Contijoch, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CARGOL TREU BANYA
AGUSTI CONTIJOCH
RRAN d'una noticia sobre la importacio a Franca de cargols en-
Ilaunats procedents de l'Africa, i amb una qualitat gastronomica
inferior, l'autor fa unes reflexions sobre la necessitat d'una legis-
lacio que recolzi en unes tecniques analitiques avancades per a
detectar el frau. Seguint amb les seves reflexions va mes en/la i
)It
planteja un seguit de temes que han fet correr molta tinta, pero
que encara no estan resolts.
Escriure unes notes sobre un tema que
hom desconeix fa d'entrada una certa an-
goixa. Angoixa vers un mateix, angoixa en-
vers el potencial lector, angoixa envers els
vertaderament entesos en el terra. No obs-
tant aixo, voldria la indulgencia, previa o
posterior, perque el resultat no to infules
cientifiques, sing que es un exercici de refle-
xio, fins a cert punt extrapolable a d'altres
camps de I'actividad humana.
Perdonat, suposo, aquest exordi inicial,
anem per feina. Resulta, que a Franca, com
S''esta introduint,
principalment en el
mercat frances,
un cargol africa
(Achatina fulica)
molt menys
apreciat des del
punt de vista
gastronomic.
tambe a Catalunya, te-
nim una tradicio gas-
tronomica molt tipica:
les cargolades. Qui no
hagi estat en una d'a-
questes degustacions
Ileidatanes, que no s'-
ho pensi dues vegades
i es posi en cami.
Corr a cargols en-
tenem normalment els
molluscs gasteropodes
proveits de closca. Tant
a Catalunya, com a
Franca, hi ha unes
especies que gaudeixen d'especial favor entre
els entesos: el cargol de vinya o bover (Helix
pomatia) i el sapenc (Helix aspersa). Recollits
o criats son la base d'un consum molt estes.
A la tradicio, s'hi ha afegit recentment la
complexitat moderna, per via de la globalit-
zacio dels mercats. Aixo ha fet que s'hi esti-
gui introduint de manera creixent, principal-
ment en el mercat francees, que es d'on pro-
cedeix la noticia, un cargol africa (Achatina
fulica) molt menys apreciat des del punt de
vista gastronomic. Aquest cargol africa s'im-
porta enllaunat, es d'inferior qualitat i to un
preu mes barat. I, el que es important, sem-
bla que esta incorrectament etiquetat. Te-
nim, doncs, ben rapidament, tots els ele-
ments per a fer sorgir un conflicte interesta-
tal en un mon tan tranquil aparentment
com el del cargol.
Problema: les especies de cargol s'identi-
fiquen generalment pels seus caracters mor-
fologics. Pero, aquests caracters no son iden-
tificables despres de les operations de coccio
i enllaunat, a que son sotmesos els cargols
africans.
Objectiu: cal trobar una tecnica adient
que permeti identificar el contingut de les
TECH Iff
Ilaunes, que, com hem dit, estan incorrecta-
ment etiquetades, per raons obvies.
I aqui comenca aquest cami cientific. Hi
ha tecniques de diferenciacio i d'identifica-
cio quan es tracta de cargols sense coure i
congelats. Pero, aquestes tecniques no do-
nen cap seguretat quan es tracta d'especi-
mens que han estat sotmesos a coccio o es-
terilitzacio per la calor. He dit que aqui co-
menca el cami cientific i tambe he dit que es
un cami que intentare, amb tota mala inten-
cio, vorejar, tambe per d'altres raons obvies:
el meu desconeixement. No obstant aixo,
per si alga, entes o interessat en el tema, vol
aprofundir-hi, pot consultar el Journal of Fo-
od Science (vol. 61, num. 1, 1996) en uns tre-
balls de R. Borgo et al. que estan relacionats
amb la Universitat del
Franc-Condat (Be-
sancon) i la Universitat
de Poitiers.
Vorejant el cami,
nomes dire que la tec-
nica que es preconitza
es la d'analisi del DNA
dels mitocondris del
pobres cargols. El mi-
tocondri (segons, I'En-
ciclopedia Catalana)
es una inclusio cito-
plasmatica granular
esferica o allargada
La tecnica que es
preconitza es la
d'analisi del DNA
dels mitocondris
dels probres cargols
mitjancant una
tecnica PCR-RFLP.
(d'uns 10p de Ilarg i d'1,5p de diametre)
que es troba a totes les cel-lules dels orga-
nismes eucariotes. L'analisi dels mitocondris
respectius per a la identificacio del DNA es
fa mitjancant una tecnica PCR-RFLP. Identifi-
cats aquests acronims en el text, en resulta
una tirallonga anglesa que respon a Poly-
merase Chain Reaction-Restriction Frag-
ment Length Polymorphism. Tot i aixo, els
autors asseguren que el seu metode combi-
na la simplicitat, la rapidesa, el poder reso-
lutiu i el seu baix cost.
Tot i I'existencia de
textos legislatius,
sempre sera
necessari disposar
dels instruments
tecnics que
permetin avaluar
l'acompliment o no
d'aquella legislacio.
Vorejat i abando-
nat el cami cientific, si
que, potser, val la pena
fer-se algunes refle-
xions. Una primera to
a veure amb ('aspecte
legislatiu. Tot i I'e-
xistencia de textos le-
gislatius, sempre sera
necessari disposar dels
intruments tecnics que
permetin avaluar I'a-
compliment o no d'a-
quella legislacio.
I, Ilavors, es presenta una segona refle-
xio: la necessitat que I'existencia d'aquestes
tecniques de control siguin conegudes, no
solament per les autoritats encarregades del
control, sing tambe pel mon empresarial
afectat, tant el comercial importador, com el
productor. Perque una manera de Iluitar
contra el frau es fer coneixer que aquest pot
ser detectat i, per tant, desencoratjar clual-
sevol intent de posar-lo en marxa o de conti-
nuar-lo.
Mirant-ho be, tambe podriem reflexio-
nar sobre la posicio dominant dels
amb una tecnologia
mes avancada. I ens
podriem preguntar si,
algunes vegades, no
estem abusant de la si-
tuacio de subdesenvo-
lupament tecnic d'al-
gun dell nostres
clients, per a comer-
cialitzar productes o
serveis que no poden
estats
Tambe podriem
reflexionar sobre la
posicio dominant
dels estats amb una
tecnologia mes
avan,4ada.
ser avaluats convenientment
aquell subdesenvolupament.
d'acord amb
En un altre aspecte, la reflexio tambe po-
dria anar pel cami de la necessitat i la coordi-
nacio entre el que anomenem recerca basica,
d'una manera potser
massa popular, i el que
en diriem aplicada. 0
tambe, podriem pen-
sar en la necessitat
d'una mes bona rela-
cio entre recerca o uni-
versitat i empresa, per
a posar en les mans
apropiades problemes
que escapen a les em-
preses, pero que afec-
ten la bona marxa del
seu desenvolupament,
com seria -en aquest
La reflexio tambe
podria anar
pel cami de la
necessitat i la
coordinacio entre
el que anomenem
recerca basica,
d'una manera
potser massa
popular, i el que
en diriem aplicada.
cas- trobar-se amb
una competencia que -mes o menys cons-
cientment- esta minant el bon fer i, a la ve-
gada, atemptant contra un dels principis ba-
sics de la Unio Europea, la defensa del consu-
midor i la seva correcta i Ileial informacio.
Com poden veure, els cargols donen per
a molt. Tot i que soc conscient que hi ha en-
cara un grapat de reflexions a afegir a les
que he apuntat, potser es prudent aturar
aqui el relat no fos cas que el lector poten-
tial fes corn el bon cargol en temps de seca-
da: recloure's en la closca, la seva intimitat,
deixant-ho tot per un altre dia millor.
TECH


Cargol treu banya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert