
;ei-.-.- e.,;.; 
..i..i-. *si - '>
a-" ;: s.. 
".... i 
No és una novel'la, no és una narració, no és 
un assaig, és un vertex d'un deis possibles 
vertígens. 
El narrador escriu un diari, perb que, més 
que aixb, és un quadem de notes a peu de 
pagina que comenten un text invisible sobre 
el rastre que els Bartleby han deixat en el 
món. 
'%deby" són aquells éssers en que hi ha 
una profunda negació del món. El mot prové 
de l'escrivent Bartleby, un oficinista d'un 
relat de Herman Melville que, quan li era 
encarregat un trebaü o que expliqués alguna 
cosa de la seva vida, sempre responia: 'Re- 
feria no fer-ho". Són aquells escriptors atrets 
per la negació, per l'atracció del no res; 
escriptors que, tot tenint -per sort o per 
desgracia- una consciencia literiria exi- 
gent, renuncien tard o d'hora a l'escriptura. 
Exemples: J.D. Salinger, Juan Rulfo, Franz 
Kafka. 
Vuitanta-sis notes a peu de p@ on assis- 
tim a la trencadissa de papers: l'autor, el 
narrador, els personatges, els escriptors que 
s'hi esmenten, el lector. .. acaben confonent- 
se en una obra que atreu corn el buit que es 
veu des del capdamunt d'un gratacel, perqd 
és molt més que un joc literark un pervers, 
estrany i extraordinari cataleg d'escriptors, 
de persones, que, atretes pel no res i segures 
de la seva (in)seguretat, s'han atrevit dir 
"no" en veu alta. Així és la literatura. 
A. MATEU 


Res de nou a l'oest

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert