Maristany, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

carni 
de Santiago 
S i ens els darrss anys Sanada a Sida-  
go de Compostel.la seguint el canu' 
dels romers havia anat engrescant cada 
vegada més gent, aquest any, el darrer any 
compostel.12 del mil-lenni, el m' de San- 
tiago o de Sant Jaume ha esdevingut, amb d 
considerable suport publicitari esmergat en 
tots els mitjans de comunicació, un su& 
de gran abast que est21 movent milers de per- 
sones, que és objecte d'un gran nombre & 
publicacions i al voltant del qual hi ha molts 
diners en joc. 
Des del descobriment al segle M de la preb 
sa tomba de I'apÍjstol i de la posterior cons- 
trucci6 d'un temple al lioc de la troballa, 
Santiago de Compostel.la esdevingué un 
lloc de pelegrinatge de tot I'occident crisi& 
el tercer en imporhcia després de Roma i 
de la Terra Santa, sobretot als segles X Q  
XIIIiXIV, quanescalculaqueanavencada 
any a visitar la tomba de I'apbstol entre 
250.000 i 500.000 pemones. 
Qui és aquest benaventurat a qui van a resar 
cristians de tot arreu, es pregunta I'ambaixa- 
dor Al-lí ben Yusuf, que troba de gom a gom 
els camins quan a principis del segle XI es 
dirigeix a la cort de Galícia Gent de totes 
les proced2ncies geo@ques i de totes les 
categories socials que van a COmpostel.la a 
demanar la internsi6 del sant per obtenir 
alguna gdcia, guarir-se de malaltia o com- 
plir un vot. Ciergues i seglars, nobles i ple 
beus, moguts gairebé sempre per la fe, enco- 
ratjats per @cadors que parlen de prodi- 
gis i miracles que eleven a la categoria de 
veritat indiscutible un fet, la troballa de les 
despulles de I'apbstol basat en fonts dubto- 
ses i liegendhries, es barregen al llarg del 
camí amb gent que s'hi troba per motiva- 
cions ben diferents. 
Alguns hi van foqats. El pelegrinatge per 
redimir culpes fou iniciada pels eclesiLtics 
4 d e m  de Nogueret anil a Compostel.la 
per tal que li fos aixecada l'excomuni6 dic- 
tada pel papa Climent V i el duc Guillem 
d'Aquitania ho f6u per satisfer la penit&ncia 
imposada per Bernat de Claravall- perd 
XIH i XVI el pelegrinatge 
també adoptada pels tribu- 
nab k -Anton de Wapols fou alliberat 
de la pssQ a Rqa,  el 1384, amb I'obligaci6 
de pelegrinar a Montserrat i a 
Csmpos~la- que imposaven així una 
p-ai-t. T d ,  al COS- 
tat d'aqdh pekgch penitencials apareixen 
eh pela* d'ofici, gent que cobrava per 
anaa a Santiago de Galícia en compliment 
dedwtfdperunaaltrapersona, quelipaga- 
va un salari pex fix el viatge. Nobles i buge 
90s f e m  Negats testamentaris en aquest sen- 
íit, pe15 tamb6 hi participaren algunes insti- 
tucions, com en el cas de les padquies de 
Batcelona, que el 1465 enviaren romers per 
a lliurar-se de la pesta, o de la ciutat de Giro- 
na que n'hi envi2 el 1483 i de beli nou el 
1529 per tal de demanar pluges. 
Al segle XV s'inicia la decahcia dels pele- 
gsina$es a Santiago, que s'accentua encara 
mésals~ iXW.Ese lmornentenqu6 
augmenta el nombre de falsos pelegrins, 
gent de maia vida que adopta la disfressa de 
romer per tal de gaudir de les franquícies 
atorgades als pelegrins i obtenir, a més, 
almoines i hospitalitat, "bagamundos, hom- 
b m  m q s  y mops y mugm sin tener ofi- 
cio ni 10 usar". Temps dolents per fer el camí 
de Santiago sense protecci6, quan els pele- 
grinsdebonafes6npresamcildellaQesi 
bandolers, exposats als robatoris perpetrats 
pels mateixos hostalers i pels bergants que 
ñngint caritat acullen els romers a les cases 
per robar-los, als enganys d'apotecaris 
immorals que els venen pontingues, beurat- 
ges i drogues adulterades i al frau dels vene 
dors de falses relíquies. La documentaci6 de 
l'hpoca denuncia 'las criadas de 10s hospe- 
dajes del camino de Santiago que por moti- 
ves vergo~l~~sos y para gana dinem se acer- 
can ai lecho de 10s peregrhos" i també 'las 
meretrices que por estos mismos motivos, 
entre Puerto Marín y Palas de Rey suelen 
salir al encuentro de 10s peregrhos, que no 
solo deben ser excomulgadas sino que ade- 
más deben ser despojadas, presas y avergon- 
poques inddghncies, ben difezents ah que 
coneguem en liurs pelegrinatges Sant Frap 
cesc d'Assis o Ramon Llull. 
Perd si el &ement assenyalii Sinici de la 
crisi del camí de Saníiago hi a p d  per mn- 
ira un nbu tipus de viatger culte, inkmsat 
per conhixer tot allb que s'hi relacionava, 
per entrar en contacte amb el medi geqgiiñc 
i amb la gent que I'habitava i per atribar al 
Finis Terrae, I'extrem més occidental del 
m6n europeu. Viatgers com els alemanys 
Jeroni de Miinzer i Arnold von Harff, o com 
els italians Bertomeu Fontana i Domenico 
Latti, que publicaren i donaren a coni5ier 
molts aspectes dels pelegrinatges, del camí 
de Santiago i del seu entorn. =atgers, en 
definitiva, que s6n el precdent immediat de 
la majoria dels viatgers actuals, amb motiva- 
cions sobretot culturals i lúdiques per 
damunt de les religioses. 


El camí de Santiago

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert