Cachot Torroja, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R E V I S T A .  
D E L  
CENTRE DE LECTURA 
ANY X .  - REUS, MARC DE 1929 - NÚM. 191 
Sobre la reforma de 1'Administració 
de Justícia 
L'eficiencia de lJAdministraciÓ de Justícia, s'aconsegueix per mitji de la 
idoneitat i la integritat de les persones - funcionaris o no - a les quals 6s 
confiada, i de la rapidesa i economia de la funció, com a condicions neoessiries. 
Les dues primeres - integritat i compet6ncia - són fruit de causes com- 
plexes que obren lentament. No hi ha possibilitat de que per la sola virtut 
d'un decret els jutges i els magistrats, els secretaris jndicials, els procuradors, 
els advocats, etc., esdevinguin tots repentinament, si no en fossin, honrats i 
acien~ats. Es a través d'un llarg proces de preparació que arrenca de les pri- 
meres ensenyances, passa per l'universitat, es perllonga en el sistema electiu 
d'aquest personal i es clou en el de la selecció per als diversos eirrecs, que 
pot aconseguir-se amh seguretat un mínim d'aptitud professional. 1 és pel 
millorament de l'edueació, per la purificació de l'ambient &tic en que creixen 
i viuen, pel rigor de la sanció contra el8 mancaments i nombre considerable 
de eofactors, que pot obtenir-se la mhima integritat moral dels curials. 
Sortosament, pot afirmar-se que entre nosaltres, aquesta darrera és la menys 
deficient de les dites condicions. La de la competencia resta fora del nostre ob- 
jecte en eseriure aquestes ratlles, amb les quals no volem sinó contribuir a fixar 
l'atenció pública sobre les dues darreres eondicions amb relació a la reforma 
que s'esti elaborant de l'bdministració de Justícia i encara, orientat al caire 
particularíssim dels interessos mereantils. A aix6 ens hi mou la consideració 
de que si bé pel moment l'atenció ciutadana en aquest afer no pot passar de 
70 REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA 
la d'espectador, no cap negar que posteriorment vindri una posició crítica 
i que, en tot cas, l'opinió, dotada d'uua forca de filtració formidable, és sem- 
pre, m& o menys, efieac. 
Convé atraure l'atenció pública 'sobre aquest tema, precisament porque hi 
esta continuament d'esquena malgrat el seu extraordinari interis general. A- 
quest fcnamen de l'indiferincia col-ieetiva respecte qüestió tan vital per a la so- 
cietat, pervé del vici lbgic freqüent de prendre la part pel tot, confonent així 
la cúria amb I'Administració de Justícia. En tal cas, la reforma d'aquesta 
no arriba a constituir materia d'interes públic i resta lluny d'esdevenir sub- 
jecte de passió per considerar-la plet de classe i mancar la sensibilitat reque- 
rida per a percebre les iniluencies que en la vida pública i en els negocis privats 
arriba a exercir el conjunt d'elements professionals que administren la Justícia. 
A idintiques conseqüincies porta el fet d'atribuir les miximes transcen- 
deneies a les lleis substantives negant-les a les adjectives, atorgant-les als drets 
i als deures i negligint el procediment per a fer efeetivev unes i altres. 
Aquestes opinions, manifestament erronies, són demés funestes, dones elles 
han,permis que perdurés un procediment judicial car i llarg que ailunyava els 
ciutadans, cada dia més, de 1'Administració de Justícia. 
On aquests efectes són més vistents és en les relacions comercials. Es pot 
afirmar que ni els industrials N els eomereiants utilitzen 1'Administraeió de 
Justícia; encara més, que deliberadament se'n aparten, resultant, aixi, que 
contra el que era d'esperar d'nna contractació tan activa eom la comercial, tan 
varia i múltiple, són en proporció reduidíssima les diferencies la solució de les 
quals arriba a confiar-se als tribunals. Com per altra part els arbitratges que 
les Cambres de Comer$ i altres organismes poden oferir, són voluntaris per als 
possibles litigans, i com aquells, igual que les amigables composicions, no solen 
tenir acceptació sinó en el cas de previ compromís, circumst&ncia incompatible 
amb el ritme propi del comer$, sobrevé una diaria deixació de drets per amarga 
experiencia de la impossibilitat de fer-los valer practicament, la resignaeió 
de perdrels, el desvaliment enfront de la mala fe i la depressió moral conse- 
güent a la convicció de que la Justícia es quasi bé inassequible. 
Per altra banda, equiva.1 aixd a una onerosíssima cirrega a benefici dels 
traficants desaprensius, molt més pesada i, naturalment, vexataria, que qualse- 
vulga altre que a benefici general imposi llEstat, encara que pel seu carkcter 
indirecte i en part aleatori, no sigui tan sentida. Comporta, demés, la desmo- 
ralització que promou sempre la impunitat. 
A aquestes desastroses conseqüincies condueix el fet a que una reclamaoió 
de tres mil pessetes tardi, anant íks a darrera instancia, un mínim de dos o tres 
anys i representi u n  cost no inferior a dos tercos de la suma reclamada. 
D'aquí que les classes mercantils, conven~udes de que no han de guanyar 
res amb la reforma de les lleis substantives (el Codi de Comer9 també esta en 
trAmit de nova redaceió) sinó són acompanpades de radieals transformacions 
en l'organitzaeió i el procediment de llAdministraeió de Justícia, hagin sentit 
més vivament la necessitat d'una revolució jurídica que posés aquella al seu 
abast, i la dotí.s, al menys, de les dues eondieions de rapidesa i economia la 
manca de les quals s'oposa a que sigui immediatament assolida. 
E l  restabliment dels Tribunals de Comerp, sobre la sort dels quals ara es 
decidira definitivament, en el fons no representa altra cosa que aquest desig 
d'una Justícia barata i ripida, doncs desconfiant-se d'una transformació ge- 
neral de 1'Administració de Justícia, aquesta aspiració s'orientava vers tri- 
bunal~ especialitzats, no tant cercant més garanties d'eneert en el fa11 ni privi- 
legis de classe, que no pretén malgrat l'exemple repetit i amplícat de juris- 
diccions espeeials, com la seguretat de que el cost fos proporcionat a la quantia 
de la reclamació i la resolució indilacionable. 
JOAN CACHOT. 


Sobre la reforma de l'Administració de Justícia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert