Casanovas i Miró, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

214 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensions
de menyspreu, ans de la impossibilitat d’esmentar-los tots quan les aporta-
cions són tantes i tan variades. En tot cas, la causa caldria buscar-la en les 
nombroses mostres de l’interès i de l’estimació que li professen els seus amics i 
col·legues. Entre aquests darrers no podem oblidar Eduard Feliu, amb un ar-
ticle biobibliogràfic sobre Profiat Duran, un dels camps de recerca als quals 
va dedicar una major atenció. Amb tota seguretat, aquest és el seu darrer tre-
ball publicat després de la seva sobtada mort. 
Una biografia i una molt extensa bibliografia, que abraça la seva producció 
des de 1955 fins a 2009, serveixen com a introducció al personatge home-
natjat.
Jordi Casanovas Miró
Museu Nacional d’Art de Catalunya
jordi.casanovas@mnac.cat
Danièle Iancu-Agou (dir.). Philippe le Bel et les Juifs du royaume de Fran ce 
(1306). Amb la col·laboració d’Élie Nicolas. París: Cerf, 2012. 295 p.; 23,5 
cm. ISBN 978-2-204-09663-8. (Nouvelle Gallia Judaica; 7)
L’any 2004, la Nouvelle Gallia Judaica va organitzar a la seu del Centre 
National de la Recherche Scientifique (CNRS) a París, amb la col·laboració 
d’altres centres de recerca, un col·loqui internacional sobre l’expulsió dels 
 jueus de França l’any 1394. En el prefaci de les actes, Gilbert Dahan puntua-
litzava que aquesta expulsió havia tingut una transcendència menor en l’espe-
rit de tots aquells que s’havien vist afectats per aquest decret que la del 1306. 
En aquest sentit, era lògic, doncs, que, més tard o més d’hora, s’organitzés un 
nou col·loqui centrat en aquesta darrera expulsió. En conseqüència, el 20 i 
el 21 de novembre del 2006 va tenir lloc a Montpeller un col·loqui interna-
cional organitzat per l’equip de la Nouvelle Gallia Judaica, amb el suport de 
la Fondation du Judaïsme Français, amb l’objectiu de commemorar el set-
centè aniversari de l’expulsió dels jueus de França l’any 1306, un fet d’una 
transcendència aparentment semblant a la del 1492 en els regnes hispànics, 
però d’un abast diferent. 
Les actes d’aquest col·loqui reuneixen catorze treballs que estudien des 
d’una perspectiva molt àmplia les etapes prèvies, el fet de l’expulsió i les seves 
conseqüències. De quina manera aquest fet va incidir en els textos contempo-
ranis constitueix l’eix central de la cerca de molts dels ponents en aquest col-
loqui.
Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 215
A manera d’introducció i amb una finalitat contextualitzadora, Danièle 
Iancu-Agou fa una presentació de les restes materials (sinagoga i banys), així 
com de la documentació d’arxiu relativa a la comunitat jueva de Montpeller, 
complementada amb una aportació de Jean-Louis Vayssettes sobre els banys 
jueus. Tanmateix, cal fer esment que la manca d’una planimetria en un tre-
ball com aquest, centrat en aspectes topogràfics, dificulta la comprensió de 
determinats detalls.
L’obra s’estructura en cinc parts organitzades de manera gradual: 1. Vida 
religiosa i cultural en el segle xiii. 2. Els jueus europeus a l’època de Felip el 
Bell. 3. La data fatídica del 22 de juliol del 1306. 4. Els exiliats francesos. 
I 5. Memòria del fet en la historiografia. Com és fàcil de suposar, l’adscripció 
d’alguns treballs a una part o a una altra de les parts és sovint aleatòria, atès 
que en molts dels casos es tracten aspectes globals.
Dins de la primera part s’agrupen dos articles complementaris de Simcha 
Emanuel i d’Avraham (Rami) Reiner. El primer se centra en l’esforç realitzat 
pels savis provençals per tal de sintetitzar els ensenyaments procedents d’Es-
panya i del nord de França amb la pròpia tradició i l’ensenyament provençal. 
Tot i que existeixen certs desacords entre les tradicions halàquiques proven-
çals i les hispàniques, resulta notable la capacitat d’aquests savis a fi de defen-
sar la seva pròpia tradició en front de la pressió i la dominació hispànica fins a 
l’expulsió del 1306. Reiner tracta de manera paral·lela de l’obertura i l’assimi-
lació que suposaren les innovacions dels tossafistes del nord dins la tradició 
talmúdica de Provença.
En la segona part, una mica més miscel·lània, hi ha, en primer lloc, un ar-
ticle de Renata Segre sobre els mercaders jueus i cristians a la vetlla de l’expul-
sió, on analitza la figura notable d’Eliyyà de Médicis. En segon lloc, José Hi-
nojosa Montalvo reflexiona sobre les relacions, ja antigues, entre els jueus del 
«Midi» de França, Provença i el Llenguadoc, amb el regne d’Aragó i Catalu-
nya, i molt especialment sobre la incidència de la presència d’aquests a Valèn-
cia. D’altra banda, mereix una atenció especial l’aportació de Claude Denjean 
pel que suposa en aquest col·loqui de primera aproximació al tema de l’expul-
sió. Comença explicant les dues raons que justificarien la represa del tema: 
una nova recerca suficientment extensa i innovadora per tal de portar a ter-
me una nova síntesi, que no s’ha produït, tot i els nous treballs publicats, ma-
joritàriament monogràfics i molt específics. D’altra banda, la realització d’un 
nou buidat dels registres catalans del 1306 i dels anys posteriors a partir 
d’un qüestionari uniformitzat susceptible de donar dades quantificables sobre 
demografia, pactes i migracions dins el marc de les comunitats de la Corona 
216 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensions
d’Aragó. Tot i aquestes limitacions, es proposa demostrar que a Catalunya, al 
Rosselló i a la Cerdanya existien uns senders invisibles que preparaven l’exili 
dels jueus ultrapirinencs, basats en les relacions que ambdós territoris ja man-
tenien des de feia temps. L’objectiu de la ponència, doncs, és contextualitzar el 
fet de l’expulsió, la seva integració en les comunitats catalanes, així com de-
terminar la naturalesa exacta dels fluxos migratoris. Una cerca tal troba l’es-
cull d’un coneixement parcial de la realitat, agreujat pel fet que l’arribada 
d’aquests jueus no va ser de manera sobtada, ni el nombre de famílies fou su-
ficient a cada lloc per a provocar un desequilibri demogràfic, ni els canvis, si 
és que realment es produïren, foren perceptibles, un aspecte, aquest, sobre el 
qual incidiran altres participants en el col·loqui. A més, les anades i les torna-
des de la nova terra d’acollida a la terra d’origen i a l’inrevés foren constants. 
A diferència de l’expulsió de 1492, la documentació d’arxiu no sembla reflec-
tir la transcendència d’aquest fet, probablement, perquè els edictes d’expulsió 
foren diversos al llarg del segle xiv (el darrer, de 1394).
Ja en la tercera part, Céline Balasse es pregunta si les raons financeres fo-
ren les úniques, a més de les religioses, o si les raons de tipus polític foren tant 
o més importants. És evident, però, que el rei aprofita la situació per a impo-
sar-se als senyors amb els quals manté un pols per a decidir a qui reverteixen 
els béns dels jueus. Tot i que s’arriba a diferents acords, ara és el rei qui té la 
darrera paraula. Completen aquesta secció l’aportació d’Annegret Holtmann, 
que detalla les causes que expliquen per què no foren expulsats els jueus del 
comtat de Borgonya i discuteix si els fets de l’any 1322 poden ser considerats 
una emigració o una veritable expulsió, i la de Georges Passerat, centrada en 
l’augment dels embargaments immobiliaris als jueus de Tolosa des del 1306 
fins al 1322.
En la quarta part, Juliette Sibon qüestiona parcialment la tesi de Joseph 
Shatzmiller que la bona acollida a Marsella era un reflex de la coexistència en-
tre jueus i cristians i al mateix temps de les bones relacions en el si del món 
jueu. Sibon vol cridar l’atenció sobre l’actitud de les elits cristianes, que veien 
amb més bons ulls la integració dels nous arribats que els jueus locals, molt 
proteccionistes. Una actitud que es manifestà no tan sols en els aspectes eco-
nòmics, ans també en qüestions de caire religiós, tot i que les raons no es 
 veuen del tot clares. Com que en la majoria dels casos les fonts marselleses no 
són explícites i callen en relació amb l’arribada important de jueus a Marsella, 
intenta fer una sèrie de puntualitzacions a partir de l’onomàstica, de l’estudi 
de determinades famílies i de l’anàlisi de la legislació comunal relativa a les 
activitats dels jueus.
Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 217
Per a Miguel Ángel Motis són diverses les dades que confirmen que les jue-
ries del regne d’Aragó surten enfortides de la immigració de jueus del regne de 
França gràcies a la posada en pràctica de reformes constitucionals i institucio-
nals promogudes per la Corona amb un criteri marcadament pragmàtic.
En darrer lloc, en el capítol titulat «Mémoire de l’événement dans l’histo-
riographie» trobem dos notables treballs de síntesi. Simon Schwarzfuchs plan-
teja bàsicament dues qüestions: el nombre de jueus expulsats i els llocs de re-
fugi on foren acollits. El seu propòsit és que cal reconsiderar aquelles dades 
que en general es donen com a prou segures. Basant-se primordialment en el 
silenci de les fonts i en la dificultat d’interpretar-les correctament, considera 
que és molt important prendre les xifres a la baixa. No solament les dels ex-
pulsats, sinó també les dels jueus que hi havia abans al regne de França. Gé-
rard Nahon, per la seva banda, comença amb una relació del que queda enca-
ra per a fer i quines qüestions convé encara aclarir: les causes de l’expulsió, 
estadística dels expulsats, com es va portar a terme l’expulsió, escales del viat-
ge i llocs de refugi, i memòries i llocs de la memòria. Espera donar resposta a 
algunes d’aquestes qüestions gràcies al que ens poden aportar les fonts he-
brees, de les quals, en un annex, dóna la versió francesa.
Tanmateix, també confia que aquestes fonts hebrees contribueixin a donar 
un rostre humà a tot aquest quadre centrat en l’expulsió del 1306. Un aspec-
te, aquest, que ja Denjean assenyala quan comenta que la majoria d’aproxi-
macions històriques negligeixen la descripció i el coneixement dels drames 
personals i familiars que patiren els expulsats. Nahon recull un relat extret 
d’una crònica d’Abraham ben Salomó de Torrutiel, en la qual es menciona un 
tal Natanael, anomenat «el maleïdor de la figuera», que li serveix per a il-
lustrar aquest aspecte. Històries com aquesta, que no proporcionen dades 
quantificables i que descriuen brins de memòries familiars, queden, mentre 
que històries associades a les ciutats i als seus fets s’obliden o queden reduïdes 
a la mínima expressió, com si mai no haguessin existit. 
Completen aquest apartat, en primer lloc, un article d’Abraham David so-
bre l’expulsió dels jueus francesos a la llum de les fonts hebraiques, que cons-
titueix, de fet, un complement a l’article de Nahon. Com a conclusió, asse-
nyala que les preocupacions del moment i la inquietud per la seva nova 
instal·lació no van facilitar la dedicació dels expulsats a fer la crònica d’aquests 
fets, que, quan es va produir el retorn de 1315, ja eren història passada.
Es completa el volum amb una curiosa anàlisi de Colette Gros en un arti-
cle que porta el títol de «L’expulsion de 1306 et le miracle des Billettes dans la 
chronique de Giovanni Villani». Es pot definir com a curiós pel fet que al 
218 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensions
principi sembla voler insistir en el fet que en qualsevol lloc, fins i tot el més 
impensat, es poden trobar dades importants sobre un tema determinat, i aca-
ba justificant les raons que degué tenir Villani en la seva crònica per a obviar 
el tema de l’expulsió. D’una banda, es pregunta el perquè del silenci dels cro-
nistes florentins en relació amb els fets del 1306, els quals, d’una manera o 
una altra, devien sentir-se afectats encara que només fos pel fet que Florència 
era un gran centre mercantil. D’altra banda, Villani és un personatge que es 
mou molt, i precisament l’any 1306 es troba a Bèlgica, on roman fins a l’any 
1308. Escriu la seva crònica, Nuova cronica, a manera dels exempla, i recull 
totes aquelles dades que puguin ser edificants per als seus conciutadans. És 
precisament en parlar de Felip el Bell, i dels problemes que tingueren els co-
merciants italians amb ell, quan parla del miracle, i en canvi no diu res de 
l’expulsió. Finalment, creu poder-ho explicar per la freqüència de les expul-
sions i per la inexistència d’animositat envers els jueus. 
En conjunt, es tracta d’un volum curosament editat que compleix perfec-
tament els propòsits i els objectius del col·loqui. Constitueix un impecable es-
tat de la qüestió i és font de futures recerques en relació amb aquest tema, del 
qual es deriven nombroses confusions i desencerts. Convé felicitar l’equip de 
la Nouvelle Gallia Judaica per l’esforç realitzat en l’organització de cursos, 
en la promoció de recerques i en la publicació dels nous resultats.
Jordi Casanovas Miró
Museu Nacional d’Art de Catalunya
jordi.casanovas@mnac.cat


Danièle Iancu-Agou (dir.). Philippe le Bel et les Juifs du royaume de France (1306). Amb la col·laboració d'Élie Nicolas. París: Cerf, 2012.

Hemeroteca Cientifica Catalana

214 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensionsde menyspreu, ans de la impossibilitat d’esmentar-los tots quan les aporta-cions són tantes i tan variades. En tot cas, la causa caldria buscar-la en les nombroses mostres de l’interès i de l’estimació que li professen els seus amics i col·legues. Entre aquests darrers no podem oblidar Eduard Feliu, amb un ar-ticle biobibliogràfic sobre Profiat Duran, un dels camps de recerca als quals va dedicar una major atenció. Amb tota seguretat, aquest és el seu darrer tre-ball publicat després de la seva sobtada mort. Una biografia i una molt extensa bibliografia, que abraça la seva producció des de 1955 fins a 2009, serveixen com a introducció al personatge home-natjat.Jordi Casanovas MiróMuseu Nacional d’Art de Catalunyajordi.casanovas@mnac.catDanièle Iancu-Agou (dir.). Philippe le Bel et les Juifs du royaume de Fran ce (1306). Amb la col·laboració d’Élie Nicolas. París: Cerf, 2012. 295 p.; 23,5 cm. ISBN 978-2-204-09663-8. (Nouvelle Gallia Judaica; 7)L’any 2004, la Nouvelle Gallia Judaica va organitzar a la seu del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) a París, amb la col·laboració d’altres centres de recerca, un col·loqui internacional sobre l’expulsió dels  jueus de França l’any 1394. En el prefaci de les actes, Gilbert Dahan puntua-litzava que aquesta expulsió havia tingut una transcendència menor en l’espe-rit de tots aquells que s’havien vist afectats per aquest decret que la del 1306. En aquest sentit, era lògic, doncs, que, més tard o més d’hora, s’organitzés un nou col·loqui centrat en aquesta darrera expulsió. En conseqüència, el 20 i el 21 de novembre del 2006 va tenir lloc a Montpeller un col·loqui interna-cional organitzat per l’equip de la Nouvelle Gallia Judaica, amb el suport de la Fondation du Judaïsme Français, amb l’objectiu de commemorar el set-centè aniversari de l’expulsió dels jueus de França l’any 1306, un fet d’una transcendència aparentment semblant a la del 1492 en els regnes hispànics, però d’un abast diferent. Les actes d’aquest col·loqui reuneixen catorze treballs que estudien des d’una perspectiva molt àmplia les etapes prèvies, el fet de l’expulsió i les seves conseqüències. De quina manera aquest fet va incidir en els textos contempo-ranis constitueix l’eix central de la cerca de molts dels ponents en aquest col-loqui.Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 215A manera d’introducció i amb una finalitat contextualitzadora, Danièle Iancu-Agou fa una presentació de les restes materials (sinagoga i banys), així com de la documentació d’arxiu relativa a la comunitat jueva de Montpeller, complementada amb una aportació de Jean-Louis Vayssettes sobre els banys jueus. Tanmateix, cal fer esment que la manca d’una planimetria en un tre-ball com aquest, centrat en aspectes topogràfics, dificulta la comprensió de determinats detalls.L’obra s’estructura en cinc parts organitzades de manera gradual: 1. Vida religiosa i cultural en el segle xiii. 2. Els jueus europeus a l’època de Felip el Bell. 3. La data fatídica del 22 de juliol del 1306. 4. Els exiliats francesos. I 5. Memòria del fet en la historiografia. Com és fàcil de suposar, l’adscripció d’alguns treballs a una part o a una altra de les parts és sovint aleatòria, atès que en molts dels casos es tracten aspectes globals.Dins de la primera part s’agrupen dos articles complementaris de Simcha Emanuel i d’Avraham (Rami) Reiner. El primer se centra en l’esforç realitzat pels savis provençals per tal de sintetitzar els ensenyaments procedents d’Es-panya i del nord de França amb la pròpia tradició i l’ensenyament provençal. Tot i que existeixen certs desacords entre les tradicions halàquiques proven-çals i les hispàniques, resulta notable la capacitat d’aquests savis a fi de defen-sar la seva pròpia tradició en front de la pressió i la dominació hispànica fins a l’expulsió del 1306. Reiner tracta de manera paral·lela de l’obertura i l’assimi-lació que suposaren les innovacions dels tossafistes del nord dins la tradició talmúdica de Provença.En la segona part, una mica més miscel·lània, hi ha, en primer lloc, un ar-ticle de Renata Segre sobre els mercaders jueus i cristians a la vetlla de l’expul-sió, on analitza la figura notable d’Eliyyà de Médicis. En segon lloc, José Hi-nojosa Montalvo reflexiona sobre les relacions, ja antigues, entre els jueus del «Midi» de França, Provença i el Llenguadoc, amb el regne d’Aragó i Catalu-nya, i molt especialment sobre la incidència de la presència d’aquests a Valèn-cia. D’altra banda, mereix una atenció especial l’aportació de Claude Denjean pel que suposa en aquest col·loqui de primera aproximació al tema de l’expul-sió. Comença explicant les dues raons que justificarien la represa del tema: una nova recerca suficientment extensa i innovadora per tal de portar a ter-me una nova síntesi, que no s’ha produït, tot i els nous treballs publicats, ma-joritàriament monogràfics i molt específics. D’altra banda, la realització d’un nou buidat dels registres catalans del 1306 i dels anys posteriors a partir d’un qüestionari uniformitzat susceptible de donar dades quantificables sobre demografia, pactes i migracions dins el marc de les comunitats de la Corona 216 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensionsd’Aragó. Tot i aquestes limitacions, es proposa demostrar que a Catalunya, al Rosselló i a la Cerdanya existien uns senders invisibles que preparaven l’exili dels jueus ultrapirinencs, basats en les relacions que ambdós territoris ja man-tenien des de feia temps. L’objectiu de la ponència, doncs, és contextualitzar el fet de l’expulsió, la seva integració en les comunitats catalanes, així com de-terminar la naturalesa exacta dels fluxos migratoris. Una cerca tal troba l’es-cull d’un coneixement parcial de la realitat, agreujat pel fet que l’arribada d’aquests jueus no va ser de manera sobtada, ni el nombre de famílies fou su-ficient a cada lloc per a provocar un desequilibri demogràfic, ni els canvis, si és que realment es produïren, foren perceptibles, un aspecte, aquest, sobre el qual incidiran altres participants en el col·loqui. A més, les anades i les torna-des de la nova terra d’acollida a la terra d’origen i a l’inrevés foren constants. A diferència de l’expulsió de 1492, la documentació d’arxiu no sembla reflec-tir la transcendència d’aquest fet, probablement, perquè els edictes d’expulsió foren diversos al llarg del segle xiv (el darrer, de 1394).Ja en la tercera part, Céline Balasse es pregunta si les raons financeres fo-ren les úniques, a més de les religioses, o si les raons de tipus polític foren tant o més importants. És evident, però, que el rei aprofita la situació per a impo-sar-se als senyors amb els quals manté un pols per a decidir a qui reverteixen els béns dels jueus. Tot i que s’arriba a diferents acords, ara és el rei qui té la darrera paraula. Completen aquesta secció l’aportació d’Annegret Holtmann, que detalla les causes que expliquen per què no foren expulsats els jueus del comtat de Borgonya i discuteix si els fets de l’any 1322 poden ser considerats una emigració o una veritable expulsió, i la de Georges Passerat, centrada en l’augment dels embargaments immobiliaris als jueus de Tolosa des del 1306 fins al 1322.En la quarta part, Juliette Sibon qüestiona parcialment la tesi de Joseph Shatzmiller que la bona acollida a Marsella era un reflex de la coexistència en-tre jueus i cristians i al mateix temps de les bones relacions en el si del món jueu. Sibon vol cridar l’atenció sobre l’actitud de les elits cristianes, que veien amb més bons ulls la integració dels nous arribats que els jueus locals, molt proteccionistes. Una actitud que es manifestà no tan sols en els aspectes eco-nòmics, ans també en qüestions de caire religiós, tot i que les raons no es  veuen del tot clares. Com que en la majoria dels casos les fonts marselleses no són explícites i callen en relació amb l’arribada important de jueus a Marsella, intenta fer una sèrie de puntualitzacions a partir de l’onomàstica, de l’estudi de determinades famílies i de l’anàlisi de la legislació comunal relativa a les activitats dels jueus.Recensions Tamid,  9 (2013), p. 199-218 217Per a Miguel Ángel Motis són diverses les dades que confirmen que les jue-ries del regne d’Aragó surten enfortides de la immigració de jueus del regne de França gràcies a la posada en pràctica de reformes constitucionals i institucio-nals promogudes per la Corona amb un criteri marcadament pragmàtic.En darrer lloc, en el capítol titulat «Mémoire de l’événement dans l’histo-riographie» trobem dos notables treballs de síntesi. Simon Schwarzfuchs plan-teja bàsicament dues qüestions: el nombre de jueus expulsats i els llocs de re-fugi on foren acollits. El seu propòsit és que cal reconsiderar aquelles dades que en general es donen com a prou segures. Basant-se primordialment en el silenci de les fonts i en la dificultat d’interpretar-les correctament, considera que és molt important prendre les xifres a la baixa. No solament les dels ex-pulsats, sinó també les dels jueus que hi havia abans al regne de França. Gé-rard Nahon, per la seva banda, comença amb una relació del que queda enca-ra per a fer i quines qüestions convé encara aclarir: les causes de l’expulsió, estadística dels expulsats, com es va portar a terme l’expulsió, escales del viat-ge i llocs de refugi, i memòries i llocs de la memòria. Espera donar resposta a algunes d’aquestes qüestions gràcies al que ens poden aportar les fonts he-brees, de les quals, en un annex, dóna la versió francesa.Tanmateix, també confia que aquestes fonts hebrees contribueixin a donar un rostre humà a tot aquest quadre centrat en l’expulsió del 1306. Un aspec-te, aquest, que ja Denjean assenyala quan comenta que la majoria d’aproxi-macions històriques negligeixen la descripció i el coneixement dels drames personals i familiars que patiren els expulsats. Nahon recull un relat extret d’una crònica d’Abraham ben Salomó de Torrutiel, en la qual es menciona un tal Natanael, anomenat «el maleïdor de la figuera», que li serveix per a il-lustrar aquest aspecte. Històries com aquesta, que no proporcionen dades quantificables i que descriuen brins de memòries familiars, queden, mentre que històries associades a les ciutats i als seus fets s’obliden o queden reduïdes a la mínima expressió, com si mai no haguessin existit. Completen aquest apartat, en primer lloc, un article d’Abraham David so-bre l’expulsió dels jueus francesos a la llum de les fonts hebraiques, que cons-titueix, de fet, un complement a l’article de Nahon. Com a conclusió, asse-nyala que les preocupacions del moment i la inquietud per la seva nova instal·lació no van facilitar la dedicació dels expulsats a fer la crònica d’aquests fets, que, quan es va produir el retorn de 1315, ja eren història passada.Es completa el volum amb una curiosa anàlisi de Colette Gros en un arti-cle que porta el títol de «L’expulsion de 1306 et le miracle des Billettes dans la chronique de Giovanni Villani». Es pot definir com a curiós pel fet que al 218 Tamid,  9 (2013), p. 199-218 Recensionsprincipi sembla voler insistir en el fet que en qualsevol lloc, fins i tot el més impensat, es poden trobar dades importants sobre un tema determinat, i aca-ba justificant les raons que degué tenir Villani en la seva crònica per a obviar el tema de l’expulsió. D’una banda, es pregunta el perquè del silenci dels cro-nistes florentins en relació amb els fets del 1306, els quals, d’una manera o una altra, devien sentir-se afectats encara que només fos pel fet que Florència era un gran centre mercantil. D’altra banda, Villani és un personatge que es mou molt, i precisament l’any 1306 es troba a Bèlgica, on roman fins a l’any 1308. Escriu la seva crònica, Nuova cronica, a manera dels exempla, i recull totes aquelles dades que puguin ser edificants per als seus conciutadans. És precisament en parlar de Felip el Bell, i dels problemes que tingueren els co-merciants italians amb ell, quan parla del miracle, i en canvi no diu res de l’expulsió. Finalment, creu poder-ho explicar per la freqüència de les expul-sions i per la inexistència d’animositat envers els jueus. En conjunt, es tracta d’un volum curosament editat que compleix perfec-tament els propòsits i els objectius del col·loqui. Constitueix un impecable es-tat de la qüestió i és font de futures recerques en relació amb aquest tema, del qual es deriven nombroses confusions i desencerts. Convé felicitar l’equip de la Nouvelle Gallia Judaica per l’esforç realitzat en l’organització de cursos, en la promoció de recerques i en la publicació dels nous resultats.Jordi Casanovas MiróMuseu Nacional d’Art de Catalunyajordi.casanovas@mnac.cat

Danièle Iancu-Agou (dir.). Philippe le Bel et les Juifs du royaume de France (1306). Amb la col·laboració d'Élie Nicolas. París: Cerf, 2012.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana