Vidal Rosich, Plácit

Revistes Catalanes amb Accés Obert

HORTENSI GUELL 
FRAGMENT~ DEL LLIBRE ELS SINGULARS ANECDOTICS 
principis de I ' a ~ y  1898. el 
ineu germa va establir a 
Reus una (librería junt amb 
un petit taller d'impremta, 
on emb més bona voiuntat 
que amb medis msterialr 
va reempendre's 1s publi- 
ceció d'uits revista literaria, 
que ja hnvia cameoqat a 
editar, primerament a Sit- 
a vila nsdiua d'Alcover, no- 
o-. 
Jo sols era un ooi d'uns setze anyr, pera amb tot  i 
l'erperieneia de la vida i el fruit de la serena refleiiió 
que pugui haver anat adquirint en el meu aventatge 
del temps transeorregut, ja no m'he fet m& slt  de lo 
que era en aquella epoca, devent afegir que Ilavors 
era molt més rie d'illusions que ara, cam també (en 
honor de la sineeritat) més rie de pretelisions en  
i'+fany de eoneirer i d'ésser. I d'aixo me'" glorio 
encara avui, avui que, segurament. sabré i seré més 
que en els meus setze anys, perb que devegades 
sento gran pes al cor, coadalent-me que I'odolescent 
hagi hagut d'esdevenir home i de no poder crrure 
noltes coses q u e  ebens creia. 
En aquella botiga ens reuriiem una pleiade de jo -  
ves i jovenets agermansts per una mateira fe en les 
nostrea aficions artistiques. Eiitrc els primers. s'hi 
comptaven: Mi1-ius Ferré (F. Mario), jove de grans 
condicions i que prompte va morir, ernportant-se 'n 
a 1s tomba el plor de les nostrec animes; I'aetual 
professor de  I'Escola Superior del Magisteri, de  Ma- 
drid, Miquel Ventura Bnlanyi, que liovors ja tenia 
la sort de poder parlar-nos dels seus realitzats vint- 
ges a Paris i s Londres i que ens portavs naves dels 
paisos que a nasaltres encara ens eren desconeguts, 
i de  nous escriptors que enr eiiardíen més en el nos- 
tre ideal de  granderes; el periodista Francesc Colom 
i I'aclor Agusti Cubells. Entre elr jovenets, s'hi tro- 
bevrn: Joan Puig i Ferrater que cada dia venia de 
son poble de  La Selva pera  sssistir a elasse a SIns- 
titut; Pere Cavallé. Xsvier Gambús, F. Cubelln i 
Florenti, Lluis Quer Boule. Rómul S. Roeamore, 
Miquel Barberá, Josep Recasens, J. Apuadé Miró, 
Eugeni Fornella, to ts  ells avui prou coneguts i ben 
apreciats en els se". merits dins la seva esfera, i 
dos més que també van morir, com Marius, quan tot  
just donaveo 8 eoneixer les seves primeres composi- 
eions literiries: Enric Rovira i J. T$us Puey. 
Alguner tardes se presentava misteriossrnent un 
jove d'uns vint-i-dos anys, de marcst sspecte d'ar- 
tistn en  tota sa figura i en tot el se" gest; ens ealu- 
dsvs amb molía reverencia i amibilitat, parlant eB 
catalit d'accentuaciii aciistellanads, eseollia s lpin 
llibre o alguna revista, i. després de tornar a sah- 
darenos, passavs novsmcnt la portalada, marrant 
cada vegada sense gosar al'lisrse a la nostre reunió 
doi~ant-se n con&ixrr. La euriositat malt ens intriga- 
va, i un dia vum tenir I ' i i ige~u desprendiment de  
pregusiar-li qui era i n que es dedicava en eis seus 
preferits esludis. Ell vs manifestar-nos que  era fill 
del publiciste Joscp Giiell i Mercader, i que, js des  
de noi, venia teoint afieió a la pintura i a la litera- 
tura; que havia nsscut a Catnlunya, per'o que s'hevia. 
eriet a Madrid amb la seve familia, que llavors havia 
vingut s Reui a passar la temporada d'estiu. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . 
A Madrid la sevs vida sols era poder-se eupansio- 
nar estant entre artistes catalans; i en les hores de  
solitud, que eren molte?, se n'anave a recórrer en 
romatitic pelegrinatge els efores de la població, ja 
aturncit-se a pintar, ja a esciiure, ja consegratit.se. 
sols a la contemplació. Tots els ravalr i poratges te- 
nia resseguits per tot indret i Iloc, errent ja conegut 
pel icom d'Aquel, dels veins que tan sovint el veien 
passar i traspassar, vagant amb sor> misteri i amb. 
sa distintiva figura d'estrany vianaut, finí dcls guer-. 
diaris dels cementiris, on tantes voltes anavs a visi- 
tar tombes de poetes i pintors morts. Qui vulgui 
coneirer la seva vida d'squell temps a Madrid que 
llegeiri el se" llibre Floresc2ncio. que Ps alli on el1 
se'ns revela en  Pintimitat. 
Tant escrivint, com pintnnt, com parlant, Giiell 
quasi sempre oferia la nota impressionisla, i delira- 
va per els aiitori moderns, no  volen dir aix& que no 
sentis respecte i veneració per al. clissics, perque 
admirava per sobre tots al Greco. Va ansr a Toledo 
s veure le seva pintura de I'enterrsment del cornte 
d'Orpaz, i va entusiasmar-se tant devant d'aquells 
obra, que volia pujar a la trona de i'engl&sis d e  
Santo Tomé s predicar en alabnn~a de, mestre 
autor. 
Jo  en aquel1 temps havia fet la meva entrada d e  
jove vebcment a Id  metropoli barcelonina, que no 
m'ha estat mai tan estimada r o h  llavorr. En arribar 
I'estiu ine'n vaig tornar el meu poble, i en saber que 
Hortensi Giicll era a Reus, to t  el meu afany promte 
va ésser anar a trobar-lo. El vaip sorprendre "ora el 
reixat de la porta de la seva casa del passeig de  
Mata, on estava segut ercrivint en u n a  tauleta plena 
de llibres i papers diversos. Vaig cridar-lo, el! va 
redrecar Is formose testa de cabellera reguinnolada, 
i, en veure'm arribar, va alssr-se amb els bracos es- 
teson, abrasant-me tan fort i amb tanta alegria en la 
salutació, que el meu amie semblava pres de  sob- 
tada follia i a mi I'emoeió em feia broller les IIa ri 
mes. Vam parlar.nos per tants dirs que no  ensf; 
viem pogut parlar, i va Ilegir-me tot lo que bavia 
escrit de  nou, lo que no gosavs donar s cun&irer si- 
nó als seus més intims. els somniadors com ell, per- 
i2 - 
-que deia que aquells sentiments molta gent no els 
podia eompeodre. 
Despris vsm eirir a pnssejar per la ciutat, i recor- 
-do que cni va  parlar di l r  piete, dresdentiritr fran- 
ceso*. del portugués Eugcnio de Castro i del vene- 
rol i  Ismael E. Arcioiegas. Mcntre estaven, aixi par- 
lant, passivem per sota el campsnar en el precie 
momeot que es posava a tocar una campana. 
-Nostre cnemic el tempsl ...- va proferir Güell.- 
M'indigna que a les campanen se les soodemni a 
anunciar que transcorre el tempsl Airo hauria de 
deixar-se sole per als vulgsrs rellotgen. 
1 va explicar-me d'un article que pensavs escriure 
.obre el r e d  de  la campana... 
En tornant a casa sevs, en havent-me presentat 
als reui amables pares, va fer-me entrar en una 
cambra d'cstudi, i, misteriosament. me va dir: 
-Ara ue ensenyaré l'arrel de  les meves eabories. 
1 va mostrar-me el retrat de la seva prucsresa, de  
laseva fada, com el1 I'havis nomenada algiina volta. 
-¿Es que no ur estima, o no és aqucsta la done 
que vos somnieu7-vaig preguntar-li. 
L'amie va retirar el retrat amb erpreosió de greu, 
'responent : 
Si que m'estima, pero qui sab si pot ésser aquesta 
la dona que samnio per a ésrer felic eaiant-m'hil Jo 
crec que en  I'amor quasi sempre val més desitjar 
que posseir... Demés, iambé em priva altra cosa de  
decidir-me a ~ e n d r e  stat de  matrimoni. 1 és, que, 
per moit que m'ha reclameasin les ntcessitats del 
viure,, jo no podria obligar-me a escriure o a pintar 
accedint a eonveoiencies d'editors o compradors. 
En continuada meditació sobre I'esdevenidor, ana- 
va dient: 
-La joia més gran de  la vida enn ér I'infantesa, i 
cregueu que perdem molt ea perdre I'innocincia. Jo 
enyoro aquells bons temps en que m'ajeia a la falda 
de  la meva mare i ella es complavia eomplavent-me 
a mi, amanyngant al seu infant. En veure un nen o 
una nena, sempre penso: rPobrs criatura1 demi ja 
t indr i  un dio menys de  vida i un dia menys d ' inno 
aineiali  
Nostre enemic el Temps ens imposava el deure de  
separar-nos, i I'Hortensi no va voler deixar-me fins 
a haver perllongat I'aeomisdament encara parlsnt- 
nos dins el mateir ootxe del tren que hexia de por- 
tar-me al meu poble. 
Va promotre que vindría s Alcover, per anar a 
veure Antbn Isern, a qui el1 ja bavia conegut en 
ocasió d'una visita que el poeta camperol ens havia 
fet a la nostre casa de Reua; i aixi va complir-he. 
-Anem a veure l'lsernl anem a veure'll-prompte 
va demanar-me.-Avui 6s una altra iornada de  
gloria. 
En passar el portal de  la Ssura, d'aquella "ella 
torra on, dos anys enrers, nosaltres teniem instal.lst 
el petit taller d'inipremta, i on amb tantes peoes i 
trebslls com nmb il'lusions s'havia cditat Lo Novn 
Cotalunya, Güell va dir: 
-Jo vull venir a viure en aquesta torrs. Aqui hi 
podré escriure a pler totes les obres que tino idea- 
des. La gent del poble, rcmpre que passi el portal. 
mormolarL rAqui s'hi est i  un boig., 1 els nois m'a- 
pedregaran. Pero jo podré comptar amb vosaltres. 
e b  amics, que un reeordareu de  mi i vindreu 'a 
veure'm., 
Absns d'arribsr al pont del riu, vam trobar. csi- 
guda al mig de la carretera, una Bor, que ni un oi 
altre vam saber quin nom tenia; una flor molt gres 
se, perb mustigada i tata plena de  formigues. 
-¿Que deuen pensar ara aque~tes  formigues que 
jo incomodo?...-va preguntar el meu eompsny, ab- 
servsnt preocupadament I'adalerat bellugueig de les 
bestiales mentre removia les fullrr de la treballa. D, , . siro n'escfiuré un ariicle, i el dedicaré a l'lsero. 
-Jo també he escrit una poesia molt original, qqe 
despres ui la I l cg i réva ig  innovar-[¡.--Es un clam 
que unes flors dirigeiren al sol, demansnt que eln 
torni la virginitat que als ha pres un pspalló. 
Güell va fer un salt, obligant-me instantiniament 
a recitar-li els taic vernos. que pro" me van ésser 6- 
dels s la memoria. 
En acostar-nos a la mssia del poeta esmpeiol 
I'impaci&neie ens va emportar eampn a través par s 
fer més vin, i en divisar-se aquel! punt de  nostrc 
determini a I'altra banda del torrent, el meu com- 
peny va alqar la veu amb tota la forca del pulmoar, 
eridant a aquell que anivern a trobar. 
Esteven rernontant la maiia, i Anton Isem, que 
ejudnva als paletes i mrnobres, ve apareirer entre 
l'arbruia to t  hlanquejat de cal% i guix i amb la eres- 
euda cabellera tota eixerbollada, spressaot-se a eó- 
rrer cap a nosaltres aixi que ens va veure; va tras- 
passar el torrent amb quatre gambades, decidit. foi t  
i beroic com devien ésrer aquells éssers primitius 
que samniava Güell; nosaltres també vam eórrer im- 
petuosament, erpansionant el me" scompanyat el 
goig i Ipalegria i I'impaciencia cridant i movent els 
bracos, i aini que el camperol arribava al nostrq al- 
can$, I'Hortensi se.)¡ va arrebatar de bracoi al coll, 
tal eom m'havia abracat a mi en retrobar-nos a REUS 
desp& de perllongada abskncia. 
Vsm parlar, vam Ilogir, vam propossr. El camp 
sempre enr afrria nous encanta en la nostra vehe- 
mencia, sabent veure i seniint bategsr en tot  h n i -  
ma de la Natura. Jornada de felicitat. en que tots 
tres, com el Faust de  la I!egenda, hsuriem volgut 
que cl Temps s'hagués aturat per a noseltres, pro- 
duint-se un dia etern. Ohl qui havia de  dir-me. en 
aquel1 triomf de goig i entusiasme, que aquells dos 
jovls i animat. companys que vaig veure abracar-se 
havien de morir molt aviatl Qui podia prescentir 
que sota squell cel blau i entre aquella vegetació 
tan vivificadora en sa es~lendideca, sobre le?. dues 
formases testes sornrienter en plena satisfaceio, re- 
volategés la fatalitat, espersnt donar-los cop d'alal 
-Que no  vagi a ciutaf l'lsesnl-ens recomanava 
Güell.-La ciutnt el matarie. El1 ha de  cantar lliure 
i e ~ ~ o n t i n i s m e n t ,  com canten els ocells que nien eo 
els seussrbres. 


Hortensi Güell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert