Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reusenses dentro del piazo de tres años, cediéndose a1 autor treinta
ejemplares de la primera edición.
8.a
__Los trabajos no premiados serán devueltos a los autores que así lo so-
liciten de la Comisión organizadora dentro de los tres meses siguientes
a la pub1icación del fallo del Jurado.
9.a__C.uan,ta,s dudas pudieran surgir en la interpretación y aplicación de las
ipresentes Bases serán resueltas por la Comisión Organizadora d e 1
Concur.so.
Reus, enero de 1968.
LA COMISIÓN ORGANIZADORA,
Salva.dor Vilaseca A.nguera (diretor dei Museo Muuiici.pai);
Enrique Aguadé y Parés .(presiidenit.e dól Centro de Le>tura);
Xavier Amorós Solé (por la Asociiaoión de Estidios Reusenses);
Carlos Giró Puig diireotor dei Semanario iReus»)
Pompeu Fabra: Puresa, autenticitat i exemple
La vida humana està isotmesa a tantes vicissituds i a tantes preissions
que sovint —mo1.t sovint— va de tort. Nhem vist tants casos! Per això
la vida dreturer.a ,i c1ara de Mestre Fabra destaca dins i fora d.e cas.a,
ornada amb ia lluïssor magniifica da.quests a.tributs tan poc corrents.
Tots .els biògrafs co.incidixen, sense fer-hi •absoiutament cap reserva,
que la vid.a de Mestre Fabra va ésser duna :puresa i una transparéncia
que mai res no va .poder entelar: cap mirallet fal•laciós no el va enlluer-
nar en caip moment, .cap •entreban•c no el va fer recular en .el fi que
shavia proposat, .cap pressió no el va fer desdir mai dels propis senti-
ments perqué eren •purs, ni de les pràpies convi•ccions •pe.rqué eren
fermes, naturail,s i lògiques; cap temptaci .ó, cap consideració no el va
ciesviar de•1 camí únic que ibiològicament tenia assenyaiat en néixer en
aquest raconet de terra, a mig aire entre ei blau •del cel i ei biau de
la Mediterrània. Amb tota la simplicitat .de ies coses auténtiques, die les
coses de debò, a lànima de Ponp.eu Fabra no hi havia raeonaides poc
clares; tot en ell era de 11.ei, no duia a .dintre res fals ni tan solam•ent
priinparat i .tronto•llant; tenia •el.s sentiments sòlid•s, ben arre1ats, amb
una gran i .precisa conscién•cia del dsure en to•ts els terrenys q.ue va
trepitjar i en tots elis moments que va viure. ¿Quina a1.tra causa podriem
trobar a lobra fabriana sinó líntima puresa i la pro[funda autentici.tat
perqué, orien•tat el propi de.stí, en .seguís la ruta d.eifinida que el menava
a acom:plir una. obra gegantina, atapeïda ide dificultats de tota mena,
dentrebancs i dopo.sicions? Fi•del a si mateix, el seu amor a la terra
sexpress.ava en lestudi gramatical de lidioma, en la re.cerca de solu-
cions científiqu•es als prob1ernes que .la malmenaida llengua li presentava
a cada punt, i donava, amorosament, el qu.e tenia, sense ostentació vani-
tosa, treba•llan.t humilment, q.uietament i seguidament, 1•a matéria a la
qual es lliur.ava amb tota lànima i de la qual obtenia la màxima .eficàcia.
Consid.erav.a que la seva feina era aquesta i que era daqui estant don
podia servir el país amb més efectivita.t perqué vivia en la convicció que
t11ò que cal, perqué una tasca tin.gui vàl•ua i sigui realment eficaç, és
lliurar-shi sense reserves, sen•se mirar pel voit espiant els efectes; lliurar-
shi silenciosament, tenaçment, i amb arnor de deò, aprofundint i am-
pii.ant els propis coneixements. Aqu .esta autentici.tat recolzalda damunt
la puresa intenciona1 és aliò que ha donat tota 1eficincia a la seva ob.ra.
Ni la política, ni les in•cursions en daitres camps que no eren el seu, no
el van atraure rnai; mantenia la fideiitat, la .puritat i lautenticita.t. A1-
trament —també epressió de 1.a interna puresa— duia una vida exem-
plar tant en la intimitat de la familia corn en les relacions humanes, tenia
idees claríssimes i precises, adorava el pais que tant coneixia p .er 1es
innombrables excursions que havia fet per tota la nostra geogafia, i tenia
un concepte afinat i harmònic del que cal que sigui 1home dins de tot
el que el volta. E1 respecte mutu era per a ell un axioma indiscutible
que practicava sempre i amb tothom.
I heus-ne aci el gran exemple.
REUNIÓ GENERAL ORDINÀRIA
Ceiebrcida eI dia 30 de Gener del 1968
A causa de malaitia del senyor president, la reunió general den-
guany fou presidida pel presiJdent a:ccidental .Sr. Josep Blan.ch i Massó,
el qual es trobava acornpanyat pel secretari Sr. JosepReig i pels altres
eleinents de la junta directiva senyors Santiago Boqueres, Francesc
Font de Rubinat i Josep Capdevi.la Cases.
E1s associats que assistiren en aquesta reunió aprovaren totes les
iiiatéries proposades a 1ordre del dia.
MEMORIA DE LANY 967
i Vice-president •de lentitat, ers funcions de
Prsidemt, i el Consell Direictiu, eoinp]ieixen el
deure estatuari de pentar-vos, sota la forma
diina Meinòri!a, eil resurn de ies seves aetivitats,
9egui!t dun aitre en eil qua1 les Sacicioxis que in.
tegren &.i nostre caai1, ens donen compte a totis
del prinicipais adtes portats a cap àurant lny,
preicindint daqueills details que poguessin fer
feixuga la relanió, sense que per això mirvi ia
que1itat de tcits elis, qtse estem ob1gats a posar
de relleu, tota vegada que rne.ntre ccimJpiim aquest
deure reglarnentari, escrivini, uns i aitreis, Ia his-
tòria del Centre de Ledtura.
I precisamJeflt Jperqu iecrtivim, hern de fer
constar, a1egrant-xios i c1o1 entn,ois aÏhora, la saiu-
tació que, plena dafecte i de nostòlgia, envia a
tots els soicis e1 Preisident titu1ar, Enric Aguadé
i Piarés, que per prirnera veigada en vint aiys no
pot presidir una reunió generai, per no .trobar-se
eriicara bé del tot. Retribnlm-ii com es mereix
aquest afedtuós missatge, tot ¿esitant-li una rà-
pida millora.
Ha estat un encerit de posar la quota a 40 pesse-
tes, puix que aqutssta aportaició ha perznòs que,
en aquest any que coirnenteirn, hagi estat possible
fer front a les despeses dasseguranices socials, se-
gonis ies disposiJcions vigeirts, així cozn p>rtar a
terme aiguses obres ai nostre estatge social i ail
refugi de Mont-rall.
Ens hem vist, donJcs, olbligats a preparar per
1lan5r corrent un pressupos1t que traspua austeritat
i que obligari Presi,dent i directius a vigilar aten-
tamnt la marxia de les xifres i a frenar-la quan
sigui naoessari, per tai dagermanar necessitats
i possiJbiiitats.
Maigrat la situació, la Bibliotecia ha anat rebent
una gran quanivitiat de 11i!breis adquirits a edito-
riali,s, aO inateix tezxilps qu.e eis qiie ens han per-
vingut de donatius. Regraciem els donants per ia
gezxtilesa que han timgut eners el Ceiitre.
Norvarnent teinim la sati9facoió descriure efl
aqnesta Memòria ei nom del nostre volgut con-
sci, soci dhonor, Antoni Pedrol i Rius, el qual
amb ge9t que fins ara no ha tingut parió, segueix
vonicedint lia beca de 24.000 pessetes, que enguany


Pompeu Fabra:Puresa, autenticitat i exemple

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert