Albesa, Isaac

Revistes Catalanes amb Accés Obert

del.Centre
r
0
revista del Centre de Lectura de Reus 11 | 06
de la vida del Centre
r
1
revista del Centre de Lectura de Reus 11 ||  06
de la vida del Centre
Lluís Llach va ser la personalitat convidada 
enguany per inaugurar el curs del Centre de 
Lectura el passat mes de desembre. 
El cantautor empordanès va afegir el seu nom 
a una llista amb personalitats com ara Manuel 
Vázquez Montalbán, Miquel Martí i Pol, Martí 
de Riquer o el pare Miquel Batllori. 
Potser per aquest motiu i en un acte d’humilitat, 
el músic que manté una estreta relació amb la ciu-
tat de Reus gràcies a la seva residència temporal 
a Porrera, va optar per una nova fórmula, una 
petita introducció sobre la composició musical i 
un debat amb el públic. Segurament les persones 
que van assistir a l’acte van gaudir molt més amb 
les respostes i el diàleg que es va establir entre 
una persona coneguda pràcticament per tothom, 
però que és capaç d’oferir sempre quelcom de 
nou. Aquesta novetat que personalment trobo en 
les lletres de Llach sembla que no la compartei-
xen alguns crítics. Fa uns dies llegia a Benzina, 
una nova revista en català (benvinguda!) sobre 
cultura al nostre país i amb un toc de modernitat, 
unes paraules de Sebastià Alzamora –aquest nou 
enfant terrible– que assegurava que “la decadèn-
cia de Llach va començar amb aquells vergonyo-
sos espectacles que incloïen l’aparició del poeta 
Miquel Martí i Pol i la seva cadira de rodes com a 
gran cop d’efecte catàrtic”. Evidentment no puc 
compartir unes paraules que no busquen res més 
que un protagonisme i crear una polèmica per fer-
se un nom, igual que habitualment fa el destraler 
de Salvador Sostres, per cert, un home que ha 
jurat amor etern a Lluís Llach. 
Però, deixant-nos de la pseudopremsa del cor 
catalana, podem dir que l’oportunitat de convi-
dar Lluís Llach per inaugurar el curs del Centre 
de Lectura va ser totalment encertada. A Llach 
l’hem pogut escoltar recentment a Constantí, 
on va fer l’últim concert de la gira Que no s’apa-
gue la llum, una gira que ha permès a molta 
gent conèixer un altre cantant que promet, en 
aquesta ocasió el valencià Feliu Ventura, un jove 
de Xàtiva que amb Barricades de paper –el seu 
últim disc en solitari– ja s’havia situat com un 
dels intèrprets i compositors a tenir en compte 
en els pròxims anys. També vàrem poder saber 
després d’aquest concert a Constantí, al cap de 
tres dies, que Llach havia decidit posar el punt i 
EL SERÈ COMIAT
D’UN SÍMBOL
ISAAC ALBESA
Lliçó inaugural del curs académic a cárrec de Lluís Llach
final a la seva carrera. Igual que al viatge a Itaca, 
Llach prefereix, però, un comiat llarg. A l’artista, 
que continua treballant en alguns projectes pen-
dents, se l’ha pogut escoltar a la sala Apolo de 
Barcelona amb l’espectacle I i ha anunciat que 
tornarà a Reus per “acomiadar-se” del Bartrina la 
nit del 22 de juny. A més,  Llach va decidir tornar 
a Vitòria per interpretar “Campanades a mort” en 
un concert acompanyat de l’Orfeón Donostiarra i 
la Simfònica de Vitòria amb motiu del 30è aniver-
sari de l’assassinat de cinc obrers el 3 de març de 
1976, mesos després de la mort de Franco i amb 
Manuel Fraga, avui president d’honor del PP (que 
ningú ho oblidi) com a ministre de Governació. 
Ara, després de tot això, Llach diu que marxa, 
que es retira, que ens deixa, però els seus discos 
no ens els podran prendre; els records personals 
tampoc podran ser esborrats de la memòria de 
ningú i, faci el que faci, amb tota seguretat el 
compromís amb una cultura i un país estaran més 
que provats. Gràcies per tot.
P
er
e 
Fe
rr
é


El serè comiat d'un símbol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert