Obra ressenyada: Flavi JOSEP ; Joan-Andreu MARTÍ GEBELLÍ (trad.), La guerra jueva. Vol. I [Llibre I]. Text i traducció. Revisió del text i traducció del grec per Joan-Andreu Martí Gebellí. Introducció i notes de Joan Ferrer Costa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2011

Vernet i Pons, Eulàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recensions
Flavi Josep. La guerra jueva. Vol. I [Llibre I]. Text i traducció. Revisió del 
text i traducció del grec per Joan-Andreu Martí Gebellí. Introducció i notes 
de Joan Ferrer Costa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2011. 214 p. + 
3 p. de taules + 4 mapes + 1 índex; 22 cm. ISBN 978-84-9859-189-7 (rústi-
ca). (Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins; 384)
La Fundació Bernat Metge té la primícia de presentar-nos la traducció del 
primer llibre de La guerra jueva de Flavi Josep, en una acurada edició bilingüe 
grec-català. El volum que analitzem és una obra crucial que calia traduir: per 
primer cop se’ns ofereix la traducció en llengua catalana d’una obra impres-
cindible per a conèixer l’època intertestamentària a Palestina. L’edició i la tra-
ducció són fetes a cura de Joan-Andreu Martí i Gebellí. La introducció que 
l’encapçala i les notes són escrites per Joan Ferrer i Costa.
Flavi Josep (37 o 38 dC - d. 95 dC) és l’historiador jueu més cèlebre. En la 
revolta de Galilea contra els romans (66 dC), ocupà un lloc preeminent, car 
n’esdevingué governador general. Durant el setge i la conquesta de Jerusalem, 
passà al bàndol romà i lluità contra els seus compatriotes amb les tropes de 
Titus, el futur emperador flavi. Després de la destrucció del temple i de Jeru-
salem, s’establí definitivament a Roma (71 dC), moment en què Vespasià li 
atorgarà la ciutadania romana, amb el nom de Titus Flavius. És precisament a 
la capital de l’imperi, sota la protecció, l’amistat i el mecenatge consecutiu 
dels tres emperadors flavis, quan Flavi Josep posarà per escrit els fets de què 
havia estat testimoni, bo i enaltint les tradicions d’Israel. Tota l’obra de Flavi 
Josep s’explica per tres necessitats profundament personals: la d’autojustificar-
se sempre i per tot (Vita Iosephi); la d’agradar als seus protectors romans (De 
Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, 9 (2013), p. 199-218
ISSN (ed. impresa): 1138-5561 ISSN (ed. electrònica): 2013-4029
http://revistes.iec.cat/index.php/tamid
200 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensions
Bello Iudaico) i la de subratllar l’antiguitat i la importància de les tradicions 
d’Israel (Antiquitates Iudaicae i Contra Apionem).
La guerra del jueus és una obra escrita originalment en arameu, tot i que 
ben aviat fou traduïda al grec (pels volts dels anys 75-79 dC), amb l’ajut d’un 
equip de traductors i experts en llengua grega. La guerra és dividida en set lli-
bres de gruixària diferent i s’hi narra un període de temps que s’inicia el 170 
aC i s’acaba el 73 dC. L’obra que avui ressenyem és la traducció del llibre pri-
mer de La guerra, l’estructura del qual presenta una introducció i un repàs 
dels fets històrics esdevinguts a Palestina des de l’atemptat d’Antíoc IV Epífa-
nes sobre Jerusalem, passant per les guerres macabees i la successió de monar-
ques asmoneus, fins a la mort d’Herodes el Gran. Aquest llibre primer de La 
guerra s’atura, doncs, l’any 4 aC.
La recent edició catalana conté 214 pàgines de text i va seguida d’un apèn-
dix amb taules i mapes històrics que n’il·lustren el contingut. L’estructura de 
l’obra és formada per una erudita «Introducció», escrita per Joan Ferrer 
(p. 7-60), eminent semitista i romanista de la Universitat de Girona; és segui-
da per una «Bibliografia selecta», altament recomanable, especialitzada i po-
sada al dia (p. 61-66), un conjunt d’abreviatures («Sigla», p. 67-68) i un resum 
de l’obra («Sumari», p. 71-74). A continuació, se’ns ofereix el text grec i la tra-
ducció del llibre primer de La guerra jueva (p. 76-214). Es clou l’obra amb un 
conjunt de taules i de mapes: Taula genealògica de la família dels Asmoneus 
(p. 215); Taula genealògica de la família d’Herodes (p. 216); Els grans sacerdots i 
governadors romans de Judea (p. 218); Mapa de Palestina en temps de Flavi Josep 
(p. 219); Mapa de la Guerra Jueva a Galilea (p. 220); Mapa del setge de Jerusa-
lem (p. 221), i Mapa del setge de Masada (p. 222).
L’excel·lent introducció que ens ofereix Joan Ferrer (p. 7-60) se subdivideix 
de la manera següent: l’apartat introductori se centra en la vida de Flavi Josep 
(§ 1, p. 8-13); una segona part és dedicada a les obres escrites per l’historiador 
jueu (§ 2, p. 14-32). Acaba aquest apartat amb una explicació de la pervivèn-
cia de la seva obra (§ 2.5, p. 32-33).
El tercer apartat d’aquesta introducció se centra a explicar la guerra jueva i 
els seus antecedents (§ 3, p. 33-54). El quart punt versa sobre Flavi Josep en la 
història (§ 4, p. 54-58) i, finalment, el darrer i cinquè punt d’aquesta part in-
troductòria és dedicat íntegrament a descriure el «text d’aquesta edició» (§ 5, 
p. 58-60): el text grec i l’aparat crític que se’ns ofereixen no són nous, car es 
basen en l’edició més important, la canònica podríem dir-ne, feta per Bene-
dictus Niese, una edició crítica que encara no s’ha vist superada (vegeu B. 
 Niese, Flavii Josephi opera, Berlín, 1885-1895, 7 v.). L’ editio maior de Niese, 
Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 201
doncs, és l’edició de referència per al text grec de l’obra que aquí s’edita i es 
tradueix. En general, tal com comenta el traductor (p. 60), «hem adoptat les 
lectures divergents de Niese, sempre que es basaven en els manuscrits, i hem 
ignorat les fonamentades en conjectures dels editors».
El grec de les obres de Flavi Josep empra una expressió formal típicament 
grega. El seu model literari i historiogràfic és Tucídides, el gran historiador 
àtic del segle v aC. El mestratge de Tucídides en Flavi Josep es ressegueix en 
l’afany d’encadenar els esdeveniments mitjançant una complexa explicació 
etiològica i en la voluntat d’intercalar peces d’oratòria i discursos directes: 
com en les obres de l’historiador àtic, els discursos de Josep són construccions 
literàries, en què l’historiador construeix retòricament i dramàticament una 
escena, en la qual el mateix autor expressa els seus punts de vista o allò que li 
interessa posar en boca d’altri. 
La llengua amb què escriu Flavi Josep les seves obres és un grec koiné, però 
amarat volgudament d’aticisme. La traducció al català que ens presenta Joan-
Andreu Martí és fluïda i amena; el lèxic, entenedor; la sintaxi, senzilla, clara, 
extremament paratàctica: aquest tret l’aproparia, si no s’hagués perdut, a la 
llengua original amb què s’escrigué La guerra, l’arameu, més que no pas a 
la llengua grega, en què les construccions subordinades de participi i les ad-
verbials hi apareixen clarament marcades. La traducció que se’ns ofereix té un 
estil que, com en el text grec, és volgudament narratiu, descriptiu, lineal: 
d’aquesta manera, el traductor mira de reproduir amb fidelitat i frescor la ca-
dència de la llengua originària que hi és subjacent.
Flavi Josep és l’historiador jueu més important i el conjunt de la seva obra 
històrica significa el pont que uneix magistralment el món semític jueu, el 
grec i el romà. A la vegada, el contingut i la forma dels seus escrits permeten 
de titllar-lo d’historiador clàssic, perquè les seves obres historiogràfiques te-
nen com a característica general l’eclecticisme, la distinció i la singularitat, 
qualitats que les fan excepcionals. Agraïm al seu traductor, Joan-Andreu 
Martí, al col·laborador, Joan Ferrer, i a la Fundació Bernat Metge la tasca feta 
i la joia tan llargament esperada que avui ens ofereixen.
Eulàlia Vernet i Pons
Universitat de Barcelona
eulaliavernet@ub.edu


Flavi, Josep. La guerra jueva. Vol. I [Llibre I]. Text i traducció. Revisió del text i traducció del grec per Joan-Andreu Martí Gebellí. Introducció i notes de joan Ferrer Costa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2011.

Diposit Digital de Documents de la UAB

RecensionsFlavi Josep. La guerra jueva. Vol. I [Llibre I]. Text i traducció. Revisió del text i traducció del grec per Joan-Andreu Martí Gebellí. Introducció i notes de Joan Ferrer Costa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2011. 214 p. + 3 p. de taules + 4 mapes + 1 índex; 22 cm. ISBN 978-84-9859-189-7 (rústi-ca). (Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins; 384)La Fundació Bernat Metge té la primícia de presentar-nos la traducció del primer llibre de La guerra jueva de Flavi Josep, en una acurada edició bilingüe grec-català. El volum que analitzem és una obra crucial que calia traduir: per primer cop se’ns ofereix la traducció en llengua catalana d’una obra impres-cindible per a conèixer l’època intertestamentària a Palestina. L’edició i la tra-ducció són fetes a cura de Joan-Andreu Martí i Gebellí. La introducció que l’encapçala i les notes són escrites per Joan Ferrer i Costa.Flavi Josep (37 o 38 dC - d. 95 dC) és l’historiador jueu més cèlebre. En la revolta de Galilea contra els romans (66 dC), ocupà un lloc preeminent, car n’esdevingué governador general. Durant el setge i la conquesta de Jerusalem, passà al bàndol romà i lluità contra els seus compatriotes amb les tropes de Titus, el futur emperador flavi. Després de la destrucció del temple i de Jeru-salem, s’establí definitivament a Roma (71 dC), moment en què Vespasià li atorgarà la ciutadania romana, amb el nom de Titus Flavius. És precisament a la capital de l’imperi, sota la protecció, l’amistat i el mecenatge consecutiu dels tres emperadors flavis, quan Flavi Josep posarà per escrit els fets de què havia estat testimoni, bo i enaltint les tradicions d’Israel. Tota l’obra de Flavi Josep s’explica per tres necessitats profundament personals: la d’autojustificar-se sempre i per tot (Vita Iosephi); la d’agradar als seus protectors romans (De Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, 9 (2013), p. 199-218ISSN (ed. impresa): 1138-5561 ISSN (ed. electrònica): 2013-4029http://revistes.iec.cat/index.php/tamid200 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 RecensionsBello Iudaico) i la de subratllar l’antiguitat i la importància de les tradicions d’Israel (Antiquitates Iudaicae i Contra Apionem).La guerra del jueus és una obra escrita originalment en arameu, tot i que ben aviat fou traduïda al grec (pels volts dels anys 75-79 dC), amb l’ajut d’un equip de traductors i experts en llengua grega. La guerra és dividida en set lli-bres de gruixària diferent i s’hi narra un període de temps que s’inicia el 170 aC i s’acaba el 73 dC. L’obra que avui ressenyem és la traducció del llibre pri-mer de La guerra, l’estructura del qual presenta una introducció i un repàs dels fets històrics esdevinguts a Palestina des de l’atemptat d’Antíoc IV Epífa-nes sobre Jerusalem, passant per les guerres macabees i la successió de monar-ques asmoneus, fins a la mort d’Herodes el Gran. Aquest llibre primer de La guerra s’atura, doncs, l’any 4 aC.La recent edició catalana conté 214 pàgines de text i va seguida d’un apèn-dix amb taules i mapes històrics que n’il·lustren el contingut. L’estructura de l’obra és formada per una erudita «Introducció», escrita per Joan Ferrer (p. 7-60), eminent semitista i romanista de la Universitat de Girona; és segui-da per una «Bibliografia selecta», altament recomanable, especialitzada i po-sada al dia (p. 61-66), un conjunt d’abreviatures («Sigla», p. 67-68) i un resum de l’obra («Sumari», p. 71-74). A continuació, se’ns ofereix el text grec i la tra-ducció del llibre primer de La guerra jueva (p. 76-214). Es clou l’obra amb un conjunt de taules i de mapes: Taula genealògica de la família dels Asmoneus (p. 215); Taula genealògica de la família d’Herodes (p. 216); Els grans sacerdots i governadors romans de Judea (p. 218); Mapa de Palestina en temps de Flavi Josep (p. 219); Mapa de la Guerra Jueva a Galilea (p. 220); Mapa del setge de Jerusa-lem (p. 221), i Mapa del setge de Masada (p. 222).L’excel·lent introducció que ens ofereix Joan Ferrer (p. 7-60) se subdivideix de la manera següent: l’apartat introductori se centra en la vida de Flavi Josep (§ 1, p. 8-13); una segona part és dedicada a les obres escrites per l’historiador jueu (§ 2, p. 14-32). Acaba aquest apartat amb una explicació de la pervivèn-cia de la seva obra (§ 2.5, p. 32-33).El tercer apartat d’aquesta introducció se centra a explicar la guerra jueva i els seus antecedents (§ 3, p. 33-54). El quart punt versa sobre Flavi Josep en la història (§ 4, p. 54-58) i, finalment, el darrer i cinquè punt d’aquesta part in-troductòria és dedicat íntegrament a descriure el «text d’aquesta edició» (§ 5, p. 58-60): el text grec i l’aparat crític que se’ns ofereixen no són nous, car es basen en l’edició més important, la canònica podríem dir-ne, feta per Bene-dictus Niese, una edició crítica que encara no s’ha vist superada (vegeu B.  Niese, Flavii Josephi opera, Berlín, 1885-1895, 7 v.). L’ editio maior de Niese, Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 201doncs, és l’edició de referència per al text grec de l’obra que aquí s’edita i es tradueix. En general, tal com comenta el traductor (p. 60), «hem adoptat les lectures divergents de Niese, sempre que es basaven en els manuscrits, i hem ignorat les fonamentades en conjectures dels editors».El grec de les obres de Flavi Josep empra una expressió formal típicament grega. El seu model literari i historiogràfic és Tucídides, el gran historiador àtic del segle v aC. El mestratge de Tucídides en Flavi Josep es ressegueix en l’afany d’encadenar els esdeveniments mitjançant una complexa explicació etiològica i en la voluntat d’intercalar peces d’oratòria i discursos directes: com en les obres de l’historiador àtic, els discursos de Josep són construccions literàries, en què l’historiador construeix retòricament i dramàticament una escena, en la qual el mateix autor expressa els seus punts de vista o allò que li interessa posar en boca d’altri. La llengua amb què escriu Flavi Josep les seves obres és un grec koiné, però amarat volgudament d’aticisme. La traducció al català que ens presenta Joan-Andreu Martí és fluïda i amena; el lèxic, entenedor; la sintaxi, senzilla, clara, extremament paratàctica: aquest tret l’aproparia, si no s’hagués perdut, a la llengua original amb què s’escrigué La guerra, l’arameu, més que no pas a la llengua grega, en què les construccions subordinades de participi i les ad-verbials hi apareixen clarament marcades. La traducció que se’ns ofereix té un estil que, com en el text grec, és volgudament narratiu, descriptiu, lineal: d’aquesta manera, el traductor mira de reproduir amb fidelitat i frescor la ca-dència de la llengua originària que hi és subjacent.Flavi Josep és l’historiador jueu més important i el conjunt de la seva obra històrica significa el pont que uneix magistralment el món semític jueu, el grec i el romà. A la vegada, el contingut i la forma dels seus escrits permeten de titllar-lo d’historiador clàssic, perquè les seves obres historiogràfiques te-nen com a característica general l’eclecticisme, la distinció i la singularitat, qualitats que les fan excepcionals. Agraïm al seu traductor, Joan-Andreu Martí, al col·laborador, Joan Ferrer, i a la Fundació Bernat Metge la tasca feta i la joia tan llargament esperada que avui ens ofereixen.Eulàlia Vernet i PonsUniversitat de Barcelonaeulaliavernet@ub.edu