Cavallé, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

', critica 
Mai no és tard si arriba 
Al.leluia! Per fi ha sortit el pri- 
mervolum de laParemiologra ata- 
lana compam2 PCC), de Sebastia 
Famb. Els que I'espedvem, ens 
en felicitem i ens disposem a par- 
lar-ne. 
Els diccionaris defineixen el 
mot padmia fent-10 sinbnim de 
proverbi; perb potser caldd dir 
que el seu significat és una mica 
més ampli Segons SebastiAFam& 
hi hauríem d'incloure, en Paccep 
ci6 del concepte, a més dels pro- 
verbis, els adagis, els refranys, els 
aforismes, les sentencies, les refer- 
tes, els ditxos (a Alcover diem allb 
d'un dfxo m'han ditxo), les mM- 
mes, etc., i fins i tot les frases fetes 
i els modismes. Aixi doncs, una 
paremiologia serh un aplec de 
parkmies i, pertant, de totes aques- 
tes formes esmentades, en les seves 
versions popular i culta 
Lamajoria de diccionaris duna 
llengua, amb mCs o menys proli- 
xitat, recullen parkmies. I, almenys 
des del segle passat, pel que fa al 
catal& alguns d'aquests dicciona- 
ris inclouen apkndixs amb refranys 
i altres formes parentes. Un dels 
més antics aplecs de refranys cata- 
lans data de 1831. Des d'alesho- 
res, com diríem en parlar parkmic, 
ha plogut molt i han aparegut una 
gran quantitat de refranyers de 
tota mena, la majoria de cdcter  
divulgatiu, curibs, escolar, o bC cer- 
cant I'equivalkncia amb el castellh 
(per no caure en allb que feiatanta 
@cia a La Trinca, quan cantaven 
que el coche le hace higo o que 
feia un pedo como una bellota), 
o encara alguns de d c t e r  local 
o tematitic 
El 1913 va aparkixer un volu- 
met titulat Assaig de paremiolo- 
gia catalana comparada, del qual 
era autor I'advocat Sebastia Famés. 
La principal característica d'aquell 
recull de parkmies era la seva 
extensi6, ja que el volum nomCs 
aplegava, en ordre alfabktic, fins 
al mot amich. Un altre tret remar- 
cable era el d c t e r  comparat del 
recull, acarant les parkmies cata- 
lanes, amb les seves variants, a 
parkmies paral.leles d'altres Ilen- 
gües, bbicament castell& llatí i 
ftancks, perbtamM proven@, por- 
tugués o italiA Sebastia FamCs, 
nascut el 1854, havia comencat 
la seva dci6 a arreplegar refranys 
devers els 16 anys; i va continuar 
fent-ho fins a la mort, esdevingu- 
da el 1934. El volumet de 1913, 
PAREMIOLOGIA CATALANA COMPARADA 
SEBASTIA F A R N ~  
EDICI~ A c u m  DE JAUME MDAL ALCOVER MAG/ SUNYER I JOSEP ILuk  SAVALL 
AMB L4 COL.L~BOMCI~ DE JOSEP M f U O L  
ED. COLUMN 
BARCELONA 1992 
ria del fons, que sabia valorar-ne 
el contingut i que va remoure cels 
i terra fins a aconseguir-ne el 
f inanment Un equip animat per 
Jaume Vidal Alcover i constitult 
corporalment per Magí Sunyer i 
Josep Lluís Savall, als quals cal 
afegir la col-laboraci6 espoddica 
de Josep M. Pujol, ha dut a terme 
la feina de preparar I'edicib de la 
La PCC ser3 la mare de moltes altres 
obres, ja siguin diccionaris paremiolbgics 
de cadcter didactic. o bilingües. 
o ideolbgics i, naturalment, enriquir3 
notablement tots els altres diccionaris 
generals que es facin -no tan sols 
de la llengua catalana- i els repertoris 
lexicogr&fics de cadcter tematic 
que s'emprenguin. 
perb, no va tenir continuItat i, així, 
Famés va deixar un capital inkdit 
format per 154 carpetes, amb un 
total d'unes 30.000 fitxes park- 
miques (i ara em comuniquen els 
flblegs que han tingut curad'aques- 
ta edici6 que ha estat localitzada 
una altra col.lecci6 de parkmies 
del mateix autor, igualment volu- 
minosa). 
La cultura catalana tC coses 
com aquesta Duna banda, ens 
sorprkn amb obres gegantines, 
com el DiccionatiCatalh-Valencih- 
Balear, el Diccionari Etimolbgic i 
Complementari de la Llengua 
Catalana o, en curs de publicacib, 
I'Onomasticon Cataloniae. Perb, 
per altra banda, ens aclapara quan 
comprovem que obres d'una mag- 
nitud com la que comentem puguin 
restar inkdites i a penes consul- 
tades durant tantes dkcades. Si al 
capdavall I'obra ha iniciat el seu 
curs de publicaci6, divididaen vuit 
volums, es deu en molt bona part 
a I'interks de la nCta de I'autor, 
Maria Aurklia Capmany, diposith- 
PCC, que ha comptat amb ampli 
suport institucional. Ara que tenim 
el urimer volum a les mans, amb 
el &gel1 de la casa columna, ~odem 
adonar-nos mCs del seu abast, uti- 
litat i vdua 
L'abast el copsem només comp 
tant que, aquest volum que recull 
tan sols la lletra A, s'allarga per 
mCs de 800 punes, en quk aple- 
ga 2.466 parkmies, algunes de les 
quals amb gran nombre devariants, 
com aquella que diu: Per l'abril, 
no te'n toquis fil, amb 29 variants 
catalanes, 35 de castellanes, una 
de llatina, set de portugueses, tres 
ditalimes, una de basca,tres d'occi- 
tanes, dues de franceses i una de 
veneciana! Qui en d6na mCs? 
D'aquella altra que diu: Sil'arc de 
Sant Martí/ surt al mati,/ la pluja 
ks aqut/ si l'arc de Sant Martí/ 
surt alvespre,/la pluja ja estA lles- 
$ Fam& en d6na ni mbs ni menys 
que 51 variants catalanes, a mCs 
de 29 en altres llengües. 
Pel que fa a la utilitat, penso 
que la PCC sed la mare de mol- 
tes altres obres, ja siguin diccio- 
naris paremiolbgics de calhder 
didhctic, o bilingües, o ideolbgics 
i, naturalment, enriquid notable- 
ment tots els altres diccionaris 
generals que es facin -no tan sols 
de la llengua catalana- i els reper- 
toris lexicogdfics de &dertemA- 
tic que s'emprenguin. Un exem- 
ple: el DCVB recull, sv aigua, un 
total de 24 refranys que s'hi rela- 
cionen; la PCC, en canvi, en recull 
232. Aneu-li al darrere! 
Cal tenir present, Cs cert, que 
la feina -sobretot si la veiem amb 
ulls de 1993- només esth mig feta, 
com totes les feines mastodbnti- 
ques. Recordem que és I'obra duna 
sola persona i, per tant, cal cal- 
cular que molt de material pare- 
miolbgic, sobretot el que ha estat 
exhumat amb posterioritat a la 
mort de I'autor, no hi Cs inclbs. 
Aixi, per exemple, I'enquesta oral 
&for@ limitadageog&icament 
Era impossible, d'altra banda, que 
I'autor buidds tota la literatura 
catalana De la trilogia de Josep 
Pin i Soler, una obra amb forca 
riquesa paremiolbgica, nomCs 
empra el volum tituIatJaume. Diu 
Pin, a La família dels Gam'gas "Ja 
ho diu lo ditxo -feu sentenciosa- 
ment lo Cuca: A sants i a min- 
yons/noprometis que no els d 6 d  
Tampoc no devia conkixer, Famés, 
els llavors inkdits Refranys, Difxos 
i Modismos Mallorquins, recollits 
per Bartomeu Marroig I desprCs 
hi ha el problemade la mort Fam& 
no, va ser a temps, just que li va 
anar!, de llegir el treball de F. de 
B. Moll sobre els refranys del Tirant 
publicat el 1933; o les parkmies 
tortosines recollides per Joan 
Moreira, publicades el 1934 mateix; 
o les Locucions tbpiques valen- 
cianes, publicades per Sanchis 
Guamer el 1936; o el R e h e r  
(sic) catalh de la comarca de 
Tortosa, d'Enric Bayem, publicat 
entre 1936 i 1979.Tampoc1 bbvia- 
ment, Famb no podia conkixer 
el vocabulari dels pescadors de 
Cambrils, de J.L. Savall, precisa- 
ment una de les persones que han 
tingut cura de I'edicib de la PCC, 
en la qual tambC es recullen una 
bona colla de parkmies. I, lbgica- 
ment, tampoc no hi poden ser 
incloses aquelles parkmies origi- 
nades coeaniament o posterior- 
ment a I'autor. Així, per exemple, 
hi ha Alt com el campanar deReus 
(qualsevol diria!), Alt com un Sant 
Pau o Alt i prim com Sant Ferm4 
perb en canvi no hi ha Alt com el 
CurugIj: el Gurugú és una mun- 
tanya del Marroc i aquesta expres- 
si6 va originar-se arran de la gue- 
rra d'hifrica, de manera que Fam& 
ho tenia molt just, per recollir-la, 
ja fos com a tradici6 oral o escri- 
ta (jo I'he sentida al Pinell de Brai). 
El mateix podem dir de les park- 
mies que ha originat la cultura 
moderna, o que ens han Kingut de 
I'exterior, a traves de conductes 
com la música, la televisi6 o el 
cinema, amb especial kmfasi en el 
m6n de la publicitat, essencial- 
ment parkmic, i que nosaltres hem 
adaptat i10 adoptat L'aigua és vida, 
L'amga és bella, Ningú no bper- 
fecte, Els homes les prefereiven 
rosses, Alpa, pa ial vi, vi, Qualsevol 
nit pot sortir el sol, Tarragona 
m'esbomna, etc Amb aixb vull 
dir que laPCC no és 1aParemiologia 
que hauria estat si s'hagués fet 
avui. Perb de totes aquestes man- 
cances no en tenen la culpa I'autor 
ni els responsables de I'edici6 (per 
a tots ells, en qualsevol cas, el 
mkrit). La culpa, si cal imputar-la, 
Cs del retard amb quk ha estat 
publicada I'obra, retard de quk cal 
responsabilitzar primer a una cul- 
tura oficial catalana que no va afa- 
vorir gens el seu autor i, desprks, 
a la guerra i les seves conseqükn- 
cies, que van convertir la possibi- 
litat duna edici6 tan ambiciosa en 
una quimera. 
D'altra banda, la PCC no és ben 
bC un diccionari paremiolbgic Els 
diccionaris solen dur o bC els sig- 
nificats de les paraules, o b6 I'equi- 
valkncia en altres llengües (o en 
la mateixa, si es tracta d'im dic- 
cionari de sinbnims). La PCC el 
que fa Cs recollir les parkmies, 
ordenar-les segons un criteri 
(I'alfabktic de la primera paraula 
important), acarar-les a totes les 
variants i equivalkncies en altres 
llengües, donar-ne totes les referkn- 
cies possibles i, de tant en tant, 
fer-ne comentaris i retreure els que 
hi fan altres autors. Sovint, aquests 
comentaris delaten la ideologia de 
I'autor, com quan, referint-se a Al 
cap de l'any, el mosso tt! les man- 
yes de son amo, diu: em sembla 
una traducci6 massa sentildel cas- 
tell,?~ (p. 579). De vegades marca 
disancies amb altres investiga- 
dors, com quan a la parkmiaA1733 
retreu la interpretaci6 que en d6na 
Joan Amades. En general, perb, la 
PCC és, sobretot, un gran magat- 
zem o, si es vol, un A u ,  terme 
que Sadiu molt més amb el t m n h  
dels folkloristes de I'bpoca de 
Famés. Precisament perquk és un 
arxiu, es revela mCs clara la utili- 
tat de I'obra i el fet que podri ser 
emprat com a material de base 
per a molts altres treballs. Qui faci 
una toponimia o una monografia 
sobre la vila d'Alcover (Cs el meu 
cas) veuri com aqui en s6n reco- 
llides quatre parkmies, amb onze 
variants. Qui es dediqui a la devo- 
ci6 a Sant Antoni, en troba 28, 
amb 68 variants. Qui fa el Ikxic de 
I'apotecari, hi troba 6 parkmies 
amb 28 variants, en quk els que 
s'emporten la palma s6n els de 
Padr6, Olot i Tarragona Amb la 
crisi de I'avellana, potser algú es 
decidiri a recollir-ne el bagatge 
lingüístic, abans que Pactivitat no 
desaparegui del tot Famés ens 
d6na algunes parkmies avellane- 
res, com la que diu: L'avellana al 
foc, tant la pot10 foc tocar fins que 
estufa, treta ni menys ni menys 
que &Eiximenis; Plena o no plena 
cull Vavellana perSanta Magdalena 
q u e  jo he sentit sempre dir amb 
la variant Per Santa Magdelana, 
Vavellana és plena, paral-lela a una 
altra que tambC he sentit sempre: 
Per Sant Roc, l'avellana cau del 
floc-; Si vols quedar bé i donar 
poc, d6na avellanes en floc; 
L'Aleixari Chstellvel1 tena demolta 
avellana; i el següent advertiment 
Any d'avellanes, any de casaments, 
que, segons Famés, podria venir 
del franc& i haver estat prodult 
per la similitud entre noisettes i 
nocettes. A totes aquestes, natu- 
ralment, ara hi podríem afegir la 
que diu: L'avellana és cosa sana 
Ens trobem, doncs, davant d'una 
muntanya d'informacih Proba- 
blement, els centenars de perso- 
nes que la consultaran hi troba- 
yn errors, mancances, dificultats. 
Es lbgic, en una obra d'aquesta 
magnitud, feta amb tan pocainfm 
tructura Una parkmia coneguda, 
més aviat un consell, que ni la PCC 
ni el DCVB no recullen, és aque- 
lla que diu que els arbres no ens 
han d'impedir de veure el bosc 
En aquest cas, el bosc és ufan6s, 
esplkndid, f e w  Si s'hi detecten 
errors, de vegades simplement 
mehics,  imputables a les parti- 
cularitats de la produccid edito- 
rial (presses, estahi, etc) potser a 
I'ú1timvolum podri posar-s'hi una 
fe d'enades. El que sí que em sem- 
bla que resultaria for@ útil, i brin- 
do la idea als responsables de 
I'empresa, és I'addici6 d'un novk 
volum, consistent en Píndex al& 
tic de tots els conceptes. Una par& 
mia com Dels acabats en -ina, el 
millorés lagallina, la PCC la intro- 
dueix pel mot acabar i, per tant, 
pertany a aquest primer volum. 
Potser algú busmi  les parkmies 
de lagallina i no 1atrobadAquest 
índex ho resoldria En qualsevol 
cas, akb no és res més que una 
idea, que, segurament, s'afegiri a 
les moltes altres idees que I'apa- 
rici6 d'aquesta obra convertiri en 
projecte. 
Ressenyes 
21 titols per a aquest Sant Jordi 
Estudi i assaig 
ELS MALCONTENTS 
DEL CORREGIMENT 
DE TARRAGONA 
PERE ANGUERA 
EDICIONS DALMAU 
BARCELONA 1993 
El llibre constitueixuna brillant 
anhlisi sociolbgica dels compo- 
nents i motivacions del primer aixe- 
cament de clars ressons filocar- 
lins a Catalunya el 1827. El Camp 
deTanagona fou una de les comar- 
ques en quk els Malcontents obtin- 
gueren un major enrolament, 
sobretot desprCs de I'ocupacib de 
Reus i de la creacid de la Junta 
d'Alfo ja El llibre contC una rela- 
ci6 detallada de I'impacte de la 
revolta a tots i cada un dels pobles 
del Corregiment 
EL PARLAR 
DE LA FATAREUA 
PERE NAVARRO G ~ M Q  
CENlRE D'ESNDIS DE í A  TERR4 ALTA 
GANDEN 1992 
PR~LEG DE JOAN VENY 
Pere Navarro, professor de 
Dialectologia Catalana de la 
Universitat Rovira ivirgili i col.labe 
rador del Centre de Lectura de 
Reus, ofereix en aquest volum un 
acurat estudi fonbtitic, morfosintActic 
i Ikxic del parlar de la Fatarella, 
T e m  Alta, una de les comarques 
catalanes més i n t e m t s  -i menys 
estudiades fins ara- des del punt 
de vista dialectolbgic La mono- 
grafia, modblica en el seu gknere, 
constitueix una bona aportaci6 a 
la dialectologia catalana -per exem- 
ple, enregistra una setantena de 
mots absents dels grans reperto- 
ris 1exicogrAfics catalans- i ha 
d'esdevenir unaguia excel-lent per 
a tots els estudiosos que vulguin 
treballar en la investigacib dels 
parlars de les nostres comarques. 
LES BULLANGUES 
DE BARCELONA DURANT LA 
PRIMERA GUERRA CARUNA (1 835-1 937I.VOLUM I 
JOSEP M. 0~ ROMEU 
ED. EL M ~ D O L  
COL KlRUM 
EDITAT EN COMMEMOR~CI~ DEL 
CENTENARI DE LES MSES DE MANRESA 
TARR4GOW 1993 
Un estudi aprofundit i profu- 
sament documentat d'uns I 
moments claus de tensi6 social en 
la gknesi del primer nacionalisme 
catalh 
A SELVA DEL CAMP EN EL 
SEGLE XVlll (POBLACI~, 
SOCIETAT I ECONOMIA) 
MARIA RECASaYS I ROVlRA 
CENlRE D'ESlUDIS COM4RC4L 
JOSEP IG&lES 
REUS 1992 
Fruit de la recerca i estudi dels 


Mai no és tard si arriba

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert