Barberà, M.Glòria

Terceño Gómez, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Universitat 
i treball 
U na recessid econbmica com la que estem vivint inctdeix negativament sobre molts factors, per6 el més impor- tant, sens dubte, és l'ocupació. D'aqui que sigui en els 
moments descendents dels cicles econbmics quan sorgei- 
xen amb més insist2ncia qüestions com la reforma del mercat 
laboral, l'adequacio' entre oferta i demanda de treball, la mobi- 
litat laboral, l'adaptació dels estudis al mercat de treball, etc. 
Els titulats superiors, dins de la situa& general, presenten unes 
peculiaritats pr6pies. Aixl', mentre que la població activa amb 
estudis universitaris és el 12 3 %  de la poblacio' activa total, i1 
percentatge d'universitaris aturats registrats a les oficines de 
VINEM, en el cas de la província de Tarragona, és del 4% 
(dades extretes &Encuesta de Población Activa corresponents 
al primer trimestre de 1993). Aquestes dades reafimen una tesi 
ja coneguda: el col.lectiu universitari és un dels sectors en qut 
l'atur incideix en un grau menor. 
T enir estudis superiors suposa, com és lhgic, un avantatge en la consecucio' d'un lloc de treball, per6 cal tenir pre- sent que apareixen difertncies segons la titulació i que 
, Vensenyament universitari no sempre s'adequa a les 
necessitats del mercat laboral Recollint aquesta segona qüestw, 
hem de tenir en compte que, malgrat que la Universitat ha de 
proporcionar la formació adequada per a la capacitació profes- 
sional dels seus titulats, aquesta no és la seva tinica funció ni, 
tampoc, la més important. Volem censurar el t6pic que les Uni- 
versitats no s'adapten a les necessitats del mercat laboral, molt 
variables, per altra banda, en el temps i l'espai 
La funció d'un ensenyament universitari és donar a l'alumne 
I una formació bisica i general sblidu, tant en teoria com en ins- truments. Si l'universitari ha assolit aquests coneixements i ha 
aprts un mttode d'ancilisi, pot aconseguir l'especialització que 
I requereix el lloc de treball que busca. Per tant, la Universitat ha de proporcionar la base sobre la qual construir una carrera 
1 
 rof fes si on al, cosa que depassa la simple formació professionaL 
Q uant a l'adequacid entre l'oferta i la demanda de titu- lats superiors, cal plantejar dos problemes: l'adequació dels plans d'estudi de cada ensenyament a les sortides professionals i la relació entre el nombre de titulats de 
cada carrera i les necessitats del mercat. Durant els darrers anys 
s'ha produit la reforma dels plans d'estudi dels diferents ense- 
nyaments universitaris que s'ha centrat, sota el nostre criteri, en 
quatre idees: 
l'adequació de les assignatures a les noves necessitats 
S socials amb una flexibilitat que permet adaptar-se als conti- 
nus canvis temol6gics i socials. 
l'estructuració, er part de l'alumne, del seu currículum 
universitari amb 4 'augment de les assignatures optatives. 
la reducció de la durada de les carreres, qiiestid que ha de 
relacionar-se amb la imprescindible formació permanent. 
la creació de noves titulacions que permeten una millor 
adaptació i especialització dins del mercat laboral. 
El procés de reforma, encara inacabat, s'ha d'avaluarpositiva- 
ment quant als seus fms, si bé és prematur parlar de resultats. 
Q uant a la relació entre nombre de titulats i necessitats del mercat de treball, h i  ha u n  excés de titulats en alguns ensenyaments, per6 aixh no és tan preocupant com pot semblar ja ue, com s'ha dit, formar professio- 
nals no és l'hnica missw de !a Universitat. I, evidentment, una 
població amb un  més alt nivell d'estudis comporta un  augment 
del nivell cultural delpaíi que, en qualsevol cas, és positiu. Una 
dada a considerar és la Taxa $Activitat (relacid entre el nom- 
bre de persones ocupades o que busquen feina respecte a la 
població activa) que, a Espanya, és del 18,7% i que contrasta 
amb la Taxa &Activitat dels titulats superiors, del 82% (dades 
extretes &En&sta de Poblacidn Activa, l r  trimestre de 1993). 
N o  obstant, si analitzem les taxes de desocupació per grups 
d'ensenyaments, obtenim aquestes dades aproximades (elabo- 
ració prhpia segons dades de L. Rojas i P. M. López Estudios y 
salidus profesionales) Lletres, 21 %; Ciincies, 13%; Economia i 
Dret, 11 %; Enginyeries i Arquitectura, 8%. En definitiva, si bé 
els universitaris estan en una millor sitwció per aconseguir una 
feina, aquesta a f m b '  ha de relativitzar-se en certs estudis, 
especialment els de Lletres. Aquest desajustament obeeix, en 
part, a les limitacions de places que hi ha en ensenyaments amb 
millors perspectives i que fa que molts alumnes hagin d'estudiar 
carreres distintes a les escollides en primera opció, amb una 
menor demanda. Si tots els alumnes seguissin els estudis amb 
major demanda, aquests percentatges variarien i augmentaria 
la desocupació entre els titulats dels ensenyaments que avui 
presenten un  menor nombre $aturats. 
/em censurar el topic que les 
universitats no s'adapten a les 
necessitats del mercat laboral 


Universitat i treball

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert