Ferrer, Cristina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I 
. m S ón rrrrassa cases i tenim massa poc temps, sobretot en *sem fi dk segle multimtdiu en u& tots plegats, hem Vi- -, ' .  . . amr1Ht b lategoria de fet cultura per a productes que 
3 
4 
a,. 
els nostres besavis no haurien ni  somniat. 
> Apart & les noves fownes &art -de la fotografi. al video pas- sant per b realitat vb/hral-, h i  ha noves tecnologies que s'apli- 
V) qccen a la t r a m i s %  de la cultura i que ens reclamen temps i 
atenc%. 
es pel-ltcclles, k s  hem de veure d'estrena i les col-leccio- 
nem en video. La música pot ser en directe, com sempre, 
per6 també a través de la rridw, en disc compacte, en 
aquesta fi de segle 
multimedia (. . . 
. . I hem acordat 
la categoria 
de fet cultural 
per a productes que 
els nostres besavis no 
haurien ni somniat 
Massa 
coses 
Entenem-nos; a mi, personalment, m'entusiusmen ka varietat i 
l'eclecticisme, i en circumstdncies normals trobo l'allau de 
novetats d ' a h  més estimulant; el que passa és que són massa 
coses i tinc molt poc temps. 
Si pensem que, només l'any passat, es van incloure més de cinc 
mil nous llibres en catah a l'ISBN; que només a Barcelona es 
van publicar divuit mil cinc-cents titols, que en aquesta matei- 
xa ciutat va  haver-hi deu mil sis-centes funcions de teatre, 
comem el risc que les xifres ens atabalin i se'ns desperti un  
desig imefienable de fugir a una illa deswta sense ni tan sols 
posar a la maleta els tres llibres de capqalera preceptius en 
aquests casos. 
L 'única manera que les persones civilitzades puguem navegar amb bon profit per aquesta mar de títols i noves activitats és apartir &una bona informació. Bons 
programes culturals i bones pdgines de cultura a la 
premsa, fets per professionah espavilats i independents a qui 
no faci vergonya dedicar-se a aquesta mena de periodisme. 
Personatges com Bernard Pivot a Franca o Melvyn Bragg al 
Regne Unit, han envellit al capdavant dels seus programes de 
televisi4 i gaudeixen d'un gran respecte tant en l'dmbit dels 
mitjans de comunicació com en els cenacles de la cultura. 
Aqu6 en canvi, quan a u n  periodista li fan u n  encrirrec 
d'infomzacio' cultural, la primera cosa que fa és demanar per- 
dó per les moltsties i garantir al públic que fard un producte 
no elitista 
P robablement la &lpa ue la informació cultural sigui tan pobra i escarranSA és dels professionals Segura- ment encara hi  tenen més culpa els directius dels mit- 
jans, que la consideren una imposició de quota quan 
no un simple complement cosmttic er a les prigines en color. 
Per6 també deu ser culpa del p i  1 lic, que accepta aquesta 
situació i no dóna senyals prou alts i clars de voler aquesta 
mena de servei, 
Fins que el servei no millori, la meva manera predilecta 
d'estar al diu de l'actualitat cultural és, doncs, furetejar, parar 
orella i erpam-i-pipa als butlletins of2cials quan descobreixo, 
tota so L , alguna novetat interessant. Per exemple, aquell lli- 
bre del qual ningú no va fer la crííica quan va sortir, ara fa un 
parell d'anys. 
I és que són massa coses, no tinc gaire temps, i encara crec que la cultura és per gaudir-ni, no per anar-li al darrera en un  afan fienttic de col-leccionar títols nous i estrenes 
imprescin d' ibles. 


Massa coses

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert