Baylina Ferré, Mireia

Baylina i Ferré, Mireia

Hemeroteca Cientifica Catalana

–221–Cardona: recuperació del patrimoni històricMireia Baylina i FerréEl passat vint-i-nou d’octubre es va realitzar la primera sortida d’estudi del curs 2011-12, a Cardona, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la tasca de recuperació del patrimoni i la memòria històrica que la vila ha emprès en els darrers anys, conscients d’un passat amb un important pes sociopolític i davant l’evidència d’un llegat monumental i patrimonial de primer ordre1.Amb una data de naixement documentada per la història, el 23 d’abril de l’any 986 (ii carta de poblament), Cardona compta amb restes ibèriques des de molt abans, fet que demostra l’existència d’una població vinculada a la riquesa de la vall salina. L’explotació del salí explica l’evolució històrica de la població: la construcció del castell i el naixement de la vila (segle x) i la importància de Cardona durant l’edat mitjana, animada per l’auge dels mercaders i els comer-ciants de la sal. El castell desenvolupà una preuada situació estratègica envers la frontera amb al-Andalus, i fou cruïlla de camins entre els comtats d’Urgell, Cerdanya-Berga i Osona-Barcelona. Aquesta condició geoestratègica, el factor polític de ser residència d’una cort vescomtal i el factor econòmic derivat de la riquesa que comporta l’extracció i comercialització de la sal cap a Europa, convertiran Cardona i el seu castell en un important centre polític i comercial. La vila, però, assoleix una especial significació política durant la Guerra de Successió espanyola (1700-1714) en convertir-se en símbol de la resistència a la pèrdua dels drets històrics de Catalunya. El 18 de setembre de 1714 el castell obre les seves portes i la plaça d’armes és lliurada a les forces de Felip V, esdevenint Cardona el darrer baluard de les llibertats catalanes.1  La Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia expressa el seu agraïment al Dr. Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric Municipal de Cardona per la seva col·laboració en l’organització i documentació de la sortida, així com el suport dels/les especialistes Meritxell Gisbert (geògrafa), Ainoha Pancorbo (arqueòloga municipal) i Lluís Oriols (arquitecte municipal).Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 73, juny 2012, p. 221-224ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital)URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCGTreballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i FerréCardona: recuperació del patrimoni històric –222–Cardona experimenta una primera industrialització fonamentada en el tèxtil i les fàbriques de filatures vora el riu Cardener durant el segle xix i una segona, a començaments de segle xx, derivada de la descoberta de les sals potàssiques (1912), que es tradueix en una potent activitat minera des de 1929 fins a 1991 (60 anys i 1.500 treballadors). Aquests dos fets comportaran un creixement econòmic i demogràfic (8.000 habitants durant la dècada 1960-70) que trans-formaran el paisatge, l’urbanisme i la societat cardonina. El tancament de la mina marca un punt d’inflexió en la història de la vila i el declivi econòmic és molt considerable. A inicis de segle xxi el govern municipal engega una política basada en la reactivació socioeconòmica de la vila que té com a eix vertebrador la recuperació del patrimoni i la memòria històrica. L’inici del recorregut va ser el Castell, un conjunt de 62.000 m2 amb dos recintes, el sobirà o superior (castell medieval i canònica-col·legiata de Sant Vicenç) i el jussà o inferior (baluards i fossat), i enlairat sobre una muntanya cònica a 585 m sobre el nivell del mar. Allà, l’historiador Andreu Galera, ens guià i explicà la història de Cardona fonamentada en la relació entre el fet geològic, l’espai de poder polític i la vila de mercat. Des del mirador excepcional de la torre de la Minyona, cilíndrica, originàriament de 20 m, i punt més elevat de la fortalesa, Galera mostrà la seva raó de ser, la vall salina, i l’aflorament de la sal en forma de diapir, fet que propicia la seva explotació. Ocupat des del segle iii aC, el castell pren una significació especial durant els segles ix i x com a porta de pas de la frontera amb al-Andalus, fet que explica l’interès i cura dels comtes de Barcelona-Urgell per la fortalesa i la concessió de dues cartes de franqueses. La segona, lliurada pel comte Borrell II el 986, encomana el castell al vescomte Ermemir d’Osona, que es convertirà en se-nyor de Cardona. Les relacions i suport a la casa comtal de Barcelona faran que s’atorgui a la família Cardona els drets sobre la sal, donant una il·limitada capacitat econòmica als vescomtes per ampliar els seus dominis territorials i la influència política. La projecció de la família ducal, enriquida amb una acurada política matrimonial que els emparenta amb les principals nissagues nobiliàries del regne, conduiran amb els anys, al progressiu allunyament dels senyors i el castell passa només a exercir la funció de centre administratiu i penitenciari. La fortificació del castell a inicis de segle xvii el converteixen en una important plaça militar fet que es demostrarà en les guerres successives (Guerra de Successió, 1705-1714, Guerra Gran, 1793-1795, Guerra del Francès, 1808-1814). L’explicació general des de la torre i la plaça d’armes o Pati Ducal es complementà amb la presentació del llibre de Meritxell Gisbert, Cartografia de Cardona: de la Guerra de Successió a la Guerra del Francès, 1717-1856, una aportació recent a la història del castell de Cardona des dels mapes trobats, i una visita a la casamata, búnquer reconstruït el 1810.A continuació vam realitzar una visita a l’església de Sant Vicenç, consagrada el 1040 i ocupada per una comunitat de canonges. La seva restauració, iniciada el 1949 amb l’objectiu de recuperar l’estructura originaria de la basílica, ha Treballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i FerréCardona: recuperació del patrimoni històric –223–deixat un immens espai buit que dóna, especialment a la nau central i observada des de la tribuna dels senyors, una perspectiva i esveltesa excepcionals. També vam visitar el panteó familiar i la cripta, de la qual es va destacar l’altar con-sagrat a sant Jaume, probablement en relació als pelegrins que es desplaçaven cap a Compostel·la i la col·lecció de relíquies donades per la família vescomtal i comtal de Cardona. Tot seguit vam baixar al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un equipament per donar a conèixer la singularitat del patrimoni geològic del salí i l’acció antrò-pica que s’hi ha desenvolupat des de fa milers d’anys. Allà vam fer un recorregut guiat per l’interior de les galeries de la muntanya a fi de copsar els plegaments i vetes del jaciment així com les diferents variants del mineral, halita, silvinita i carnal·lita. La guia i un audiovisual van resumir el procés d’extracció del mineral i la seva evolució des dels orígens de l’explotació minera fins el seu tancament. El matí va cloure, tard, amb un dinar al centre de la vila, i des d’allà vam iniciar un recorregut pel nucli antic (declarat bé cultural d’interès nacional el 1992), antigament centre de mercat i punt de trobada de viatgers des de i cap el Pirineu i migdia francès. La plaça de la Fira i la plaça del Mercat van ser el punt de partida per explicar la divisió de l’espai urbà en l’època medieval entre la vila jussana, al voltant de la plaça de Santa Eulàlia, i la vila sobirana, al voltant de la plaça del Mercat. Entre ambdós espais, la principal concentració de serveis i també d’edificis singulars: el conjunt parroquial de Sant Miquel (segles x-xx) amb els efectes encara visibles de les guerres i saqueig previ a la Guerra Civil, les cases Sala, Rovira, Mercer, Franch, Martines (s. xii-xx), i el Casal de Graells (s. xii-xx), punt final del recorregut. Aquest casal gòtic situat al costat del portal major de Santa Maria de Graells (s. xiv-xx), única portalada conservada del recinte murat de la vila, és un dels edificis rehabilitats la passada dècada i seu actual de l’Arxiu Municipal de Cardona. El director de l’arxiu ens va mostrar, entre altres, el “Plano del castillo y salinas y contornos de Cardona del excelentísimo señor Duque de Cardona”, del s. xviii, trobat ens els baixos de les oficines de la fàbrica ‘Manuela’ el 1988, varis plànols de les galeries de la mina a diversos nivells de profunditat i fotografies de l’exterior (s. xx) suscep-tibles de ser estudiats en profunditat, restes de pintures murals del primer gòtic amb cortinatges i escenes cavalleresques, i algunes de les publicacions recents derivades de la recuperació de la memòria històrica. Cap a dos quarts de set es va iniciar la cloenda de la sortida amb un acte presidit per l’alcalde, Ferran Estruch, en el qual es va signar l’acta de donació de tres plànols de les salines de Cardona (s. xix) lliurats pel metge de Llagostera, Pompeu Pascual. El discurs històric va envair la major part de la sortida deixant poc marge a l’anàlisi de les intervencions més recents de la recuperació del patrimoni tals com la recuperació i consolidació de trams de la muralla medieval de la vila, la reutilització de les antigues escoles Escassany, la urbanització del carrer Església (medieval) i de la plaça de la Fira, el centre cívic o la balconada sobre la vall salina. Resta pendent, si escau, per a una altra tardor. Treballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i FerréCardona: recuperació del patrimoni històric –224–Explicacions d’Andreu Galera, al pati d’armes del castell de CardonaMeritxell Gisbert presenta el seu llibre Cartografia de CardonaFotos d’Enric Bertran

Catalan

Cardona: recuperació del patrimoni històric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

–221–
Cardona: recuperació del patrimoni històric
Mireia Baylina i Ferré
El passat vint-i-nou d’octubre es va realitzar la primera sortida d’estudi del 
curs 2011-12, a Cardona, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la tasca de 
recuperació del patrimoni i la memòria històrica que la vila ha emprès en els 
darrers anys, conscients d’un passat amb un important pes sociopolític i davant 
l’evidència d’un llegat monumental i patrimonial de primer ordre1.
Amb una data de naixement documentada per la història, el 23 d’abril de 
l’any 986 (ii carta de poblament), Cardona compta amb restes ibèriques des de 
molt abans, fet que demostra l’existència d’una població vinculada a la riquesa 
de la vall salina. L’explotació del salí explica l’evolució històrica de la població: 
la construcció del castell i el naixement de la vila (segle x) i la importància de 
Cardona durant l’edat mitjana, animada per l’auge dels mercaders i els comer-
ciants de la sal. El castell desenvolupà una preuada situació estratègica envers 
la frontera amb al-Andalus, i fou cruïlla de camins entre els comtats d’Urgell, 
Cerdanya-Berga i Osona-Barcelona. Aquesta condició geoestratègica, el factor 
polític de ser residència d’una cort vescomtal i el factor econòmic derivat de 
la riquesa que comporta l’extracció i comercialització de la sal cap a Europa, 
convertiran Cardona i el seu castell en un important centre polític i comercial. 
La vila, però, assoleix una especial significació política durant la Guerra de 
Successió espanyola (1700-1714) en convertir-se en símbol de la resistència 
a la pèrdua dels drets històrics de Catalunya. El 18 de setembre de 1714 el 
castell obre les seves portes i la plaça d’armes és lliurada a les forces de Felip V, 
esdevenint Cardona el darrer baluard de les llibertats catalanes.
1  La Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia expressa el seu agraïment al Dr. Andreu Galera, 
director de l’Arxiu Històric Municipal de Cardona per la seva col·laboració en l’organització i documentació de la 
sortida, així com el suport dels/les especialistes Meritxell Gisbert (geògrafa), Ainoha Pancorbo (arqueòloga municipal) 
i Lluís Oriols (arquitecte municipal).
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 73, juny 2012, p. 221-224
ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital)
URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG
Crònica-COLOR   221 24/6/12   19:17:36
Treballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i Ferré
Cardona: recuperació del patrimoni històric 
–222–
Cardona experimenta una primera industrialització fonamentada en el tèxtil 
i les fàbriques de filatures vora el riu Cardener durant el segle xix i una segona, 
a començaments de segle xx, derivada de la descoberta de les sals potàssiques 
(1912), que es tradueix en una potent activitat minera des de 1929 fins a 1991 
(60 anys i 1.500 treballadors). Aquests dos fets comportaran un creixement 
econòmic i demogràfic (8.000 habitants durant la dècada 1960-70) que trans-
formaran el paisatge, l’urbanisme i la societat cardonina. El tancament de la 
mina marca un punt d’inflexió en la història de la vila i el declivi econòmic és 
molt considerable. A inicis de segle xxi el govern municipal engega una política 
basada en la reactivació socioeconòmica de la vila que té com a eix vertebrador 
la recuperació del patrimoni i la memòria històrica. 
L’inici del recorregut va ser el Castell, un conjunt de 62.000 m2 amb dos 
recintes, el sobirà o superior (castell medieval i canònica-col·legiata de Sant 
Vicenç) i el jussà o inferior (baluards i fossat), i enlairat sobre una muntanya 
cònica a 585 m sobre el nivell del mar. Allà, l’historiador Andreu Galera, ens guià 
i explicà la història de Cardona fonamentada en la relació entre el fet geològic, 
l’espai de poder polític i la vila de mercat. Des del mirador excepcional de la 
torre de la Minyona, cilíndrica, originàriament de 20 m, i punt més elevat de 
la fortalesa, Galera mostrà la seva raó de ser, la vall salina, i l’aflorament de la 
sal en forma de diapir, fet que propicia la seva explotació. 
Ocupat des del segle iii aC, el castell pren una significació especial durant els 
segles ix i x com a porta de pas de la frontera amb al-Andalus, fet que explica 
l’interès i cura dels comtes de Barcelona-Urgell per la fortalesa i la concessió 
de dues cartes de franqueses. La segona, lliurada pel comte Borrell II el 986, 
encomana el castell al vescomte Ermemir d’Osona, que es convertirà en se-
nyor de Cardona. Les relacions i suport a la casa comtal de Barcelona faran 
que s’atorgui a la família Cardona els drets sobre la sal, donant una il·limitada 
capacitat econòmica als vescomtes per ampliar els seus dominis territorials 
i la influència política. La projecció de la família ducal, enriquida amb una 
acurada política matrimonial que els emparenta amb les principals nissagues 
nobiliàries del regne, conduiran amb els anys, al progressiu allunyament dels 
senyors i el castell passa només a exercir la funció de centre administratiu i 
penitenciari. La fortificació del castell a inicis de segle xvii el converteixen en 
una important plaça militar fet que es demostrarà en les guerres successives 
(Guerra de Successió, 1705-1714, Guerra Gran, 1793-1795, Guerra del Francès, 
1808-1814). L’explicació general des de la torre i la plaça d’armes o Pati Ducal 
es complementà amb la presentació del llibre de Meritxell Gisbert, Cartografia 
de Cardona: de la Guerra de Successió a la Guerra del Francès, 1717-1856, una 
aportació recent a la història del castell de Cardona des dels mapes trobats, i 
una visita a la casamata, búnquer reconstruït el 1810.
A continuació vam realitzar una visita a l’església de Sant Vicenç, consagrada 
el 1040 i ocupada per una comunitat de canonges. La seva restauració, iniciada 
el 1949 amb l’objectiu de recuperar l’estructura originaria de la basílica, ha 
Crònica-COLOR   222 24/6/12   19:17:36
Treballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i Ferré
Cardona: recuperació del patrimoni històric 
–223–
deixat un immens espai buit que dóna, especialment a la nau central i observada 
des de la tribuna dels senyors, una perspectiva i esveltesa excepcionals. També 
vam visitar el panteó familiar i la cripta, de la qual es va destacar l’altar con-
sagrat a sant Jaume, probablement en relació als pelegrins que es desplaçaven 
cap a Compostel·la i la col·lecció de relíquies donades per la família vescomtal 
i comtal de Cardona. 
Tot seguit vam baixar al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un equipament 
per donar a conèixer la singularitat del patrimoni geològic del salí i l’acció antrò-
pica que s’hi ha desenvolupat des de fa milers d’anys. Allà vam fer un recorregut 
guiat per l’interior de les galeries de la muntanya a fi de copsar els plegaments 
i vetes del jaciment així com les diferents variants del mineral, halita, silvinita i 
carnal·lita. La guia i un audiovisual van resumir el procés d’extracció del mineral 
i la seva evolució des dels orígens de l’explotació minera fins el seu tancament. 
El matí va cloure, tard, amb un dinar al centre de la vila, i des d’allà vam 
iniciar un recorregut pel nucli antic (declarat bé cultural d’interès nacional 
el 1992), antigament centre de mercat i punt de trobada de viatgers des de i 
cap el Pirineu i migdia francès. La plaça de la Fira i la plaça del Mercat van ser 
el punt de partida per explicar la divisió de l’espai urbà en l’època medieval 
entre la vila jussana, al voltant de la plaça de Santa Eulàlia, i la vila sobirana, al 
voltant de la plaça del Mercat. Entre ambdós espais, la principal concentració 
de serveis i també d’edificis singulars: el conjunt parroquial de Sant Miquel 
(segles x-xx) amb els efectes encara visibles de les guerres i saqueig previ a la 
Guerra Civil, les cases Sala, Rovira, Mercer, Franch, Martines (s. xii-xx), i el 
Casal de Graells (s. xii-xx), punt final del recorregut. Aquest casal gòtic situat 
al costat del portal major de Santa Maria de Graells (s. xiv-xx), única portalada 
conservada del recinte murat de la vila, és un dels edificis rehabilitats la passada 
dècada i seu actual de l’Arxiu Municipal de Cardona. El director de l’arxiu ens 
va mostrar, entre altres, el “Plano del castillo y salinas y contornos de Cardona 
del excelentísimo señor Duque de Cardona”, del s. xviii, trobat ens els baixos 
de les oficines de la fàbrica ‘Manuela’ el 1988, varis plànols de les galeries de la 
mina a diversos nivells de profunditat i fotografies de l’exterior (s. xx) suscep-
tibles de ser estudiats en profunditat, restes de pintures murals del primer gòtic 
amb cortinatges i escenes cavalleresques, i algunes de les publicacions recents 
derivades de la recuperació de la memòria històrica. Cap a dos quarts de set 
es va iniciar la cloenda de la sortida amb un acte presidit per l’alcalde, Ferran 
Estruch, en el qual es va signar l’acta de donació de tres plànols de les salines 
de Cardona (s. xix) lliurats pel metge de Llagostera, Pompeu Pascual. 
El discurs històric va envair la major part de la sortida deixant poc marge a 
l’anàlisi de les intervencions més recents de la recuperació del patrimoni tals 
com la recuperació i consolidació de trams de la muralla medieval de la vila, la 
reutilització de les antigues escoles Escassany, la urbanització del carrer Església 
(medieval) i de la plaça de la Fira, el centre cívic o la balconada sobre la vall 
salina. Resta pendent, si escau, per a una altra tardor. 
Crònica-COLOR   223 24/6/12   19:17:36
Treballs de la SCG, 73, 2012, 221-224 Mireia Baylina i Ferré
Cardona: recuperació del patrimoni històric 
–224–
Explicacions d’Andreu Galera, al pati d’armes del castell de Cardona
Meritxell Gisbert presenta el seu llibre 
Cartografia de Cardona
Fotos d’Enric Bertran
Crònica-COLOR   224 24/6/12   19:17:39


Cardona: recuperació del patrimoni històric

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert