Rodrigo i Alsina, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'EMOCIÓ EN LA COMUNICACIÓ
MIQUEL RODRIGO I ALSINA
Una de les meves fonts de coneixement són els estudiants de ciències de
la informació de la Universitat Autónoma de Barcelona. En certes ocasions,
amb les seves preguntes aconsegueixen que em faci plantejaments nous
sobre els vells problemes de sempre.
Una vegada, sobtadament, un estudiant em va preguntar qué era un
intel . lectual. Confesso que la pregunta em va sorprendre perquè no tenia
previst que dintre de l'univers interpretatiu del meu discurs algú em plantegés
aquesta qüestió. Malauradament, la memòria no va ajudar-me gaire en
aquells segons, en els quals vaig cercar una citació amb que respondre. Així
doncs, després d'uns segons interminables, només vaig saber contestar:
Intellectual és aquel l
 que, quan li pregunten quelcom que no sap, contesta
"Encara no ho sé"».
He volgut començar amb aquesta anécdota perquè en l'inici d'una nova
investigació moltes vegades s'ha de contestar Encara no ho sé».
Tota investigació comença amb una intuïció que, a poc a poc, es va
convertint en una idea. Veient la televisió i escoltant la ràdio vaig adonar-me
que una gran part dels seus continguts contenien un discurs molt emotiu. La
publicitat, els concursos, les radionovelles i les telenovel . les, els telefilms i
fins i tot els informatius són programes amb un gran contingut emotiu.
A partir d'aquestes constatacions, comencen a aparèixer incògnites per
resoldre: Hi ha algunes emocions que són més comunicatives que altres?
Quina és l'estructura dels discursos passionals? Quins són els programes en
els quals s'utilitzen més elements emotius? Quines emocions són les que
majoritàriament transmet la publicitat? Són els mitjans de comunicació els
que transmeten primordialment passions? Quins són els comportaments
que es mostren o prescriuen en els mitjans de comunicació en determinades
circumstàncies emotives? Quins són els principals efectes emotius dels
mitjans de comunicació?
39
Aquest nou camp d'estudi no només és molt important, sinó que és molt
poc estudiat. Quines són les principals dificultats que cal plantejar-se?
En primer lloc, l'escassa investigació en l'àmbit de la teoria de la
comunicació. Durant els anys vuitanta s'han desenvolupat diferents teories
sobre els efectes en el coneixement, però no s'han tingut en compte els
efectes emotius.
En segon lloc, l'estudi de la comunicació emotiva ha de fer-se des d'una
perspectiva pluridisciplinäria. Però no només tenim la psicologia, la sociologia,
la filosofia i la semiòtica, sinó que també s'han de discriminar els diferents
corrents dins de cadascuna d'aquestes disciplines. S'ha de buscar el principi
racional que faci de fil conductor entre elles.
En tercer Hoc, crec que la investigació sobre la comunicació emotiva no
ha de plantejar-se només per establir conceptes instrumentals. No es tracta
només d'analitzar fenòmens concrets; a llarg termini, l'objectiu ha de ser
construir una teoria que permeti comprendre fenòmens dispars.
Finalment, és necessari estudiar amb passió desapassionada els temes
que estan directament relacionats amb les emocions. És necessària una
certa distància per tractar qüestions com el nacionalisme, el racisme o la
xenofòbia.
En relació amb les aportacions de la teoria de la comunicació a l'estudi de
les emocions, vull donar unes dades que considero illustratives. La revista
Joumalism Abstracts recull les tesis sobre periodisme i teoria de la comunica-
ció de les principals (cinquanta) universitats nord-americanes. Des del pri-
mer número de 1980 fins al de 1989 no apareix cap tesi sobre comunica-
ció emotiva.
Una altra dada, la revista Communication Abstracts fa un buidatge de les
principals revistes especialitzades nord-americanes. En els seus números
des de 1978 fins a l'abril de 1991 he trobat només vuit articles sobre aquest
tema, i eren principalment de psicologia social.
Una última dada: si consultem els manuals de teoria de la comunicació,
es posa de manifest que les investigacions sobre els efectes emotius dels
mitjans de comunicació són insignificants. Una taxonomia molt acceptada
dels efectes dels mitjans de comunicació és la que diferencia els efectes
emotius, els cognitius i els de conducta i, són els primers tipus d'efectes els
que han rebut menys atenció dels estudiosos de la comunicació.
És ben curiós el fet que en les primeres teories sobre el mitjans de
comunicació és on mes s'han estudiat els efectes emotius. Autors clàssics
com Gustave Le Bon, en la seva coneguda obra Psicologia de les masses,
40
recullen la influencia dels sentiments en el comportament de les masses.
Però no només al començament del segle xx es tenien en compte els efectes
emotius; fins a mitjan segle aquests efectes han estat estudiats. D'una
banda, hi havia els estudis que feien referencia a la propaganda política. De
l'altra, s'havien fet investigacions que anaven des dels efectes de les
radionovel-les fins a l'anàlisi dels efectes dels distints tipus de violencia. En
qualsevol cas, es tractava de recerques molt puntuals.
Per fer una investigació a llarg termini s'hauria de començar per fer un
estudi dels discursos emotius o, potser millor encara, d'aquells elements
emotius que podem trobar en els productes del mitjans de comunicació. Així
tindríem una primera base per començar un altre tipus d'investigacions i, a
més a més, serviria per demostrar la importancia, no suficientment destaca-
da, d'aquest objecte d'estudi.
Una altra fase de la investigació seria l'estudi deis comunicadors. Ésa dir,
es tractaria de veure quina és la situació emotiva dels productors de la
informació, com viuen els esdeveniments que narren i quines emocions
volen transmetre.
Una altra fase seria els estudis dels efectes. El terme passió ve del grecpathos i del Ilati pati. És fácil descobrir la mateixa rel en termes com passivitat
o patologia. Una emoció no és una acció, sinó que és quelcom que ens
passa. Tanmateix, hi ha emocions que poden donar lloc a reaccions de
conducta. Així ja podríem diferenciareis efectes simplement emotius d'aquells
que donen lloc a una reacció. Jo em permeto diferenciar els efectes cognitius
i emotius de les reaccions que serien els efectes de conducta. D'aquesta
manera es pot posar de manifest que un efecte congnitiu o emotiu pot donar
lloc o no a una conducta determinada.
També es podrien diferenciar les passions col
. lectives de les passions
individuals. En les primeres es produiria una gran interacció entre un grup de
persones, i s'arribarien a produir situacions de contagi. En les passions
individuals la interacció entre les persones fóra molt més restringida. Per
exemple, davant d'una pel•ícula, malgrat que el cinema estigui ple de gom
a gom, ates que el nivel l
 d'interacció pot ser molt baix, ens trobem davant de
passions individuals. L'última i més ambiciosa fase de la investigació seria
establir una teoria de les passions comunicatives. Aquesta teoria hauria
d'estudiar d'una manera transversal les emocions en qualsevol mena de
discurs, veure quin és el sentit social que se li dóna en cada sociolecte i veure
quins efectes produeix. Hem de tenir en compte que les emocions estan
presents en moltes facetes de la vida humana. Per exemple, en el Codi penal
espanyol es considera la por insuperable una eximent de la responsabilitat
penal. Però no es tracta només d'analitzar fenòmens concrets. El meu
41
objectiu últim és l'establiment d'una teoria que permeti comprendre fenò-
mens molt diferents. És a dir, es tractaria d'establir una teoria transdiscipli-
näria.
En les fases de la recerca hem distingit diferents àmbits d'estudi que
necessàriament requereixen metodologies diverses. En l'anàlisi dels discur-
sos, un deis mètodes més adequats és la semiòtica de l'Escola de París, que
ha dedicat la seva atenció a la semiòtica de les passions. Per l'Escola de
París, les emocions enunciades serien dades interoceptives que s'haurien
d'emmarcar dins de la categoria tímica que serveix per articular el semantisme
directament vinculat a la percepció que la persona té del seu propi cos. Es
tracta, en definitiva, d'una modalització del ser. La categoria tímica s'articula
en eufória/disfória, i té un rol fonamental per a la transformació deis
microuniversos semàntics en axiologies.
En estudiar els discursos emotius, es tractaria de posar en pràctica les
suggerents propostes de l'Escola de París. Però no em sembla negligible,
per estudiar aquests mateixos discursos, utilitzar la metodologia de l'anàlisi
de contingut.
Una dada curiosa és l'anàlisi anomenada «semiomètrica » , que, com es
podrá veure, és una mena de semiòtica quantitativa. L'anàlisi semiomètrica
que realitza l'empresa SOFEMASA es basa en la utilització de seixanta-sis
paraules, segons ells (‹unívoques, sensibles, estables, universals i sense
fronteres » , extretes de la Biblia. La semiometria mesuraria la càrrega
afectiva de les paraules. Com a resultat d'aquest estudi, realitzat a partir dels
qüestionaris aplicats en una mostra representativa, els executius es-
panyols han valorat de positives les paraules següents: audacia, ambició,
cim, frontera, buit, risc, dubte, ironia, esperit crític, original, diferent i indivi-
dualisme. I han considerat negatives: caritatiu, perdó, capellà, niu, naixement
i cél-lula familiar.
La semiòtica i l'anàlisi de contingut permeten una aproximació qualitativa
i quantitativa als discursos. Dintre de les tècniques generals de l'anàlisi de
contingut, voldria destacar l'exploració de l'espai semàntic realitzada per
Osgood, que posa l'accent sobre l'element afectiu de la comunicació. La
técnica del diferencial semàntic d'Osgood pot servir per conèixer les actituds
dels consumidors i dels productors de la comunicació. De fet, les metodologies
d'anàlisi en els dos casos poden ser les mateixes encara que amb objectius
diferents. Altres metodologies que es podrien emprar són les enquestes, les
entrevistes en profunditat o el focus group.
Però, més que aprofundir en metodologies d'anàlisi ja conegudes, voldria
explicar el principi racional que dóna sentit i posa en relació tots aquests
estudis. Crec que són vàlides les propostes que vaig fer en relació amb el
42
meu model sociosemiótic de la comunicació de masses. Les característiques
el model sociosemiötic són:
a) És un model integrat. La sociosemiótica es basa en una perspectiva
interdisciplinària.
b) És un model flexible. La comunicació social és un fenomen en
permanent mutació. S'han de tenir en compte les successives modificacions
de l'ecosistema comunicatiu.
c) És un model comprensiu tant dels fenòmens discursius com dels
fenòmens socials. La comunicació social està caracteritzada per aquesta
doble dimensió discursiva i social.
d) És un model empíric. Abans d'aconseguir una teoria deductiva s'han
de fer un seguit de passos inductius i empírics.
El model sociosemiótic permet estudiar el treball productiu dels
comunicadors, els discursos produïts i els efectes generats. El que busca la
sociosemiótica, ¡aquesta és la seva principal aportació, és posar de manifest
els possibles llaços entre la semiòtica i la sociologia. La sociosemiótica
pretén estudiar els discursos socials sense haver de deslligar-los dels seus
mecanismes de producció i del consum.
Establir els llaços entre la sociologia i la semiòtica no és una tasca sen-
zilla, però hi ha forca investigadors que cerquen aquest objectiu. Alguns
investigadors han posar ja de manifest les relacions entre la socio-
fenomenologia i la semiótica. Per exemple, es proposa posar en relació la
idea d'actor social de Goffman i de Mead i la formulació semiòtica d'actant
de Greimas. Partint d'una concepció constructivista deis discursos de la
comunicació de masses, podem trobar punts de contacte entre la pragmática
i la sociofenomenologia.
En psicologia, la concepció constructivista ja ha donat els seus fruits en
l'estudi de les emocions. La perspectiva constructivista suposa que les
emocions són construccions socials i, a més a més, són improvisacions
basades en una interpretació personal de la situació. Hi ha una interacció
entre el subjecte i l'objecte. L'objecte valorat no és quelcom que existeixi
independent de l'observador que el valora. És una construcció cognitiva. Les
emocions tenen objectes que les provoquen. Una persona s'enfada per
alguna cosa, té por de quelcom, etc. L'objecte d'una emoció depèn de la
valoració individual de la situació. És a dir, que impliquen judicis sobre el
que és desitjable i el que no ho és.
La fenomenologia pot ser el leitmotiv que doni l'aire de familia entre la
semiòtica, la sociologia, la psicologia i la filosofia. Sartre fa l'esbós per a
43
la constitució d'una psicologia fenomenológica. Agnes Heller, per la seva
banda, fa una fenomenologia dels sentiments. A Ilarg de la història de la
filosofia, les emocions s'han valorat d'una manera molt diferent. Per Hume,
la raó está sotmesa a les passions; per Kant, les passions estan sotmeses
a la raó, i Dewey apuntava cap a una harmonització dels dos aspectes de la
persona. Tanmateix, aquesta és una perspectiva important perquè posa de
manifest les diferents concepcions sobre el valor i el paper dels sentiments
en la vida humana.
El poder dels mitjans de comunicació está en l'establiment de models de
comportament que poden ser seguits per l'audiència. En la construcció de les
emocions la comunicació de masses té un paper molt important perquè ens
mostra com podem emocionar-nos i, el que és més rellevant, què és el que
ens fa emocionar.
Estudiar com es produeix aquesta educació sentimental no és una
qüestió poc important. En posaré alguns exemples. En un estudi de
l'Associació d'Assistència de Dones Violades realitzat l'any 1990 es deia que
el 80 'Yo de les dones violades tenien sentiment de culpa. Considero que no
es pot entendre aquest sentiment de culpa de les víctimes sense tenir en
compte l'educació emotiva que han rebut la majoria de les dones.
Diferents estudis d'opinió assenyalen que Espanya comença a tenir les
primeres manifestacions significatives de racisme i xenofòbia. Espanya no
ha rebut encara una gran quantitat d'immigrants que tinguin l'origen en
civilitzacions diferents, com es el cas de França o la Gran Bretanya.
Considero que cada dia es més urgent realitzar una recerca dels valors
emotius que estan associats a les diferents cultures en els discursos dels
mitjans de comunicació.
44


L'emoció en la comunicació

Rodrigo Alsina, Miquel,

Diposit Digital de Documents de la UAB

L'EMOCIÓ EN LA COMUNICACIÓMIQUEL RODRIGO I ALSINAUna de les meves fonts de coneixement són els estudiants de ciències dela informació de la Universitat Autónoma de Barcelona. En certes ocasions,amb les seves preguntes aconsegueixen que em faci plantejaments noussobre els vells problemes de sempre.Una vegada, sobtadament, un estudiant em va preguntar qué era unintel . lectual. Confesso que la pregunta em va sorprendre perquè no teniaprevist que dintre de l'univers interpretatiu del meu discurs algú em plantegésaquesta qüestió. Malauradament, la memòria no va ajudar-me gaire enaquells segons, en els quals vaig cercar una citació amb que respondre. Aixídoncs, després d'uns segons interminables, només vaig saber contestar:Intellectual és aquel l que, quan li pregunten quelcom que no sap, contesta"Encara no ho sé"».He volgut començar amb aquesta anécdota perquè en l'inici d'una novainvestigació moltes vegades s'ha de contestar Encara no ho sé».Tota investigació comença amb una intuïció que, a poc a poc, es vaconvertint en una idea. Veient la televisió i escoltant la ràdio vaig adonar-meque una gran part dels seus continguts contenien un discurs molt emotiu. Lapublicitat, els concursos, les radionovelles i les telenovel . les, els telefilms ifins i tot els informatius són programes amb un gran contingut emotiu.A partir d'aquestes constatacions, comencen a aparèixer incògnites perresoldre: Hi ha algunes emocions que són més comunicatives que altres?Quina és l'estructura dels discursos passionals? Quins són els programes enels quals s'utilitzen més elements emotius? Quines emocions són les quemajoritàriament transmet la publicitat? Són els mitjans de comunicació elsque transmeten primordialment passions? Quins són els comportamentsque es mostren o prescriuen en els mitjans de comunicació en determinadescircumstàncies emotives? Quins són els principals efectes emotius delsmitjans de comunicació?39Aquest nou camp d'estudi no només és molt important, sinó que és moltpoc estudiat. Quines són les principals dificultats que cal plantejar-se?En primer lloc, l'escassa investigació en l'àmbit de la teoria de lacomunicació. Durant els anys vuitanta s'han desenvolupat diferents teoriessobre els efectes en el coneixement, però no s'han tingut en compte elsefectes emotius.En segon lloc, l'estudi de la comunicació emotiva ha de fer-se des d'unaperspectiva pluridisciplinäria. Però no només tenim la psicologia, la sociologia,la filosofia i la semiòtica, sinó que també s'han de discriminar els diferentscorrents dins de cadascuna d'aquestes disciplines. S'ha de buscar el principiracional que faci de fil conductor entre elles.En tercer Hoc, crec que la investigació sobre la comunicació emotiva noha de plantejar-se només per establir conceptes instrumentals. No es tractanomés d'analitzar fenòmens concrets; a llarg termini, l'objectiu ha de serconstruir una teoria que permeti comprendre fenòmens dispars.Finalment, és necessari estudiar amb passió desapassionada els temesque estan directament relacionats amb les emocions. És necessària unacerta distància per tractar qüestions com el nacionalisme, el racisme o laxenofòbia.En relació amb les aportacions de la teoria de la comunicació a l'estudi deles emocions, vull donar unes dades que considero illustratives. La revistaJoumalism Abstracts recull les tesis sobre periodisme i teoria de la comunica-ció de les principals (cinquanta) universitats nord-americanes. Des del pri-mer número de 1980 fins al de 1989 no apareix cap tesi sobre comunica-ció emotiva.Una altra dada, la revista Communication Abstracts fa un buidatge de lesprincipals revistes especialitzades nord-americanes. En els seus númerosdes de 1978 fins a l'abril de 1991 he trobat només vuit articles sobre aquesttema, i eren principalment de psicologia social.Una última dada: si consultem els manuals de teoria de la comunicació,es posa de manifest que les investigacions sobre els efectes emotius delsmitjans de comunicació són insignificants. Una taxonomia molt acceptadadels efectes dels mitjans de comunicació és la que diferencia els efectesemotius, els cognitius i els de conducta i, són els primers tipus d'efectes elsque han rebut menys atenció dels estudiosos de la comunicació.És ben curiós el fet que en les primeres teories sobre el mitjans decomunicació és on mes s'han estudiat els efectes emotius. Autors clàssicscom Gustave Le Bon, en la seva coneguda obra Psicologia de les masses,40recullen la influencia dels sentiments en el comportament de les masses.Però no només al començament del segle xx es tenien en compte els efectesemotius; fins a mitjan segle aquests efectes han estat estudiats. D'unabanda, hi havia els estudis que feien referencia a la propaganda política. Del'altra, s'havien fet investigacions que anaven des dels efectes de lesradionovel-les fins a l'anàlisi dels efectes dels distints tipus de violencia. Enqualsevol cas, es tractava de recerques molt puntuals.Per fer una investigació a llarg termini s'hauria de començar per fer unestudi dels discursos emotius o, potser millor encara, d'aquells elementsemotius que podem trobar en els productes del mitjans de comunicació. Aixítindríem una primera base per començar un altre tipus d'investigacions i, amés a més, serviria per demostrar la importancia, no suficientment destaca-da, d'aquest objecte d'estudi.Una altra fase de la investigació seria l'estudi deis comunicadors. Ésa dir,es tractaria de veure quina és la situació emotiva dels productors de lainformació, com viuen els esdeveniments que narren i quines emocionsvolen transmetre.Una altra fase seria els estudis dels efectes. El terme passió ve del grecpathos i del Ilati pati. És fácil descobrir la mateixa rel en termes com passivitato patologia. Una emoció no és una acció, sinó que és quelcom que enspassa. Tanmateix, hi ha emocions que poden donar lloc a reaccions deconducta. Així ja podríem diferenciareis efectes simplement emotius d'aquellsque donen lloc a una reacció. Jo em permeto diferenciar els efectes cognitiusi emotius de les reaccions que serien els efectes de conducta. D'aquestamanera es pot posar de manifest que un efecte congnitiu o emotiu pot donarlloc o no a una conducta determinada.També es podrien diferenciar les passions col. lectives de les passionsindividuals. En les primeres es produiria una gran interacció entre un grup depersones, i s'arribarien a produir situacions de contagi. En les passionsindividuals la interacció entre les persones fóra molt més restringida. Perexemple, davant d'una pel•ícula, malgrat que el cinema estigui ple de goma gom, ates que el nivel l d'interacció pot ser molt baix, ens trobem davant depassions individuals. L'última i més ambiciosa fase de la investigació seriaestablir una teoria de les passions comunicatives. Aquesta teoria hauriad'estudiar d'una manera transversal les emocions en qualsevol mena dediscurs, veure quin és el sentit social que se li dóna en cada sociolecte i veurequins efectes produeix. Hem de tenir en compte que les emocions estanpresents en moltes facetes de la vida humana. Per exemple, en el Codi penalespanyol es considera la por insuperable una eximent de la responsabilitatpenal. Però no es tracta només d'analitzar fenòmens concrets. El meu41objectiu últim és l'establiment d'una teoria que permeti comprendre fenò-mens molt diferents. És a dir, es tractaria d'establir una teoria transdiscipli-näria.En les fases de la recerca hem distingit diferents àmbits d'estudi quenecessàriament requereixen metodologies diverses. En l'anàlisi dels discur-sos, un deis mètodes més adequats és la semiòtica de l'Escola de París, queha dedicat la seva atenció a la semiòtica de les passions. Per l'Escola deParís, les emocions enunciades serien dades interoceptives que s'hauriend'emmarcar dins de la categoria tímica que serveix per articular el semantismedirectament vinculat a la percepció que la persona té del seu propi cos. Estracta, en definitiva, d'una modalització del ser. La categoria tímica s'articulaen eufória/disfória, i té un rol fonamental per a la transformació deismicrouniversos semàntics en axiologies.En estudiar els discursos emotius, es tractaria de posar en pràctica lessuggerents propostes de l'Escola de París. Però no em sembla negligible,per estudiar aquests mateixos discursos, utilitzar la metodologia de l'anàliside contingut.Una dada curiosa és l'anàlisi anomenada «semiomètrica » , que, com espodrá veure, és una mena de semiòtica quantitativa. L'anàlisi semiomètricaque realitza l'empresa SOFEMASA es basa en la utilització de seixanta-sisparaules, segons ells (‹unívoques, sensibles, estables, universals i sensefronteres » , extretes de la Biblia. La semiometria mesuraria la càrregaafectiva de les paraules. Com a resultat d'aquest estudi, realitzat a partir delsqüestionaris aplicats en una mostra representativa, els executius es-panyols han valorat de positives les paraules següents: audacia, ambició,cim, frontera, buit, risc, dubte, ironia, esperit crític, original, diferent i indivi-dualisme. I han considerat negatives: caritatiu, perdó, capellà, niu, naixementi cél-lula familiar.La semiòtica i l'anàlisi de contingut permeten una aproximació qualitativai quantitativa als discursos. Dintre de les tècniques generals de l'anàlisi decontingut, voldria destacar l'exploració de l'espai semàntic realitzada perOsgood, que posa l'accent sobre l'element afectiu de la comunicació. Latécnica del diferencial semàntic d'Osgood pot servir per conèixer les actitudsdels consumidors i dels productors de la comunicació. De fet, les metodologiesd'anàlisi en els dos casos poden ser les mateixes encara que amb objectiusdiferents. Altres metodologies que es podrien emprar són les enquestes, lesentrevistes en profunditat o el focus group.Però, més que aprofundir en metodologies d'anàlisi ja conegudes, voldriaexplicar el principi racional que dóna sentit i posa en relació tots aquestsestudis. Crec que són vàlides les propostes que vaig fer en relació amb el42meu model sociosemiótic de la comunicació de masses. Les característiquesel model sociosemiötic són:a) És un model integrat. La sociosemiótica es basa en una perspectivainterdisciplinària.b) És un model flexible. La comunicació social és un fenomen enpermanent mutació. S'han de tenir en compte les successives modificacionsde l'ecosistema comunicatiu.c) És un model comprensiu tant dels fenòmens discursius com delsfenòmens socials. La comunicació social està caracteritzada per aquestadoble dimensió discursiva i social.d) És un model empíric. Abans d'aconseguir una teoria deductiva s'hande fer un seguit de passos inductius i empírics.El model sociosemiótic permet estudiar el treball productiu delscomunicadors, els discursos produïts i els efectes generats. El que busca lasociosemiótica, ¡aquesta és la seva principal aportació, és posar de manifestels possibles llaços entre la semiòtica i la sociologia. La sociosemióticapretén estudiar els discursos socials sense haver de deslligar-los dels seusmecanismes de producció i del consum.Establir els llaços entre la sociologia i la semiòtica no és una tasca sen-zilla, però hi ha forca investigadors que cerquen aquest objectiu. Algunsinvestigadors han posar ja de manifest les relacions entre la socio-fenomenologia i la semiótica. Per exemple, es proposa posar en relació laidea d'actor social de Goffman i de Mead i la formulació semiòtica d'actantde Greimas. Partint d'una concepció constructivista deis discursos de lacomunicació de masses, podem trobar punts de contacte entre la pragmáticai la sociofenomenologia.En psicologia, la concepció constructivista ja ha donat els seus fruits enl'estudi de les emocions. La perspectiva constructivista suposa que lesemocions són construccions socials i, a més a més, són improvisacionsbasades en una interpretació personal de la situació. Hi ha una interaccióentre el subjecte i l'objecte. L'objecte valorat no és quelcom que existeixiindependent de l'observador que el valora. És una construcció cognitiva. Lesemocions tenen objectes que les provoquen. Una persona s'enfada peralguna cosa, té por de quelcom, etc. L'objecte d'una emoció depèn de lavaloració individual de la situació. És a dir, que impliquen judicis sobre elque és desitjable i el que no ho és.La fenomenologia pot ser el leitmotiv que doni l'aire de familia entre lasemiòtica, la sociologia, la psicologia i la filosofia. Sartre fa l'esbós per a43la constitució d'una psicologia fenomenológica. Agnes Heller, per la sevabanda, fa una fenomenologia dels sentiments. A Ilarg de la història de lafilosofia, les emocions s'han valorat d'una manera molt diferent. Per Hume,la raó está sotmesa a les passions; per Kant, les passions estan sotmesesa la raó, i Dewey apuntava cap a una harmonització dels dos aspectes de lapersona. Tanmateix, aquesta és una perspectiva important perquè posa demanifest les diferents concepcions sobre el valor i el paper dels sentimentsen la vida humana.El poder dels mitjans de comunicació está en l'establiment de models decomportament que poden ser seguits per l'audiència. En la construcció de lesemocions la comunicació de masses té un paper molt important perquè ensmostra com podem emocionar-nos i, el que és més rellevant, què és el queens fa emocionar.Estudiar com es produeix aquesta educació sentimental no és unaqüestió poc important. En posaré alguns exemples. En un estudi del'Associació d'Assistència de Dones Violades realitzat l'any 1990 es deia queel 80 'Yo de les dones violades tenien sentiment de culpa. Considero que noes pot entendre aquest sentiment de culpa de les víctimes sense tenir encompte l'educació emotiva que han rebut la majoria de les dones.Diferents estudis d'opinió assenyalen que Espanya comença a tenir lesprimeres manifestacions significatives de racisme i xenofòbia. Espanya noha rebut encara una gran quantitat d'immigrants que tinguin l'origen encivilitzacions diferents, com es el cas de França o la Gran Bretanya.Considero que cada dia es més urgent realitzar una recerca dels valorsemotius que estan associats a les diferents cultures en els discursos delsmitjans de comunicació.44

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1993/108745/trecom_a1993m10n4p39.pdf

L'emoció en la comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB