Llurdés i Coit, Joan Carles

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Documents d'hi l is i  Geogrifica 25, 1994 203-215 
RESSENYES 
PRENTICE, R. Tourism and heritage 
attractions. Londres :  Rout ledge,  
1993,253 p. 
L'expressió heritage tourism (una possible 
traducció seria turisme histbric o de   atri- 
moni) és molt poc coneguda en els h b i t s  
acadtmic i geogrific de 1'Estat espanyol, 
i sembla justificat dir que hi ha encara 
pocs investigadors que dediquin el seu 
temps i els seus esfor~os a ampliar la recer- 
ca que pot donar de si aquest camp de 
coneixement (encara molt pobre a casa 
nostra si es compara amb altres pa'isos, 
especialment el Regne Unit). En part és 
lbgic que sigui així perque ei nostre és un 
país on el turisme de ccmassesn ha predo- 
minat de manera absoluta i, Der tant, és 
' A  
el que ha rebut tota I'atenció i la dedica- 
ció investigadores en detriment de qual- 
sevol altra nova modalitat de fer turisme. 
La paraula heritage significa tot allb que 
és deixat en hertncia, les coses de valor 
(materials i immaterials) que una genera- 
ció passada ha preservat i entregat a una 
generació present. Aquesta definició tan 
vasta abraqa elements del món natural 
com els elaborats o modificats per l'acti- 
vitat humana. Aixi, en I'imbit turístic, 
aquest concepte ha estat aplicat a elements 
tan diversos com paisatges, edificis d'un 
cert renom histbric, instal.lacions manu- 
factureres, museus, catedrals, centres i 
nuclis antics, festivals folklbrics, tradi- 
cions culturals, etc. Es pot dir, doncs, que 
aquest concepte presenta tantes manifes- 
tacions diferents i un grau tan alt de diver- 
sitat com necessitats de consumir heritage 
poden sentir uns col.lectius de turistes, 
també heterogenis. Així, aquesta extensa 
tipologia fa que la noció de turisme histb- 
ric com a activitat econbmica sigui rebut- 
jada si es presenta com quelcom simple 
(quant al nombre de modalitats que pot 
abra~ar), uniforme (pel que fa a la carac- 
terització d'aquestes possibles modalitats), 
i senzilla (si es vol eJaborar una tipologia 
exacta i fidedigna). Es a dir, hom pot tenir 
la sensació que s'esti parlant d'una mena 
de ((calaix de sastre)) on s'agrupa una gran 
varietat d'activitats tan divergents que, a 
priori, poden no tenir cap lligam entre 
elles; per exemple, el sentit comú ens pot 
fer veure aue la visita a una catedral o a I 
un museu resulta del tot lbgica dins un 
recorregut cultural; perb, en canvi, visi- 
tar unes antigues instal.lacions industrials 
o mineres pot semblar, aparentment, 
. . inversemblant. 
El llibre de R. Prentice presenta una 
anilisi detallada del que és I'heritage tou- 
risrn. L'autor explora en la naturalesa d'a- 
quest producte i argumenta que és 
excessivament i facilment considerat com 
una indústria homogtnia quan, de fet, 
comprtn unes atraccions que serveixen i 
estan destinades a uns determinats mer- 
cats turístics, forqa diferents entre ells. El 
204 Documents d'Anilisi Geogrifica 25, 1994 
llibre esti estructurat en onze capítols; 
així, els dos primers estudien tant la diver- 
sitat de la demanda   el consum dlaquest 
heritage, com l'heterogenei'tat de la seva 
oferta disponible. S'estableix una seg- 
mentació de la demanda i un perfil típic 
del turista, en funció de variables com la 
consideració d'aquest turisme com d'or- 
dre secundari íd'interior i de curta dura- 
da), el grau de conscienciació respecte al 
passat que tenen els turistes, o en funció 
de les motivacions i dels comportaments. 
De tota manera, i com s'afirma al llarg 
del llibre, les dades recollides per mitja 
dels treballs de camD en diferents indrets 
són insuficients per establir unes con- 
clusions definitives. 
Seguidament, l'autor analitza l'oferta 
disponible que hi ha en aquest turisme, i 
reflecteix molt bé la seva heterogeneltat. 
D'un camp inicial, limitat i concret, ha 
acabat ex~andint-se fins a designar tan- 
" 
tes coses com diversitat de motivacions 
pot haver-hi. Així, I'heritage és vist com 
una amalgama de formes, ~aral.lela  les 
necessitats ~ercebudes en diferents grups 
de persones. Aquest fet implica la urgtn- 
cia de crear una tipologia que sigui con- 
cisa, manejable i que redueixi l'elevat 
nombre d'atraccions en un seeuit de cate- 
" 
gories, sense caure, perb, en I'error de la 
sobregeneralització D'aquesta manera, 
l'autor proposa la seva prbpia tipologia 
(p. 39-40), formada per 23 tipus diferents 
de possibles interessos (amb les correspo- 
nents subdivisions) i que, com reconeix 
el mateix Prentice, frustra una classifica- 
ció potencial de I'heritage com una acti- 
vitat econbmica simple. 
Al tercer capítol es deixa ben manifest 
I'escis coneixement que hi ha sobre les 
característiques del turista d'heritage. 
L'autor intenta elaborar un perfil que sigui 
representatiu, perb arriba a la conclusió 
que aquestes atraccions són visitades per 
segments turístics diferents. En conse- 
qütncia, o bé el turista és definit de mane- 
ra implia fins a incloure-hi els que visiten 
una dlaquestes atraccions com una part 
petita de les seves vacances, o bé es con- 
sideren només els que visiten indrets d'he- 
ritage com la principal o única activitat 
vacacional. 
En el capítol següent s'analitzen els 
motius, les raons i les preferkncies dels 
turistes per a la realització d'una deter- 
minada visita, i entre aquests s'esmenten: 
un interks general o gaudir d'un recorregut 
turístic; passar el dia fora amb la família; 
un interts particular en determinats 
aspectes histbrics i culturals; raons edu- 
catives; etc. Tot i així, sembla que predo- 
mina el primer motiu, amb la qual cosa 
és possible afirmar que ((l'especialista)) en 
heritage constitueix un segment secunda- 
ri del mercat en proporció al nombre total 
dels turistes que visiten les atraccions. 
Relacionat amb aquest aspecte, al cinquk 
capítol l'autor afirma que les visites de 
gran part dels turistes es poden emmar- 
car en el context recreacional general de 
considerar-les només una part del que es 
pot fer en un dia. L'autor també intenta 
establir una possible segmentació de la 
demanda en funció de la durada de la visi- 
ta a les atraccions i el nivell educatiu del 
visitant, el radi de les irees de mercat al 
voltant d'aquestes atraccions, la forma 
d'accés o de viatge, i els lligams entre les 
visites i altres activitats vacacionals. 
El capítol sisé és dedicat a la manera com 
les atraccions d'heritage són promociona- 
des entre els turistes i a I'efectivitat que 
tenen els mitjans publicitaris en la seva 
difusió arreu. Es fa un estudi dels mitjans 
de promoció utilitzats amb anterioritat i 
posterioritat a l'arribada dels turistes a l'i- 
rea de destinació (publicitat, visites prh- 
vies, recomanacions de les agencies de 
viatge, d'amics i de parents, centres d'in- 
formació turística, guies, mapes, televi- 
sió, propaganda, etc.) com també del 
paper que tenen els pamflets turístics en 
l'ecoratjament dels turistes a efectuar la 
visita. L'aspecte de les qüestions de valo- 
ració continua al capítol sett, en qut s'a- 
nalitza el paper del corners a petita escala 
en les irees de destinació i de les despe- 
Ressenyes 205 
ses que hi fan els turistes (records, regals, 
hostaleria, etc.), tant als mateixos indrets 
turístics com a la seva zona d'influkncia. 
Al capítol vuit& Prentice ens propor- 
ciona una perspectiva molt bona de com 
el turisme ha d'anar lligat a la conserva- 
ció de les irees d'heritage, en una kpoca 
en quk els impactes del turisme poden ser 
substancials en termes de canvi mediam- 
biental (entks aquest no solament en un 
sentit físic i natural sinó també social, 
econbmic i d'hibitat). S'estudia la rela- 
ció entre el grau de compromís (per exem- 
ple, la pertinenqa a associacions i a entitats 
culturals) dels turistes amb la conserva- 
ció de l'heritage i la seva ((preparació)) a 
pagar per aquesta conservació. 
Els dos últims capítols (tret de les con- 
clusions) estan dedicats, d'una banda, a la 
valoració per part del turista de la presen- 
tació de I'heritage, i de I'altra, als benefi- 
cis derivats de les visites. Respecte del 
primer punt, s'emfasitza la necessitat de 
conkixer l'avaluació que fa el turista de I'a- 
tracció i, per tant, aquest aspecte es con- 
sidera prioritari en tota investigació en 
aquest camp, com també les diferents vies 
d'efectuar-la. Pel que fa al segon punt, es 
discuteix sobre els beneficis que poden 
obtenir els turistes amb les seves visites (no 
s'esmenten, perb, els beneficis derivats per 
a la comunitat local, i que poden ser resu- 
mits en termes de gaudi, recomanació o 
ganes de veure una altra atracció d'heri- 
tage, adquisició de noves experikncies, etc. 
En definitiva, aquest és un llibre que 
resulta forqa útil si es vol tenir una visió 
del que s'entén per heritage tourism, dels 
temes clau que poden ser objecte d'aten- 
ció, com també del seu enfocament, ja 
que considera tant la segmentació d'a- 
quest mercat turístic com el desenvolu- 
pament de les seves atraccions, sigui en 
situacions de planificació urbana o rural, 
ates que aquesta nova modalitat de turis- 
me abraqa atraccions tan diverses que es 
poden trobar localitzades en ciutats i en 
zones agriries. R Prentice opina que seria 
més correcte considerar aquest turisme 
histbric com una indústria aue cobreix 
una gran varietat de funcions, des de I'e- 
ducació fins a la regeneració econbmica 
U 
d'unes irees en procés de desindustrialit- 
zació (sobretot interiors). L'autor també 
demostra que les demandes dels turistes, 
el perfil sbcio-econbmic i els processos de 
presa de decisions tenen unes implica- 
cions directes en la gestió i el mirqueting 
de les atraccions, i analitza els beneficis 
que comporta per al visitant la seva esta- 
da i mesura les seves reaccions a la pre- 
sentació dels indrets. Es, per tant, un 
manual d'aprenentatge per desenvolupar 
amb kxit aquest tipus d'atraccions, que 
posa kmfasi en les implicacions educati- 
ves i recreacionals. Així doncs, el llibre 
esdevé una important lectura per als ges- 
tors d'atraccions d'heritage i professionals 
del sector turístic en general, i propor- 
ciona als estudiosos del lleure i del turis- 
me una perspectiva general i completa. 
D'altra banda, la manca d'informació 
general sobre aquest tema es veu com- 
pensada per la nombrosa presencia de 
referencies fetes a estudis ~arcials de diver- 
ses atraccions d'heritage, amb un tracta- 
ment especial a I'illa de Man. Per tant, no 
seria sobrer que, abans d'iniciar la lectu- 
ra d'aquest líibre, el lector s'informés breu- 
ment sobre les característiques essencials 
d'aquest espai insular. Tot i així, el mateix 
lector presenta dades i altres informacions 
referents a moltes altres atraccions turís- 
tiques de tipus histbric o de patrimoni, 
aixb sí, centrades exclusivament en l'im- 
bit anglosaxó (que és l'irea on es troba 
més desenvolupada aquesta activitat turís- 
tica). Així, per exemple, a les pigines finals 
del llibre hi ha un extens índex (toponí- 
mic. temitic i onomistic) d 'on es ~ o t  
treure una idea de les referkncies espacials 
(entre altres) que s'hi han fet. 
Per finalitzar, cal dir que, pel fet de ser 
un llibre forqa localitzat en I'espai, es pot 
pensar que les seves idees i conclusions no 
són extrapolables a uns altres contextos 
territorkls (per exemple, a 1'Estat espa- 
nyol). Es possible que sigui així, i que 
206 Documents d'Aniiisi Geogrifica 25,1994 
determinades experitncies de reactivació 
econbmica realitzades en unes Brees depri- 
mides socialment i econbmicament (com 
a conseqiitncia d'un agut procés de desin- 
dustrialització i desaparició de les activi- 
tats econbmiques tradicionals), no es 
puguin aplicar en unes altres. Perb el que 
si és clar és el fet que sovint moltes atrac- 
cions d'aquest tipus són considerades 
només quan ha sobrevingut aquest procés 
de declivi sbcio-econbmic, és a dir, quan 
la base econbmica local s'ha quedat sense 
cap pilar que la sustenti. Bs en aquests 
moments quan el turisme és vist com un 
instrument vilid per iniciar una fase de 
recuperació i, alhora, com un element més 
per diversificar aquesta base productiva 
local. Així doncs, ni aquest nou turisme 
resulta ser la panacea per resoldre tots els 
problemes, ni cal pensar tampoc que qual- 
sevol cosa pot servir per promocionar turis- 
ticament una irea en concret. Cal, abans 
de res, estudiar factors com la viabilitat 
d'una htura atracció d'herituge, el mercat 
potencial al qual pot estar destinada, els 
seus beneficis i inconvenients. etc. 
Toan Carles Llurdés i Coit 
Departament de Geografia 
Universitat Autbnoma de Barcelona 
OLIVERA, na. Geograya de ¿u salud. 
M a d r i d :  Síntesis ,  1993,  (Col. 
Espacios y Sociedades), 160 p. 
En las Primeras Jornadas sobre Población 
Española organizadas por el Grupo de 
Población de la AGE, en colaboración con 
el Departamento de Geografia de la 
Universidad de Salamanca, celebradas en 
esta ciudad a finales de junio de 1987, la 
profesora Aurora Garcia Ballesteros empla- 
zó, con toda cordialidad, a Ana Olivera 
para que de una vez por todas pusiera en 
orden su extensa recopilación de fichas 
bibliográficas sobre geografía médica, sus 
reflexiones sobre dicha bibliografia y 
sus propios trabajos sobre el tema, y publi- 
cara 10s resultados. 
Cabe decir que, finalmente, Ana Olivera 
ha publicado el libro que le reclamaba 
Garcia Ballesteros: Geomfiu de la sulud. 
" J 
Este libro es un manual introductori0 
Dara estudiantes universitarios v Dara inte- 
d L 
resados sobre la materia, que, con un len- 
guaje sencillo pero no exento de una gran 
exactitud, introduce todos 10s temas bási- 
cos de dicho campo de la geografia. 
El primer capitulo del libro, rDe la geo- 
grafia médica a la geografia de la salud,,, tram 
de la evolución histórica de la disciplina, de 
las relaciones con otras disciplinas geográ- 
ficas y de cuestiones metodológicas. Las 
topografias médicas de enfoque higienista 
del siglo XIX aparecen como punto de ori- 
gen de la geografia médica, seguida por la 
localizació territorial y la disuibución de las 
enfermedades -principalmente infeccio- 
sa- entre 1920 y 1970, para que, a par- 
tir de 1970, la nueva geografía influya en la 
geografía médica, sobre todo con el uso de 
modelos de d ihión y de accesibilidad a 10s 
servicios sanitarios. La geografia radical, con 
el análisis de las desigualdades sociales y terri- 
toriales frente a la mortalidad. morbilidad 
y salud, asi como 10s estudios de la geogra- 
fia humanista en relación con la percepción 
de lugares como más o menos sanos o a la 
aceptación de vivir cerca de hospitales, son, 
en resumidas cuentas, muestra de cóm0 
desde cualquier perspectiva geográfica se 
pueden tratar temas de geog& de la salud. 
El segundo capitulo, ((Fuentes de estu- 
dio)), es una recopilación exhaustiva para 
el conjunt0 de Espafia sobre temas de 
mortalidad, morbilidad, discapacidades, 
salud, equipamientos médicos y sanita- 
rios, asi como una sucinta relación de 
otras fuentes que pueden y suelen reco- 
ger información sobre el tema. También 
hay un apartado sobre fuentes interna- 
cionales, principalmente de la OMS y de 
las Naciones Unidas, que ofrecen infor- 
mación a escala mundial. 
La idea central del tercer capitulo, 
ccIntroducción a la geografia de las enfer- 


PRENTICE, R. Tourism and heritage attractions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert