Safont, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

?. L'EDuCACIÓ CONJUGAL 
$U1 ens proposem 
tractar una qües- 
tió que no deixa 
d'oferir, pera nos- 
'altres, series difi- 
cultats, perque de- 
més de les d'ordre 
particular, exis- 
per oripen la poca 
competencia del cronista, hem de lluitar 
amb altres de caricter general, una de qni- 
nes causes es la impossibilitat d'ajnntar un 
determinat número de cassos, per reduit 
que sigui, per a estudiar-los baix un mateix 
aspecte. No vol dir aixb que en i'anterior 
educació, la que 'S porta a efecte des de 
la infantesa, puguin donar-se regles perfec- 
tament adaptables a tots. Precisament sus- 
tentem la teoria de que cada educand deu 
ésser objecte d'una observació particula- 
rissima i d'un estudi especial per a que en 
cada cas concret puguin aplicar-se els me- 
todes més en harmonía amb la respectiva 
naturalesa; lo contrari seria com volguer 
que dongui els mateixos fruits la llevor 
sembrada en terrenys de diversa composi- 
ció. 1 així com segons siguin aquests neces- 
sitaran d'un adob difereut per a ajudar a 
I'obra fecundadora de la terra, segons si- 
guiu els éssers edncables neeessitaran de 
procediments distints per a portar a efecte 
I'obra de I'educació. 
Malgrat aquestes diferencies, en els pri 
mers temps poden establir-se dassifica- 
cions més o menys detallades, poden for- 
- 2 
mar-se agrupacions més o menys extenses, 
si be cuidant molt d'atendre degudamwt 
les deficiencies que's vagin observant a 
mesura que dongui els seus fruits aquella 
primera educació en eomú. 1 com que per 
molta atenció que s'hi presti sempre esca- 
pen detalls que, al descuidar-se, son causa 
de defectes, i aquests se desenrotllen amb 
rapidesa increíble, i al creixer afonen mar- 
cadament les diferencies i originen nons 
defectes que s eny al en noves divisions, 
aquestes, unides a les també nombrossíssi- 
mes que estableixen en el mateix ordre les 
virtuts i les bones qualitats, arribarien a 
fer, temps després, que '1s grnps que abans 
haguesin pogut formar-se se subdividissin 
de tal manera que sols contingués un indi- 
vidu cada classificació de les que's fessin. 
Dificultats d'aquesta naturalesa les tin- 
drem, doncs, sempre que 'S tracti per lo 
menys, de I'educació de l'adolescencia en 
avant; perb en aquest cas concret de l'edu- 
cacióconjugalaugmentenconsiderablement, 
perque no sols hi ha que estudiar les dife- 
rencies de que abans parlavem, sin6 que 
és precis reduir, fer desapareixer si és pos- 
sible, les existents entre dos éssers, pro- 
cedint sinteticament, diguem-ho aixi, en 
aquesta tasca; és a dir : comeucant per Ili- 
mar les més suaus arestes, anant corretgint 
els més petits defectes, tractant de suprimir 
els obstacles més llunyans que marquen les 
més petites divisious, per a anar, poc a 
poc, amb constdneia i amb fermesa, a la 
consecueió #una unió perfecta, d'una dol- 
$a harmonía, d'una intima barreja de dues 
existencies, d'una fusió de dos éssers que 
creuen i adoren Snn en l'altre, que s'apoien 
mútuament i que eonstitueixen la base de  
la familia i de  la societat. 
Quan formós seria arribar a n'aquest fi! 
Peró quan difícilment s'hi arriba! Lo fre- 
qüent és, per dissort, que sueceeixi tot lo 
contrari. Units els esposos durant els pri- 
mers temps del matrimoni, aviat apareixen 
les primeres divergencies, que si bé es na- 
tural que apareguin puix que neixen de  
Sinevitable diversitat de  caricter i de les 
innates imperfeccions de I'humaua natura- 
lesa, no deixa d'ésser lamentable que, en 
lloc de procurar aminorar-les o fer-les des- 
apareixer, s'arrelin més cada día per manca 
d e  una tolerancia que sapiga dispensar els 
defectes mentre se busquen mitjans per a 
corretgir-los. 1 no podem nosaltres, ni pot 
ningú, indicar aquests mitjans; els dicten, 
en cada cas, la prudencia i el bon criteri, i 
segons s'apliquin o no degudament, se con- 
seguiri la pan i I'harmonia que son font de 
felicitat en la vida de famila, o acabara per 
fer-se, aquesta, insoportable, amb totes les 
tristes conseqüencies que se 'n poden de- 
rivar. 
1 el marit és, quasi sempre, el major res- 
ponsable. En primer Iloc, te més vasta cul- 
tura que la dona perque I'us ha establert, 
fins ara, una diferencia, tan lamentable com 
s e  vulgui, peró que ha existit i no ha des- 
aparegut del tot, entre la instrucció de I'nn 
i de I'altre, no en quant a la qualitat, que 
és natural que existeixi, sinó en quant a 
Sintensitat; demés, els anys viscuts regint- 
se  per si mateix des de  que s.emancipa de 
la tutela paternal fins que passa a ésser cap 
d'una familia, li han fet adquirir un caudal 
d e  coneixements i nutrir-se de les ense- 
nyances d'una série d'observacions i arri- 
var a posseir un sentit prictic de  la vida, 
que quasi mai te la dona, per dotada que 
estigui de  bones disposicions, perque pas- 
sant ripidament de  la sitnació de  filla a la 
d e  esposa no pot fer independentment 
aquella vida de  re lació  ni procurar-se 
aquella experiencia i aquella sabiduría prac- 
tica. I tot aixo, unit a lo establert' per la 
propia naturalesa, posa a I'home en condl- 
cions d'ésser el1 qni inicii I'obra educado- 
ra, escurcant de mica en mica la distancia 
que separa les seves propies idees de les 
de  la seva esposa, que per lo general, i a 
causa d'una educació superficial i incom- 
plerta, solen ésser vulgars i frivoles : la se- 
va raó, extensa, fixa i imparcial, que per te- 
nir aquests atributs de snperioritat li dona 
el privilegi de l'autoritat i del govern, deu 
posar-la al servei de I'obligació moral en 
que esta de amparar i de  dirigir a la seva 
companya, i d'inculcar-li aquelles idees sa- 
nes i verdaderes que el1 ha pogut adquirir 
eom a fruit de la meditació i de I'experien- 
cia. Pero posant molt de seny en lo que 
faci per a no caure ni en el perill d'adop- 
tar aires de  suficiéncia i de pedanteria que 
humilien i ofenen els sentiments de qui té 
de sufrir-los, ni en I'aberraeió de  volguer 
imposar aquestes idees amb una violencia 
que podria donar lloc a certs rampells de  
superbia a que tan propens és el caricter 
femeni, i que no 'S corretgiran amb ordres 
imposades que originen quasi sempre re- 
belions violentes, sinó amb frases nascudes 
de  I'inima i dictades per la raó, a que la 
dona sol ésser singularment sensible. 
Doncs no sol fer-se aixi; i quan no cau 
el marit en I'extrem de I'autoritat despoti- 
ca, que degenera en tiranía i que tan cen- 
surable 6s si es manifesta oberta i grollera- 
ment com si se I'adorna amb gales per a 
disfressar-la, cau en I'altre, més freqüent, 
de  la indiferencia i l'abandó. Se  limita a sub- 
venir a les neeessitats materials-i no par- 
lem dels casos en que ni aixb fa perque 
gasta en la satisfacció de les seves passions 
lo que deu ésser el pa de la familia-per0 
deixa completament descuidada, entregada 
a les seves propies forces, aquella anima, 
moltes vegades candida i pura, sense pen- 
sar que la desil'lusió que ha de causar-li el 
trovar-se despreciada i abandonada quan 
esperaba veure 'S estimada i protegida, té 
com a eonseqüencia més immediata el pe- 
1 - 
xill de  sucumbir a la fascinació, a I'atracció 
insensible que exerceix el mon. 
També I'esposa té una tasca educadora 
que complir. Posseidora d'una raó subtil, 
fina, delicada, en res pot emplear-la millor 
que posant-la al servei d'aquesta altissima 
missió. Perque I'esposa no SOIS és la mes- 
tressa de la casa, dintre de la qual i en de- 
terminats detalls exerceix una autoritat im- 
mediata i una sobiranía quasi absoluta, sinó 
que és l'encarregada de perfeccionar, des 
del seu punt de  vista, l'educació del ma- 
rit; amb la seva dclicadesa de sentiments 
pot, en moltes ocasions, esborrar certes 
rustieitats i pulir certes arestes propies del 
caricter de I'home; pot fer desapareixer 
certs costums i certs hibits vulgars i bai- 
xos que ha pogut adquirir i que 'I fan poc 
digne de  la societat. La seva viva imagina- 
ció no deixari de  sugerir-li els mitjans que 
deu emplear per a corretgir aquells defec- 
tes i fins per a arrancar al marit, si és pre- 
cís, d'una vida de desenfré i de passió, que 
és quasi sempre la que causa i'indiferencia 
i I'abandó d e  que parlavem més amunt, 
perque ella posseeix des de  la dot especia- 
lissima de  saber, puix que raona per senti- 
ment, contestar amb una espurna de passió 
o d'imaginació a I'argument més irrefuta- 
ble, fins la meravellosa virtut de fer que'ls 
seus llavis dibuixin un somrís encara que 
h g u i  destrogat el cor. 
Pero I'esposa s'oblida també moltes ve- 
gades del compliment del scu deure; i en- 
cara que '1 cas no sigui tant freqüent eom 
entre '1s homes, també sol caure en els ex- 
trems de  la tiranía i de  la indiferencia. Tan 
ridiculs i repugnants son en I'esposa aquests 
defectes com crudels i baixos en el marit; 
perque ridícul i repugnant és l'espectacle 
de  veure a una dona apoderada d'una so- 
birania que ni li perteneix ni té condicions 
per a desempenyar, i que porta a efecte ja 
violentment, humiliant a la vista de tots a 
aquel1 a qui ha jurat respecte i obediencia, 
ja artificiosa i manyosament, Iligant a I'ho- 
me, amb hipocrita amabilitat, a una escla- 
vitut invisible. 1 no solament més ridícul i 
més repugnant, sinó més dolorós i més 
trist és I'altre espectacle de  veure a una 
dóua que, indiferent, poc menys que extran- 
ya a tot quant a la casa i a la familia fa 
referencia, sols se preocupa de  buscar, fora 
d'ella, en el bullici de la societat i entre '1s 
perills del món, satisfaccions al seu orgull i 
afalags a la seva vanitat. Tptes aquestes fal- 
tes, ja prou greus per sí soles, tenen una im- 
portancia extraordinariament major quan no 
son sols esposos sinó pares els que les co- 
meten, perque '1s fills, indefectiblement, su- 
friran durant tota la seva vida les conse- 
qüencies de que la llar domestica hagi sigut 
temple de  respecte, d'amor, de pau i de 
puresa, o que, al contrari, hagi sigut'niu d e  
turpituds i de raucunies i sembradura d e  
discordies i de males passions. 
J. SAFONT. 


L'Educació conjugal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert