Ferré i Trill, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

4 REVETA DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. JUNY DE 1939. NOMERO Y 
Rovira i Virgili i els federalistes 
a Tarragona ( 1 902- 1 932) 
"El Estado es un tutor que pretende eternimr la 
menor edad de regiones [nacions], rnunicipalida- 
des, e individuos, para arrebatarles derechos y 
bienes " Rovira i Virgili (Lav, 4x1- 1903). 
1 'aportació de Rovira i Virgili a la militimcia política i cultural tarragoni- 
na no pot destriar-se dels nuclis republicans 
que s'oposaven al republicanisme centralit- 
zador d'Unió Republicana i Fraternidad 
Republicana (1903), del qual féu crítica 
Rovira a la política de Salmeron, 'El discur- 
so de Salmeron" (Lav, 10-I-1903), a la com- 
memoració de la I República de 1'1 1 de 
febrer de 1873, a 'Wuestro Programa" (Lav, 
14-11 i 20-VI-1903) o a la scrie d'articles Por 
la Federación y la República (Lav, 12 i 19- 
IX i 3-X-1903) [Ameffla: 1963: 152 i 1691. 
Catalanitzar el republicanisme tarragoní des 
de la posició d'esquerra que representava el 
federalisme -l'autonomia federativa- fou la 
tasca bisica de Rovira que es convertí en 
una constant dins la seva trajectbria poste- 
rior en el si de l'esquerra catalana ('Zo Sen- 
timent de patria" Q,5-IX-1901) i [Costafre- 
da:1988:80]). Les intervencions del jove 
Rovira i Virgili a comenqament de segle 
s'esdevingueren en brgans fusionistes repu- 
blicans com El Orden [c. 18971, amb un arti- 
cle anbnim on es limitil a formalitzar les ide- 
es d'un col-laborador que li'n demani la 
redacció [Rovira 1938:12-13; 1962: 361, o 
en revistes culturals com Gent Jove, del 
Centre Catali ("Soletat", reproduit a Lav, 
25-IV-1903 o al maig amb 'Zos grans senti- 
ments de la joventut2") [Virgili Sanromi: 
1980: 661. Tanmateix, on cal centrar la seva 
dedicació primerenca és a La Justicia, publi- 
cació impulsora de la unitat dels republi- 
cans, de la qual deixa de ser redactor en cap 
per l'octubre de 1901 en donar, el gener de 
1902, el pas envers l'brgan estricte de la 
Joventut Federal Tarragonina, La Avanzada. 
Aquest pas, perb, no s& casual, car des de 
La Justicia, amb un "federalisme estricta- 
ment pimargal-liV i "comprensiu amb els 
unitaris de Salmeron" WuiÍíos 1990: 4731, 
s'identifícava en bloc els catalanistes amb el 
programa de les Bases de Manresa ("Catala- 
nismo y federalismo", Lj, 2-1-1902) [Costa- 
freda: 1988:80, 1291. Aquesta Joventut 
Federal, amb una "derivació" del Centro 
Republicano Democrático Federal, del qual 
fou fundador entre d'altres el pare de Rovira 
el l r  de marg de 1888', compti amb la 
predncia de membres que, com Claudi 
Ametlla, seguiren Rovira en el nacionalisme 
republici a Barcelona. El seu objectiu era 
ernfasitzar la catalanització del federalisme a 
partir d'una crítica al catalanisme conserva- 
dor de la Lliga ("El monument al Doctor 
Robert", Lav, 30-1-1904). 
És a dir, el posicionament de Rovira i V i  
fou el d'assumir els principis democritics de 
la Revolució francesa i de la tradició lliure- 
pensadora amb els fonamentats assentats en 
tdrics com Proudhon i Pi i Margall. La seva 
tesi, doncs, maldava per relacionar la tradi- 
ció d'una esquerra socialitzant amb la lliber- 
tat individual i col-lectiva -també des de les 
associacions culturals4- fet que comporth la 
difusió d'alguns dels seus articles de La 
Avanzada en brgans republicans federals i 
socialistes com El Trabajo de Vall$. Per 
tant, la tasca de Rovira consistia a configurar 
un model &organització d'estat que partís 
del lliure pacte entre les col-lectivitats 
(regions, segons els federalistes) i les políti- 
ques d'emancipació individual, basades en 
una crítica a la política de la Restauració 
(separació entre Església i Estat, crítica al 
militarisme i a les oligarquies): "somos par- 
tidarios de la Libertad, la Igualdad y la Fra- 
ternidad. Por todo ell0 somos librepensado- 
res, demócratas, republicanes, federales y 
socialistas" o amb El Cacicquismo (Lav, 4-I- 
1902 i 4-1-1903). Per a concretar la tasca 
organitzativa i ideolbgica prengué com a 
model l'obra de Pi i Margall en el seu aspec- 
te de referent emancipador de les classes 
subalternes i de les nacions. És a dir, ser 
federalista pii'sta significava situar-se en una 
radicalitat transformadora de i'Estat a partir 
de dues centralitats: la crítica a la societat 
d'antic regim ('Falsas Glorias", Lav, 9-I- 
1904) i a l'organització territorial. Des 
d'aquest vessant, les planes dels dos brgans 
republicans citats assumien les tradicions de 
protesta de pensadores anarquistes (Kropot- 
kin), d'escriptors i intel.lectuals (Zola, a qui 
Redacci6 del setmanari federal &Tarragona La Avanzada (1902). D'esquerra a dreta, en peu: Pere Redon i Claudi Ameffla. 
Asseguts: Josep Bru i Ferrer, Antoni Rovira i Vigili i Jaume Margalef 
homenatja la JF i Antoni Rovira, Lav, 15- 
XI-1902) i de republicans com Blasco Iba- 
ííez [1962: 381, pe& també mostrant solida- 
ritat amb antimiiitaristes com el cas "José 
Bergillos" (Lav, 5-HI-1904). És així com cal 
entendre el fet que la Joventut Federal de 
Tarragona q u e  presidí entre 1901-1903- 
fos definida com a "juventud intelectuai", ja 
que la seva missió essencial era la formaci6 
ideolbgica -de quadres- dels republicans de 
base a través de ponencies que eren debatu- 
des al Centre Federal, del qual es va separar 
el maig de 1905 DM1984:50], o al Cen- 
tre Catalh. Rovira hi intervingué amb la con- 
ferencia "Drets y llibertats individuals" 
(@, 14 i 21-VI-1902), on defensava la rela- 
ci6 entre llibertat i democriicia "sempre y 
quant no's lesionin ni l'autonomia del indi- 
vidu ni las autonomias colectivas", tot con- 
templant la base de les llibertats col-lectives 
en la llibertat individual (ciutadania), tal 
com també defensava amb l'adscripció al 
pirisme ("Piista9', Lav, 28-XI-1903). 
Aquest plantejament no feia altra cosa que 
apostar per una lectura civicopolítica del 
modernisme ideolbgic -reflectit a l'obra de 
Rovira Nova vida (estrenada el novembre de 
1904)6 i en l'article "La visió de l'avenir" 
(Lj, 25-IV-1906b en termes d'una radicali- 
tat reformista (entes a comengament de 
segle des del republicanisme federal com a 
'regeneració') que superés el catalanisme 
basat en el tradicionalisme ("catalanismo 
clerical", en al-lusió a la Lliga, Lj, 30-V- 
1901) i el republicanisme unitarista, tot opo- 
sant-se a "una República que mantuviese 
esclavos en Regiones y municipalidades 
negando a las coleciividades naturaies y jurí- 
dicas el integral disfiute de la autonomia" 
(Lav, 8-XI-1902). La idea era superar la 
República com a "institució" per donar-li un 
contingut organitzatiu que s'identifiqués 
amb la federació, tal com mantenia Claudi 
Ametlla ('Xa República en el federalisme", 
Lav, 24-V-1902). Aquesta base política té 
continuitat en la relació de Rovira amb pla- 
taformes republicanes partiMes de la Soli- 
daritat Catalana (1907) com la Unió 
Democratica Nacionalista [Costafre- 
da: 1990:28] arran de conferencies com 
"Politica solidaria a Tarragona", per a 
"donar lloc a les grans agrupacions parcials 
pera fins concrets" a fi de ser alternativa a 
"els nostres cacics", "que no representen cap 
forsa positiva" (Catalunya Nova, 16-II-1908 
i Senyera Federal, 1908). Aquesta trajectbria 
el dugué a la relació amb el setmanari Reno- 
vació, brgan de la Joventut i de la Unió 
Catalanitzar el 
republicanisme 
tarragoní des de 
la posició d'esquerra 
que representava 
el federalisme 
-l'autonomia 
federativa- fou la 
tasca bhsica 
de Rovira. 
Nacionalísta Republicana, de la qual desta- 
caria el treball Nacionalisme i Socialisme7, 
rectiticador de l'antitesi a l'ús en sectors del 
socialisme catalh Pabra Ribas] entre lliber- 
tat col-lectiva i sociai (21-W-1918). 
En elmarc dels t r a c t a t s t e n i ~  delapri- 
mera postguerra mundial i en una etapa de 
reivindicació autonomista, la conferencia 
-4 
tat per les niines"). De tota manera, l'etapa d -4 
dels anys vint a Tarragona marca un cert 
punt d'inflexió a partir de la voluntat de sec- w k 
tors econbmics de la ciutat per cercar vies de 
racionalització del territori en un context de 
canvi social des d'un vessant nacional 
T 
*d 
~ e r a s /  Mas: 1987: 127 i Muiííos: 1987: 711. 
Ésaixícom~ovirai~irgiliintervjnguéen m k 
-4 
un cicle de confehcies organitzades per la 
Cambra de Comerg, sota la presi&ncia del > 
catahnisia Macii Mallol, amb la ponencia 
Tarragona i el mar (El Comercial, 29-X- 
1922) i amb i'objectiu de vincular naciona- 
lització i ordenació territorial per acabar 
amb el provinciauisme: "Avui Tarragona té 
ja un camp obert en el seu port que és el 
obligat Iloc de sortida de tots eis fruits, no 
sols de Tarragona i Lleida, sinó també de tot 
l'Aragó, per6 és necessari que Tarragona se 
solidaritzi amb el moviment nacional de 
Catalunya. Barcelona és el primer port 
manufacturer de Catalunya, Tarragona ha 
d'bser el primer port agn'col tenint com té 
centres agn'cois de la imporhcia de Reus, 
Valls, Vendrell i Tortosa"?O 
Entre 1923 i 1930, quan es concreta Acció 
Republicana TARl, Rovira té reiació amb 
L'Europa Nova i Catalunya (8-XII-1918) 
destad el procés d'organització nacionalista 
a Tarragona (recordem el pobre balang del 
1908) i la nova situació nacionalithia a 
Europa, car "la guerra ha fet triomfar els 
principis nacionalistes [i] les argumenta- 
cions dels que deien que al defensar el prin- 
cipi nacionalista volien retrodir a la Edat 
mitja, han caigut per el seu propi pes'". Cal 
també esmentar, dins d'aquest context 
postbkl.lic, el res& del procés fundacional 
d'Acció Catalana, que quaEi en la celebra- 
ció a Tarragona del IV Aplec del partit amb 
la participació de destacats dirigents locals 
(Pere Lloret), nacionals (Ventura Gassol, 
Mart' Esteve o Bofiu i Mates) i del mateix 
Rovira i Virgili (6-I-1923), on es destad que 
[a Tarragona] "altre cop sentim la dignitat 
catalana [i que] la culpa fou del nostre pro- 
vincianisme, del qual n'és l'estigma més 
palb el usar la llengua del dominador a la 
primera indicació" i, finalment, els actes 
d'homentage a herois locals de la guerra 
dels Segadors com Jacint Viosa, en els 
quals pariici@ també Rovira (Renovació, ó- 
1-1923). 
El procés fundacional dYAcció Catalana 
acabh amb l'edició del propi brgan del partit 
a la ciutat, El Camp & Tarragona (5-W- 
1923), del qual RO-* fou "&entadoiw i 'e 
redactor d'articles de cadcter histbric ('Re- I" I I 
Rovira i V i  amb la muüer i la fiüa (1919) 
REWA DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. 
nuclis polítics i c u l t d s  a través de les pla- 
nes del Diari0 & Tarragona. Cal ressaltar el 
comentari fet per Oliverio pomknec Guan- 
SC] -amb multa inclosa des del Gobierno 
Civil [lletra de Pere Lloret a Domknec 
Guansé del 23-X-19251- de la biografia de 
Carles Soldevila sobre Rovira (Tarragona, 
13-X-1925), tot remarcant que "el ritmo de 
su estilo [Rovira], es el ritmo del corazón de 
Cataluña"". Aquesta etapa (1923-30) es 
caracteritza per l'anunci i difusió ai Diario 
de Tarragona d'articles de Rovira proce- 
dents de La Nau com a complement de La 
Publicitat (Dt, 26-X-1927), pel ressb popu- 
lar de l'edició del Teatre de la Natura (Dt, 
14-X-1928), per la seva col.laboraci6 a El 
Sol (Dt, 22-1-1930) i pels comentaris 
d'assaigs polítics de Rovira com Els polítics 
catalans, llibre enes com a element d'oposi- 
ció a la política de Cambó (i a la tesi de 
Josep Pla): "Dels escrits de Cambó als de 
Rovira hi va la dife&ncia de l'horne que viu 
el club i del que viu la massa. L'un ha escrit 
per a les aristocracies [Cambó-Pla], l'altre 
per a les masses populars" (Dt, 5-XII-1929). 
La reivindicació de la figura de Pi i Margall 
que féu Rovira es produí en conferhcies 
ateneístiques -en oposició a les opinions de 
Josep Pla al seu Cambó- com la que doni a 
l'Ateneu Pi i Margall de Viaseca sobre La 
fonnació politica i social de Pi i Margall 
(Dt, 9-11-1929), en aspectes nacionaiitzadors 
-com la reproducció de la conferkncia a 
l'Ateneu Polytechnicum, La llengua catala- 
na i la fonnació histbrica de Catalunya (Dt, 
19-W-1929&, en la confdncia pnuncia- 
da a Reus, De l'any 1640 al 1714, "pel seu 
gran valor histbric i extraordinari interks 
polític" (Dt, 18-IX-1930) i en la reproducció 
de la confdncia donada a Barcelona sobre 
C b 6  i el seu temps (Dt, 25-IX-1929), un 
dels principals difusors de í'educació obrera. 
Tot aquest programa editorial i polític 
s'insereix en el procés de formació i expan- 
N m  
1.LatotalitatdelsarticlesdeRoviraaLnJ~iaLnAvrmurdala 
dec a Dolm Colnas i Andrw: Biblwgqia d'A. Rovim i Yirgili. Wapo 
tnmrgoha 1882-1906. Tesina de I'Escola de BibliotezAries (1970 
1973). D'alüa banda les referbcies bibliogdñques de I'a~ticle s6n: 
Qaudi AMEILLk M e ~ r L s p o ü f i q ~  (1893-1917). Ed. M C ,  Bar- 
celona, 1963; I\ltur BLA& Anroni Rovim i Virgili i el seu temps, 
FsVC B d o n a ,  1% M e d  mm.4, Orfgem del mtnla- 
. nisme a T m t g o ~  (19LK)-1914). Diputaci6 de Tauagona, 1988; Pedro 
-0s MAS. EIsprimers nt anys de fa Cmnbm, COUN. 
Tawgnra, 1987, Mom a I'& vivenn en fa hi& PCCP, Sujssa, 
1 % 2 ; U J . ~ O S , C r i r i i c ~ b u a u m ~ f a b u r g e s i n c m o l r m a i e l  
eourlrminne burg& mhn en conbodirri6. A l g w  reflnions. UN- 
versitas T-", vol. DL Tanagona, 1987; Ideologia i societat 
clumnl f a  Rwtoumci6: f a  p m f i  cngSgwnci6 d'un venial1 pouric a 
T m g m  (1890-1914), tesi &cmd, Universitat de Barcelona, 1990; 
A. Rovira i V i .  Quinze ortich. Barcelona, 1938; J-P VIRGIL.I, 
T m g m  i f a  sevapremsa (1900-1980). vol i, Hemaoteca &Tana- 
gonalCaixa & Tanagona, 1980. ( k h  Avrmurda; &ia Juricia; 
D I = m  & TmgOM). 
No  és estrany que 
Rovira fos un 
referent ideologic, 
pero també cultural, 
a bora de difondre 
episodis o síntesis 
de la histbria 
de Catalunya. 
si6 de l'ideari d'Acci6 Republicana arreu del 
Camp tarragoní (19-21-IV-1930), tot just 
quan s'havia organitzat la Joventut del partit 
el 13 de maq (Dt, 15-II-1930). El Diario de 
Tarragona, doncs, es feia ressb de 
l'emergkncia del catalanisme republici amb 
el suport econbmic de Mac2 Mallol, Pere 
Lloret i l'impressor V i  i SanromB No és 
estrany, per tant, que Rovira fos un referent 
ideolbgic, per6 també cultural, a l'hora de 
difondre episodis o síntesis de la histbria de 
Catalunya, com fou el cas de la recepció que 
féu el Diari de la confe2ncia La Histdria de 
Catalunya pronunciada al teatre Principal 
(Dt, 26-IV-1930) i comentada per Joaquim 
Icart -militant &Acció Republicana- o de la 
difusió de conferkncies per part del Centre 
Catalanista Republici de la ciutat com 
L'establiment constitucional de l'autonomia 
de Catalunya, i també, en el marc de l'ads- 
cripció de l'ERC, de les conferkncies Histd- 
ria de Catalunya" i L'esperit democrhtic a 
la Catalunya antiga (Dt, 13-W-1934 i 1- 
XII- 1935). 
El k k  polític de Rovira en les eleccions 
de juny de 1931 en qualitat d'independent a 
les llistes del Partit Catalanista Republica 
amb el manifest Als electors de les Comar- 
2. Ei gener& 1936, en p l a  organitmi6 del Front d'Esquelres, Rovi- 
ra esniu un article amb un to semblant "Ei jovent i el segle" (Cossetri- 
niq em, 1936). pBg. 3. 
3. Expedient núm. 887 del Registre d'Associaciws (AHT). 
4. Com va ser el cas de la introducci6 de la Gmmdtica cofalonn a 
I'AteneoTzummm (Lav, 6iI-1904). 
S. & el cas & I'article 'U amnesia" editat a La Avonurdo el 2-W- 
l m  
6. Claudi Ametlla en f6u una -ya a La Juricia (23.25 i %XI- 
1904). 
7. Guanyador del Certamen Agrupaci6 Homi instituit perRenovaci6. 
8. En el marc de la I Guerm Renovaei6 repmdui diversos articles de 
Rovira (pkviament editats per la re* aliadbfila Iberia) tot destacant 
la col~laboraci6 espial  per al mono@c del schmai tarragoní del 
5-XI-1916 amb I'article 'Rmp". 
9. Segotu destaca Josep V i l i  i Sanrod a Notes per a un diccw~ri 
tnrmgotú(Rev-Rui), vol. XXXüi. Exemplar mecanogtañat (78 quarti- 
lh) ,  s / ~ .  
10. Vegeu la visi6 de la ciutat tamU 'Trista i bela" (h, %I-1904). 
Ei comentari de la confefhcia, per part Oliverio ( D o ~ e c h  I&&), 
ques de Tarragona (Dt, 27-VI-1931) féu que 
ingressés per la tardor del 1932 a Esquerra 
Republicana, amb un ressb electoral molt 
més notori a Reus que no pas a Tarragona 
(Dt donava suport a la coalició d'esquerres 
socialistes i marcel.linistes) en les eleccions 
al Parlament de novembre del mateix any. 
(A Tarragona, ped, pronuncia la conferkn- 
cia Una gran hora de Catalunya el 12-X- 
1932, reprodujida a l'brgan &ERC, Foment, 
on justificava el seu ingrés al partit de Maca 
com a Únic bloc republica hegembnic). En 
aquest sentit, la trajectbria de Rovira entre la 
presidkncia a la Joventut Federal i la partici- 
pació a l'brgan de l'ERC a les "comarques 
tarragonines" Avqada marcava tot un cicle 
polític. I ho feia amb una lbgica parai-lela, la 
reivindicació de l'autonomia federativa en 
clau de diferenciació entre federació nacio- 
nal (confederació) i federació regional amb 
una defensa de la relació entre llibertat i jus- 
ticia social: 'Za doctrina federalista -digué a 
la seu de la Joventut Federal &ERC tarrago- 
nina l'octubre de 1933- té un doble aspecte, 
federalisme Nacional i federalisme Regio- 
nal, el primer serveix per unir nacions i el 
segon per organitzar una nació". Així doncs, 
concretava, en un context de progressiva 
oposició a la República des dels rengles 
regionalistes i conservadors en el marc de 
debat de la Llei de Contractes de Conreu, 
l'oposició entre l'hpanya unitarista" i "els 
egoismes de les classes enriquides del nostre 
poble [...I. Els conflictes socials d'avui dia 
provenen de la desigualtat, convé doncs 
agermanar la igualtat amb la llibertat i la 
igualtat com [sic] Catalunya" (Avanph, 7- 
X-1933). La contribució de Rovira a la difu- 
sió des del lliure pacte, &en@ de la tasca de 
la Joventut Federal, a la idealitat confeúeral 
republicana féu possible, en paraules de 
Domknec Guansé, "L'entrada de la massa al 
catalanisme" (La Rambla, 30-IV-1934).' 
XAVIER F& 
a 'U derencia de Rovira y V i ,  BX-1922 Aquest diari es fa 
ressb, en el marc de I'organitzaci6 d'Acci6 Cataiana, del parlament 
m b t i c  de Rovira i V i l i  als Jocs Florals organitzats per I'Orfe6 
Tarragoní (T. N-X-l!Z!2). R o h  d'altra banda, esniu per a Tanagc- 
na de manera desigual entre 1920 i 1926, com a exemple de creaci6 
d'una prem altemativa a I'oficialista (Diano & Tarragona, fins al 
1927). a patir de la iniciativa de secton econbmics i nacionalista 
(Muihx 1989: 197). L'hxit de la sessi6 a I'acte de la COCIN del 27- 
X-1922, pSg. 147 (A* 19121925). 
1 I. Vegeu el rebat literari de Rovira a chw de G W  a la secci6 de 
Lletres Ot, 31-m-1927). &. 2, reproduint nanacions inedita: Les 
orenetes. Les llavors de I'espigol Eh cabous &l diable. Una relaci6 
indicativa, perb no exhaustiva de la relacio d'articles a Dt a Salvador-I. 
Rovira i G6mez. 'Rovira i V i l i  i el Diari de Tarragona", (1927- 
1936) a El Balc6. Revista Cultuml &l T m g o ~ ~ & ,  ,bmnium cultural, 
juny 1980. 
12. Una ressenya del c i m  volum de la Histbda Nacional de Catalu- 
nya (qualificant Rovira d"'historiadorgemd"j a Dt, 31-1.1931. 


Rovira i Virgili i els federalistes a Tarragona(1902-1932)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert