La conferència versa sobra el desenvolupament històric del conreu de la vinya
i de les qualitats dels seus vins a Sicília. Tot i que la planta i el producte són
emblemàtics del món mediterrani des de l'antiguitat grecollatina, el seu pes econòmic
i territorial no va ser significatiu a l'illa fins a l'època moderna. Per tant, no
serà fins el segle XVIII quan la viticultura siciliana mostra una forta embranzida
gràcies a la revalorització que els anglesos van fer dels vins sicilians, especialment
el Marsala. És el moment en què la superfície destinada a la viticultura experimenta
un augment considerable en detriment del conreu blader. Al segle XIX s'evindencia
un paral·lelisme entre l'evolució de la superfície viticultora siciliana i la d'altres
contrades properes. En efecte, la crisi de la vinya francesa per culpa de la
fil·loxera va fer que la superfície destinada a la vinya augmentés espectacularment.
Així a finals de segle s'havien doblat les hectàrees respecte al nombre que hi havia
a mitjan de segle. Tot i així Sicília també va ser atacada per la malura i van haver
de replantar-se ceps de peu americà, amb tot l'expansió de la producció que havia
creat un mercat consistent vers a Itàlia i a l'estranger va poder amortir el cop.
Als anys setanta la viticultura siciliana va experimentar una forta renovació
concretada en l'obtenció de vins de qualitat superior i en la disminució de la
producció, per això, s'havien de fer canvis endegats per polítiques estatals i
europees especifíques, que havien d'afectar a diversos àmbits: l'econòmic (inversions?),
el territorial (regadius, canvis de conreus?) i el social (emigració,
aculturació?). El resultat és que a començament del segle XXI s'havien reduït
més de la meitat de les hectàries que hi havia a mitjan segle XX. La qualitat del
vi ha variat notablement amb la introducció de ceps francesos. Del vi antic i
aspre, n'ha sortit un de més suau destinat a un públic més ampli i divers. La
gran difusió del vi sicilià pot ser que provoqui, doncs, una altra destrucció, és
a dir, la de la Sicília cerealícola per antonomàsia.Se trata del desarrollo histórico del cultivo de la viña y de las cualidades de
los vinos en Sicilia. A pesar de considerarse una planta y un producto emblemáticos
del mundo mediterráneo desde la antigüedad grecolatina, su importancia
económica y territorial no se manifiesta hasta la época moderna. Así pues,
no será hasta finales del siglo XVIII cuando la viticultura siciliana muestra un
fuerte despegue gracias a la revalorización que los ingleses hicieron de los vinos
sicilianaos, especialmente el Marsala. Es el momento en que la superficie dedicada
a la viticultura experimenta un aumento considerable en detrimento del
cultivo del cereal. En el siglo XIX se evidencia un paralelismo entre la evolución
de la superficie viticultora y la de las regiones cercanas. La crisis de la viña francesa
a causa de la filoxera provocó un aumento considerable de la superficie destinada
a la viña. Per lo tanto, a finales de siglo se habían doblado las hectáreas
de viñedo respeto a las que había a mediados de siglo. Con todo, Sicilia también
se vió afectada por la epidemia y hubo de plantarse cepas de pie americano.
A pesar de ello, la expansión anterior a la peste, que había creado un mercado
consistente hacia Italia y el extranjero, pudo amortiguar el golpe.
En los años setenta la viticultura siciliana experimentó una fuerte renovación
que se concretó en la obtención de vinos de cualidad superior y en la disminución
de la producción. Para ello, se emprendieron cambios fomentados
por políticas estatales y europeas específicas con los que se vieron afectados distintos
ámbitos: el económico (inversiones...), el territorial (regadíos, cambios
de cultivos?) y el social (emigración, aculturación?). El resultado es que a
principios del siglo XXI se habían reducido más de la mitad de las hectáreas disponibles
de medidados del siglo XX La cualidad del vino ha mejorado notablemente
con la introducción de cepas francesas. El antiguo vino áspero se ha
substituido por uno más suave destinado a un público más amplio y diverso.
La gran difusión del vino siciliano puede que provoque, pues, otra destrucción,
a saber, la de la Sicilia cerealística por antonomasia.The historical development of the agriculture of vine in Sicily and the qualities
of its wines is the main topic of this paper. Despite considering vines an emblematic product of the Mediterranean world since the times of the Greeks
and the Romans, its economic and territorial importance is not fully developed
until modern times. In fact, Sicilian grapes experienced a rapid take off at
the end of eighteenth century thanks to Englishmen appreciation for its wines,
especially Marsalas. The land dedicated to vines experienced a considerable
increase against the cereal fields. The crisis of the French vine because of the
phylloxera caused a considerable increase of the surface destined in the vine.
Therefore, by the end of century the number of hectares of vineyards doubled
of that in the middle of the century. Yet, Sicily also was affected by the epidemic
and was had to stand stocks of American plants. However, the expansion
previous to the plague created a consistent market in Italy and overseas that
could resist the crisis.
In the 1970s, Sicilian grapes experienced a deep renovation by reducing to
obtain wines of superior quality. Following national and European policies,
the growers undertook changes that affected different aspects of production:
economic (investments...), territorial (irrigation, different types of grows...)
and the social one (emigration, acculturation...). As a result, at the beginning
of the twenty-first century the area devoted to vines has been reduced to less
than half of those of the mid twentieth century. The quality of the wine has
improved remarkably with the introduction of French stocks. The old rough
wine has been replaced by one smoother destined to a wider and more diverse
public. The great diffusion of the Sicilian wine could produce yet another
destruction, that is causes, then, another destruction, that is to say, the traditional
Sicilian cereal producers
