Torras i Ferreri, Cèsar August

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les Comarques naturals de Catalunya.
Llussanés'
Cesar August TORRAS i FERRERI
És comarca d'antic origen i una de les més caracteritzades de Catalunya. AIguns pobles
i masies porten encara l'apel-latiu de la comarca.
Esta situada dins d'un tirat de serres que porten en generall'orientació de N. a S. i que
es desprenen de molt més altes serralades. Tres corrents importants la rotllen de dalt a
baix; el Marlés, el riu Llussanés i la Gavarresa, de curs poc constant, a les que s'han d'afe-
gir les secundaries d'Olost, de Sant Agustí i l'Alou i gran nombre de torrenteres, tot el
qual fa que el terrer sia en sa major part asprós i mogut de ratlles,
Les serres s'acloten en moltsindrets i formen en llur cims plans o planells més o menys
grans, en els que s'aixequen la major part deIs pobles i caserius. El pla de Prats de Llussa-
nés és el més gran i importante
Confronta el Llussanés al N. i ponent amb el Bergadá, al NE. amb el Ripollés, a llevant
amb la comarca de la Plana de Vich i a migjorn amb el Moyanés.
Ellímit N. amb el Bergada el forma el massís muntanyós de les serres de Matamala
i les Lloses, des d'Alpens a l'E. situat al repeu del propi massís fins al riu Marlés a ponent,
junt al pont de Roma i a les grans masies de Puigcercós en el Bergada i Torra de 1'Espar
en el Llussanés.
Ellímit de ponent amb el citat Bergada el constitueix el riu Marlés, des de l'expressat
lloc fins a sa unió amb el Llobregat i més en avallla serra de Pinós. El riu Marlés, conegut
antigament amb el nom d'Adest o riu de l'Est, porta en son apel-latiu el carácter de riu
termenal i en dividir ambdues comarques forma també ellímit general deIs bisbats de Vich
i de Solsona, de manera que Sant Martí de Marlés i Santa Maria de Marlés, petits pobles
247
i parroquies aplegats avui en un sol municipi i situats en la vall del riu, a banda i banda,
pertanyen, el primer, al Llussanés i al bisbat de Vich i el segon al Bergada i bisbat de
Solsona. Un antic pont ogival de tres ares uneix, comunicant els dos petits pobles, les
dues vores del riu.
Ellímit NE. amb el Ripollés el constitueix la serra divisoria d'aigües del Llobregat i
del Ter des d'Alpens a la Mare de Déu dels Munts, passant la ratlla pel poble i collet de
Sant Agustí.
El terme de llevant amb la comarca de Vich el forma la propia serra divisoria d'aigües
que des d'Els Munts corra dret a Sant Boi Perafita (nom termenal), Sant Bartomeu del
Grau, co11 de Permanyer, Pla de Sant Salvador i Valquer.
Separen el Llussanés i el Moyanés a migjorn, les serres d'Estany i d'Oló, que es despre-
nen de la Castanya en la serra divisoria d'aigües del Llobregat i el Ter, corrent entre les
de la Gavarresa i el Matrubí o riu Sec, i la serra de Sant Feliu Sasserra estrebada de la
serra de Pinós.
El riu Llussanés, que travessa de dalt a baix fins a sa unió amb la Gavarresa al centre
de la comarca, neix en sa part més septentrional sota els rampants de la serra de Matamala.
En sa part dreta corre la serra que, despresa d'aquell massís, va per la Torra de l'Espar,
co11 de Planes, el Grau, a ajuntar-se en el mateix tirat de la serra de Pinós i son brancal
de Serrasants que va a agafar-se en el pla de Bages junt a la vila de Sallent. El caient esque-
rre de sa van el constitueix la serra que, despresa també en un brancal de la Matamala,
separa ses aigües de les de la Gavarresa corrent pel coll de Saldosa, Grae11s, Sant Cristofol,
Santa Eularia de Puigoriol, La Blava, Beulaigua, Sant Martí del Bas i Santa Creu de Jutglar.
La Gavarresa té ses fonts sota el poble d'Alpens i té a banda i banda les serres abans
descrites. La Gavarresa porta també un nom termenal, Ribera de Ponent, qual nom se li
originaria de trobar-se en la part ponentina dels pobles ausetans, com el nom del riu Mar-
lés li pervindria de marcar ellímit E. dels pobles bergatans.
Entre la Gavarresa i la ribera d'Olost, son afiuent més important a l'esquerra, hi corre
una serra que arrenca de Rocatova i Perafita i tanquen la part dreta de la Gavarresa, des
de sa unió amb la ribera llussanesa, les serres de Pardines, Coma de Forn i Sant Feliu
Sasserra, estrebades amb la serra de Pinós.
Formen la comarca del Llussanés dotze municipis distribuíts en la següent forma: la
vila de PRATS DEL LLUSSANÉS amb els veínatsde Sant Andreu de Llanars, Santa Llú-
cia i Santa Eulária de Pardines. La vila de Prats és la capitalitat de la comarca i té un
segell característic que li dóna especial interés. Esta situada en un pla muntanyós envoltat
de tossals i en el cim de la serra que separa els rius Marlés i Llussanés, la qual cosa li
dóna aire, bella llum i esbarjo a l'esguard. Aquest pla té cosa d'una hora d'extensió de
N. a S. i una amplaria d'uns tres quarts d'hora; del cim de l'ermita de Sant Sebastia, prop
de la vila es frueix d'un bell i extens panorama. A poc més d'un quilometre, en lloc pinto-
resc, esta situada la notable església románica de Sant Andreu de Llanars, qual obra es
remunta al segle XI. L'església de Santa Eulária de Pardines es troba a més de mitja hora
de distancia en direcció a migjorn, en lloc enlairat en la propia serra.
248
ALPENS, junt amb la parroquia de Sant Pere de Serrallonga, els veínats del Graell,
La Llena, El Serrat i La Vall i distintes masies. Esta situat pintorescament al caire de la
serra divisoria d'aigües del Ter i del Llobregat. És antiga població. En son terme hi ha
una font pudosa i l'original Roca de Pena, penya o penha, veritable bellesa natural.
LLUSSÁ a l'extrem d'un brancal de la serra de Pinós, enlairat sobre la vora dreta del
riu Llussanés. Té anexes les parroquies de Santa Eulária de Puigoriol al cim de la fronte-
ra, serra que separa el riu Llussanés de la Gavarresa i la de Sant Climent de la Riba en
el cantó oposat. És de notar a Llussa l'antiga i petita esglesieta románica de Santa Maria,
d'interessant claustrat d'omats capitells en ses columnes, pertanyent a un antic priorato Són
notables també les ruines del castell amb una esglesieta rodona molt antiga, qual castell
havia pertangut a la noble família Peguera.
SANT MARTÍ DEL BAS, junt amb els veínats de La Blava i de Beulaigua, els tres si-
tuats esglaonats en la serra de La Blava entre el Llussanés i la Gavarresa.
OLOST, junt amb el ravalde Sant Adjutori i els veínals del Molí Nou, Puigrefagut, el
Reixach, la Tria i la Vila i el poblet de Santa Creu del Jutglar. Es troba a la dreta de la
serra de son propi nom abans de sa unió amb la Gavarresa. Tenia un castell senyorial.
ORISTÁ, poble que amb La Torra, distints veínats i caserius forma un municipi i es
troba a la vora esquerra de la Gavarresa.
PERAFITA, poble en el caire de la serra divisoria del Llussanés amb la comarca de Vich.
SANT AGUSTÍ DE LLUSSANÉS, en el propi límit fronterer junt amb el veínat de l'Alou,
SANT BOl DE LLUSSANÉS, en la propia serra té, en son terme, el renomenat santua-
ri d'Els Munts i la grossa casa del Vilar on es celebra cada any una renomenada fira de
bestiar de les més importants de Catalunya.
SANT FELIU SASSERRA, poble enlairat en la muntanya de son nom, a la part dreta
de la Gavarresa. Té una església del segle XVI, de gótic decadent i una antiga casa del
consell que serveix avui de Casa Comunal.
SALSELLES, .poblet situat en la part esquerra del Marlés.
SANT MARTÍ DE MARLÉS, forma part del municipi de Santa Maria de Marlés, co-
rresponent al Bergadá.
Són la característica del Llussanés les grans masies arreu escampades, algunes d'elles
de carácter senyorial dins de sa ruralitat. Des de la última guerra carlista molts propietaris
abandonaren llurs residencies pairals per establir-se a ciutat, la qual cosa fouen gran de-
triment de la comarca, de sa prosperitat i de la conservació de llegendaris costums i tra-
dicions.
En l'eclesiastic, depén, el Llussanés del bisbat de Vich, al qual corresponen ses 17 pa-
rroquies que són les d'Olost, cap d'arxiprestat, Prats del Llussanés, Santa Eulária de Par-
249
dines, Santa Maria d'Alpens amb sa filial de Sant Pere de Serrallonga, Santa Maria de
Llussa, Santa Eularia de Puigoriol, Sant Martí del Bas, Sant Martí de Marlés, Sant An-
dreu d'Oriola, amb ses sufraganies de SantGenís de Caralt i Sant Nassari, la Torra d'Oristá,
Sant Pere de Perafita, Sant Agustí de Llussanés, amb la sufragania de Sant Genís de Pi,
Sant Boi de Llussanés, Sant Feliu Sasserra, Salselles i Sant Pau de Pinós, Santa Creu del
Jutglar i Vilarramó.
El Llussanés esta molt ben servit de vies de comunicació. Tots els pobles més impor-
tants estan enllacats per rodades viese Totes aquestes carreteres constitueixen una alegre
ruta amb paisatges admirables, passant gairebé sempre pel cim de les serres entre belles
boscúries.
La carretera provincial de Montesquiu a Berga entra en la comarca pel collet de Sant
Agustí i en surt pel pont sobre el Marlés, passant per Sant Agustí i Alpens.
La carretera de l'Estat de Vieh a Gironella entra en la comarca pel coll de Permanyer,
passa per Olost i Prats del Llussanés i en surt en travessar el riu Marlés, en amunt de
Sant Martí del propi nomo
La carretera de l'Estat de Sabadell a Prats de Llussanés entra en la comarca per Sant
Feliu Sasserra; la carretera provincial de Prats de Llussanés a Sant Quirze de Besora que
passa per Santa Creu, empalmant més en amunt amb un brancal que va a Olost, segueix
per Perafita i va a trobar la de Montesquiu a Gironella en el collet de Sant Agustí; la de
Manlleu a Sant Agustí de Llussanés entra per Sobremunt i passa per Sant Boi abans d'unir-se
amb la que va de Prats a Sant Quirze per Sant Agustí de Llussanés.
Les produccions del país són, en general, grans, lIegums i patates. Es conreua el cánem
a 010st i Perafita i hi ha algun vinyat a Orista i Sant Feliu Sasserra. Bons pasturatges hi
ha en la muntanya de Sant Boi i en altres lIocs enlairats. La cria de bestiar és abundosa.
EIs fruiterars són escassos.
Els grans boscos han anat desapareixent; les alzines hi queden sols per mostra. Subsis-
teixen encara algunes bones bagues de roures i de pins. Prop dels riberals hi creixen ar-
bres d'aigua, albes i polIancres. La caca és abundosa.
El clima és sec i sanitós i els aires que hi corren lIeugers, netegen l'atmosfera. EIs hi-
verns són bon xic rigurosos, mes en canvi els estius hi són molt agradables i Prats de Llus-
sanés ofereix una bella estació d'estiueig.
Notes
1 Publicat en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, n? 353, juny 1924, pp. 196-201.
250


Les Comarques naturals de Catalunya. Llussanés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert