Codina Bonilla, Lluís

Hemeroteca Cientifica Catalana

75IV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: ExperiènciesSecció obertaIV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de BarcelonaHemeroteques digitals: experiènciesper Lluís CodinaProfessor de Documentació dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu FabraLluís Codina76IntroduccióLa digitalització de la informació de premsa pot ser un dels principalsaliats de la memòria històrica, en permetre l’accés a la informació ambfacilitats inèdites fins ara, o pot ser una de les seves principals amenacessi no es preveuen al mateix temps condicions adequades d’identificacióde les informacions i de preservació dels materials.Amb aquestes preocupacions com un dels elements de discussió,l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona —una realització con-junta dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ide l’Arxiu Històric de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona— va orga-nitzar, el 28 de maig de 2001, el seu IV Col·loqui, que en aquesta edicióva dur per títol «Hemeroteques digitals: experiències».Tot i que cada edició del Col·loqui és independent, el títol del temaexpressava una clara voluntat de continuïtat amb l’anterior edició (maigde 2000) que va iniciar un debat sobre premsa, recerca històrica i digita-lització de la cultura que continua inacabat.Pel que fa a les ponències, en aquesta ocasió, el Col·loqui va comptaramb la col·laboració d’experts en documentació i arxius i de diversesempreses del sector, segons detallarem més endavant. En quant al suport organitzatiu, va comptar amb la col·laboració de l’Associaciód’Arxivers de Catalunya, la Societat Catalana de Comunicació, el Col-legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i l’Observatoride la Comunicació Científica. Va presentar el Col·loqui Jaume Guillamet,degà dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i varenactuar com a moderadors Ramon Alberch, arxiver en cap de l’Ajunta-ment de Barcelona i Lluís Codina, professor de Documentació Periodísti-ca de la UPF.Text o imatgeFerran Agelet, responsable de projectes de l’Arxiu de l’Ajuntamentde Barcelona, va dedicar la seva intervenció a presentar un estat de laqüestió en relació amb l’accés a col·leccions hemerogràfiques a travésd’Internet i, en aquest sentit, va destacar la gran dicotomia actual quehi ha entre la presentació de la informació de premsa en forma textual ila presentació en forma gràfica.De moment, és molt més habitual en Internet la presentació textual,que ell va denominar també presentació de tipus documental, per opo-sició a la presentació de tipus facsímil.En la presentació textual, resulta relativament fàcil accedir a les infor-macions, principalment a través de les bases de dades documentals deIV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències77(cada cop més) diaris, però aquesta forma d’accés a la informació tam-bé suposa presentar-la de manera fora de context.La descontextualització, segons va ressaltar Agelet, és múltiple: d’u-na banda es perd el format original de la notícia, ja que no només per-dem la tipografia i la forma concreta de presentació original, sinó tambéles fotografies o altres materials no textuals que sovint acompanyen lanotícia. D’altra banda, amb aquest tipus de presentació és impossibleveure el context global de la publicació.Aquesta presentació respon a una demanda real, de tipus documen-tal, en la qual l’interès consisteix en saber què s’ha publicat en un o mésdiaris o revistes, sobre un tema determinat. A més, resulta la forma més fà-cil de digitalització de la informació periodística. No és estrany, per tant,que sigui, pel moment, la fórmula més utilitzada.Ara bé, aquesta manera de digitalitzar la informació periodística, comva assenyalar, pot anar en contra dels interessos de la recerca històrica ide la filosofia profunda del treball arxivístic. Aquesta última intenta nonomés conservar o preservar la informació, sinó preservar-la en el seucontext i amb la màxima fidelitat possible a l’objecte original, sigui un cò-dex del segle XV o un diari del segle XX.Per a garantir una digitalització que sigui el més fidel possible al do-cument original, cal realitzar una digitalització del document que donicom a resultat una imatge facsímil del mateix. Aquest és un procés mésproblemàtic, ja que, com hem dit, d’una banda, significa emmagatze-mar imatges, amb requeriments molt superiors d’espai de disc i tempsde processament i de manipulació. D’altra banda, aquesta imatge noallibera de la necessitat d’emmagatzemar també el text, ja que senseaquest últim, les col·leccions només es podrien consultar de forma méso menys seqüencial.Malgrat tot, a poc a poc, van sortint projectes relacionats amb aquesttractament integral de les col·leccions hemerogràfiques que contemplatant la imatge facsímil com el text. A banda d’experiències internacio-nals, com la del Washington Post i altres, al llarg del Col·loqui es van adonar a conèixer les experiències de l’Ajuntament de Barcelona i del’empresa Moebius Net amb el seu projecte Premsa històrica, de les queparlarem més endavant. Agelet també va proporcionar dades d’algunsrecursos d’Internet relacionats amb el tema, que s’indiquen al final d’a-quest article.Experiències empresarialsSi en alguna cosa van estar d’acord les representants de les dues em-preses que van intervenir a continuació, Begoña Aguilera (Delphi Infor-Lluís Codina78mations Solutions) i Mayte Retana (Tecnodoc) va ser en els problemesque cal resoldre en els processos de digitalizació de documents en pa-per. En primer lloc, estan l’elecció de l’equipament informàtic que calutilitzar, segons va destacar Mayte Retana, ja que aquests processos re-quereixen un hardware molt específic. Així, les empreses com la seva esveuen obligades a ser especialment curoses amb les solucions informàti-ques que recomanen als seus clients.Un problema afegit, en aquesta ocasió de tipus cultural, segons Reta-na, és l’escassa predisposició de les empreses de premsa a invertir en elseu propi patrimoni, aspecte que no només es manifesta en la resistèn-cia a realitzar aquests tipus d’inversions, sinó en la destrucció dels seuspropis fons per simple desinterès.A més a més, Retana va explicar que la seva empresa és partidària decomplementar els processos de digitalització d’imatges (facsímils) ambalguna forma d’indexació del text, bé per procediments automàtics —text complet— o bé per procediments intel·lectuals —descriptors—; toti que ella es va decantar per la utilització de descriptors.Les representants de les dues empreses van estar d’acord en que tam-bé hi ha encara incerteses sobre els procediments de conservació mésadequats pel que fa als suports informàtics. Aguilera va fer èmfasi, noobstant això, que la preservació de materials informàtics no hauria de sermassa diferent de la filosofia general de preservació d’altres materials:també es fan malbé els documents en paper si no es renova l’atenció i la preocupació per la seva conservació adequada. Retana va assenyalar,per exemple, la paradoxa de que està molt ben conservada la premsa delsegle XIX (i, per tant, també és més fàcil de digitalitzar) que la premsadels anys trenta del segle XX.En general, es va estar d’acord en què, pel moment, l’única opció re-alista en aquest sentit consisteix en preveure de forma sistemàtica eltransvasament (migració és el terme en l’argot tècnic) de suport cadacert període de temps, per exemple, cada 5 anys, així com en utilitzarsempre els formats més oberts i més estandarditzats possibles. Això sig-nifica, per exemple, fer servir ara el CD-ROM com a suport i ben aviat elDVD, així com formats com el TIFF o el JPEG per a la imatge, codis ISOper al text, metadades, etc. Aguilera (Delphi) va apostar de forma decidida pel màxim d’automa-tització possible en aquests casos, incloent l’ús de software de controld’escàners que sigui capaç d’interpretar de forma automàtica els diver-sos formats de pàgina de diversos diaris, de forma que la sortida siguino només els facsímils de cada notícia i de cada pàgina completa, sinótambé el text ben diferenciat per les zones principals: títol, autor, etc.IV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències79Segons Aguilera, l’objectiu principal és substituir el màxim de proces-sos manuals per procediments automàtics. Va fer referència al projecteeuropeu Meta-e de digitalització de premsa històrica amb la utilitzaciód’un estàndard de metadades (dades sobre el document incloses en elmateix arxiu informàtic que conté el document).La digitalizació de El Mundo DeportivoManuel Rovira, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat (Ajuntamentde Barcelona) va exposar l’experiència de la seva institució en la digita-lització de la col·lecció El Mundo Deportivo, aparegut el 1906. En el moment de la seva exposició, Rovira va explicar que s’havien di-gitalitzat més de 24.000 pàgines (en format TIFF i PDF), corresponents alperíode 1906-1938 de la publicació, però que això només era la primerafase del projecte, ja que l’objectiu era digitalitzar les més de 720.000 pà-gines que, segons els seus càlculs, té la col·lecció entre 1906 i 1999. El fet d’haver escollit aquesta publicació obeeix a una doble motiva-ció: interès intrínsec extraordinari de la publicació com a font per a la re-cerca històrica i les facilitats proporcionades per l’empresa editora queposseeix la capçalera de la publicació.Figura 1. Formulari de consulta de l’hemerotecade l’Arxiu Històric de la Ciutat.Lluís Codina80Rovira va fa èmfasi en que aquesta no és una operació aïllada, sinóque forma part d’un pla d’actuacions que des de fa anys es desenvolupaen l’Arxiu Històric i que té per objectiu la salvaguarda de les col·leccionsde premsa històrica conservades a l’Hemeroteca de la Casa de l’Ardiaca. També va explicar que en el seu pla d’actuacions no es contemplauna oposició, que ell va considerar inadequada, entre digitalització i microfilmació, sinó una complementarietat. Va indicar que, al menys,durant uns anys, el que la seva institució contempla és tant la microfil-mació com la digitalització de les col·leccions.Projecte Premsa històricaCristina Ribas, directora del Diari de Barcelona (actualment, en edicióper Internet) i de l’empresa Moebius Net va presentar el projecte Prem-sa històrica, de gran interès i que, en cas d’arribar a bon port, pot ser undels més importants en aquest terreny. En tot cas, cal assenyalar que jaés, sens dubte, un dels més originals i apassionants.Premsa històrica (premsahistorica.com) vol ser un «mitjà de referèn-cia a Internet per a la consulta de premsa històrica presentada en for-mat original».Figura 2. Entrada al portal del projecte « Premsa Històrica».IV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències81La seu web de Premsa històrica proporcionarà, al mateix temps, ac-cés a una base de dades, eines de recerca i de visualització de la infor-mació i continguts periodístics articulats en diversos canals temàtics.Ribas va explicar que existeix una enorme reserva de coneixement in-explorada en els arxius de premsa històrica, però que el seu accés implicadespeses molt elevades. Per aquest motiu —argumentà Ribas— es pro-dueix una progressiva descapitalització d’una part del patrimoni cultural.En aquest sentit, va explicar que la missió de Premsa històrica consis-teix en contribuir a la capitalització del patrimoni cultural que resideixals arxius històrics de premsa de l’àmbit cultural català i espanyol, cosaque facilitarà l’accés des de qualsevol suport multimèdia.La previsió de Moebius Net és que els usuaris de Premsa històrica pro-vinguin tant de l’àmbit anomenat B2B (business to business) com del’àmbit B2C (business to consumers). Un exemple del primer grup de fu-turs usuaris serien les xarxes de biblioteques universitàries i centres dedocumentació d’instituts de recerca i d’empreses del sector de la comu-nicació, la publicitat, etc. Un exemple del segon grup d’usuaris serienhistoriadors, investigadors, creatius i, en general, ciutadans amb inquie-tuds i capacitat de reflexió sobre la història.Les fases del projecte contemplen la digitalització d’unes 30.000 pà-gines del Diari de Barcelona i la posada en marxa del portal Premsa his-tòrica en proves, seguit d’un procés de firma d’acords amb proveïdorsde continguts de premsa històrica en català i en espanyol. Cap a finals del’any 2001, el portal Premsa històrica hauria d’estar en ple funciona-ment i en condicions d’acceptar subscripcions tant de clients particularscom d’empreses. També està prevista la realització d’acords internacio-nals amb editors i arxius de premsa internacionals.La intensa taula rodona que va seguir a les intervencions dels ponentsva estar moderada per Ramon Alberch, arxiver en cap de l’Ajuntamentde Barcelona, el qual, entre altres aspectes va reivindicar la necessitatd’un pla a escala autonòmica i estatal pel que fa a la digitalització del pa-trimoni. En la mateixa línia, algunes intervencions del públic, per exem-ple, la intervenció del periodista i historiador Josep M. Figueres, van reclamar una autèntica política hemerogràfica de Catalunya.La web de l’Aula d’Història del PeriodismePer últim, però no menys important, hem de destacar que en la presen-tació d’aquest IV Col·loqui, Jaume Guillamet, catedràtic d’universitat,degà dels Estudis de Periodisme i coordinador del grup de treball de l’Aula,va presentar la recentment creada pàgina web de l’Aula d’Història del Pe-riodisme Diari de Barcelona (www.upf.es/periodis/auladb/index.htm).Lluís Codina82El doctor Jaume Guillamet va expressar el seu convenciment de la im-portància progressiva que, eines com Internet i la www poden aportaral treball dels historiadors en general i, en particular, als investigadorsde la història del periodisme; així com va assenyalar els arxius de premsacom a font insubstituïble d’informació, al mateix temps que va animarals ponents i assistents a continuar la seva tasca en aquest camp.La web de l’Aula d’Història del Periodisme té l’objectiu de proporcio-nar informació sobre les activitats principals de l’Aula i de temes d’histò-ria del periodisme.Entre les seccions d’aquesta web hi ha una base de dades que per-met consultar l’inventari de fonts de publicacions periòdiques de Cata-lunya, informació sobre els col·loquis organitzats fins ara, una galeriad’imatges de premsa històrica i una secció d’enllaços d’interès, així comnovetats bibliogràfiques. Es preveu que publiqui també les intervencionsdels ponents del Col·loqui.El Col·loqui de l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona escelebra anualment, des de fa 4 anys, a finals del mes de maig en l’Audi-tori de l’Edifici de Rambles de la UPF. Els/les interessats/des es podenadreçar a la Secretaria dels Estudis de Periodisme (secretaria.periodis-me@grup.upf.es).Figura 3. Una part de la galeria d’imatges de la webde l’Aula d’Història del Periodisme.IV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències83Webs relacionades amb el IV Col·loqui i les hemerotequesdigitalsAula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona:www.upf.es/periodis/auladb/index.htmArxiu Municipal de Barcelona:www.bcn.es/arxiu/Catàleg i Hemeroteca de l’Arxiu Històric:www.bcn.es/cgi-absys/abweb/G0The Washington Post Online Archives:www.washingtonpost.com/wp-adv/archives/Projecte LAURIN, projecte europeu de digitalització de diaris:http://laurin.uibk.ac.at/L’Hemeroteca Electrònica (UAB):www.bib.uab.es/hemerot/internet.htmBiblioteca de Catalunya:www.gencat.es/bc/Historical Newspapers Online:historynews.chadwyck.comNews Directory:www.newsdirectory.comPremsa històrica:www.premsahistorica.comTecnodoc:tecnodoc@landers.esDelphi:www.delphi.es

Catalan

IV Col·loqui Aula d'Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències

Revistes Catalanes amb Accés Obert

75
IV
 C
ol
·l
oq
u
i 
A
u
la
 d
’H
is
tò
ri
a
 d
el
 P
er
io
d
is
m
e 
D
ia
ri
 d
e 
B
a
rc
el
on
a
. 
H
em
er
ot
eq
u
es
 d
ig
it
a
ls
: 
E
x
p
er
iè
n
ci
es
Secció oberta
IV Col·loqui Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona
Hemeroteques digitals: experiències
per Lluís Codina
Professor de Documentació dels Estudis de Periodisme 
de la Universitat Pompeu Fabra
L
lu
ís
 C
od
in
a
76
Introducció
La digitalització de la informació de premsa pot ser un dels principals
aliats de la memòria històrica, en permetre l’accés a la informació amb
facilitats inèdites fins ara, o pot ser una de les seves principals amenaces
si no es preveuen al mateix temps condicions adequades d’identificació
de les informacions i de preservació dels materials.
Amb aquestes preocupacions com un dels elements de discussió,
l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona —una realització con-
junta dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i
de l’Arxiu Històric de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona— va orga-
nitzar, el 28 de maig de 2001, el seu IV Col·loqui, que en aquesta edició
va dur per títol «Hemeroteques digitals: experiències».
Tot i que cada edició del Col·loqui és independent, el títol del tema
expressava una clara voluntat de continuïtat amb l’anterior edició (maig
de 2000) que va iniciar un debat sobre premsa, recerca històrica i digita-
lització de la cultura que continua inacabat.
Pel que fa a les ponències, en aquesta ocasió, el Col·loqui va comptar
amb la col·laboració d’experts en documentació i arxius i de diverses
empreses del sector, segons detallarem més endavant. En quant al 
suport organitzatiu, va comptar amb la col·laboració de l’Associació
d’Arxivers de Catalunya, la Societat Catalana de Comunicació, el Col-
legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i l’Observatori
de la Comunicació Científica. Va presentar el Col·loqui Jaume Guillamet,
degà dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i varen
actuar com a moderadors Ramon Alberch, arxiver en cap de l’Ajunta-
ment de Barcelona i Lluís Codina, professor de Documentació Periodísti-
ca de la UPF.
Text o imatge
Ferran Agelet, responsable de projectes de l’Arxiu de l’Ajuntament
de Barcelona, va dedicar la seva intervenció a presentar un estat de la
qüestió en relació amb l’accés a col·leccions hemerogràfiques a través
d’Internet i, en aquest sentit, va destacar la gran dicotomia actual que
hi ha entre la presentació de la informació de premsa en forma textual i
la presentació en forma gràfica.
De moment, és molt més habitual en Internet la presentació textual,
que ell va denominar també presentació de tipus documental, per opo-
sició a la presentació de tipus facsímil.
En la presentació textual, resulta relativament fàcil accedir a les infor-
macions, principalment a través de les bases de dades documentals de
IV
 C
ol
·l
oq
u
i 
A
u
la
 d
’H
is
tò
ri
a
 d
el
 P
er
io
d
is
m
e 
D
ia
ri
 d
e 
B
a
rc
el
on
a
. 
H
em
er
ot
eq
u
es
 d
ig
it
a
ls
: 
ex
p
er
iè
n
ci
es
77
(cada cop més) diaris, però aquesta forma d’accés a la informació tam-
bé suposa presentar-la de manera fora de context.
La descontextualització, segons va ressaltar Agelet, és múltiple: d’u-
na banda es perd el format original de la notícia, ja que no només per-
dem la tipografia i la forma concreta de presentació original, sinó també
les fotografies o altres materials no textuals que sovint acompanyen la
notícia. D’altra banda, amb aquest tipus de presentació és impossible
veure el context global de la publicació.
Aquesta presentació respon a una demanda real, de tipus documen-
tal, en la qual l’interès consisteix en saber què s’ha publicat en un o més
diaris o revistes, sobre un tema determinat. A més, resulta la forma més fà-
cil de digitalització de la informació periodística. No és estrany, per tant,
que sigui, pel moment, la fórmula més utilitzada.
Ara bé, aquesta manera de digitalitzar la informació periodística, com
va assenyalar, pot anar en contra dels interessos de la recerca històrica i
de la filosofia profunda del treball arxivístic. Aquesta última intenta no
només conservar o preservar la informació, sinó preservar-la en el seu
context i amb la màxima fidelitat possible a l’objecte original, sigui un cò-
dex del segle XV o un diari del segle XX.
Per a garantir una digitalització que sigui el més fidel possible al do-
cument original, cal realitzar una digitalització del document que doni
com a resultat una imatge facsímil del mateix. Aquest és un procés més
problemàtic, ja que, com hem dit, d’una banda, significa emmagatze-
mar imatges, amb requeriments molt superiors d’espai de disc i temps
de processament i de manipulació. D’altra banda, aquesta imatge no
allibera de la necessitat d’emmagatzemar també el text, ja que sense
aquest últim, les col·leccions només es podrien consultar de forma més
o menys seqüencial.
Malgrat tot, a poc a poc, van sortint projectes relacionats amb aquest
tractament integral de les col·leccions hemerogràfiques que contempla
tant la imatge facsímil com el text. A banda d’experiències internacio-
nals, com la del Washington Post i altres, al llarg del Col·loqui es van a
donar a conèixer les experiències de l’Ajuntament de Barcelona i de
l’empresa Moebius Net amb el seu projecte Premsa històrica, de les que
parlarem més endavant. Agelet també va proporcionar dades d’alguns
recursos d’Internet relacionats amb el tema, que s’indiquen al final d’a-
quest article.
Experiències empresarials
Si en alguna cosa van estar d’acord les representants de les dues em-
preses que van intervenir a continuació, Begoña Aguilera (Delphi Infor-
L
lu
ís
 C
od
in
a
78
mations Solutions) i Mayte Retana (Tecnodoc) va ser en els problemes
que cal resoldre en els processos de digitalizació de documents en pa-
per. En primer lloc, estan l’elecció de l’equipament informàtic que cal
utilitzar, segons va destacar Mayte Retana, ja que aquests processos re-
quereixen un hardware molt específic. Així, les empreses com la seva es
veuen obligades a ser especialment curoses amb les solucions informàti-
ques que recomanen als seus clients.
Un problema afegit, en aquesta ocasió de tipus cultural, segons Reta-
na, és l’escassa predisposició de les empreses de premsa a invertir en el
seu propi patrimoni, aspecte que no només es manifesta en la resistèn-
cia a realitzar aquests tipus d’inversions, sinó en la destrucció dels seus
propis fons per simple desinterès.
A més a més, Retana va explicar que la seva empresa és partidària de
complementar els processos de digitalització d’imatges (facsímils) amb
alguna forma d’indexació del text, bé per procediments automàtics 
—text complet— o bé per procediments intel·lectuals —descriptors—; tot
i que ella es va decantar per la utilització de descriptors.
Les representants de les dues empreses van estar d’acord en que tam-
bé hi ha encara incerteses sobre els procediments de conservació més
adequats pel que fa als suports informàtics. Aguilera va fer èmfasi, no
obstant això, que la preservació de materials informàtics no hauria de ser
massa diferent de la filosofia general de preservació d’altres materials:
també es fan malbé els documents en paper si no es renova l’atenció i 
la preocupació per la seva conservació adequada. Retana va assenyalar,
per exemple, la paradoxa de que està molt ben conservada la premsa del
segle XIX (i, per tant, també és més fàcil de digitalitzar) que la premsa
dels anys trenta del segle XX.
En general, es va estar d’acord en què, pel moment, l’única opció re-
alista en aquest sentit consisteix en preveure de forma sistemàtica el
transvasament (migració és el terme en l’argot tècnic) de suport cada
cert període de temps, per exemple, cada 5 anys, així com en utilitzar
sempre els formats més oberts i més estandarditzats possibles. Això sig-
nifica, per exemple, fer servir ara el CD-ROM com a suport i ben aviat el
DVD, així com formats com el TIFF o el JPEG per a la imatge, codis ISO
per al text, metadades, etc. 
Aguilera (Delphi) va apostar de forma decidida pel màxim d’automa-
tització possible en aquests casos, incloent l’ús de software de control
d’escàners que sigui capaç d’interpretar de forma automàtica els diver-
sos formats de pàgina de diversos diaris, de forma que la sortida sigui
no només els facsímils de cada notícia i de cada pàgina completa, sinó
també el text ben diferenciat per les zones principals: títol, autor, etc.
IV
 C
ol
·l
oq
u
i 
A
u
la
 d
’H
is
tò
ri
a
 d
el
 P
er
io
d
is
m
e 
D
ia
ri
 d
e 
B
a
rc
el
on
a
. 
H
em
er
ot
eq
u
es
 d
ig
it
a
ls
: 
ex
p
er
iè
n
ci
es
79
Segons Aguilera, l’objectiu principal és substituir el màxim de proces-
sos manuals per procediments automàtics. Va fer referència al projecte
europeu Meta-e de digitalització de premsa històrica amb la utilització
d’un estàndard de metadades (dades sobre el document incloses en el
mateix arxiu informàtic que conté el document).
La digitalizació de El Mundo Deportivo
Manuel Rovira, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat (Ajuntament
de Barcelona) va exposar l’experiència de la seva institució en la digita-
lització de la col·lecció El Mundo Deportivo, aparegut el 1906. 
En el moment de la seva exposició, Rovira va explicar que s’havien di-
gitalitzat més de 24.000 pàgines (en format TIFF i PDF), corresponents al
període 1906-1938 de la publicació, però que això només era la primera
fase del projecte, ja que l’objectiu era digitalitzar les més de 720.000 pà-
gines que, segons els seus càlculs, té la col·lecció entre 1906 i 1999. 
El fet d’haver escollit aquesta publicació obeeix a una doble motiva-
ció: interès intrínsec extraordinari de la publicació com a font per a la re-
cerca històrica i les facilitats proporcionades per l’empresa editora que
posseeix la capçalera de la publicació.
Figura 1. Formulari de consulta de l’hemeroteca
de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
L
lu
ís
 C
od
in
a
80
Rovira va fa èmfasi en que aquesta no és una operació aïllada, sinó
que forma part d’un pla d’actuacions que des de fa anys es desenvolupa
en l’Arxiu Històric i que té per objectiu la salvaguarda de les col·leccions
de premsa històrica conservades a l’Hemeroteca de la Casa de l’Ardiaca. 
També va explicar que en el seu pla d’actuacions no es contempla
una oposició, que ell va considerar inadequada, entre digitalització i 
microfilmació, sinó una complementarietat. Va indicar que, al menys,
durant uns anys, el que la seva institució contempla és tant la microfil-
mació com la digitalització de les col·leccions.
Projecte Premsa històrica
Cristina Ribas, directora del Diari de Barcelona (actualment, en edició
per Internet) i de l’empresa Moebius Net va presentar el projecte Prem-
sa històrica, de gran interès i que, en cas d’arribar a bon port, pot ser un
dels més importants en aquest terreny. En tot cas, cal assenyalar que ja
és, sens dubte, un dels més originals i apassionants.
Premsa històrica (premsahistorica.com) vol ser un «mitjà de referèn-
cia a Internet per a la consulta de premsa històrica presentada en for-
mat original».
Figura 2. Entrada al portal del projecte « Premsa Històrica».
IV
 C
ol
·l
oq
u
i 
A
u
la
 d
’H
is
tò
ri
a
 d
el
 P
er
io
d
is
m
e 
D
ia
ri
 d
e 
B
a
rc
el
on
a
. 
H
em
er
ot
eq
u
es
 d
ig
it
a
ls
: 
ex
p
er
iè
n
ci
es
81
La seu web de Premsa històrica proporcionarà, al mateix temps, ac-
cés a una base de dades, eines de recerca i de visualització de la infor-
mació i continguts periodístics articulats en diversos canals temàtics.
Ribas va explicar que existeix una enorme reserva de coneixement in-
explorada en els arxius de premsa històrica, però que el seu accés implica
despeses molt elevades. Per aquest motiu —argumentà Ribas— es pro-
dueix una progressiva descapitalització d’una part del patrimoni cultural.
En aquest sentit, va explicar que la missió de Premsa històrica consis-
teix en contribuir a la capitalització del patrimoni cultural que resideix
als arxius històrics de premsa de l’àmbit cultural català i espanyol, cosa
que facilitarà l’accés des de qualsevol suport multimèdia.
La previsió de Moebius Net és que els usuaris de Premsa històrica pro-
vinguin tant de l’àmbit anomenat B2B (business to business) com de
l’àmbit B2C (business to consumers). Un exemple del primer grup de fu-
turs usuaris serien les xarxes de biblioteques universitàries i centres de
documentació d’instituts de recerca i d’empreses del sector de la comu-
nicació, la publicitat, etc. Un exemple del segon grup d’usuaris serien
historiadors, investigadors, creatius i, en general, ciutadans amb inquie-
tuds i capacitat de reflexió sobre la història.
Les fases del projecte contemplen la digitalització d’unes 30.000 pà-
gines del Diari de Barcelona i la posada en marxa del portal Premsa his-
tòrica en proves, seguit d’un procés de firma d’acords amb proveïdors
de continguts de premsa històrica en català i en espanyol. Cap a finals de
l’any 2001, el portal Premsa històrica hauria d’estar en ple funciona-
ment i en condicions d’acceptar subscripcions tant de clients particulars
com d’empreses. També està prevista la realització d’acords internacio-
nals amb editors i arxius de premsa internacionals.
La intensa taula rodona que va seguir a les intervencions dels ponents
va estar moderada per Ramon Alberch, arxiver en cap de l’Ajuntament
de Barcelona, el qual, entre altres aspectes va reivindicar la necessitat
d’un pla a escala autonòmica i estatal pel que fa a la digitalització del pa-
trimoni. En la mateixa línia, algunes intervencions del públic, per exem-
ple, la intervenció del periodista i historiador Josep M. Figueres, van 
reclamar una autèntica política hemerogràfica de Catalunya.
La web de l’Aula d’Història del Periodisme
Per últim, però no menys important, hem de destacar que en la presen-
tació d’aquest IV Col·loqui, Jaume Guillamet, catedràtic d’universitat,
degà dels Estudis de Periodisme i coordinador del grup de treball de l’Aula,
va presentar la recentment creada pàgina web de l’Aula d’Història del Pe-
riodisme Diari de Barcelona (www.upf.es/periodis/auladb/index.htm).
L
lu
ís
 C
od
in
a
82
El doctor Jaume Guillamet va expressar el seu convenciment de la im-
portància progressiva que, eines com Internet i la www poden aportar
al treball dels historiadors en general i, en particular, als investigadors
de la història del periodisme; així com va assenyalar els arxius de premsa
com a font insubstituïble d’informació, al mateix temps que va animar
als ponents i assistents a continuar la seva tasca en aquest camp.
La web de l’Aula d’Història del Periodisme té l’objectiu de proporcio-
nar informació sobre les activitats principals de l’Aula i de temes d’histò-
ria del periodisme.
Entre les seccions d’aquesta web hi ha una base de dades que per-
met consultar l’inventari de fonts de publicacions periòdiques de Cata-
lunya, informació sobre els col·loquis organitzats fins ara, una galeria
d’imatges de premsa històrica i una secció d’enllaços d’interès, així com
novetats bibliogràfiques. Es preveu que publiqui també les intervencions
dels ponents del Col·loqui.
El Col·loqui de l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona es
celebra anualment, des de fa 4 anys, a finals del mes de maig en l’Audi-
tori de l’Edifici de Rambles de la UPF. Els/les interessats/des es poden
adreçar a la Secretaria dels Estudis de Periodisme (secretaria.periodis-
me@grup.upf.es).
Figura 3. Una part de la galeria d’imatges de la web
de l’Aula d’Història del Periodisme.
IV
 C
ol
·l
oq
u
i 
A
u
la
 d
’H
is
tò
ri
a
 d
el
 P
er
io
d
is
m
e 
D
ia
ri
 d
e 
B
a
rc
el
on
a
. 
H
em
er
ot
eq
u
es
 d
ig
it
a
ls
: 
ex
p
er
iè
n
ci
es
83
Webs relacionades amb el IV Col·loqui i les hemeroteques
digitals
Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona:
www.upf.es/periodis/auladb/index.htm
Arxiu Municipal de Barcelona:
www.bcn.es/arxiu/
Catàleg i Hemeroteca de l’Arxiu Històric:
www.bcn.es/cgi-absys/abweb/G0
The Washington Post Online Archives:
www.washingtonpost.com/wp-adv/archives/
Projecte LAURIN, projecte europeu de digitalització de diaris:
http://laurin.uibk.ac.at/
L’Hemeroteca Electrònica (UAB):
www.bib.uab.es/hemerot/internet.htm
Biblioteca de Catalunya:
www.gencat.es/bc/
Historical Newspapers Online:
historynews.chadwyck.com
News Directory:
www.newsdirectory.com
Premsa històrica:
www.premsahistorica.com
Tecnodoc:
tecnodoc@landers.es
Delphi:
www.delphi.es


http://revistes.iec.cat/revistes/index.php/TdC/article/view/2951

IV Col·loqui Aula d'Història del Periodisme Diari de Barcelona. Hemeroteques digitals: experiències

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert