Palleja i Carnicer, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I M P R E S S I O N S  D ' A N G L A T E R R A  
CONFERENCIA DE RAMÓN PALLEJA CARNICE 
Organitzada per la Secció d'Estudis So- 
cials el día 22 de Maig se celebra en el 
Teatre Bartrina una confereucia a cirrec de 
Ramón Palleji Carnicé, qui disserti sobre'l 
tema .;Impressions d'Anglaterra.. 
Fou presentat pel Sr. Recasens, presi- 
dent de la Secció organitzadora, pronun- 
ciant paraules d'elogi pei conferenciant. 
Comenqa el Sr. Palleji agraynt aquest 
elogi, així com al CENTRE I'honor d'haver- 
li cedit la seva tribuna. Demana a I'audito- 
ri el disculpi si no consegueix tota la cor- 
recció deguda en el llenguatge, ja que fa 
més de deu anys que apenes ha tingut oca- 
sió de parlar en catala. 
Diu que Londres és com una mena de 
nació dintre una altra. La primera sensació 
que produeix es la de gran activitat, perO 
una activitat que obceix a un ordre, a un 
metode, a una organització. 
Quan un extranger arriba a Londres, el 
que primer tracta d'csbrinar es el per que 
Anglaferra ocupa el rang tan preeminent 
entre les nacions. Voldria descobrir, en la 
manera de treballar i de viure dels angle- 
sos, el remei per aplicar al poble propi, a 
fi de que pogués conseguir aquel1 mateix 
rang. Individualment, un anglés val igual 
que un ciutadi d'un altre poble; el que li 
presta superioritat es la seva gran educa- 
ció. 
L'educació del ciutadi anglés cornenca 
en la llar, s'intensifica en I'cscola i persis- 
teix en el taller, oficina, fabrica. etc. En 
aquesta educació, hi formen part molt con- 
siderable els jocs atlktics, la practica dels 
deports. 
Els deports Són practicats per tots els 
anglesos, sien de la condició que's vulgui. 
Aquesta practica dels deports produeix 
una major claretat en les idees, una major 
serietat, els hi presta també sinceritat, ar- 
dor, entussiasme. La sinceritat es una gran 
virtud deis anglesos. Rarament observareu 
en ells la mixtificació. 
Parla de la policia anglesa, de la que ex- 
plica diverses anecdotes, per a provar la 
gran correcció amb que se sol conduir. 
L'element bumi, - prossegueix, - es la 
primera materia que treballen eIs anglesos. 
Professen un culte extraordinari a la bio- 
grafia. Polítics, comerciants, industrials, ho- 
mes de cikncia, literats, tothom sol escriu- 
re les seves membries, que en definitiva 
serveixen per escriure interessantíssimes 
biografies, de les quals se'n desprenen pro- 
fitoses cusenyances. Els herois, de Carlyte, 
son com una mena de resum d'aquesta aíi- 
ció del poble anglés a la biografia. D'elles 
sorgcixcn les Ileis, les normes, els estimuls 
per a lograr I'ideal de perfecció. 
Explica el mecanisme de la Constitució 
anglesa, com s'adopten les Ileis, i com 
cauen en desús. 
Parla de la justicia anglesa, i diu que la 
idea de justicia domina tan en els magis- 
trats com en el poble. Els magistrats no 
adopten I'encarcarament, la gravetat dels 
d'altres paissos, per6 dificilment cometen 
cap injustícia. Son sempre humans, i fins 
en els relats de tribunals se'ls hi observa 
una gran propensió a Sironia. El poder ju- 
dicial d'anglaterra gaudcix d'una efectiva 
independencia, i pot dir-se quc'ls tribunals 
constitueixen el vcritable index sobre el 
qual es pot jutjar aquell pak. Reforqa la 
seva argumentació explicant diverses anec- 
dotes. 
Altre qualitat dels anglesos,-diu-es la 
seva gran afició a la lectura. Sembla que 
tractin de realitzar aquell gran pcnsament 
de Carlyle, quan deia que la verdadera 
Universitat era una bona collecció de Ili- 
bres. 
Explica, seguidament, el gran desenrot- 
110 del capitalisme a Anglaterra, a conse- 
quencia del qual va desapareixent el petit 
comerq i la petita indiistria, absorbits per 
les grans empreses anbnirncs. Per la ma- 
teixa raó ha adquirit també una gran poi- 
xanqa I'organització obrera, concretada en 
les Unions professionals o Trade Unions. 
Els directors d'aquestes organitzacions son 
gaircbé sempre els individus que més es 
distingeixen per la llur capacitat i llur in- 
tcl'ligencia. La nota caracteristica de les 
relacions entre'l capital i'l treball es que 
procuren sempre defugir la violencia pre- 
ferint arribar al pacte. Amb el pacte se 
salva sempre el patrimoni de la col.lecti- 
vitat. 
En política, Anglaterra s'ofereix en una 
gran simplicitat. Sembla que Sideal de I'e- 
lector angles es concreti en I'existencia 
de dos partits, a fi de poguer fer més ficil 
la tria. Allí no son possibles aquestes m61- 
tiples subdivisions dels partits en matiqos 
personals, que tan abunden en altres po- 
bles. Actualment, el partit més poderós es 
el conservador. El lliberal desaparcix a 
I'empenta del Labor Party. Donada la psi- 
cologia de Selector angles, es possible que 
I'hegemonia politica d'Anglaterra oscil.li 
entre'l partit del treball i el conservador. 
A Anglaterra, com en tot el món, ningii 
sab encare el perque de la vida ni  qo que 
més enlli existeix. Per6 saben que la fama 
es una cosa real i concreta. La fama cons- 
titueix una gran preocupació dcfsanglesos. 
Deixar un nom digne, mereixedor de re- 
cordanca, és un ideal sentit a Anglaterra, 
i aixb influeix d'una manera remarcable en 
la conducta, procurant en cada moment fer 
el miilor que se sab i es pot fer. Aixo fa 
que'ls actes heroics abundin, explicant qo 
que va ocórrer en la catistrofe d'unes mi- 
nes, que per a salvar tres obrers dels 11 
sepultats moriren cinc ciutadans que s'ofe- 
riren expontiniament a devallar als pous 
inondats. 
Acaba el Sr. Palleji dient que'ls angle- 
sos tenen, naturalment, els seus defectes, 
si bé no entra en son propbsit fer-los re- 
saltar, ja que la idea de la conferencia 
fou fer remarcar qo que tenen de bó per 
si pot servir d'estimul al nostre millora- 
ment. 
El conferenciant fou molt aplaudit perla 
nombrosa concurr&ncia, prerniant la seva 
interessant dissertació. 


Impressions d'Anglaterra. Conferencia...

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert