Raventós i Pijoan, Jaume

L'ACCIO DE LA NICOTINA SOBRE LES
FIBRES NERVIOSES DEL VAGUE.
INFLUENCIA SOBRE LA CONDUCTIBILITAT.
per
J. RAVENTOS i PIJOAN
Tots els treballs que fins a la data s'han empres re-
ferents a l'accio de la nicotina
dirigits cap a observar
cions d'aquest nervi
nars o sobre les
Aquests efectes
dell i el cor.
la seva
sobre el vague han estat
accio sobre les termina-
al voltant de les cel•lules ganglio-
seves ultimes ramificacions en els organs.
han estat investigats sobretot en el bu-
Rosenthal (z) va veure que per la injeccio de nico-
tina, no solament obtenia una paralisi dels filets nervio-
sos vasomotors de l'orella, sing que la injeccio de nico-
tina produla una parada primaria del cor en diastole que
dura poc temps, seguida de la desaparicio de 1'efecte
cardio inhibidor del vague. Docker (2) va confirinar les
experiencies anteriors i veie que 1'efecte cardio inhibidor
primari desapareixia si abans s'havia paralitzat el vague
amb curare. Truhart obte els mateixos resultats que els
anteriors i impedeix l'efecte cardioinhibidor priFnari per
1'i.tropirta. :Mayer (3) observa que per la injeccio de
petites dosis de nicotina transforma 1'efecte c'ardio inhi-
bidor de 1'excitaci6 del vague simpatic de la granota en
Treballs de la Societal de Biologia. 1933 311
cardio accelerador. L'excitacio del sinus venos conserva,
no obstant, el seu efecte inhibidor tipic, tot i la intoxi-
cacio nicotinica. Langley i la seva escola (4) aplicaren
al cor llur teoria de 1'acci6 especifica de la nicotina sobre
les sinapsis dels ganglis simpatics i donaren 1'explicaci6
d'aquests efectes dient que la nicotina paralitzava les
cel•lules ganglionars intracardiaques i que 1'efecte in,i-
bidor de la injeccio de nicotina es deu a que en aquest
cas s'exciten les fibres nervioses procedents d'aquestes
ccl•lules. La nicotina respectaria les fibres cardio acce-
leradores. Aquest ha estat el concepte que fins avui
ha regit el conei;Kement de l'accio farmacologica de la
nicotina sobre la innervacio extracardiaca, malgrat que
j a L. Frederich (5) va observar que no totes les fibres
del vague acaben en el gangli sinushl, sin() que despres
de la destruccio d'aquest per congelacio, es veu que per-
sisteixen els efectes cardio inhibidors del vague, efectes
que desapareixen despres de l'administracio o de l'apli-
cacio de nicotina sobre el cor. L. Frederich suposa,
doncs, l'existencia de fibres nervioses del vague que
actuen directament sobre les auricules i que serien bloque-
j'ades per la nicotina. Dale, Laidaw i Simons varen
trobar que, despres de la injeccio endovenosa de nicotina,
s'inverteix 1'efecte de 1'excitaci6 del vague.
1Les tard (7) Amsler va obtenir resultats la impor-
tancia dels quals no hem de fer remarcar. Empra el
cor de la granota isolat pel metode de Staub, l'intoxica
amb una forta dosi de nicotina i administra mes tard
una petita quantitat de solucio d'adrenalina Parke Davis,
parant-se el cor en diastole. Aquestes experiencies han
estat seguides d'altres de Rydin (8) en les quals ha ob-
servat l'efecte de la nicotina sobre l'accio de drogues
simpatico i parasimpatico-toniques, en el budell i titer
de conill i cobai, i sobre el cor de cobai i grhnota. Per
312 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
•
aquestes series experimentals l'autor arrilra a les con-
clusions segiients:
1. La nicotina td una afinitat per les terminations
nervioses simpatiques del cor de la granota, que pot
arribar a paralitzar, aixi corn pels Organs terminals car-
dio inhibidors parasimpatics.
II. Despres de la nicotinitzacio, 1'adrenalina Clin
i sobretot la Parke Davis, tenen un Ileuger efecte cardio-
inhibidor. El de l'ultima es degut en part a la cloretona
que contd, perb el de 1'adrenalina Clin no Cs inhibit per
1'atropina, la qual cosa fa suposar 1'existencia d'una in-
nervacio simpatica cardio inhibidora, malgrat que, essent
importants les dosis d'adrenalina emprades, no podem
tenir la certesa que l'efecte cardioinhibidor de 1'adrena-
lina observat en aquestes condicions sigui d'origcn ner-
vios.
III. La nicotina disminueix 1'excitabilitat dels or-
gans terminals del vague en el budell mentre que aug-
menta 1'excitabilitat dels simpatics.
IV. La nicotina paralitza les terminacions motrius
simpatiques i parasimpatiques de 1'6ter, mentre que no
altera la innervacio simpatico-inhibidora de l'uter. La
inhibicio primaria despres de 1'addici6 de nicotina depen
de 1'excitaci6 dels Organs terminals simpatics. Despres
d'una excitacio augmenta la sensibilitat a la nicotina.
Si Filter no dona reaccions motrius a dosis repetides de
nicotina Cs degut a la forta disminucio de 1'excitabilitat
de tots els Organs terminals motors.
Continuant els nostres estudis referents a l'accio de la
nicotina sobre la fibra nerviosa, comencats per les obser-
vacions fetes sobre la preparacio neuromuscular (9) on
exposavem que la conduccio nerviosa era bloquejada per
solucions de nicotina al 10, 5, I, 0`5 i o'r per r0o, els hem
continuat junt amb Pi Suiier (io) sobre els nervis de la
^:.
_;
_^
^:
=,
_J
' :,
^.
,:
i o
% .-
•o
v^^
^^
^_
l~
+- --
^, J
.. ,.
=a
^^
;.
- ^.
L
1-
^/

_5?-
.-,F.
:., _.
^L
^:.: =:, ^C
-- =27= u.'C, Z.- i,^.-
..-.
_.. ^.
^^
^^
4
.: :,^=3-2
=.-.
5-=,i,
--
^:£z5
.. ;^
_^1. K
''2 ?
._.IWC-.
:I: 00.-
^U ^
=uU CZ^:
:. _
o
•^ b
^= u
^ M
^. O
.0
^` N
V ^'
L.
"
^
^^
,_
-
'
^^^^
^^^

0H
O
U'.
U
,J f y
L. r

0J J
..
N
O
C
y
•:J
i. L

Treballs de la Societat de Biologia. 1933 313
vida vegetativa, vague i esplancnic, injectant petites quan-
titate de les solucions introncularment, i en aquests expe-
riments hem trobat que en 1'extrem periferic el vague es
bloqueja per solucions de nicotina al io-i per ioo. Ara
be, aquesta tecnica to el gran inconvenient que gaireb6
sempre petites quantitats de nicotina son absorbides pels
teixits, i que aquella bloqueja el vague a nivell de les cel-
lules ganglionars intracardfaques. Poques vegades hem
pogut fer la injeccio intratrancular sense que veiessim tot
seguit que el cor s'alerrtia i la pressi6 augmentava, signes
inconfu,;ibles de l'entrada de la nicotina en el torrent
circulatori.
Per a evitar aquell greu inconvenient intentarem pro-
var deferents tipus de cambres anestesiques, pero en
totes elles, a Causa dels moviments respiratoris de l'ani-
mal, es perden gotes de les solucions de nicotina que
cauen en la incisio del coil, essent aixf rapidament absor-
bides. Per ditim, veient que amb les tecniques classi-
ques (cel•1es de parafina, etc.), no podfem impedir aquesta
absorcio de toxic, construirem unes canules amb les quals
hem solucionat aquest inconvenient Aquestes canules,
que es poden fer rapidament en el laboratori, son un tub
de vidre d'uns 8-ro mm. de diametre i d'una llargada
d'uns 12 cm. Tanquem una mica un dels seus extrems
a la lampara de manera que hi quedi un forat d'uns 1`5-2
mil-lfinetres de diametre. Introduim el nervi seccionat en
un dels seus extrems, per l'orifici inferior, el petit, de ma-
nera que estigui tot ell en la cambra, i el seu extrem el
fixem en una planxa de suro parafinada que hi ha a 1'ex-
trem superior del tub i el recobrim amb una mica de coto
mullat arnb Ringer. Obturem 1'extrem inferior amb coto
fluix i amb una capa de mercuri de manera que clogui
hermeticament, i d'aquesta manera, tenim el nervi ja pre-
parat per a introduir la soluci6 de nicotina, sense tenir
314 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
por que se'n perdi la mes petita quantitat. Aquesta ca-
nula te, a mes, l'avantatge de donar-nos a coneixer la
Ilargada de nervi submergit dins de la solucio anestesica.
En aquesta segona serie experimental sobre el vague
hem operat corn segueix. Hem fet la disseccio de tots
dos pneumogastrics en el coil i cada un 1'hem introduit
en una cambra, i hem submergit diferents llargades de
nervi, per tal d'observar el temps d'aparicio del bloqueig
en cada un dels nervis. Les excitacions han estat fetes
en 1'extrem del vague preparat i amb corrent farhdic
de 5-10 segons de durada, d'intensitat supramaximal i
en intervals de dos minuts. L'efecte ha estat observat
pels canvis de la pressio arterial. En tots els experi-
ments hem controlat els resultats fent excitacions per
sota de la zona bloquejada.
No hem volgut solament provar les diferents con-
centracions de nicotina, sing que he intentat aclarir el
tan debatut problema de la conduccio nerviosa amb o
sense decrement. Per aixo, tenint en compte que, segons
Kato (II i 12), les causes d'error de les ja classiques ex-
periencies d'Adrian i K. Lucas (i3) son la poca Ilargada
de la zona anestesica, la difusio de la solucio anestesica
i la propagacio del corrent electric, he pensat evitar la
primera augmentant les zones del bloqueig fins a 9 cm.
i 9 mm., llargades que sobrepassen els 7 min., donats
com a minim per Kato. Aquest i els sous deixebics
treballen en el gripau japones que to uns ciatics d(-
mes de zo cm., empiant en general llargades de 2-3 cm.
corn a llargues i de 7-10 mm. com a curtes, trobant en
tots dos ciatics d'un mateix animal temps d'aparicio del
bloqueig senzillament iguals. Uchimura (14), de la ma-
teixa escola, observa el temps de bloqueig dels pneumo-
gastrics del conill usant llargades de 2-3 cm. i de 1-1'5 cm.,
i observ'ant 1'efecte sobre el cor pel metode de suspensio.
Treballs de la Societat de Biologia. z933 315
En aquestes condicions troba el temps d'aparicio del bloc
igual en els dos costats.
En els nostres experiments, hem trobat els resultats
segiients:
Temps d'aparicid del bloc
Gos I. I-vI-1933. Nicotina 5 per ioo...
Gos H. r-vI-1933. -Nicotina 5 per ioo...
Gos III. 2-vI-1933. Nicotina i per ioo...
Gos Iv. 5-vI-1933. Nicotina i per loo...
Gos V. 5-vI-1933. Nicotina o'5 per ioo..
Gos vi. 8-vi-1933. Nicotina o'5 per ioo..
Vague esquerre
9 cm.
8'
4,
4
6'
26'5'
Vague dret
9 mm.
14'
15,
8' ?
10'
24'
84
Dels resultats de les experiencies que hem reproduit
podem afirmar que la nicotina no to solament una acci6
bloquejadora de les fibres nervioses dels nervis motors
i sensitius, sing que, tambc en els nervis de la vida vege-
tativa pot interrompre la conduccio, tant en les sinapsis
ganglionars com en qualsevol punt del seu trajecte. Les
concentracions necessaries pel seu bloqueig son iguals a
les necessaries per a interrompre les fibres motrius o sigui
que son facilment anestesiades amb solucions de nicotina
o de clorhidrat de nicotina al 1'i i o`5 per ioo.
En alguna de les experiencies hem pogut observar
que abans de l''aparicio del bloqueig total, cis efectes de
1'excitaci6 disminueixen en intensitat. En les grafiques
I i II de 1'experiencia VI veiem que abans d'inhibir-se
completament 1'efecte de 1'excitaci6 del vague, hi ha un
cert temps que provoca una marcada bradicardia amb una
lleugera caiguda de la pressio. En la grafica II de 1'ex-
periment VI, aquesta bradicardia es tan lleugera, que
no es capac de provocar la mes petita hipotensio. Aquest
efecte es comparable a la disminucio de l'altura de la
316 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
contraccio del muscul innervat per un nervi sotmes a
la influencia d'un narcotic.
Sota un altre punt de vista hem de comentar aques-
tes experiencies que malauradament son poques. En
anestesiar zones de diferent llargaria en els dos vagues,
volguerem intentar de portar algun aclariment sobre la
tan debatuda gdestio de la conduccio de la influencia
nerviosa en el nervi anestesiat.
Veiem, que en el vague, si augmentem les diferen-
cies de Ilargada fins a esser unes deu vegades mes gran que
l'altra, els temps d'aparicio del bloqueig nervios es mes
gran en les zones curtes que en les llargues, conforme a
les idees d'Adrian, i els resultats obtinguts ens han enco-
ratjat en gran manera i ens hau fet emprendre nous tre-
balls encaminats a portar algun aclariment al problema
de la conduccio decremental. No creiem que aquest
sigui el moment encara d'exposar les nostres investiga-
cions sobre aquest punt, que aviat seran publicades en
altre floc.
CONCLUSIONS
Les solucions de nicotina del io per ioo al o'5 per ioo
bloquegen la conduccio de l'estfmul nervios al llarg de les
fibres del vagus.
En el nervi pneumogastric, emprant llargades de
9 cm. i de 9 mm., el temps d'aparicio del bloc es sempre
mes gran en les zones curtes que en les llargues.
Institut de Fisiologia.
Facultat de Medicina . Barcelona.
Treballs de la Societat de Biologia. 1933
BIBLIOGRAFIA
317
1. J. Rosenthal, Zentralb. f. med. Wiss., 737; 1863.
2. A. Knocker, Ueber die Wirkung des Nikotins anf den tie-
rischen Organismnus. Berlin, Diss., 1868.
3. A. B. Mayer, Das Hemmungsnervensystem des Herzens,
Berlin, 1869.
4. Langley, Proc. Roy. Soc., 47, 425; 1889.
5. L. Frederich, Arch. Inter. de Physiol., 14, 195; 1914.
6. Dale, Laidlau i Symons, Jour. Of ^Phvsiol., 41, 1; 1911.
7. C. Amsler, Arch. f. d. ges. Physiol., 185, 86; 1920.
8. H. Rydin, Arch. Int. de Pharinac., 34, 39; 1928.
9. J. Raventos, C. R. de la Soc. de Biol., Cx, 739; 1932.
to. A. Pi Suner i J. Raventos, Treb. Soc. Biol. xtv, 43, 1932.
1 i. G. Kato, The theory of decrementles conduction in narco-
tised region of nerve; Tokyo, Nankodo, 1924.
12. G. Kato, The further studies of decrementles conduction;
Tokyo, Nankodo; 1926.
13. K. Lucas, La conduction de l'influa nerveux; Paris , Gautier-
Villars, 1920.
14. R. Uchimura, Citat per Kato en The further studies of
decrementles conduction.))


L'Acció de la nicotina sobre les fibres nervioses del vague. Influència sobre la conductibilitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions