Guasch Secall, Gabriel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Uns mots 
per a la poesia visual 
P otser sí  que avui, a mig segle de distincia de la data dubtosa del seu 
naixement, quan parlem de poesia cal fer 
esment especial de la modalitat arreu gene- 
ralitzada amb el nom de poesia visual. 
Aquest mateix dubte cronolbgic a qu6 m'he 
referit potser és indici d'una qüestió ineludi- 
ble que, al meu entendre, cal plantejar-nos 
amb la pregunta sobre si, de deM, ha arribat 
a interessar realment al públic lector aquest 
tipus de manifestació, o si l'autor ha sabut 
donar l'abast suñcient al seu prophsit o, en 
extrem deñnitiu, si es creu que val la pena la 
. -d. 
proposició o intenció de l'autor. 
. - 
k ;  Crec que seria innecessari parlar de la seva 
S i; histbria amuntegant actes, actuacions, ai- 
-% p* ' " ' , legs i mostres de tota mena i, en canvi, silen- 
p a  - . ciar les apreciacions de les mateixes actua- 
Poesia és un terme 
indefinible, i aixb és 
bo. Si es pogués 
definir, potser es 
podria arribar a 
desintegrar i es 
podrien classificar 
els elements de la 
intimitat generadora. 
SETMANA 1NTERNACK)NAL DEL MIM 
24-28 'de roig de i5Vü 
FUNDACIO JOAN M I R ~  
h ¿ I ~ , ~ . U m P ) O I  
cions com a @pies, im@pies, convenients 
o absurdes, encara que no existeixi mesura 
per comprovar les categories; per6 sí que 
tenim un pensament o facultat de pensar, 
amb ganes. 
Quan diem poesia visual parlem d'un movi- 
ment nascut al Brasil els anys 50 -segons els 
historiado~s- en qui? un grup: Noigandres o 
Noigambres (segons la font), integrat per D. 
Pignatori, A. de Campos i H. de Campos, va 
iniciar aquesta prktica amb el nom de poe- 
sia concreta i que es va estendre per Europa, 
essent els italians qui li donaren el nom de 
"visiva", visual. Nom que, malgrat tot, trobo 
explícit. I deixem a banda altres modaiitats 
Ntiques: objecte, acció, fonktica, etc., que 
l'explanació de cada una ens ocuparia llar- 
gament amb el risc de complicar les coses 
més del que ho són, en haver-les de fer pre- 
valer amb massa justiñcacions. 
En haver dit naixement dubtós no vull con- 
fondre, sinó constatar que, si per un costat 
donem per vllida la data inicial com a 
mhxb de 1955, els mateixos comentaristes 
especialiizais assenyalen, per l'altre, Foix, el 
1920 (amb el poema "Catalunya"); Palau i 
Fabre, Joan Brossa, el 1944; Joao Cabrales, 
poeta brasiler resident a Barcelona, el 1947; 
Montserrat Felip, el 1948, com a precursors 
de la poesia concreta. Tant se val. Concen- 
trem-nos en el poema visual. 
El nom indica que un poema, en lloc de ser 
llegit per mots (que són imatge de la parau- 
la), és llegit per imatges concretes. Aquest 
enunciat, tan simple com és, provoca una 
complexa demostració pdctica, en tant que, 
de paraules, en explicar un pensament, en 
podem utilitzar tantes com ens en calguin, 
pe& ben poques imatges ens són Útils en el 
fet puntual de dir. La major part d'idees ha 
de quedar plasmada en una sola imatge o en 
la conjunció d'un nombre mínim d'imatges, 
i a més aquesta visió resultant portari 
l'apel-latiu de poema. 
Voldria fer notar, abans de tot, la dificultat 
comprometedom que representa iliurar-me a 
l'anilisi amb termes que podrien semblar 
t&rics i que no són altra cosa que l'acte de 
mostrar el pensament obertament, sense més 
intenció que la de donar parer. 
Poesia és un terme indefinible, i aixb és bo. 
Si es pogués deñnir, potser es podna arribar 
a desintegrar i es podnen classificar els ele- 
ments de la intimitat generadora i, si aixb 
fos, podrien despersonalitzar-se i, conse- 
qüentment, se'n podrien compondre artifi- 
cialment. Aleshores ja no tindria sentit el 
poema. No pot ser, perquk l'element @tic 
l'infon la persona com a producte d'ella 
mateixa amb identitat prbpia i congknita, 
com una amalgama de potencial físic i cir- 
cumstancial i com el fruit de la sinergia de 
tots els seus elements íntims en nombre 
d'infinit. Ara, no sabem qub és. Només 
sabem quan hi és. Per qub? Deu ser que 
aquella amalgama és comuna al gknere 
humi i tant en podem esdevenir emissors 
com receptors, en funció solament del sentit 
de les nostres preferhcies, un de tants dels 
que formen l'infinit que he gosat dir. 
Perb en el poema visual hi ha poesia real- 
ment o només hi ha comunicació? Aquí dei- 
-:i 
REVISA DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. ABFUL DE 1999. NOMERO 52 
xem que el subjectivisme ens abrigui del 
fred propbsit de saber. Doncs bé, si ens que- 
dem amb els elements visió i comunicació, 
presa per expressió, podríem dir que el poe- 
ma visual és el fet d'expressar el pensament 
per mitja de la imatge. Comunicar o expres- 
sar no és representar. I  que aquí cal fer 
una clara distinció per a un coneixement 
exacte. S'ha dit que la literatura visual estil 
situada en la c d a  de la literatura i les arts 
plistiques, també s'ha dit que el poema 
visual és interessant per allb que representa 
d'interfekncia en les altres arts i, fins i tot, 
se li ha defensat la liibertat d'acció agosara- 
da que, de tanta, sembla sense rigor; si ser- 
veix aquesta manera de dir per donar una 
idea d'excés indegut, inoportú o innecessari. 
Doncs bé, només confonent representació 
per expressió justiñcaríem tanta ambigüitat. 
Per exemple, un cas inqüestionable és el fet 
que, gaireM sempre que es vol fonamentar 
la poesia visual, es recorre a la histbria anti- 
ga: Beatus mossirabs, Ramon Llull, pintures 
rupestres, etc., tot i saber-ne la recent creació 
d'avantguarda, més que res por donar-li un 
elevat grau de cultura i tradició cl8ssica. 
Perb aixb fa més referbncia a la simple 
representació @ca que a cap altra cosa i, 
malgrat tot, en canvi, com a refekncia grhfi- 
ca, s'ometen els senyals convencionals esta- 
blerts per la nostra societat, tan a l'abast i 
prou abundants. 
La dife2ncia entre expressió i representació 
rau en el fet que l'expressió és la comunica- 
ció inbdita del pensament, tant se val que 
sigui verbal com visual, mentre que la repre- 
sentació ens mostra, ens fa membria d'allb 
que ja sabem o d'allb que, havent-se ja 
explicat verbalment, es representa després 
@cament, com en el cas d'una confekn- 
cia il.lustrada amb diapositives, esquemes 
mostrats amb transparkncies, passatges 
evangklics mostrats en un retaule, etc., dels 
quals no sabríem el si@cat sense l'expli- 
caci6 prkvia. En canvi, l'expressió si que 
sabem quk ens diu. D'aqui ve que, sense 
observar aquesta distinció, el poema visual 
tant pot ser que ens comuniqui com no, sem- 
pre en& per comunicació allb que diem a 
un altre i que eil no sabia 
Un altre aspecte a fer notar és l'estktic. En 
resoldre's el poema visual amb elements 
plktics, condueix a confondre la composi- 
ció (la simetria, l'equilibri, l'ordre, el color, 
etc.) amb el que es pretén dir, i d'aqui ve 
aqueil "estar situada a la cruilla de la plktica 
i la literatura" o la "interferhcia de camps" 
anunciats abans; perquk quan l'artista plhtic 
fa art conceptual ja fa el seu art visual i no hi 
valen eles interferhncies ni l'estar a mitges, 
que els camps estan prou diferenciats. 
Nom& quan s'expressa la paraula amb ele- 
ments plktics es fa visualitat. Tota altra cosa 
(música, pintura, escultura, mimica, dansa, 
etc.) ja té nom propi i la seva practica és 
establerta de sempre, i les noves formes no 
són sinó evolució del seu gknere. La literatu- 
ra si que canvia de codi. 
Centrem-nos ara en com la imatge esdevé 
expressió del pensament, diguem-ne d'una 
idea o d'un discurs. Quan mirem un poema 
visual i en llegim el contingut sovint sentim 
dir que és un acudit. És cert. De la nostra 
llengua, n'arrosseguem un pecat com l'origi- 
nal, potser perquk bona part de la maduració 
s'ha fet d'hivernacle; i així "acudit" ens 
remet al valor de "xisto" i no a invenció, 
pensada, idea, agudesa, il-luminacib, cop de 
geni o tants altres termes vdids que si@- 
quen aixb mateix. Per tant, vdid el seu sig- 
nificat, si m'ho permeteu, considerar6 l'acu- 
dit oportunista, oportú, innovador, suggerent 
i concloent. Així, tot el que puguem fer de 
nou o comunicable, sigui quina sigui la dis- 
ciplina emprada, no pod& ser altra cosa que 
un acudit: idea que se'ns presenta com a 
convenient en un moment precís. De manera 
que, en compondre un poema, visual, com en 
tota altra activitat expressiva, hi juga un 
paper primordial aquest esbós de diferencia- 
ció i a partir de la seva observanga se& valo- 
rat l'abast del seu missatge. I amb el missat- 
ge potser arribarem a l'última apreciació que 
terme "poema"? Cal que, per a ser una 
expressi6 per mitja de la imatge sigui un 
poema; quan una expressió per mitja de la 
paraula no cal que sempre ho sigui? 
De tot plegat en quedaria el dubte, que ningú 
no pot resoldre per a ningú altre sinó cadas- 
cú per a si mateix com a lector o mirador, 
davant cada treball de poesia visual, i amb el 
respecte de l'autor vers la capacitat d'obser- 
vació i captació dels receptors, ja que cap 
poeta no pot estar segur de si ha sabut dir, ni 
que allb dit sigui poesia, ni que la imatge 
pugui substituir la vasta extensi6 de la 
paraula 
GABRIEL GUASCH SECALL 
Gabriel Guasch Secall, Valls (1930) ha par- 
ticipat en diverses aposicions col*lectives 
de poesia visual arreu de Catalunya i el 
Departament de Cultura ha inchs obra seva 
en l'aposició antohgica "Poesia visual 
catalana", muntada al Centre d'Art Santa 
Mdnica de Barrelona. 
se m'acut. 
?j'c 
El missatge, diguem-li contingut, propbsit, 
s imca t ,  etc., és la raó de canvi o d'inter- 
canvi entre l'autor i el receptor. Seria impos- 
sible el fet de fer pública una cosa per volun- 
tat prbpia i demanant l'atenció dels altres 
sense la més mínima intenció de dideg. Les 
coses, com les actituds, no poden ser i no ser 
a la vegada. Potser no seran el mateix per a 
tothom, perb sempre seran i, malgrat tot, 
sempre ens valdrem d'una forma d'entendre, 
en cas contrari potser no podríem fer sentit 
de res, ni adonar-nos del caos. El que cons- 
tatem és l'ineludible contingut que cadascú 
pot triar segons la seva preferkncia, i que 
i'autor estima en molt de ser en&. 
Hem donat i admks el nom de poesia visual 
a aquest tipus de manifestació, així com a la 
poesia experimental, la poesia concreta, la 
poesia fonktica, la poesia acció o la poesia 
del que sigui. Aquest radical "poesia" és 
constant. Ens preguntan'em per quk? Al cap 
davall de tot no ens queda una mica balder el 


Uns mots per a la poesia visual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert