R. D. M.,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REVISTA DEL CENTRE DE L E ~  DE REUS. MARC DE 1996. N-O 24 
"Bla, bla, Pla.. . 7, 
La insostenible lleugeresa 
I de la planificació lingüística 
1 6 de maq de 1995, ara fa tot just un e any, el Consell Social de la Llengua 
Catalana donava el vistiplau al nou Pla 
general de normalització lingüística 
(F'GNL), que fou aprovat pel Consell Execu- 
tiu de la Generalitat l'endemh mateix. La 
histbria de l'elaboració del Pla passa per 
diverses actuacions des de l'aprovació de la 
Llei 7/83, de normalització lingüística a 
Catalunya: des de la celebració del 11 Con- 
grés Internacional de la Llengua Catalana el 
1986, la creació del cos de planificació lin- 
giiística de la Generalitat el 1987 i la rees- 
tructuració de la Direcció General de Pou-  
ca Lingüística el 1988, així com la creació 
del Consorci per a la Normalització Lingiiís- 
tica a finals del 1988, fins a la creació del 
Consell Social de la Llengua Catalana el 
1991, el qual agrupa més de 40 institucions, 
entitats o persones representatives dels 
diversos hbi ts  de la societat. Un gran des- 
plegament d'infraestructura planificadora 
que engloba la totalitat del govern de la 
Generalitat de Catalunya i les administra- 
cions locals i que pretén garantir la partici- 
pació d'una gran base social. Al cap d'un 
any, la situació no ha variat gaire; és aviat 
encara, per6 el fet que existeixi el Pla ja per- 
met valorar quina és l'actuació que s'ha 
seguit i com s'hi adequa. 
El PGNL vol marcar unes línies d'actuació 
fins al 2004 perb que es projecten més enlla, 
estructurades en trams quadriennals d'acord 
amb les legislatures i amb programes anuals 
per als diferents organismes i departaments, 
que ja van comenqar a posar-les en pdctica 
el 1994 amb una despesa global en aquell 
any de 5.800 milions de pessetes. 
Aquest mateix fet posa ja damunt de la taula 
dues qüestions preliminars. D'entrada pot 
semblar que, si abans i tot de l'aprovació del 
Pla ja hi havia una s8rie d'actuacions reals, 
aquest document, presentat com un gran i 
exitós pas endavant en la tasca de la norma- 
lització lingiiistica, no sigui tal sinó una pro- 
jecció propagandística costosíssima d'una 
política prefixada que no canvia substancial- 
ment. D'altra banda, la planificació per 
legislatures corrobora aquesta impressió i 
presenta nous problemes: de moment, els 
períodes establerts ja haurien de variar pel 
simple fet que les eleccions autonbmiques es 
van avaqar al 1995, amb la qual cosa tots 
els trams programats s'haurien d'endarrerir 
un any. Aixb no significa, en el fons, un 
obstacle real ja que hi ha planificacions 
anuals i l'assoliment dels objectius és indife- 
rent que s'inclogui en un o altre període, 
perb sí que deixa entreveure algunes fissures 
en el concepte global del projecte, perqu8 
l'assignació pressuposthia de tants diners i 
uns objectius marcats al calendari amb data 
concreta es poden veure condicionats per la 
vida política segons la conjuntura de la 
correlació de forces de cada moment. Un 
exemple concret: el mes de juny passat es va 
segrestar pricticament la modificació de la 
Llei de normalització lingüística (contem- 
plada dins el PGNL) per l'oposició del PSC 
a trencar un consens total, tal com amenaqa- 
va de fer el PP; i després de les eleccions 
autonbrniques l'amenaqa ha augmentat pro- 
porcionalment al nombre de diputats que ha 
obtingut aquest darrer partit. Sembla clar, 
doncs, que l'aplicació del Pla i els seus 
resultats depenen bbicament de la voluntat 
política de no posar-li traves o d'actuar 
coherentment i no en relació amb interessos 
electorals diversos. 
a més, perb, hi ha un problema d'acti- 
tuds. L'objectiu general del PGNL és 
aconseguir que el catal; sigui usat habitual- 
ment en totes les activitats de totes les insti- 
tucions públiques i privades en condicions 
de no-subordinació i, alhora, respectar els 
drets lingüístics individuals garantits per 
l'article 3 de la Constitució i per l'article 3 
de 1'Estatut "sense conculcar el dret col.lec- 
tiu de la comunitat lingüística catalana a la 
llengua prbpia del territori", que no és expií- 
cit enlloc. Es tracta d'un tema complex, per- 
qu8 en aquest intent de conciliar els dos 
objectius poden xocar l'un amb l'altre. Per 
exemple, en el document introductori signat 
pel conseller Guitart es deixa ben clar que 
l'objectiu final de la política lingiiística de la 
Generalitat, segons el marc jun'dic vigent, és 
garantir un bilingüisme integral en qub tot- 
hom pugui expressar-se en dues llengües i 
no pas que cada grup lingüistic ho pugui fer 
exclusivament i separada en la seva prbpia. 
Ara bé, un col.lectiu amb els seus drets lin- 
giiístics explícits i protegits, com en el cas 
dels castellanoparlants, és difícil que canvii' 
de llengua d'expressió si no és en un clima 
d'immersió total en l'altra que en faci neces- 
sari l'ús i aixb no ho permeten la legislació 
vigent ni la pressió socioeconbmica d'un 
mercat potencial molt més ampli sense una 
certa mesura de for~a. 
e n aquest sentit té una importhcia cab- dal el medi on es viu i aixb signúica 
tots els aspectes de la vida quotidiana, sot- 
mesos a les dinimiques consumistes del 
mercat i a la rendibilitat de les inversions. 
Sabent que tots els catalans tenen el deure de 
saber castelli perquk l'imposa la Constitu- 
ció, moltes empreses i mitjans de comunica- 
ció prefereixen optar per aquesta llengua, 
que té una base potencial de consum molt 
més b p l i a  en tot lYEstat; i llavors fer un 
esforg suplementari per oferir també produc- 
tes en catali suposa una duplicació dels cos- 
tos i és comercialment molt raonable que no 
es vulguin assumir. 
Per exemple, en el sector de mitjans de 
comunicació i indústries culturals es proposa 
l'objectiu d'aconseguir revistes del cor i dia- 
ris esportius en catali. Qui els editarh? Per 
als existents, un canvi suposaria perdre mer- 
cat, fins i tot per a aquells amb un mercat 
bisicament catala només cal veure el cas 
emblemitic de La Vanguardia, que curiosa- 
ment no rep massa cn'tiques per aquest fet, 
és un dels diaris més llegits i publica, com 
molts d'altres en la mateixa situació, publici- 
tat institucional de la Generalitat. D'altra 
banda, qui optari per fundar una empresa, 
aventura sempre arriscada, limitant-se 
d'entrada el mercat i amb una competkncia 
ben establerta i acceptada. Una solució pos- 
sible és la d'oferir un producte pioner que no 
tingui compethcia, com quan es va aconse- 
guir que els cromos de la sbrie infantil Bola 
de Drac s'editessin en catali per al Principat 
i Castelló, perd aquesta situació no es manté 
infinitament a causa de la competitivitat, i 
més en un sector de la població, l'infantil, al 
qual importa sobretot la immediatesa del 
producte més que no pas l'opció lingiüstica. 
Així, tot el sector d'actuació socioeconbmic 
esta fortament condicionat i potser l'únic 
que seria prudent d'esperar-ne és el fet que 
REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. MARC DE 1996. NhIER0 24 
a nivell intern, justament el que no t6 
inciencia social, la documentaci6 es redacti 
en catal& i que en l'encap~alament de les 
cartes l'anagrama de l'empresa també ho 
sigui, perb seguit per un text en una altra 
llengua: castelli o anglbs. Així, l'acci6 de 
projecci6 lin@'stica és mínima i encara s'ha 
de suposar que en la poiítica de l'empresa 
privada el que ha de comptar és l'adequació 
del personal al treball i no pas la llengua que 
parla. 
En el sector de 
mitjans de 
comunicació i 
indústries culturals 
es proposa l'objectiu 
d'aconseguir revistes 
del cor i diaris 
esportius en catala. 
Qui els editara? 
e n una empresa pública, en canvi, la cooficialitat si que permet exigir un 
perfil 1ingiZstic que inclogui el domini del 
catali, per6 l'administració pública no pot 
participar en totes les activitats del país ni 
pot finangar tota la producció privada d'arti- 
cles en catali perquk suposa una despesa 
impressionant, i més ara que tot just s'acaba 
de produir un retall pressupostari considera- 
ble, a més que el resultat no sempre és justi- 
ficable. Per exemple, la tan discutida nega- 
ció de la productora Disney a doblar el film 
Pocahontus al catali pot ficilment tenir el 
seu origen en el fet que la pelelícula 101 &1- 
mates va ser un petit desastre comercial per- 
qui5 se'n van fer poques cbpies i es van dis- 
tribuir @simament i amb manca de criteri. 
Calia invertir-hi més diners perqub tothom 
pogués veure el film? Per aquest camí tot el 
pressupost serviria per posar pedagos sobre 
les mancances sense resoldre el fet bhic: la 
necessitat de fer40 en catali. 
Aixf doncs, l'únic que si que es pot aconse- 
guir és un augment vertical de la possibilitat 
d'ús normal no rarificat de la llengua catala- 
na en alguns nivells com l'administració, les 
empreses, etc., pe& no pas un increment del 
nombre de parlants, de manera que la "nor- 
malitzaci6" es queda sempre en una dimen- 
si6 limitada. I un altre cop, no degn de la 
base de l'ús social, ja que els propis parlants 
de la llengua a normaiitzar, els únics per a 
qui el Pla pot signrficar un canvi potencial, 
només poden expressar-se sense problemes 
en qualsevol ambient quan hi ha unes condi- 
cions que ho permeten i aquestes condicions 
són les que ha de garantir l'acci6 política 
perquk l'individu pugui servir-se de la llen- 
gua simplement com l'eina d'expressió que 
és i no hagi d'actuar com un mlirtir de la 
causa, subterfugi al qual el poder institu'it 
recorre sovint per espolsar-se les puces. 
Encara que es digui que el poder polític no 
pot garantir la continui'tat d'una llengua si 
no té una base d'ús, experikncies com la 
recuperació de l'hebreul demostren el con- 
trari, de manera que la llei pot canviar la sort 
d'una llengua, encara que a casa nostra el 
marc jun'dic espanyol no ho permeti absolu- 
tament. Un cas recent, per exemple, el cons- 
titueixen els funcionaris de l'administraci6 
de justícia: per molt que qualsevol ciutadh 
s'hi adrecés en catala, mai no m a  aconse- 
guir una resposta favorable en aquest sentit, 
de manera que l'acció social era inútil. En 
canvi, el trasph d'una part d'aquest perso- 
nal a la Generalitat, previst al PGNL per al 
2004 i aconseguit ja @ics a l'aprofitament 
d'una situació política de pactes, signrficari 
un canvi forqós, sempre amb la imprescindi- 
ble prudkncia i respecte pels drets de tot- 
hom. No hi valen, doncs, excuses. 
El que resulta escandal6s és que, vistes les 
dificultats a nivell socioeconbmic, i amb la 
perspectiva de l'acció política com a princi- 
pal factor per a la normalitzaci6, els matei- 
xos responsables polítics la dificultin. A tall 
d'exemple, el boicot del govern catal& a les 
televisions locals i a moltes emissores 
radiofiniques municipals impedeix que es 
crei' en el medi local de molts ciutadans, el 
que els influeix més, un context més favora- 
ble a l'ús del catala per la por que aquests 
mitjans estiguin controlats per partits polítics 
diferents o per entitats amb enfocaments 
divergents de l'homogene'itat oficialista. La 
política general de subvencions tampoc no 
se n'escapa: en lloc de destinar els diners a 
les noves iniciatives sorgides esponthia- 
ment per ajudar-les i motivar-les per conti- 
nuar endavant diversificant l'oferta amb 
entusiasme, els premis i els ajuts tenen uns 
prerequisits als quals cal adaptar-se, de 
manera que en resulta un producte repetitiu, 
avorrit i gens engrescador. 
l?s sospitosa també, amb aquest ambient 
intern, la proposta de creaci6 d'una institu- 
ci6 per a la projecci6 exterior de la llengua, 
que demostra clarament la tendbncia cap a la 
política d'aparador més que cap a la resolu- 
ci6 de problemes reals, i més quan aquesta 
funci6 podria ser assumida per brgans supra- 
autonbmics que ja existeixen, com 1'Institut 
Joan Lluís Vives, que a més compta amb 
lYacreditaci6 científica del seu c&ter uni- 
versitari. Aixb sense comptar, és clar, la 
difusi6 mitjangant el suport a iniciatives de 
tot altre tipus com l'esportiu. Per qub es va 
deixar diluir la iniciativa del COC? Per au2 
no es negocia una major presbncia de ies 
federacions esportives territorials? 
Aixb ens portaria a un altre dels sectors deii- 
mitats en el PGNL, el de les relacions cultu- 
rals i territorials. Dins del Principat mateix, 
el Pla preveu la promoci6 del.Consorci per a 
la Normalitzaci6 Linfl'stica com a meca- 
nisme de coordinacid entre hrees sociolin- 
m'stiques i xarxes territorials i sectorials per 
tal que els centres de normalitzaci6 actuh 
com a oficines unificades de difusi6 i gesti6 
dels recursos existents en mat&ria de norma- 
litzaci6 linm'stica, perd el seu paper es pot 
veure reduit al de simples gestors o coordi- 
nadors d'uns recursos dels quals, tot i ser 
l'organisme més proper i més consultat pel 
c i u W  no pugui disposar sobiranament per 
incidir en l'aspecte que més convingui de la 
realitat sociolingüística d'aquell entorn, 
sobretot si la dotaci6 econbmica no es fa 
directament al CNL sin6 a cada departa- 
ment, situaci6 que ja ha provocat algunes 
situacions de mancanqa en el servei ofert, 
com la supressi6 a Reus de classes de catalh 
per a immigrants magribins per manca de 
pressupost per a grups petits. 
També les possibilitats reals d'&xit en les 
relacions amb la resta de territoris de llengua 
catalana estan condicionades no només pel 
marc jm'dic de cada comunitat, sin6 també 
per l'actitud dels respectius governs. Només 
cal repassar el cas de la situaci6 al País 
Valencia per adonar-se que en aquest sentit 
els resultats no depenen gens ni mica de les 
iniciatives contemplades en el PGNL sin6 
d'unes coincidbncies de planificació de la 
política lin@'stica i cultural que no sempre 
es donen. 
I a mig carn' encara entre les relacions terri- 
torials i lY8mbit social en qub s'inclou 
l'actuaci6 quant a les esglésies i les confes- 
sions religioses, no es pot deixar de comen- 
tar que l'únic objectiu de generalitzar 1'6s 
El que resulta 
escandalós és que 
els mateixos 
responsables polítics 
dificulten la 
normalització 
lingüística. Per 
exemple, el boicot 
del Govern catala a 
les TV locals i a 
moltes emissores 
radiofbniques. 
del catala com a llengua de relació, culte i 
formació en les diferents confessions no ha 
trobat gaire ressb ni cap intent d'actuacib 
oficial en la recent segregació de la dibcesi 
de Lleida, de la qual s'ha separat ja la zona 
nord de la Franja per integrar-la a la dibcesi 
de Barbastre-Monts6 i esth previst també 
separar-ne els arxiprestats de la zona sud, 
hees administrativament aragoneses. Potser 
la Generalitat no m a  fer-hi res perqub no 
hi té compe&ncies, perb en tot cas aixb per- 
met veure que els objectius marcats s611 molt 
parcials i que no depenen, altre cop, de cap 
altra cosa que d'uns interessos determinats, 
ara els eclesiktics en connivbncia amb les 
delimitacions administratives estatals. 
ixi doncs, una actuaci6 programada i a només viable des d'una aposta política 
clara per la llengua que li proporcioni els 
mitjans suficients per garantir la difusió de 
1'6s social no significa forgosament una 
repercussió important en tots els hhbits d'ús 
de tota la comunitat, encara que els seus 
objectius hi apuntin. 
De fet, fins i tot l'únic clar, que és la volun- 
tat de crear unes determinades condicions 
favorables per a la difusi6 mitjancant un 
ordenament planificat i una actuaci6 cohe- 
rent, es podrien matisar en vista de la realitat 
d'alguns exemples, com en el sector de difu- 
sió de l'eshdard i recerca sociolingiiística, 
on es reclama una imatge "d'unitat i igualtat 
entre les diferents modalitats del catala 
estimdard a través del contingut i de 1'6s lin- 
giiístic dels mitjans de comunicació de titu- 
laritat pública" i en realitat és una imatge 
embrionhia com a maxim, per no dir folkib- 
rica, i s'imposa un determinat model de 
catala central. I potser caldria reflexionar 
encara, en vista d'algunes de les limitacions 
obligades del plantejament, estructuraci6, 
dotació i possibilitats del Pla, sobre la 
importhncia d'algun dels seus aspectes que 
fa pensar que es consideren més els detalls 
com ara la correcci6, l'estandardització (que 
no caracteritza especialment 1'6s col.loquial, 
social, de la llengua), la terminologia, etc., 
que les veritables qüestions de fons. Són 
aspectes imprescindibles per a un model 
modem i funcional de la llengua, perb es 
tracta de temes timics que s'haurien de pro- 
jectar des d'un altre h b i t  de formaci6 més 
adequat i canalitzat a través de diverses ins- 
titucions, no pas presentar-ho per omplir 
fulls en un context d'extensió social, perqub 
cap persona normal no hauria de preocupar- 
se, en una conversa de carrer, al cinema, 
etc., per si el que acaba de dir surt o no al 
diccionari de 1'Institut. D'altra banda, tam- 
poc no sembla que els responsables en facin 
massa cas si tenim en compte que en l ' hb i t  
de l'elaboració i la difusió de criteris linm's- 
tics es demanen "actituds decidides entre els 
grups de dirigents catalans en lYassumpci6 
real de la llengua estandard com a eina 
imprescindible d'una societat moderna" i, 
contritriament, com en l'última remodelació 
del gabinet catal4 es nomena conseller qui 
és incapac de pronunciar dues paraules 
seguides de manera fonbticament correcta. 
R.D.M. 
' L'hebreu clbsic s'havia mantingut com una llengua basicament 
litúrgica i l i t e f i  al llarg de molts segles i actualment, en haver estat 
declarada 1'6nica llengua oficial d'lsraei, C emprat en tots els usos 
habiiuais a tots els nivells orals i esnits. 


"Bla,bla,bla..." La insostenible lleugeresa de la planificació lingüística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert