Mercader, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REALITAT VIRTUAL I CINEMA
ANTONI MERCADER I CAPELLÀ"
Aprofitant que som dins l'any que comença el Centenari del Cinema,
volem oferir un petit homenatge als qui des de les pàgines del cine-
ma fantàstic i la ciència-ficció tant han contribuït a clarificar algunes de les
coses de qué aquí tractarem.
• TOTAL RECALL
Laserdisc CAV, cap. 7. Al principi, quan el noi, paleta de professió,
escolta la seva pròpia imatge en l'ordinador que diu...
«You Are Not Reality You... You're Me» («Tu no ets realment tu..., tu ets
jo») Paul Verhoeven (1990).
Si ens movem en el joc dels centenaris, just al cap de cent anys del
naixement de Jules Verne el 1828, va néixer l'autor de la novella curta
L'home en el castell, de 1963, que inspira aquest film: Philip K. Dick, que va
viure entre 1928 i 1982.
Els humans sempre hem estat apressats per anar més enllà, i és evident
que Dick, quan « fantasia » sobre el postindustrialisme i sintonitza amb el
continuum d'esforços de la ciència i la tecnologia per respondre a delits
universals, significa un avenç notable respecte al Verne que «imaginà» el
maquinisme.
El desig de ser més ràpid, més pròxim, més capaç i més veraç ha fet que
els avenços tecnològics de la segona meitat del segle s'hagin esdevingut
contundentment. Els ‹<guanys» han estat en termes de velocitat, de mane-
ra que tot es pugui fer «a l'instant», a temps real; en termes de volum,
augmentant la capacitat de rälcul; en termes de memòria, apropant-nos a
*Una primera versió d'aquest text, illustrada amb les citacions audiovisuals, fou presentada
al III Seminari de Comunicació Científica, UAB, Bellaterra, març 1995.
61
les coses i als esdeveniments i portant-nos-hi més a la vora. Tot per tal de
dotar-nos dels dispositius que ens apropin a la consecució dels fabulo-
sos imperatius de ser i d'estar a tot arreu, televisió primer, telepreséncia, i
teleacció després, etcètera.
(TEMPS REAL: expressió emprada per a designar el caràcter immediat
entre l'entrada de dades i els resultats del càlcul en els ordinadors. La relació
espai-temps del sistema correspon a la de la situació real d'espai i de temps,
això és, 1:1.)
(TELEPRESÉNCIA: presència, en representació, a través d'una xarxa o un
flux de dades. Televirtualitat o prendre el punt de vista de l'altre. Pot plantejar
una amplificació dels sentits i la substitució de l'humà per la seva imatge.)
Aportacions de la cursa armamentista i la correspondència amb els
treballs per a anar assolint el domini humà de la Ilum i la matèria han avançat
molt amb el vídeo o audiovisual de reproducció instantània, amb el làser
d'aplicació en l'exploració sistemàtica de l'escànner i amb l'ordinador de
gran rapidesa de càlcul, fent possible que puguem plantejar temes tan an-
tics com el mite de Narcís, sota aspectes i possibilitats que el mateix Dick
suposava i esperava per a ben entrat el segle que ve.
La ‹(realitat artificial» talment com la concebia Dick ja és operativa, ja és
aquí; la màquina universal per excel . lència, l'ordinador, i la societat informa-
titzada ho han fet possible.
En diem realitat virtual, RV. Tothom està descontent de l'expressió. No
agrada a ningú; pero, malgrat això, és emprada constantment. Ha esde-
vingut un producte de consum, ha accedit a la categoria de tema de moda,
i això sol li dóna una presència important durant un període de temps deter-
minat als mitjans de comunicació. Quasi tots els diaris i canals de televisió
més rellevants li han concedit espai, bé als magazins, bé en programes de
divulgació científica.
Jo proposaria dir-ne environaments virtuals i demanaria de considerar
la RV com un fenomen cultural, de comunicació; i, si voleu, del lleure
tecnològic avançat.
Una manifestació que s'encabeix en el canvi cap al règim d'economia
informacional, més enllà del caràcter i de les consideracions purament
tècniques i tecnològiques de consum i d'entreteniment.
Cal veure el fenomen de la RV com a resultant d'encontres, de confluèn-
cies i d'ubiqüitats del projecte postmodern sobre el fons de la formidable
competició industrial i tecnológica p lanetària que conforma, està confor-
mant, conformarà l'espai cultural de demà.
62
La creació d'entorns virtuals, interaccionar-nos-hi, navegar pel seu in-
terior, immergir-nos en la seva vi rtualitat i tot el que aquest comportament
significa, és interessant i demana una reflexió crítica de la relació (polino-
mi) ciència/tecnologia/vida que ens ajudi a veure si s'esdevé, o no, una
harmonització de creixements entre els seus elements.
La RV ve de Iluny, té a veure amb la simulació o saviesa natural per a
crear representacions, figures o idees que de manera eficaç i viva substi-
tueixen les coses reals o ideals. Aquesta facultat, emprada des de sempre,
es practica de molt antic. Esté lligada, per esmentar un sol cas, al concepte
renaixentista de perspectiva. La naturalesa no estrictament óptica de l'ob-
jecte virtual en la pintura de Leonardo i dels seus contemporanis féu que la
perspectiva s'estructurés com un model visual, com una simulació de la visió
i com un desig de transgressió capaç de donar existència en potència, com
la concreció del simulacre en un ens virtual.
Ara, però, la simulació per síntesi tecnológica pot ser entesa com un
mode imaginatiu, una forma d'adquisició de coneixement, un mètode de
recerca i de construcció de models simbòlics per a estudiar un sistema
dinàmic, una representació operativa a través d'un model físic o matemàtic
que permet una anàlisi més senzilla, económica i innòcua que si es realitzés
sobre l'original.
Cal precisar que moltes de les referències al tema RV pertanyen la major
part de les vegades al camp de la simulació per ordinador i a la visualització
interactiva d'imatges de síntesi.
Voldria sortir al pas de moltes informacions que empren l'expressió RV
sense fonament, com és el cas del recentment inaugurat cinema Imax al port
de Barcelona; o de la «maqueta electrónica», simulada per ordinador, del
«nou» Liceu; o l'exposició «Barcino. Barcelona» al Museu d'Història de la
Ciutat. Els atributs d'interactiu i d'immergent són diferenciadors clars del
que és i del que no és RV, i a cap dels exemples esmentats no es donen.
(INTERAc -riu: que el receptor/actor pot governar; això és, interaccionar i
navegar pel sistema informàtic.)
Realitat virtual o RV és com la punta d'un iceberg, és el que es veu i és
alió de qué es parla als mitjans de comunicació.
• THE LAWNMOWERMAN
Laserdisc CLV, cap. 11 (al principi, quan el dallador de la gespa parla
d'una nova dimensió eléctrica i diu que la RV és una utopia, un altre univers
que progressarà com féu el telègraf cap al telèfon i la ràdio cap a la TV).
Brett Leonard (1992).
63
En una sala de jocs interactius com la que hi ha actualment a la Rambla
de Barcelona de seguida queda palesa la importància dels auriculars, de la
visió binocular en monitors de la mida d'una lent d'optimetria, dels guants
sobretot, del programa informàtic de relació amb l'usuari tot i que no es veu.
Són alió que s'interposa entre nosaltres, el nostre sistema, i el sistema creat
per l'autor del divertiment. És molt clar que sense aquest element, la
interfície del casc, del guant, del programa, fóra impossible parlar d'in-
teractivitat i, per tant, de RV, i que difícilment podríem creure'ns pilots d'una
nau espacial, motoristes del desert...
(INTERFÍCIE: alió que s'interposa entre elements, superficies o sistemes
—en aquest cas, l'humà i l'informàtic— i relaciona, comunica, connecta.
Maquinari i programari mitjançant els quals l'usuari interacciona amb l'hiper-
text, la hiperimatge i la hipermédia. Recórrer al prefix hipervol dir expressar
una dimensió de més enllà, de diversitat, a l'abast privatiu dels mitjans
electrònics. Els significats de molt, gran i excessiu —hiper, multi, inter-
afloren constantment com a referència a les qualitats d'accés pluridimensio-
nal, d'estructura associativa, de condició participativa.)
La vivència, mitjançant la interfície, en els jocs de RV superen en
representativitat l'enrenou que creà l'univers de les boles, del tac i del tauler
de billar del Renaixement. El tac de billar, la pròtesi mecànica que allarga el
braç humà i empeny la bola, és ara el vestit integral de comunicacions amb
l'ordinador, la pròtesi mental, la interfície.
Un dels atractius dels Jocs Olímpics de Barcelona, relacionat amb
aquests temes de qué tractem, fou l'Olimpíada Virtual del Museu de la
Ciència de la Fundació La Caixa.
En el terreny del coneixement científic, s'acaba d'acomplir un gran avenç
que ha de fer possible l'ampliació de les seves formes d'adquisició a partir
de les potencialitats que ofereix la simulació tecnológica. Vegem, si no, el
pas de gegant que han fet disciplines com la dinàmica de fluids a partir
del moment que ha estat possible treballar escenaris virtuals de milions de
partícules en lloc de fer-ho en supòsits de partícules aïllades. Ara, és
possible fer una aproximació científica a la realitat consistent a relacionar el
tot amb les seves parts i així poder explorar les interaccions particulars en
la generalitat global dels sistemes d'una certa complexitat.
• DREAM MACH/NE
Vol. III: Computer Visions.
Laserdisc CAV, cap. 27 a 34.
Voyager, 1991.
64
Fins ara, qualsevol procés cognitiu era emmarcat bé per experiències
directes, en viu, in vivo; be per fixacions abstractes, in abstracto; o bé per
modelacions en petit, in vitro. Es treballava a partir del coneixement de
fets reals comprovables objectivables, o d'especulacions teòriques, o
mitjançant reduccions artificioses que limitaven molt la investigació.
Amb l'aplicació de la simulació per ordinador, la tecnologia immaterial
de processament de dades de l'ordinador fa possible que puguem actuar
in symbolo per mitjà dels nombres o dígits que ens estableixen una corres-
pondencia entre concepte i imatge.
Amb l'in symboloanem aconseguint de treballar a l'espai intern, a l'espai
utòpic (aquell que no és necessàriament realitzable). D'una manera sem-
blant, el temps intern de l'ordinador ens porta al temps acrónic o aquell que
és al marge d'allò que hi ha establert, el propi del sistema informàtic. La
ciencia ha guanyat amb eines per a interioritzar, en potencial «endofísic»,
aquell que li dóna capacitat per a ser observadora de l'intern cap enfora.
Uns quants anys abans de fer nosaltres aquestes consideracions i de
conèixer l'experiment que acabem de veure, ja s'havia «fantasiat» sobre un
esdeveniment semblant a
• TRON
Steven Lisberger (1982)
Escena de digitalització de l'heroi que cal comparar amb la digitalització
o la numerització del cadàver d'un executat als EUA.
Programa sobre la realitat virtual a Metrópolis, TV2.
Cecile Babiole, 1993.
Cal donar una rellevància singular al succés de la «pel . lícula dels
dinosaures» i seria molt convenient reconèixer que no es tracta d'un sol film.
A Parc jurässic hi ha dos films alhora, dues realitzacions superposades:
una de ficció segons un relat de mentida, rodada amb camera pels esce-
naris reals on es movien els actors; i una altra de simulació, feta en un
ordinador, d'acord amb un rigorós algoritme, sense cap camera que
«retratés» els dinosaures, que tenien, tenen, existencia virtual a la memòria
de la maquina.
La simulació per ordinador té molt a veure amb una renovació de l'ima-
ginari, dels creadors en particular, del col•ectiu en general, i amb la re-
cuperació d'un mode imaginatiu, poc conreat, que té possibilitats expres-
sives i creatives renovades.
65
El famós binomi realitatkárnera ha quedat trencat, com també ho ha
estat el marc escènic a través del qual es delimitaven la representació i el
seu entorn, el marc del quadre. Ara ens podem posar dintre la imatge,
navegar pel seu interior i gaudir de la seva existència virtual.
Som davant quelcom semblant al que succeí en l'Edat Mitjana quan
Chrétien de Troyes, al segle xii, s'empescà el mode narratiu de ficció? La
simulació esdevindrà un actiu imaginari tan consubstancial en el nostre
gaudi com aquell que ha dominat la novel . la
 i el cinema universals?
Ara, simulació i desig s'oposen a ficció i destí. La invenció poética que
fa pressentir com a cert allò que no és veritat o ficció s'enfronta amb la
capacitat de respondre al desig, a la transformació, a la potencialitat.
• JURA SSIC PARK
Laserdisc CAV, cap. 10. Arribada al parc.
Steven Spielberg, 1993.
De tot això se'n diu realitat virtual, expressió formada per dos termes que
la filosofia oposa; qué hi farem! Però no podem pas obviar la magnitud del
fenomen cultural i de comunicació de gran abast i el ressò de consum en
massa que tenen la major part deis films que acabem d'esmentar audiovi-
sualment.
La consideració de la RV com a fenomen cultural esté, sense cap dubte,
en la problemàtica de veure com s'equilibra el desenvolupament tecnològic
amb una reacció social, cultural i artística ad hoc, que ja veurem quan i de
quina manera es farà.
Hi ha enfocaments del tema que poden fer veure una suposada relació
entre la RV i el CyberPunk.
(CYBERPuNK: «destillament» de subcultures, amb ingredients tecno,
ciència-ficció, novel-la negra i actituds partidàries d'expandir la llibertat
personal, conquerint i creant comunitats virtuals al ciberespai i fent culturis-
me a la cyborg o la informatització de l'organisme humà. Els seus membres
són partidaris de l'‹<extropia» o ordenament progressiu del caos. El seu
provocador principal fou la publicació el 1984 de la novel . la de ciència-ficció
Neuromántic de William Gilbson.)
Ambdós fenòmens, de naturalesa molt distinta, pero, van agafant una
linia de manifestació “post», de versió Ileugera, que emmascaren les grans
possibilitats de la simulació de síntesi tecnològica, per un costat, i d'accés
a un pensament original, per l'altre.
66
Quan constatem de quina manera s'ofereix la RV i com, per exemple,
tots els magazins dels diaris de tot arreu han tret reportatges gràfics sobre
el cibersexe, i que el CyberPunk, a voltes, ha quedat reduït a propostes de
pura novetat indumentària, immediatament pensem que es tracta: primer,
d'edulcoracions i de descafeinaments de la recerca científica i tecnológica;
segon, d'un rescalfat del situacionisme o superrealisme de postguerra que
inspirà i propicià el moviment punk adaptat als anys noranta.
La proliferació de l'èxit “massmediátic» de la RV forma part, i així fóra
convenient interpretar-lo, d'un dels signes anunciadors dels grans regira-
ments antropològics, epistemològics i estètics que han de venir?
Hi ha uns valors humanistes de creativitat i d'emotivitat que transformin
aquesta voluntat de potència que és la virtualitat artificial, més enllà de
la satisfacció dels deliris tecnològics i dels exercicis consumistes i d'en-
treteniment?
• CYBERPUNK
Manifest per a la llibertat de la informació i en la informació.
Documental de Marianne Trench, 1990.
Cerquem i ocupem el territori que antigament ocupaven les utopies?
«El cel del port era del color d'un televisor sintonitzant un canal mort...»
No voldria pas que aquesta frase fos un auguri, però així és com comença
l'obra Neuromäntic. Mentrestant, la RV, ara i avui, és el que és, o així m'ho
sembla...
67


Realitat virtual i cinema

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert