Grimalt i Sancho, Francesc

Romaguera i Sagrera, C.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DERMITIS PER BLANQUEJADORS OPTICS
(ESTUDI DE 103 OBSERVACIONS PROPIES)
Comunicaci6 presentada el dia 21 de desenibre de 1972
pels doctors
C. ROMAGUERA i SAGRERA
i
F. GRIMALT i SANCHO
Dcl Departanrcnt i Escola Professional de Dermatologia i Venereologia
de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
(Catedr:tic: Director: Prof. 1)r. Joaquini Piicol i Aguade)
INTRODIJCCIO
En un altre trcball nostre d'aquest mateix nurnero horn ha descrit la
classificacio i la composicio quimica dels detergents habituals d'us domes-
tic, i tambe els resultats obtinguts de les diverses experiencies de pro-
ves epicutanies dutes a terme alnb solucions de components dels ma-
teixos detergents sobre pacients afectes de dermatitis de les mans i sobre
controls.
Fou BURCKHARDT, l'any 1957 ', el primer que descrivi casos de fotosen-
sibilitzacio a blancofors estilbenics, substancies quimicament emparenta-
des amb les sulfamides. L'any 1969, OSMUNDSEN 3 descrivi en set malalts
de Dinamarca una peculiar dermatitis de contacte, amb aspecte de derma-
titis textil, pruriginosa, que mcs tard provocava una dermitis pigmentada.
Uns mesos abans, tambc OSMUNDSEN 2 havia descrit la mateixa dermatitis
sense piglnentacio en un nombre mcs alt do malalts. Aquest autor atribuia
totes dues menes d'erupcio als blanquejadors optics tipus pirazolines dels
detergents. El 1970, JENSEN, d'un costat, i DUCKSBURRY i DAVE, d'un altre,
atribueixen als bioenzims dels detergents una mena d'eczema agut de les
mans de les mestresses de Casa. i tambc el mateix any BELIN i col-lab. des-
criuen crisis d'asma bronquial i conjuntivitis en clones que manejaven
detergents en pols a casa.
Feia uns dos anys que, en visita a la Catedra i en visita privada, hoar
veia un nombre considerable de pacients afectcs de pruija, dermitis i pig-
mentacions de tipus textil diferents a tot allo que hem descrit fins ara.
Horn aconsegui de les principals firmes de forniment de materies primeres
per a detergencia, tin gran nombre de blanquejadors optics i de bioen-
zims. D'uns dells donem el nom comcrcial; d'altres, per contra, respectem
el secret del nom comcrcial, pero n'exposem la formula quimica. Val a dir
que en el moment que aquest treball arribara al lector, el blanquejador
optic de tipus pirazolinec que major nombre de dermatitis ha ocasionat,
haura cstat probablemcnt retirat del mercat. Hoin 1'anomenara ((Pirazo-
lina num. 1)).
5r
4 C. ROAI 1(;(1ERA I SAGRERA I F. GRIMALT I ,S.L\Y;lzo
ASPECTES CLINICS
Edat: Sobretot entre els 30 i els ro anys, per) tambe des dell 2 anys
(i cas) fins als 70.
Sexe i constitucio: 33 casos en homes i 70 en doves. Les eruptions
pigmentades predominen en individus de cabell negre.
Duracio del proces: Des d'una setmana fins a un maxim de 3 anys.
Com a mitjana, de 2 inesos a 4 Inesos.
Modalitats cliniques:
Pruija sine materiae de localitzacio textil.
2) Pruija acompanyada de urticat.
3) Eruptions semblants a la dermatitis seborreica minima, tnes ac-
centuades als plecs.
4) Eruptions semblants a un eczema liquenificat, pero de distribu-
cio textil, cosa que permetia la diferenciacio amb un eczema
atypic.
5) Liquenificacio amb pigmentacio, mes evident aquesta als flocs
de fregadis. El color era grin bru.
6) Aspecte de macula pigmentaria, melanodcrmitis toxica o mela-
nosi de Riehl. Aix) en quasi la nicitat de inalalts. Comenca en
forma de petites macules en plecs d'aixelles o de colzes, de color
bru o negre, de vegades acompany'at de taques uses cxtenses de
color pissarra. El coil i el clatell poden arribar a esser-ne total-
ment afectats, i tambe les branques ascendents dels maxillars,
els 16buls de Ics orelles i la meitat inferior dcls pavellons auri-
culars. La similitud amb el Riehl es considerable, per) als altres
flocs on hi ha contacte prolongat o fregadis amb la roba, les
lesions hi son molt manifestos: engonals (per la roba
interior), genitals en els homes, rcgio submamaria en les doves
(pel sostenidor). En individus de pelf clara, el color de la reti-
culacio quc la imatge clinica adquireix cs bru clar, pero en
individus dc pell mes aviat fosca arriba a esser negros (vegeu
tres exemples en les fotografes 1, 2 i 3)-
7) Aspecte de liquen toxic: nomes en tres malalts. Papules inten-
sament pigmentades, de pots millimetres de (Iiametre, per) que
per confluencia arriben a formar grans plaques, algunes d'elles
hipercerat)siques, de gran aparatositat (vegeu fotografia 4)-
8) Melanodermies difuses: coloracio uniforme i molt fosca de tots
els flocs afectats. En dos pacients.
5 2
[ 1(;. ^^. piglllclll^ldc, ilipcl(cla
l6siqllc, (111c, pcl follficil glillis
p1milics
(, I I , p;IpLll()-pigll)cIllJT ("
(I'aim-1ki
F I c,ion, pi"Illclll^ll ic, d'empicna
()I)I(.Iot dc sok illicighili
io moll ;1( (cillilad'i a
lli%('Il dcl pcrincil fc1licili
DERAIITIS PER BL .1 \Q('L j4DORS OPTICS
Cal dir que, (leis nostres malalts, la pignientacici n'ha afectat la meitat.
i que coin mes pigmentada es la lesio, menys pruija provoca. En total
foren estudiats 103 malalts.
IATERIAL I VETODES
a) Proves epicutanics:
I. Amb Pirazolina num. 1 al ro % i a 1'1 %r%o en vaselina.
2. Amb Estilbens nums. 1, 2, 3, 4 i 5, i Pirazolina num. 2, tots ells
a l'1 % en vaselina.
Dues series de barreges de la Pirazolina num. 1 amb bioenzims.
En una serie, aquest blanquejador era a la concentracio del
5 'Jo, i a l'altra, a l'i %. Bioenzims emprats:
4•
Proteasa P iooo Sandoz.
Proteasa AP 2670 Sandoz.
Alcalasa granulada (Chrornogenia units).
Alcalasa pols (Chromogeuia units).
Hoc S (Hoechst Ibcrica).
La base do la barreja fou lanolina i aigua a parts iguals. Per a
preparar lcs solucions d'enzims hom es guia segons el que diuen
BEI.IN i collaboradors.
Proves epicutanies standard amb PPDA, crerna de Fenergan, fe-
notiazina , crom, niquel, components de la gonna, parabens, for-
mol, sulfamides, neomicina, trementina, pentaclorofenol, balsam
del Peru, paraarninofenol, benzidina, hidroxiquinoleines, com-
post d'amoni quaternari i creosota.
h) Fotopatch tests)):
En 18 malalts amb barreja en vaselina a l'1 °/o de les segiients substan-
cies: Pirazolina num. i, Pirazolina num. 2, Estilbens nums. 1, 2, 3 i 4.
Tecnica emprada: l'habitual. Dosi d'irradiaciO: 1,68 per io,6 W/seg./cm2
c) Espectrofotomctria:
Duna de les substancies eulpradcs ern ics proves epicutanies, la Pira-
zolina num. 1: espectre d'absorcio maxim a 380 nrn. Fluorescencia a
460 nm.
li C. KU.11.-IG('l':K.1 I I I T. GRI.1LlI 1 1 .5.1.ACHU
RESUI:rATS
Vegeu la taula I; hom hi ha inclils notucs aquells patients en els quals
havia vist una positivitat d'una o dues proves enfront de qualsevol de
les dues pirazolines o dels cinc estilbens. La xifra mcs enlairada de positi-
vitats la dona la Pirazolina num. 1, amb la qual la major part dels pa-
cients es pigmentaren al cap de pocs dies. En individus controls, no afec-
tats (vegeu la taula II), notucs un 2 % ha donat una resposta epicutania
debilment positiva.
I HULA I
Proves epiclltanies: ntalalts
Blanqucjador Malalts Positius Dubtosos Ncgatius Positivitat
Pirazolina 1 10' 8<; t 7 8o °Jo
Pirazolina 2 70 4 0 fib (i %
Estilbe i 70 4 t ()5 (i ^o
Estilbe 2 70 8 1 (i t 12
Estilbe 3 70 S o (i2 1 2 %
Estilbe 4 70 6 0 ()',1 q %
Estilbe 5 34 0 0 31 0 `Io
TA I I LA II
Proves epictltanies: controls
Blanquejador Controls Positius Duhlosos Ncgatius Positivitat
Pirazolina 1 52 1 0 51 2 %
Pirazolina 2 52 0 tt 52 0 o
Estilbe 1 52 0 0 52 0 -Y(,
Estilbe 2 52 0 0 52 o°Jo
Estilbe 3 52 0 0 52 0 %o
Estilbe 4 52 0 0 52 o D/'
Estilbe 5 2 6 0 0 2(i 00/(,
Cal destacar que les barreges del blauquejador aulb els bioenziuls (ve-
geu taules III i IV), feren augmcutar la intensitat de les respostes. Si en
aquesta barreja el blanquejador era a 1'l %. nomcs reaccionaren els ma-
54
DERMITIS PER BL.VQULJ.IDORS OPTICS
lnut..A III
Proves eptcutunies amb barreges Pirazolina r 1 bioenzims: malalts
Barreja Controls POSltllls Dubtoso , Negatius ° Positivitat
A tit 4(i 1 1 75 %
B t i 48 2 I t 79 o
C fit 4ti :; 12 75%
1) tit 46 7 8
>
75 %
E 61 43 5 13 70 oJo
A-t 30 21 2 7 70%
13-t 30 20 3 7 67 (X)
C-t
D-t
30
0
20
21
3 7
6
ft7
cr%/
0
E
3 7 t/r/o
L 30 21 2 1 70 /U
TA i.a IV
Proves epicuttinies amb barreges Pirazolina I i bioenzims: controls
Barreja NIalalts Positius Dubtosos Negatius % Positivitat
A 49 ti 4 39 12 /o
l3 49 5 2 42 to o/
C 49 5 2 4 2 to u,
I) 49 6 o 4:3 12 0
E 49 6 0 43 12 %
A-t 2 9 0 0 29 0 0
29 0 0 2ll 0`Jo
C-1 2() 0 0 29 0%
D -t 29 0 0 2() o%
t 29 0 0 2y 0%
lalts, i no els controls; per contra, quan en la barreja arub enzinls el bian-
quejador era at r la vuitena part dels controls tambe hi reaccio-
naren.
En cap dels lnalalts als qui fou practicat el fotopatch test (taula V)
horn no pogue observar ni transformations de proves negatives a positi-
ves, ni intensificaci6 de les proves que havien estat positives; experien-
cia que conlirma la dada clinica que l'erupcio no es pas influenciada per
la ]lung.
55

DERMITIS PER BLANQUEJADORS OPTICS 9
es dunes 2o . ooo tones . La majoria son derivats de 1'acid 4,4-diamino -estilbe,
2,2 disulfonic, que s'obte a partir del p-nitrotolue , que primerament es sul-
fonat i per oxidacio passa despres a estilbe. N'hi ha tambe molts altres
grups, entre els quals les 11 . 1,3 diaril -pirazolines son molt utilitzades a
Europa, sobretot per a les fibres poliarnides . Als Estats Units d'America, on
normalment hi ha molt de clor a les aigdes domestiques, hom empra poc
les pirazolines , per l'escassa solidesa que aquestes tenen enfront d ' aquell.
En la present investigacio hom s'ha limitat a les proves amb pirazolines i
estilbens, les formules dels quals son indicades a la taula VII.
TAULA VII/a
H,C
-HC /N
Formula quimica Pirazolina i
-HC\ /N
CII/
TAULA VII/b
Formula quimica Pirazolina 2
H,C
-HC
57
10 C. ROMAGUERA I SAGRERA I F. GRIMALT I SANCHO
TAULA VII/C
Fdrmules quimiques estilbens de l'z al 4
/N",
R-C C
I I
-'
/
-
- \>-NH-
N\\ N
N
C \G-R
11 I
N\CN
R
ESTILBk nUm. 1 : R = -NH-
C3
R = CI
ESTILBi: num. 2: R= - N
CH
------
CH,,,
0 R= 0 CH3
'-CH,-----CH,
ESTILBE n6 m. 3: R = -NH- (CH) 2., - 0-CH3 R = NH,
/ CH,-CH2- OH
ESTILBE num . 4: R = -NH, R = NH-CH,-CH
/CH3
CH,-CH, -OH "OH
HISTOLOGIA
Hom ha vist les alteracions histologiques seguents:
Epidermis: Nomes hi havia notable participaci6 d'aquesta en els casos
de lesions amb prurigen i en les liqueniformes. La basal es veu poc pig-
mentada, i, per contra, hi ha manifestacions d'incontinentia pigmenti en
la derma superficial. En les lesions liquenoides lcs imatges corresponen
a les de liquen pla genui.
Sistema melano-sintetitzant: En quasi tots els casos hi ha una gran
hiperactivitat dels melanocits, sense hiperplasia d'aquests. La sobreproduc-
cio del pigment ocasiona una notable incontinentia pigmenti. El pigment
emigrat a la derma apareix en granuls extracellulars, o a l'interior dels
melanofags.
Derma: Hi ha un component vascular congestiu, en forma de dilata-
cib dels capillars de la derma superficial i mitjana. En les lesions liquenoi-
des, aquests capillars es disposen verticalment, ((coin les pues d'una pinta)).
Component inflamatori cellular: infiltrats pericapillars limfoplasmocita-
58
DERMITIS PER BLANQUEJADORS OPTICS
ris. Component degeneratiu: observat en tres casos en forma d'involuci6
amiloide del teixit conjuntiu de la derma papillar, que no deu esser sing
una amilosi secundaria deguda al fet de gratar-se.
COMENTARI
Els multiples aspectes morfologics que pot adoptar la dermatitis per
blanquejadors optics justifica el fet que hagi pogut passar indiagnosticada
o amb diagnostics erronis durant molt de temps. Forca casos dels presen-
tats havien estat presos per melanosi de Riehl, per liquens, per eczemes
i fins i tot per acantosi nigricans. Pero una vegada s'aixeca l'index de sos-
pita, el diagnostic de gran nombre de malalts esdeve facil. Ja abans que
aparegues el darrer article d'OSMUNDSEN, horn havia diagnosticat com a
dermatitis per detergents els casos que cursaven amb pigmentaci6, diag-
nostic que fou confirmat en pots dies, convocant per Carta molts malalts
de casos ja arxivats, despres que les firmes industrials ens lliuraren els pro-
ductes purs per a les proves.
Si be els simptomes clinics dels nostres malalts corresponen en linies
generals als descrits per OSMUNDSEN, hom ha aconseguit de trobar:
I) Que els blanquejadors poden ocasionar tambe lesions poiquilo-
dcrmiques molt especials que s'estenen a superficies forca con-
siderables del tronc i de les extremitats.
2) Que sovint hi ha afectaci6 de la Cara i del toll, imitant un
Riehl de caracteristiques especials.
3) Que poden arribar a produir un liquen toxic de gran aparatosi-
tat, i fins i tot amb lesions d'hiperceratosi follicular.
4) Excepcionalment poden formar-se melanodermies molt extenses.
Be que les pirazolines, amb una estructura quimica de dos anells ben-
zenics i atoms de clor, constitueixen 1'esquema ideal per a provocar reac-
cions fotoallcrgiques o fototoxiques, i llur espectre d'absorci6 coincideix
amb els U. V. Ilargs, els resultats obtinguts amb les proves del fotopatch
test han estat negatives. A mes d'aixo, les lesions de la Cara no s'estenen
pels llocs de major incidencia luminica, i cal atribuir-los mes aviat al
contacte amb la coixinera o altres robes. Resulta interessant el fet que
l'associaci6 amb enzims reforci el resultat de la prova epicutania. Els en-
zims es degraden a la bugada, i es evident que si hi restes la mes minima
activitat a la roba que horn porta damunt, l'acci6 sensibilitzant seria mes
intensa.
Horn considera la troballa de substancia amiloide en algunes lesions
59
12 C. ROMAGUERA I SAGRERA I F. GRIMALT I SANCHO
com a secundaria al fet de gratar-se, perb aquest fet no es dona en el
liquen pla genui, cosa que pot tenir valor per al diagnostic diferencial.
D'altra banda aquest fet duu a considerar la possibilitat quc algunes ami-
loidosis que cursen amb hiperpigmentacio de llocs coberts puguin tenir
un origen purament local.
BIBLIOGRAFIA
1. BURCKHARDT , W.: Photoallergische Ekzeme durch Blankophore (oplische Aufheller).
<< HautarztG ,, 8: 486 (1987).
2. OSMUNDSEN , P. E.: Contact Dermatitis due to an Optical Whitener in Washing
Powders. (( Brit. J . of Derm.)) , 8r: 799 (1969).
3. OSMUNDSEN , P. E.: Pigmented Contact Dermatitis . (( Brit. J . of Derm. )), 83: 296
(1970).
6o


Dermitis per blanquejadors òptics (estudi de 103 observacions pròpies)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert