A lo largo del siglo xii, en que el reino de Aragón se proyecta sobre el valle
del Ebro y cuadruplica su extensión, se impulsa la atracción de nuevos pobladores a
través de un marco jurídico favorable, inspirado en el fuero de Jaca, donde se advierte
una clara tendencia de equiparación de derechos. En un momento de auténtica revolución
de las estructuras socioeconómicas, tras el repliegue de los musulmanes conforme
avanza la conquista cristiana, la inmigración judía ?transcultural por excelencia en
un mundo binodal?, que posee un perfil profesional artesanal y mercantil distintivo
y complementario en un ámbito mayoritariamente agropecuario, comenzará a consolidarse
en la nueva red urbana que ahora se dibuja, de modo que a fines de dicha centuria
comienzan a configurarse las aljamas (Zaragoza, Huesca, Calatayud, Barbastro,
etc.) en cuanto sociedades dotadas de una estructura institucional autónoma.Política repobladora i ocupació de l?espai: els jueus d?Aragó
en l?alta edat mitjana (1100-1176). Al llarg del segle xii, en què el regne d?Aragó es projecta sobre la vall de
l?Ebre i quadruplica la seva extensió, s?impulsa l?atracció de nous pobladors per mitjà
d?un marc jurídic favorable, inspirat en el fur de Jaca, en el qual es constata una clara
tendència a l?equiparació de drets. En un moment d?autèntica revolució de les estructures
socioeconòmiques, després del replegament dels musulmans a mesura que avança
la conquesta cristiana, la immigració jueva ?transcultural per exceŀlència en un
món binodal?, que posseeix un perfil artesanal i mercantil distintiu i complementari
en un àmbit majoritàriament agropecuari, començarà a consolidar-se en la nova xarxa
urbana que ara es dibuixa, de manera que al final d?aquesta centúria comencen a configurar-
se les aljames (Saragossa, Osca, Calataiud, Barbastre, etc.) en tant que societats
dotades d?una estructura institucional autònoma
