Guix i Melcior, Josep-Ramon

Llecha, Marcel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ASPECTES FOTOBIOLOGICS DELS MALALTS
AMB REACCIO PERSISTENT A LA LLUM
Comunicacio presentada el dia 21 de desembre de 1972
pels doctors
M. LECHA
i
J. R. GUIX i MELCIOR
Del Department i Escola Professional de Dermatologia i Venereologia
de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
(Catedriatic Director: Prof. Dr. Joaquim Piiiol i Aguad@)
L'any 1963, JILLSON i BAUGHMAN 3 varen emprar el terme areactors per-
sistents a la llumn per a qualificar un quadre clinic peculiar caracteritzat
per una fotosensibilitzaci6 cronica que es traduia per simptomes d'eczema
amb liquenificacio , eritema o edema i descamaci6 de les parts descobertes,
i tambe a vegades amb descamacio o fissuraci6 dels palmells de les mans.
L'acci6 del sol pot passar desapercebuda per al malalt o be donar hoc a
una intensa sensaci6 de pruIja o coissor que acompanya els fenomens d'eri-
tema actinic i que es repeteix en cada exposici6 al sol. Els malalts poden
arribar a un grau de sensibilitat tal que tambe la hum indirecta o reflec-
tida, la dels tubs fluorescents o la Hum que travessa les finestres, els afecta
igualment.
Els autors esmentats empraren el terme per als casos de sensibilitzaci6
al Bithionol , en els quals casos la sensibilitzaci6 persistia molt temps des-
pres d'haver estat eliminada la causa, pero ha estat comprovat que moltes
altres substancies quirniques aplicades localment o per via general poden
esser causa de quadres clinics semblants.
De tota manera, el diagnostic d'aquesta entitat clinica es dificil per
nombroses raons. En primer Iloc, no sempre es facil de demostrar els con-
tactants o medicaments responsables de la fotosensibilitzaci6 . En segon
lloc, el quadre histologic de les lesions no es gens caracteristic ; i d'altra
banda, la fenomenologia propia de les reactions persistents a la Ilum pot
esser determinada per altres causes en el curs d'altres malalties i, per tant,
amb un pronostic i un tractament totalment diferents.
L'exploraci6 completa dels malalts compren 1 'establiment d'una his-
toria clinica com mes detallada millor i, seguidament , 1'exploraci6 fotobio-
logica, que compren l 'establiment de la dosi minima causant d'erite-
ma (MED ), l'estudi de la sensibilitat a la Ilum fluorescent blanca, 1'estudi
de la sensibilitat a les deferents longituds d'ona de 1'espectre , des dels
28o nm als 700, i les tecniques del fotopatch amb els agents fotosensibilit-
zants habituals.
Hom completa 1'exploraci6 amb les proves de laboratori de rutina i
la determinaci6 dels nivells de porfirines i aminoacids a 1'orina. Cal prac-
ticar tambe una analisi histologica juntament amb la tecnica de la immu-
nofluorescencia indirecta.
Amb els resultats obtinguts en aquestes explorations , horn ha arribat
29
4 Al. LECHA I J. R. GUIX I MELCIOR
a la classificaci6 dels malalts reactors persistents a la hum en els grups
segiients :
i) Reactors persistents a la hum per l'acci6 de substancies fototo-
xiques.
2) Reactors persistents a la hum per l'acci6 de substancies foto-
3)
4)
5)
6)
allergeniques.
Reticuloide actinic.
Eczema fotosensible.
Prurigen estival de Hutchinson.
Protoporfiria eritropoetica congenita.
Descriurem a continuaci6 les caracteristiques de cadascun dels grups.
Reaceions persistents fototoxiques
Horn comprova l'existencia d'un eritema o edema, o pigmentacib de
parts descobertes del cos amb reactions urticariformes , despres de cada
exposici6 al sol mes o menys perllongada . L'exploraci6 dels malalts dona-
ra una MED normal o baixa i l'acci6 espectre variable, de 28o nm a 430,
amb fotopatch positiu ; l'acci6 espectre a pell no afectada sera normal.
La histologia ens permetra d'observar 1'existencia de cellules discera-
tosiques i un infiltrat limfohistiocitari discret en el derma. El pronbs-
tic ha d'csser bo , per tal com la dermatitis cedira en relativament poc
temps.
En la literatura especialitzada ban estat descrits casos provocats per
substancies com es ara el quits, les sulfamides , els blancofors, la griseo-
fulvina, els antidiabetics orals , la sacarina, etc.
QUADRE I
Dermatitis fototoxica amb reaccid persistent a la Hum
CLINICA
MED
FOTOPATCH TEST
ACCI6 ESPECTRE
HISTOLOGIA
PRONOSTIC
TRACTAMENT
Eritema, edema o pigmentacib de parts descobertes.
Normal o rebaixada.
Positiu fototraumdtic.
Variable. Generalment de 28o nm a 430.
Reacci6 purament epidermica.
Bo.
Cedeix progressivament en suprimir la causa.
30
ASPECTES FOTOBIOLOGICS DELS MALALTS
Reactions persistents fotoal.lergiques
En aquests casos hom hauria de comprovar l'existencia d'un enrogiment,
una liquenificacio i a vegades vesiculacio de parts descobertes, acompa-
nyats de frequents flare up de parts cobertes pel fet que algunes de les
substancies causants sensibilitzen enfront de radiacions que travessen els
vestits. En algun cas hi pot haver tambe un fons pigmentari evident. El
fotopatch sera positiu amb una reaccio que ultrapassara l'area del test,
i tambe hem d'acceptar la possibilitat de positivitats multiples per esta-
bliment de reaccions fotoencreuades. La MED sol esser baixa, i l'accio espec-
tre variable se situa entre els 280-32o nm i els 400.
La histologia de la lesio ens dona una imatge en la qual predominen
1'espongiosi i la infiltracio dermica corresponent a un eczema cronic. Aquest
tipus de reaccio persistent ha estat descrit per sensibilitzacions a les sulfa-
mides, salicilanilides, clorpromazina, fenergan, oli de sandal, fenticlor,
Jadit, etc.
QUADRE II
Dermatitis fotoallergica amb reaccio persistent a la 11am
CLINICA Eritema, vesiculacio o liquenificacid de parts descobertes.
Possibles flare up en zones cobertes.
MED Rebaixada.
FOTOPATCH TEST . Positiu eczematoide . Possibles reaccions positives fotoen-
creuadcs.
ACCI6 ESPECTRE Variable. Generalment entre 3so nm i 400.
HISTOLOGIA Quadre d'eczema . Infiltraci6 limfocitkria dermica.
PRONGS"TIC Reservat.
TRACTAMENT Psoralen
- corticoides.
Reticuloide actinic
Una modalitat peculiar de reaccio persistent a la Hum es el quadre
clinic descrit el 1969 per IvE, MAGNtIS, WARIN i WILSON 2 amb la deno-
minacio de reticuloide actinic. En son les caracteristiques fonarnentals:
la presentacio en persones d'edat avancada, la fotosensibilitat crbnica, 1'as-
pecte clinic i histologic que suggereix una reticulosi maligna de la pell
i finalment la cronicitat, la gravetat i un ampli espectre de fotosensibilitat.
Del punt de vista clinic, es tracta gairebe sempre d'individus sense
antecedents de fotosensibilitat previa i que progressivament presenten erup-
tions en parts descobertes identiques a les de qualsevol reaccio persistent
a la llum. Les lesions s'agreugen progressivament i afecten tambe parts co-
31
6 M. LECHA I J. R. GUIX I MELCIOR
bertes, i arriben fins i tot a l'eritrodermia temporal. En les fases finals, la
liquenificacio es molt intensa, i l'edema i la congestib desfiguren les parts
afectades.
En aquests casos es definitiva la troballa d'una sensibilitat molt ampla
que comprengui els UV llargs i la llum visible. La MED molt rebaixada.
La histologia ens mostra una epidermis amb alterations inespecifiques
pero envaida per alguns elements cellulars mononucleats i hipercromatics
lleugerament atipics i semblants als de la micosi fungoide, i es poden
formar microabscessos del tipus Darier-Pautrier. En la derma trobem infil-
trats molt densos, que poden profunditzar fins a la hipoderma, formats
per ce1•lules limfo-reticulars, amb elements grans com els de la micosi fun-
goide en nombre escas. Tambe es poden trobar cel-lules gegants, plasmati-
ques i algun eosinofil.
Evidentment es fa dificil moltes vegades el diagnostic diferencial amb
les veritables reticulosis malignes del tipus micosi fungoide o Hodgkin.
QUADRE III
CLINICA
MED
FOTOPATCH TEST
ACCI6 ESPECTRE
HISTOLOGIA
PRONOSTIC
TRACTAMENT
Reticuloide actinic
Eritema i liquenificacio de parts descobertes. Extensions
a parts cobertes. Periodes d'eritrodcrmia.
Rebaixada.
Negatiu o positiu inespecific.
Raigs UV llargs i Hum visible.
Semblant a la micosi fungoide o reticulosi maligna.
Dolent. Possible pas a reticulosi maligna.
Talidomida?
Eczema fotosensible
Constitueix un capitol molt poc estudiat, fins ara no discutit. Sola-
ment FRAIN-BELL i SCATCHARD 1 i STEVANOVIC 5 s'hi ban interessat secun-
dariament.
A la practica, pero, es indubtable que ens trobem amb eczemes que
resten localitzats exclusivament a les parts descobertes, durant periodes de
temps molt llargs. Altres presenten agreujaments estivals, i altres, sobretot
infantils (infants amb eczema atbpic), presenten brots de prurigen localit-
zats a parts descobertes i a 1'estiu.
En aquests casos normalment hom no pot demostrar cap alteracio en
les explorations, i solament troba una lleugera hipersensibilitat en la
banda dell 280-32o nm. El fotopatch hi es negatiu, i la histologia ens mos-
tra un quadre tipic d'eczema sense infiltracio dermica.
32
ASPECTES FOTOBIOLOGICS DELS MALALTS
QUADRE IV
Eczema endogen o seborreic fotosensible
CLINICA
MED
FOTOPATCH TEST
ACCIO ESPECTRE
HISTOLOGIA
PRONOSTIC
TRACTAMENT
Eritema i vesiculacid, rarament liquenificacio.
Normal.
Negatiu.
Reaccio a les long. d'ona de 290-320 rim.
Eczema sense gran infiltracio limfocitSria.
Reservat.
El propi de 1 eczema.
7
Prurigen estival de Hutchinson
El quadre clinic es constituit per un eczema amb intensa liquenificacio
de parts descobertes que fins i tot a l'hivern presenta fotosensibilitat del
tipus de reaccio persistent. El diagnostic es molt dificil, per tal com els
autors no han unificat encara els criteris de diagnostic, especialment per
a diferenciar-lo de la dermatitis polimorfa luminica. Sembla, segons un
treball de MEARA i collab.4, que 1'exploraci6 fotobiologica seria normal,
amb un augment de la sensibilitat a les longitude d'ona de 30o nm a 340.
El comencament se situa en plena joventut, amb una marcada oscillacio
estacional, amb lesions papulo-eczematoses, molt edematoses, que arriben
a donar facies leonina.
QUADRE V
CLfNICA
MED
FOTOPATCH TEST
ACCI6 ESPECTRE
HISTOLOGIA
PRONOSTIC
TRACTAMENT
Prurigen estival
Liquenificacio i edema de parts descobertes. Comencament
en la joventut.
Normal.
Negatiu.
Sensibilitat a 290-32o nm. Rarament a 320-330-340 0
40o nm i Hum visible.
Quadre d'eczema amb gran infiltracio limfocitlria.
Dolent.
Talidomida?
Protoporfiria eritropoetica congenita
La clinica i les peculiaritats d'aquesta malaltia son prou conegudes, i
no cal fer-ne una descripcio extensa. La fotobiologia tambe es caracteris-
tica, amb la sensibilitat a la banda de Soret, sobretot si ha estat escalfada
previament la pell, i essent la resposta un eritema, una lesio urticarifor-
me, o be una triple resposta o una ampolla.
33
8 Al. LECH.4 I J. R. GUIX I AIELCIOR
COMENTARI
Exceptuant el quadre de la protoporfiria eritropoetica, es evident
que I'exploracio dels ((reactors persistents a la llum)) des del punt de vis-
ta fotobiologic es de gran importancia en el diagnostic diferencial per
a la classificacio dels casos.
Dissortadament, el mecanisme pel qual s'estableix la dita reaccio per-
sistent a la Hum ens es encara desconegut. Els diposits de determinades
substancies, en alguns casos molt persistents, ho podrien explicar, pero
sempre arriben a esser eliminats sense que desaparegui la fotosensibilitat.
Aquest mecanisme no pot esser addult en els casos de reticuloide actinic
ni de prurigen, ni d'eczema fotosensible. Podria, si, restar una sensibilit-
zacio enfront de la proteina portadora de 1'antigen, amb l'establiment d'un
estat d'autoimmunitat.
Evidentment, el capitol de les reactions persistents a la Hum requereix
un ampli estudi molt mes aprofundit per tal d'arribar a aclarir el meca-
nisme intim de la fotosensibilitat cronica.
BIBLIOGRAFIA
I. FRAIN-BELL, W. i SCATCHARD, M.: The association of Photosensitivity and atopy in
the Child. ((Brit. J. Derm.)), 85: 105-110, Londres (1971).
2. IVE, F. A., MAGNUS, I. A., WARIN, R. P. i WILSON JONES, E.: Actinic Reticuloid.
((Brit. J. Derm.)), 81: 469-475. Londrcs (1969).
3. JILSSON, O. F. i BAUGHMANN, R. D.: Contact Photosensitivity from Bithional. ((Arch.
Derm.)), 88: 409-418. Chicago (1963).
4. MEARA, R. H., MAGNUS, I. A., GRICE. K., WILSON JONES, E. i JOHANSSON, S. G. D.:
Hutchinson's Prurigo. ((Trans. St. John's Hosp. Derm. Soc.)), 57: 87-99. Lon-
dres (1971).
5. STEVANOVIC, D.: Thesis for Al. Sc. Cambridge University (1957).
34


Aspectes fotobiològics dels malalts amb reacció persistent a la llum

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert