Llurdés i Coit, Joan Carles

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes 2 11 
Los articulos del segundo apartado son 
mis recientes y se agrupan bajo el titulo 
ccMétodos del mercado exterior de servi- 
cies)), referente a tres tipologias de expan- 
sión exterior con más o menos riesgo: 
exportación, licencias e inversión directa. 
En el primer0 de 10s casos se analizan 
comportamientos de márketing de expor- 
tación basándose en entrevistas a firmas 
norteamericanas. Las licencias de expor- 
tación suponen un mayor compromiso de 
la firma en know-how y patentes, que cons- 
tituyen la mayor parte de las operaciones 
internacionales corporativas de hoy en dia. 
El resto de lecturas se basa en las condi- 
ciones de inversión de las pymes europe- 
as, que configuran un amplio soporte 
teórico y empirico de la firma -joint-uen- 
tures y otros modelos de cooperación 
mutua- y sus dificultades de expansión 
en mercados con fuertes barreras externas, 
caso del Japón. 
El tercer apartado constituye un repaso 
a 10s procesos de internacionalización (de 
autores como Dunning, Vernon, Servan- 
Schreiber, Horst y otros), a pesar de que 
el concepto no se acaba de definir con 
exacta precisión. Destaca el articulo de 
otros autores clásicos6 que comparan las 
experiencias americanas y europea en el 
dilema entre autonomia local de las sub- 
sidiarias y el control de la empresa matriz. 
El penúltim0 capitulo trata de la orga- 
nización de la firma multinacional, con 
estudios de organizaciones y gestión de las 
firmas multinacionales. En un intento por 
definir su contexto organizativo, se clasi- 
fican las empresas transnacionales en frag- 
mentada~, dependientes, autónomas e 
integradas. Se hace hincapié en el papel 
del entorno multinacional de la firma y la 
relación tridimensional de las subsidiarias 
respecto a la casa matriz, las autoridades 
6.  Stopfor, J.M. y Wells, Louis T. (1972). 
Managing the Multinational Enterprise 
Organization of the Firm and Ownership 
of the Subsidiaries. Nueva York: Basi1 
Books. 
locales y su conexión a las redes locales. 
También se consideran relaciones vis rt vis 
entre sucursales, al margen de la oficina 
principal y organizaciones rnulticéntricas. 
El último capitulo agrupa algunos estu- 
d i o ~  escandinavos con teórico-prácticos 
sobre conceptos como distancia física, 
actitud y percepción, entorno cultural en 
la gestión y relaciones de cooperación 
entre firmas competidoras de la produc- 
ción y 10s servicios. 
Como resumen, podemos afirmar que 
estamos ante una publicación que, además 
de ser una buena colección de articulos de 
economia internacional, constituye un tra- 
bajo serio de geografia económica -y geo- 
grafia de la firma- y una profunda 
reflexión nada usual sobre el comporta- 
miento espacial y la organización y expan- 
sión de la moderna corporación 
multinacional. El análisis de la interna- 
cionalización y la generación de modelos 
al respecto ha sido un importante foc0 de 
atención de la investigación económica en 
las últimas décadas, por 10 que lecturas 
como ésta animan a incrementar el cuer- 
po geogr81co en campos como la geogra- 
fia política, económica y behaviorista. En 
fin, una extraordinaria recopilación muy 
especializada sobre el tema multinacional, 
con abundantes y continuas referencias 
bibliográficas en cada uno de 10s artículos 
y un indice temático amplio al final del 
libro. 
Xavier Paunero i Amigó 
Departament de Geografia 
Universitat de Girona 
CALS, J.; MATAS, A. i RIERA, P. 
Eualuación de proyectos. Análisis de la 
rentabilidad social desde la perspectiva 
del turismo y ocio. Madrid: Ministeri0 
de  Industria, Comercio y Turismo, 
1993 (Serie: Libros sobre turismo, I), 
187  p. 
212 Documents d'Anilis~ Geogrifica 25, 1994 
Leno, F. Técnicas de evaluación del englobar sota l'etiqueta de ((turisme alter- 
potencial turística. Madrid: Ministerio natiw: agroturisme, turisme ecolbgic, d'a- 
de Industria, Comercio JI Turisme, ventura, de patrimoni, etc. (sense que 
1993 (Serie: Libros sobre turismo, 2), quedi ben clar, perb, quines són les 
261 p. diferkncies entre unes i altres). Per tant, 
aquesta necessitat d'investigació i de millo- 
Des de fa decades, el turisme espanyol ra de l'aparell productiu de qui: tant es 
té el privilegi d'ocupar una posició de lide- parla actualment en els cercles polítics i 
rat en el mercat turístic internacional, tant econbmics tambt s'ha de reflectir en el 
des del punt de vista del volum d'ingres- camp del turisme. 
sos com tambt pel nombre de turistes que En aquesta línia, la Secretaria General de 
traspassen les fronteres estatals per gau- Turisme (dependent del Ministeri d'Indús- 
dir dels atractius que se'ls ofereix al nos- tria, Comerq i Turisme) ha comenqat a 
tre país. e s  per aquesta raó que la publicar un seguit de treballs d'investiga- 
investigació científica i el desenvolupa- ció que poden ser d'un gran interes per 
ment de noves tkcniques i metodologies als professionals i estudiosos del tema 
per poder posar en prictica aquesta inves- (generalment provinents de I'imbit de l'e- 
tigació esdevenen un dels requisits impres- conomia, la geografia, la sociologia i 
cindibles per al funcionament de qualsevol I'arquitectura). El primer d'aquests estu- 
activitat productiva i per al manteniment dis, realitzat per un equip de professors 
d'una posició competitiva dins d'aquest de la Universitat Autbnoma de Barcelona 
mercat mundial, cada vegada més dur i (UAB), esta dedicat principalment a l'es- 
selecte. Així, fomentar i impulsar la recer- tudi de la metodologia de l'anomenada 
ca en l'imbit turístic per tal de facilitar andisi cost-benefici (ACB) i les seves pos- 
una planificació adient d'aquesta activi- sibles aplicacions a I'activitat turística i de 
tat ha d'implicar, en primer lloc, i abans I'oci. En paraules dels mateixos autors 
de res, una anilisi dels recursos turístics (p. 11): NSU objeto es el estudio de 10s ins- 
disponibles i potencials en general, i en trumentos económicos que permitan rea- 
segon lloc, de les tkcniques existents per lizar cálculos de la rentabilidad social de 
avaluar aquest potencial turístic en parti- un determinado proyecto de inversión, o 
cular. Ambd6s aspectes han de ser consi- de un programa de gastos públicos, incor- 
derats com elements de gran utilitat en la porando la valoración de 10s beneficios y 
presa de decisions de localització de pro- 10s costes externos generados por el 
jectes i d'iniciatives turístiques, tant en mismo)). D'aquesta afirmació es desprkn 
I'hmbit empresarial com institucional. que aquest és un llibre d'anilisi econb- 
Exemples d'aixb són presents en moltes mica pura, encara que I'objectiu no és tan 
experikncies dutes a terme als Estats Units, sols la seva difusió entre els economistes, 
a la Gran Bretanya, a I1antiga Unió sinó també entre els altres professionals 
Sovietica, al Cana&, a Franp, a Austrdia, del turisme, i en general entre els res- 
etc. A Espanya, i d'acord amb el.nivel1 de ponsables de les administracions públi- 
desenvolupament del turisme, tambt ques (així doncs, entre els brgans de 
s'han realitzat nombrosos treballs de pla- decisió). Per aquesta raó, els conceptes 
nificació turística. Aquesta, perb, ha posat utilitzats són definits, descrits i exempli- 
més kmfasi al tradicional turisme de plat- ficats de manera implia per tal de facilitar 
ja (a l'estiu) o de muntanya (a I'hivern), aquesta comprensió als ((profans)) de la 
i ha deixat de banda moltes vegades les materia. Tot i així, de vegades es fa difícil 
noves formes de practicar el turisme que copsar el significat real i complet de con- 
han sorgit i que comencen a consolidar-se ceptes tan fonamentals com, per exem- 
en determinades irees, i que es podrien ple, ((excedent del consumidor)), ((preus 
Ressenyes 2 13 
ombra)), ((taxa de descompte)), ((taxa de 
rendiment intern)), ((economia neopare- 
tlana)), etc. 
El llibre esta estructurat en quatre capí- 
tols, els tres primers de caricter netament 
tebric, i el darrer dedicat a les aplicacions 
prictiques d'aquesta ACB. Cal partir de la 
premisa que, a l'hora de fer avaluacions 
de projectes i análisis de rendibilitat social 
i econbmica, no hi ha una metodologia 
única i universalment acceptada; al con- 
trari, existeixen diverses estratkgies per 
afrontar aquest difícil repte de fer pre- 
diccions sobre cosas i fets que encara no 
han succei't, tot i que estiguin fonamen- 
tades en complicades fórmules matemi- 
tiques i supbsits aparentment lbgics i 
previsibles. En aquest sentit, la metodo- 
logia de 1'ACB i la seva utilitat no tenen 
" 
el reconeixement general, i les crítiques, 
tant pel que fa als seus supbsits com a les 
tkcniques que utilitza, són importants i 
remarcables. Tot  i així. sembla un ins- 
trument f o r ~ a  vilid per a l'avaluació de 
projectes i per orientar les administracions 
públiques en relació amb la racionalitat 
de les decisions ado~tades  obre inver- 
sions o suport a projectes d'índole priva- 
da, sempre que no se'l consideri com la 
decisió última i definitiva que cal consi- 
derar. 
El primer capítol del llibre estudia la 
valoració dels efectes externs derivats de 
la realització d'un determinat projecte, 6 
a dir, les anomenades externalitats o eco- 
nomies i deseconomies externes. Aquestes, 
en l'imbit turístic i de I'oci, acostumen a 
estar relacionades amb els efectes de caire 
mediambiental que afecten o bé la quali- 
tat de l'experitncia turística del visitant, 
o bé la qualitat de vida de la població resi- 
dent a les zones receptores. Són efectes de 
quantificació difícil perquk pertanyen a 
un seguit de bens de consum que no s'in- 
tercanvien al mercat i, per tant, hom en 
desconeix el preu (per exemple, com valo- 
rar monetiriament la destrucció paisat- 
gística o la contaminació d'una platja). 
D'altra banda, els autors lliguen aquest 
concepte d'externalitat amb el de bé 
col.lectiu, que en termes turístics pot ser 
exemplificat en la bellesa d'un paisatge, 
una platja o un monument histbric. 
El segon capítol estudia els fonaments 
tebrics de I'ACB (no seria més lbgic expli- 
car aixb abans?)i les etapes que integren 
el procés d'avaluació d'un projecte (des- 
cripció, recerca d'alternatives, identifica- 
ció d'impactes, predicció i quantificació, 
avaluació en termes monetaris, i selecció 
d'un criteri de decisió). Breument, 1'ACB 
és el cilcul de la difertncia entre dues 
magnituds: la suma dels ingressos (bene- 
ficis) dels agents afectats i la suma dels 
costos privats i externs. Si la diferkncia és 
positiva -en favor dels beneficis- el 
projecte podria conduir a una situació 
econbmica millor que la prevista per qual- 
sevol altra alternativa. Cal tenir present 
que la seva aplicació implica I'existkncia 
d'un conjunt de judicis de valor, dels 
quals dependri el resultat final. No  és 
qüestió de dir quina selecció de valors 
és més correcta, sinó explicitar-la i ser 
coherent amb la seva aplicació practica 
(per exemple, I'ACB tradicional no es pre- 
ocupa de qui pot rebre els costos i els 
beneficis d'un projecte i, en canvi, un 
ACB no convencional sí que tindria en 
compte els aspectes de distribució bpti- 
ma de la renda). 
Les crítiques sempre han acompanyat 
aquesta metodologia, i han destacat, per 
exemple, la difícil valoració monetiria 
d'elements immaterials (la vida humana, 
la contaminació i la destrucció del pai- 
satge, etc.). Per tant, es demostra que 
aquest mktode d'avaluació és un element 
més que serveix per prendre i racionalit- 
zar les decisions públiques d'inversió, perb 
que en cap cas és un substitut. 
Justament és en el capítol següent on els 
autors analitzen la valoració d'aquests bens 
de caire immaterial o intangible (de no 
mercat), especialment tres: el valor donat a 
l'estalvi de temps en els despla~aments, 
a la mateixa vida humana, i als costos i als 
impactes ambientals. Són tres també 
214 Documents d ' h d i s i  Geogrifica 25, 1994 
els tipus d'estrattgies estudiades que es 
~ o d e n  utilitzar per avaluar aquests béns, 
juntament amb les seves ttcniques d'apli- 
cació: el mttode dels preus hedbnics (obte- 
nir el preu d'un bé pels seus efectes en un 
mercat real que hi esti relacionat, com per 
exemele. la incidkncia del medi ambient 
I ' 
en relació amb el mercat immobiliari), el 
de les ~refertncies revelades o del com- 
portament individual (pagar per un bé de 
no mercat com l'estalvi de temes de des- 
plapment), i finalment, I'anomenat mkto- 
de de la valoració contingent (coneixement 
0 ,  
del preu d'un bé immaterial per mitja 
d'una enauesta als usuaris). I 
El darrer capítol és una aplicació practi- 
ca dels mttodes i de les ttcniaues exeo- I 
sats al bloc anterior per avaluar projectes de 
turisme i oci (prkiament, els autors fan 
un recordatoride les etapes que cal seguir 
i dels problemes que s'hauran de resoldre 
per poder fer una ACB). Els casos selec- 
cionats corresponen tant a projectes d'un 
imbit més general (una infrastructura de 
transports) com també sectorial (regene- 
ració i potenciació de platges, recreació en 
aigua do l~a  -llacs i riu*, protecció d'es- 
pais d'interes natural i paisatgístic, parcs 
temitics i ports esportius). El capítol fina- 
litza amb un estudi de la relació entre 
l'andisi dels impactes econbmics derivats 
d'un projecte turístic, i defineix I'anome- 
nat efecte del multiplicador (atts que tota 
inversió turistica en una regió significa una 
injecció de capital que repercutiri en la 
renda de tots els sectors econbmics), amb 
l'andisi de la rendibilitat social de 1'ACB. 
El segon llibre que ressenyem, Técnicas 
de evaluación del ~otencial turística. es limi- 
1 
ta més a l'aspecte descriptiu, ja que és una 
auttntica guia practica de les ttcniques 
que s'han utilitzat en l'anilisi dels recur- 
sos turístics. amb la doble vessant d'in- 
ventari i catdeg d'una banda, i d'avaluació 
del ootencial turístic d'una altra. Perb, tot 
i l'aplicació d'aquest inventari a casos 
prictics, els comentaris crítics són fins cert 
punt escassos i hi predomina la descrip- 
ció de les metodologies i dels resultats 
obtinguts arran de l'aplicació d'una ttc- 
nica o d'una altra. No obstant aixb, no 
deixa de ser un llibre de gran interts a 
causa de la gran quantitat d'exemples d'ar- 
reu i de situacions extrapolables que es 
plantegen, resultat dels quals són una 
extensa bibliografia, un exhaustiu ventall 
de quadres, grifics i figures comple- 
mentiries a l'explicació, i un apartat final 
d'annexos (fins a 14). 
El text s'ha organitzat en cinc grans 
blocs. En el primer capítol s'analitzen 
quins són els factors principals que deter- 
minen la localització territorial de l'acti- 
vitat turistica: el clima. la seva accessibilitat 
(tant en termes físics com de mercat, és 
a dir. eroximitat als centres emissors de 
'I 
la demanda), i la capacitat de carrega 
(cawying capacity), que fa refertncia al llin- 
dar de l'activitat turística més enlla del 
qual té lloc una saturació de l'equipament 
turístic, una degradació del medi ambient 
o una disminució de la aualitat de l'ex- 
1 
periencia del visitant. De tota manera, 
aquests factors només contribueixen a un 
augment o a una disminució de la 
rellevincia turistica d'un indret, sempre 
que hi hagi un recurs turístic. Es a dir, la 
importincia d'aquests tres elements és 
nul.la si no existeix un element que atre- 
gui els turistes (per tant, cal veure el recurs 
com la materia primera de I'activitat turís- 
tica). 
Així, al segon i tercer capítols es fa una 
reflexió sobre el conceete de recurs turístic 
i també sobre la classificació i la metodo- 
logia de I'inventari d'aquests recursos, amb 
una atenció especial al disseny metodolb- 
gic efectuat per dues entitats d'imbit supra- 
estatal: I'OrganitzaciÓ dlEstats Americans 
(OEA) i I'OrganitzaciÓ Mundial de 
Turisme (OMT). La identificació dels 
atractius turístics esdevé una tasca fona- 
mental en la diagnosi d'un procés de pla- 
nificació turística. El problema, perb, és 
que no hi ha una única metodologia accep- 
tada, i el cas més freqüent 6 l'existtncia de 
classificacions diferents per Brees particu- 
lars sense que sigui possible una compara- 
Ressenyes 215 
ció entre aquestes. Malgrat aixb, el conei- 
xement (en nombre i tipus) dels recursos 
existents no és suficient i caldri també 
coneier la seva irnportancia per poder esta- 
blir un ordre de prioritats en la tasca de pla- 
nificació. 
El llibre acaba amb dos capítols més, els 
més llargs i complexos quant al contin- 
gut, i constitueixen una enumeració i 
explicació dels metodes, les tkcniques i les 
estrategies desenvolupades per avaluar els 
recursos turístics en general, i a un nivell 
més concret, el paisatge. El valor real del 
potencial turístic d'una irea no és mesu- 
ra únicament pel nombre de recursos, sinó 
per la qualitat. I aquest és I'objectiu de les 
tkcniques d'avaluació: establir uns valors 
sobre els quals s'hauri de fonamentar la 
presa de decisions. S'estudien aquí tres 
tipus d'avaluacions: I'analítica (valorar un 
recurs en funció de les seves característi- 
ques intrínseques), l'econbmica (aplica- 
ció de tecniques i conceptes de I'economia 
tradcional a situacions no convencionals), 
i la del coneixement de les  referenc cies 
dels usuaris (mitjanpnt la redimció d'en- 
questes a experts). 
Finalment, un encert de l'autor ha estat 
el tractament diferenciat aue fa de lavaria- 
ble paisatge, ates que el turisme és una 
activitat identificada amb el medi ambient 
i amb la seva representació fisica, el pai- 
satge. Així, la seva avaluació, qualificació 
i valoració, d'una manera objectiva (con- 
vertint en termes científics i tkcnics els 
elements que entren de ple en el món de 
l'estetica, l'art i la subjectivitat personal), 
són temes de singular interes per a una 
bona planificació turística. L'autor ana- 
litza tres vies per avaluar el paisatge: la 
consensuada (realitzada per experts mit- 
janpnt fotografies, mapes, reconeixement 
del terreny, etc.), per components (valo- 
ració de la qualitat dels elements que inte- 
gren aquest paisatge a partir d'uns estin- 
dards), i els estudis de preferkncies (basats 
en les opinions i els gustos demostrats pel 
públic en general i no solament pels 
experts en aquests temes). 
Malgrat tot aixb, el caricter subjectiu de 
les apreciacions del paisatge fa que encara 
no s'hagin resolt satisfactbriament els pro- 
blemes de definició, &investigació i d'ava- 
luació. Per a alguns, la bellesa no pot ser 
descrita i, per tant, tampoc pot ser defini- 
da o analitzada sobre una base científica. 
Per a uns altres, en canvi, I'existencia inne- 
gable d'aquesta subjectivitat no ha de ser 
cap impediment per no abordar un esfor5 
&objectivitat. Si es vol adoptar decisions, 
cal arribar a un tipus de valoració que sigui 
&equilibri entre el que és objectiu i el que 
pertany al món de la subjectivitat, entre 
els termes monetaris i percentuals, i els 
estetics. 
En definitiva, el resultat d'aquests dos 
llibres són uns textos a cavall entre el 
manual i I'examen o el reconeixement en 
I ' h b i t  de l'avaluació del potencial turís- 
tic i de la rendibilitat social dels recursos 
d'aquest tipus. A més a més, per la seva 
complementarietat, es recomanaria una 
lectura conjunta dels dos llibres i no sepa- 
radament, ates que els possibles dubtes 
que puguin sorgir en determinats aspec- 
tes després de la lectura d'un poden que- 
dar aclarits amb I'altre. Esperem que la 
publicació d'aquesta classe d'estudis con- 
t i n u ~  endavant per la seva gran utilitat i 
l'aportació que poden fer en aquesta línia 
d'investigació. 
Joan Carles Llurdés i Coit 
Departament de Geografia 
Universitat Autbnoma de Barcelona 


CALS, J.; MATAS, A. i RIERA, P. Evaluación de proyectos. Análisis de la rentabilidad social desde la perspectiva del turismo y ocio

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert