Serrano Daura, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Comença identificant els elements integrants: costums locals, preceptes ex-
trets d’altres textos aplicables com el Recognoverunt proceres o les Commemo-
racions de Pere Albert, aportacions de juristes com Domenge o Vallseca, etc.
I a partir dels treballs anteriors de Brocà o Valls i Taberner, va situant cro-
nològicament els diferents capítols o grups de preceptes del codi gironí.
Ve després l’edició dels Costums, amb 157 capítols, segons el manuscrit E
d’El Escorial, on en un complet aparell crítric va assenyalant les concordances i
les diferències amb els altres manuscrits.
És tracta, doncs, d’una nova aportació a l’estudi dels Consuetudines ge-
rundenses de gran relleu, que ofereix un nou element per a l’examen i millor co-
neixement del procés que du a la seva fixació definitiva amb la compilació de
Tomàs Mieres.
Josep Serrano Daura
Universitat Internacional de Catalunya
HISTÒRIA I DRET A CATALUNYA,
DE JOSEP M. MAS I SOLENCH1
El prestigiós jurista i historiador Josep M. Mas i Solench publica una sego-
na edició del seu meritori treball Mil anys de dret a Catalunya, aparegut el 1989
(avui esgotat), ara revisat, ampliat i amb aquest altre títol, Història i dret a Cata-
lunya. En aquesta ocasió, el seu prologuista, el mestre doctor Josep M. Font Rius,
afirma que l’obra és una valuosa introducció al procés de desenvolupament legis-
latiu de Catalunya, estructurat en distints períodes des de l’època carolíngia fins
als nostres dies, ressaltant així l’encert del seu títol: història i dret «com dues es-
feres juxtaposades, ja que el dret, com la llengua són uns elements integrants de
primer ordre en la formació i fesomia del cos i l’esperit d’una nacionalitat».
Aquest exhaustiu treball s’estructura en nou capítols i dos extensos apèn-
dixs, una relació bibliogràfica i un índex de noms. Cal destacar que en cada ca-
pítol inclou una relació cronològica dels distints comtes i monarques que reg-
nen al Principat de Catalunya en aquella època a la qual es refereix. En aquest
fet es nota la influència de l’altre mestre, Guillem M. de Brocà, autor d’aquella
incomparable Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil, de prin-
cipis del segle XIX.
RECENSIONS
184
1. Lleida, Pagès Editors, 2003, 172 p.
05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 184
L’autor inicia el seu estudi amb una breu exposició dels precedents histò-
rics del país, amb els primers elements constitutius «d’uns substrats primitius»,
i segueix després la seva exposició segons les diverses etapes historicopolítiques
des del moment de «la gestació de l’època comtal, l’inici de la casa comtal de
Barcelona, el Govern dels comtes reis, les dinasties trastàmara, austríaca i bor-
bònica», i continuant amb les etapes posteriors a la Guerra de Successió amb les
seves conseqüències politicojurídiques i fins a l’època contemporània.
En el primer capítol, doncs, Mas i Solench repassa la romanització peninsu-
lar amb especial referència a l’aparició i expansió del cristianisme, es refereix des-
prés a la constitució del regne visigot i a la seva producció jurídica amb particu-
lar menció del Liber iudiciorum, i finalment al·ludeix a la invasió musulmana i
les seves conseqüències. Aquest capítol conclou amb un esquema històric des de
l’any 878 fins a l’actualitat, on s’assenyala per a cada època les principals fonts
del dret i les més importants obres jurídiques que en cada cas van apareixent.
El segon capítol, amb el suggerent títol «El despertar dels comtats», tracta de
la conquesta cristiana del territori de la Catalunya Vella, amb la decisiva interven-
ció franca després de l’alliberament de l’ocupació musulmana de les Gàl·lies el 759.
Aquesta etapa de la història catalana de poc més de dos segles comprèn el regnat
de Carlemany des de 768 fins a Lluís V el 987, període en el qual s’introdueix la
casa de Carcasona amb Guifré I als comtats d’Urgell, Cerdanya i Conflent, primer,
i després, el 878, als de Barcelona i Girona (Assemblea de Troies, convocada pel
papa Joan VIII i el rei Lluís II el Tartamut). L’autor es refereix aquí al procés de
conquesta i de població del nou territori, a la formació dels nous comtats i en espe-
cial a la introducció del feudalisme; així Mas i Solench tracta de la societat altme-
dieval del territori novament cristià, del seu Govern i de l’Administració de Justí-
cia, i del dret que sorgeix en aquest moment històric rere la desaparició del regne
visigot però amb la pervivència i el reconeixement del seu codi, el Liber iudiciorum. 
El capítol tercer s’ocupa del procés d’independència dels comtats catalans (de
la pre-Catalunya), que culmina a finals del segle X. Un nou període històric en el
qual el poder musulmà de la Península es debilita i el seu territori es divideix amb
l’aparició de les taifes; però també és el moment de l’arribada dels monjos clunia-
cencs, la fundació de nous i importants monestirs, etc. Destaquen en aquest perí-
ode les primeres manifestacions legislatives comtals i l’afirmació del poder com-
tal, dos fets inseparables, que segueixen la tradició del Liber iudiciorum; l’aparició
d’un nou i important cos de juristes, com a funcionaris públics, encarregats de l’Ad-
ministració de Justícia, normalment formats en àmbits eclesiàstics, i la peculiar con-
figuració jurídica de la societat feudal del moment (Mas i Solench s’ocupa de la
persona, la família, la propietat, els contractes i el règim de successions).
El capítol quart, centrat en l’hegemonia comtal de la Casa de Barcelona al se-
RECENSIONS
185
05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 185
gle XII, tracta de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó, i des de l’òptica institu-
cional Mas i Solench destaca l’aparició vers l’any 1000 (Govern del comte Ramon
Borrell), d’una nova cúria comtal diferenciada del consell comtal, que sorgeix imi-
tant la cúria règia franca i que és l’antecedent de les futures Corts Generals. Des-
prés d’un quadre onomàstic i cronològic dels comtes des de Borrell II (947-992)
fins a Alfons I (1162-1192), Mas i Solench ens refereix també la introducció de la
institució de les convenientiae, pactes que després de la crisi d’autoritat i de l’Ad-
ministració de Justícia que sofreixen els comtats catalans, constitueixen la base del
nou règim feudal a partir dels nous pactes entre la noblesa i els magnats i l’auto-
ritat comtal; uns concerts que bé poden considerar-se una primera manifestació
de l’anomenat pactisme, principi polític que havia de regir les relacions entre el
monarca i els estaments, representants de la Generalitat del país. També d’aques-
ta època el nostre autor descriu i analitza les constitucions de Pau i Treva, que
emanen de les assemblees del mateix nom integrades per la jerarquia eclesiàstica
(originàriament són concilis), i la noblesa laica amb els comtes; les cartes de po-
blació i franquesa com a mitjans fonamentals per a la constitució i el desenvolu-
pament de noves comunitats veïnals; la legislació comtal; i els Usatges de Barce-
lona, primer codi feudal europeu, d’autor privat però d’aplicació generalitzada (amb
especial referència a les institucions penals, civils i processals d’aquest text).
El capítol cinquè d’aquest llibre se situa en el segle XIII i en el XIV, d’especial
significació per a la història jurídica i institucional de Catalunya. És el moment en
què les Corts Generals es configuren i es constitueixen en òrgan colegislador, po-
testat legislativa que comparteixen el rei i els tres braços o estaments (eclesiàstic,
nobiliari o militar, i el popular o de les ciutats reials). I aquí és inevitable referir-se
a l’expansió del ius commune, la seva introducció a la Península i molt especial-
ment al Principat de Catalunya, on acaba convertint-se en l’element integrador de
tot el seu sistema jurídic. També és el moment de consolidació de la monarquia,
de l’expansió mediterrània de Catalunya i de la configuració definitiva mercès al
nou dret comú d’un nou règim municipal integrat per les universitats (no oblidem
el Consell barceloní de Cent), en el Govern del qual participen els distints esta-
ments locals. Mas i Solench ens descriu el nou dret, amb la legislació de Corts com
la seva primera font (constitucions, capítols i actes de cort), i de manera particu-
lar la formació del nou sistema jurídic mercantil marítim amb les seves primeres
manifestacions escrites en aquest segle XIII i que cristal·litza amb l’aparició de la
compilació del Llibre del Consolat de Mar. Conclou aquest capítol, com d’altres,
amb un repàs de les institucions de dret privat que es desenvolupen en aquest mo-
ment històric, amb les seves principals manifestacions i les seves fonts jurídiques.
El sisè capítol correspon al període que l’autor qualifica «d’unificació del
dret». S’inicia amb el canvi de dinastia el 1410, amb els Trastàmara, segueix amb
RECENSIONS
186
05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 186
l’aparició de la primera compilació de dret català el 1495, i es dedica una espe-
cial menció a la preeminència que adquireixen en aquell moment els juristes en
la seva tasca d’interpretació del dret i que fa que es converteixin en una nova
font que cobreix les llacunes del dret general del país. D’aquest segle destaquen
la reorganització del Govern reial de la Corona i, en particular, la de l’Admi-
nistració de Justícia, amb l’aparició de la Reial Audiència de Barcelona; la im-
plantació del nou Tribunal de la Inquisició; i la desaparició dels remences, arran
de la sentència reial arbitral de Guadalupe, de 1486, després dels greus conflic-
tes que enfronten els pagesos de la Catalunya Vella amb els seus senyors (amb
la derogació entre altres, dels anomenats mals usos o abusos senyorials). 
En el capítol setè Mas i Solench s’ocupa dels segles XVI i XVII, sota la di-
nastia austríaca, amb la introducció d’una nova estructura de govern que per-
durarà fins a principis del segle XVIII amb la Nova Planta. A finals del segle XV
es produeix la unió dinàstica amb Castella i Lleó, i el Principat conserva les se-
ves institucions i el seu dret. D’aquesta època és la segona compilació del dret
català (1588/1589), perviuen els drets municipal i senyorial, sense perjudici d’un
cada vegada més ampli dret general amb una primera font que segueix sent la le-
gislació de Corts, seguida per la jurisprudència d’autor de la Reial Audiència i
que finalment es completa amb la supletorietat dels drets canònic i civil o romà,
com es reconeix oficialment el 1599.
El capítol vuitè tracta d’allò que Mas i Solench denomina «la decadència
del dret català». Ens trobem en el segle XVIII, i aquí cal assenyalar que, precisa-
ment aprofitant el jurament del nou rei de la dinastia borbònica, Felip V, el 1702
se celebren les que són les últimes Corts Generals dels catalans, en les quals, a
més d’una ingent producció legislativa, s’acorda la publicació de la tercera com-
pilació del dret general català (que apareix el 1704). Però després de la Guerra
de Successió i amb la promulgació del Decret de la Nova Planta de la Reial Au-
diència de Barcelona, desapareixen les institucions juridicopolítiques del país,
mentre que s’autoritza per acte de nova disposició reial que es conservi el dret
privat civil, el mercantil, el criminal i el processal (civil i criminal) propis. Mal-
grat tot, sense un òrgan legislatiu propi el dret català havia d’estancar-se, sense
possibilitat de desenvolupar-se ni actualitzar-se, amb la qual cosa la seva super-
vivència arriba a posar-se en dubte. El Tribunal Suprem de l’Estat ja al segle XIX
serà de fet el que complirà aquelles funcions quant als processos que arriba a co-
nèixer, però evidentment de manera molt limitada. El dret català històric passa
a formar part de la família dels anomenats drets forals peninsulars; però ben
aviat sofreix, com d’altres, l’assetjament del constitucionalisme i del moviment
codificador i uniformitzador propi de l’estat liberal. Amb l’últim i definitiu pro-
jecte de Codi civil de 1889, es resol relativament la qüestió, de manera que es
RECENSIONS
187
05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 187
respecten les varietats forals subsistents al territori espanyol i es confirma en tot
cas el caràcter de dret comú del mateix Codi. Conclou el nostre autor aquest ca-
pítol referint-se als distints moviments que sorgeixen a Catalunya al llarg d’a-
quest segle XIX de reivindicació del dret propi, que sens dubte influeixen en
aquella decisió final de respecte vers els anomenats drets forals.
Finalment, el capítol novè del llibre tracta, ja al segle XX, de la recuperació
institucional i jurídica de Catalunya en la II República, amb l’aprovació d’un
primer Estatut d’autonomia, que inicia un procés frustrat finalment per la Guer-
ra Civil i l’adveniment del nou règim sorgit del conflicte armat. En tot cas, Mas
i Solench es refereix a aquell moment històric que es recondueix amb la recupe-
ració de la democràcia a partir de 1975 i la restauració de la Generalitat de Ca-
talunya, l’aprovació del nou Estatut d’autonomia (1979), la constitució del seu
Parlament i altres institucions de govern propi, sense oblidar que el nou règim
constitucional i estatutari confereix a la cambra catalana la competència en ma-
tèria legislativa de l’àmbit civil. 
Finalment, en els seus apèndixs I i II, Mas i Solench ens presenta, en el pri-
mer, una relació amb la seva transcripció parcial de documents fonamentals de
la història del dret català (la capitular carolíngia de 844, constitucions de pau i
treva, capítols dels Usatges de Barcelona, del Llibre del Consolat de Mar, etc.),
i en el segon, ordenades alfabèticament, les fonts del dret català, acompanyades
d’una breu però completa descripció. 
L’obra acaba amb la insistència per part de l’autor en dos fets: d’una part,
l’actitud del poble català de preservar la seva personalitat, i de l’altra la seva vo-
luntat i el seu esforç constant per a mantenir i conservar el seu dret al llarg de
tota la seva història. Després d’aquest apartat, segueix la relació bibliogràfica que
sustenta en part aquesta magnífica obra, i un índex onomàstic de gran interès.
En definitiva, Josep M. Mas i Solench ens presenta aquesta seva nova apor-
tació a la història del dret català, una més d’una ingent producció i que esperem
que no sigui l’última. L’obra del nostre autor té un marcat caràcter divulgador,
de summa importància atès que vol arribar al públic en general, a aquesta socie-
tat catalana que en bona part desconeix la realitat històrica del seu país. També
és una obra de notable erudició historicojurídica, com afirma el doctor Font i Rius,
que, amb un llenguatge assequible, esdevé imprescindible per als estudiosos de la
història catalana en general i en particular per als estudiants d’història del dret in-
teressats en la de les institucions catalanes. 
Josep Serrano Daura
Universitat Internacional de Catalunya
RECENSIONS
188
05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 188


"Història i dret a Catalunya", de Josep M. Mas i Solench

Hemeroteca Cientifica Catalana

Comença identificant els elements integrants: costums locals, preceptes ex-trets d’altres textos aplicables com el Recognoverunt proceres o les Commemo-racions de Pere Albert, aportacions de juristes com Domenge o Vallseca, etc.I a partir dels treballs anteriors de Brocà o Valls i Taberner, va situant cro-nològicament els diferents capítols o grups de preceptes del codi gironí.Ve després l’edició dels Costums, amb 157 capítols, segons el manuscrit Ed’El Escorial, on en un complet aparell crítric va assenyalant les concordances iles diferències amb els altres manuscrits.És tracta, doncs, d’una nova aportació a l’estudi dels Consuetudines ge-rundenses de gran relleu, que ofereix un nou element per a l’examen i millor co-neixement del procés que du a la seva fixació definitiva amb la compilació deTomàs Mieres.Josep Serrano DauraUniversitat Internacional de CatalunyaHISTÒRIA I DRET A CATALUNYA,DE JOSEP M. MAS I SOLENCH1El prestigiós jurista i historiador Josep M. Mas i Solench publica una sego-na edició del seu meritori treball Mil anys de dret a Catalunya, aparegut el 1989(avui esgotat), ara revisat, ampliat i amb aquest altre títol, Història i dret a Cata-lunya. En aquesta ocasió, el seu prologuista, el mestre doctor Josep M. Font Rius,afirma que l’obra és una valuosa introducció al procés de desenvolupament legis-latiu de Catalunya, estructurat en distints períodes des de l’època carolíngia finsals nostres dies, ressaltant així l’encert del seu títol: història i dret «com dues es-feres juxtaposades, ja que el dret, com la llengua són uns elements integrants deprimer ordre en la formació i fesomia del cos i l’esperit d’una nacionalitat».Aquest exhaustiu treball s’estructura en nou capítols i dos extensos apèn-dixs, una relació bibliogràfica i un índex de noms. Cal destacar que en cada ca-pítol inclou una relació cronològica dels distints comtes i monarques que reg-nen al Principat de Catalunya en aquella època a la qual es refereix. En aquestfet es nota la influència de l’altre mestre, Guillem M. de Brocà, autor d’aquellaincomparable Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil, de prin-cipis del segle XIX.RECENSIONS1841. Lleida, Pagès Editors, 2003, 172 p.05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 184L’autor inicia el seu estudi amb una breu exposició dels precedents histò-rics del país, amb els primers elements constitutius «d’uns substrats primitius»,i segueix després la seva exposició segons les diverses etapes historicopolítiquesdes del moment de «la gestació de l’època comtal, l’inici de la casa comtal deBarcelona, el Govern dels comtes reis, les dinasties trastàmara, austríaca i bor-bònica», i continuant amb les etapes posteriors a la Guerra de Successió amb lesseves conseqüències politicojurídiques i fins a l’època contemporània.En el primer capítol, doncs, Mas i Solench repassa la romanització peninsu-lar amb especial referència a l’aparició i expansió del cristianisme, es refereix des-prés a la constitució del regne visigot i a la seva producció jurídica amb particu-lar menció del Liber iudiciorum, i finalment al·ludeix a la invasió musulmana iles seves conseqüències. Aquest capítol conclou amb un esquema històric des del’any 878 fins a l’actualitat, on s’assenyala per a cada època les principals fontsdel dret i les més importants obres jurídiques que en cada cas van apareixent.El segon capítol, amb el suggerent títol «El despertar dels comtats», tracta dela conquesta cristiana del territori de la Catalunya Vella, amb la decisiva interven-ció franca després de l’alliberament de l’ocupació musulmana de les Gàl·lies el 759.Aquesta etapa de la història catalana de poc més de dos segles comprèn el regnatde Carlemany des de 768 fins a Lluís V el 987, període en el qual s’introdueix lacasa de Carcasona amb Guifré I als comtats d’Urgell, Cerdanya i Conflent, primer,i després, el 878, als de Barcelona i Girona (Assemblea de Troies, convocada pelpapa Joan VIII i el rei Lluís II el Tartamut). L’autor es refereix aquí al procés deconquesta i de població del nou territori, a la formació dels nous comtats i en espe-cial a la introducció del feudalisme; així Mas i Solench tracta de la societat altme-dieval del territori novament cristià, del seu Govern i de l’Administració de Justí-cia, i del dret que sorgeix en aquest moment històric rere la desaparició del regnevisigot però amb la pervivència i el reconeixement del seu codi, el Liber iudiciorum. El capítol tercer s’ocupa del procés d’independència dels comtats catalans (dela pre-Catalunya), que culmina a finals del segle X. Un nou període històric en elqual el poder musulmà de la Península es debilita i el seu territori es divideix ambl’aparició de les taifes; però també és el moment de l’arribada dels monjos clunia-cencs, la fundació de nous i importants monestirs, etc. Destaquen en aquest perí-ode les primeres manifestacions legislatives comtals i l’afirmació del poder com-tal, dos fets inseparables, que segueixen la tradició del Liber iudiciorum; l’apariciód’un nou i important cos de juristes, com a funcionaris públics, encarregats de l’Ad-ministració de Justícia, normalment formats en àmbits eclesiàstics, i la peculiar con-figuració jurídica de la societat feudal del moment (Mas i Solench s’ocupa de lapersona, la família, la propietat, els contractes i el règim de successions).El capítol quart, centrat en l’hegemonia comtal de la Casa de Barcelona al se-RECENSIONS18505 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 185gle XII, tracta de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó, i des de l’òptica institu-cional Mas i Solench destaca l’aparició vers l’any 1000 (Govern del comte RamonBorrell), d’una nova cúria comtal diferenciada del consell comtal, que sorgeix imi-tant la cúria règia franca i que és l’antecedent de les futures Corts Generals. Des-prés d’un quadre onomàstic i cronològic dels comtes des de Borrell II (947-992)fins a Alfons I (1162-1192), Mas i Solench ens refereix també la introducció de lainstitució de les convenientiae, pactes que després de la crisi d’autoritat i de l’Ad-ministració de Justícia que sofreixen els comtats catalans, constitueixen la base delnou règim feudal a partir dels nous pactes entre la noblesa i els magnats i l’auto-ritat comtal; uns concerts que bé poden considerar-se una primera manifestacióde l’anomenat pactisme, principi polític que havia de regir les relacions entre elmonarca i els estaments, representants de la Generalitat del país. També d’aques-ta època el nostre autor descriu i analitza les constitucions de Pau i Treva, queemanen de les assemblees del mateix nom integrades per la jerarquia eclesiàstica(originàriament són concilis), i la noblesa laica amb els comtes; les cartes de po-blació i franquesa com a mitjans fonamentals per a la constitució i el desenvolu-pament de noves comunitats veïnals; la legislació comtal; i els Usatges de Barce-lona, primer codi feudal europeu, d’autor privat però d’aplicació generalitzada (ambespecial referència a les institucions penals, civils i processals d’aquest text).El capítol cinquè d’aquest llibre se situa en el segle XIII i en el XIV, d’especialsignificació per a la història jurídica i institucional de Catalunya. És el moment enquè les Corts Generals es configuren i es constitueixen en òrgan colegislador, po-testat legislativa que comparteixen el rei i els tres braços o estaments (eclesiàstic,nobiliari o militar, i el popular o de les ciutats reials). I aquí és inevitable referir-sea l’expansió del ius commune, la seva introducció a la Península i molt especial-ment al Principat de Catalunya, on acaba convertint-se en l’element integrador detot el seu sistema jurídic. També és el moment de consolidació de la monarquia,de l’expansió mediterrània de Catalunya i de la configuració definitiva mercès alnou dret comú d’un nou règim municipal integrat per les universitats (no oblidemel Consell barceloní de Cent), en el Govern del qual participen els distints esta-ments locals. Mas i Solench ens descriu el nou dret, amb la legislació de Corts comla seva primera font (constitucions, capítols i actes de cort), i de manera particu-lar la formació del nou sistema jurídic mercantil marítim amb les seves primeresmanifestacions escrites en aquest segle XIII i que cristal·litza amb l’aparició de lacompilació del Llibre del Consolat de Mar. Conclou aquest capítol, com d’altres,amb un repàs de les institucions de dret privat que es desenvolupen en aquest mo-ment històric, amb les seves principals manifestacions i les seves fonts jurídiques.El sisè capítol correspon al període que l’autor qualifica «d’unificació deldret». S’inicia amb el canvi de dinastia el 1410, amb els Trastàmara, segueix ambRECENSIONS18605 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 186l’aparició de la primera compilació de dret català el 1495, i es dedica una espe-cial menció a la preeminència que adquireixen en aquell moment els juristes enla seva tasca d’interpretació del dret i que fa que es converteixin en una novafont que cobreix les llacunes del dret general del país. D’aquest segle destaquenla reorganització del Govern reial de la Corona i, en particular, la de l’Admi-nistració de Justícia, amb l’aparició de la Reial Audiència de Barcelona; la im-plantació del nou Tribunal de la Inquisició; i la desaparició dels remences, arrande la sentència reial arbitral de Guadalupe, de 1486, després dels greus conflic-tes que enfronten els pagesos de la Catalunya Vella amb els seus senyors (ambla derogació entre altres, dels anomenats mals usos o abusos senyorials). En el capítol setè Mas i Solench s’ocupa dels segles XVI i XVII, sota la di-nastia austríaca, amb la introducció d’una nova estructura de govern que per-durarà fins a principis del segle XVIII amb la Nova Planta. A finals del segle XVes produeix la unió dinàstica amb Castella i Lleó, i el Principat conserva les se-ves institucions i el seu dret. D’aquesta època és la segona compilació del dretcatalà (1588/1589), perviuen els drets municipal i senyorial, sense perjudici d’uncada vegada més ampli dret general amb una primera font que segueix sent la le-gislació de Corts, seguida per la jurisprudència d’autor de la Reial Audiència ique finalment es completa amb la supletorietat dels drets canònic i civil o romà,com es reconeix oficialment el 1599.El capítol vuitè tracta d’allò que Mas i Solench denomina «la decadènciadel dret català». Ens trobem en el segle XVIII, i aquí cal assenyalar que, precisa-ment aprofitant el jurament del nou rei de la dinastia borbònica, Felip V, el 1702se celebren les que són les últimes Corts Generals dels catalans, en les quals, amés d’una ingent producció legislativa, s’acorda la publicació de la tercera com-pilació del dret general català (que apareix el 1704). Però després de la Guerrade Successió i amb la promulgació del Decret de la Nova Planta de la Reial Au-diència de Barcelona, desapareixen les institucions juridicopolítiques del país,mentre que s’autoritza per acte de nova disposició reial que es conservi el dretprivat civil, el mercantil, el criminal i el processal (civil i criminal) propis. Mal-grat tot, sense un òrgan legislatiu propi el dret català havia d’estancar-se, sensepossibilitat de desenvolupar-se ni actualitzar-se, amb la qual cosa la seva super-vivència arriba a posar-se en dubte. El Tribunal Suprem de l’Estat ja al segle XIXserà de fet el que complirà aquelles funcions quant als processos que arriba a co-nèixer, però evidentment de manera molt limitada. El dret català històric passaa formar part de la família dels anomenats drets forals peninsulars; però benaviat sofreix, com d’altres, l’assetjament del constitucionalisme i del movimentcodificador i uniformitzador propi de l’estat liberal. Amb l’últim i definitiu pro-jecte de Codi civil de 1889, es resol relativament la qüestió, de manera que esRECENSIONS18705 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 187respecten les varietats forals subsistents al territori espanyol i es confirma en totcas el caràcter de dret comú del mateix Codi. Conclou el nostre autor aquest ca-pítol referint-se als distints moviments que sorgeixen a Catalunya al llarg d’a-quest segle XIX de reivindicació del dret propi, que sens dubte influeixen enaquella decisió final de respecte vers els anomenats drets forals.Finalment, el capítol novè del llibre tracta, ja al segle XX, de la recuperacióinstitucional i jurídica de Catalunya en la II República, amb l’aprovació d’unprimer Estatut d’autonomia, que inicia un procés frustrat finalment per la Guer-ra Civil i l’adveniment del nou règim sorgit del conflicte armat. En tot cas, Masi Solench es refereix a aquell moment històric que es recondueix amb la recupe-ració de la democràcia a partir de 1975 i la restauració de la Generalitat de Ca-talunya, l’aprovació del nou Estatut d’autonomia (1979), la constitució del seuParlament i altres institucions de govern propi, sense oblidar que el nou règimconstitucional i estatutari confereix a la cambra catalana la competència en ma-tèria legislativa de l’àmbit civil. Finalment, en els seus apèndixs I i II, Mas i Solench ens presenta, en el pri-mer, una relació amb la seva transcripció parcial de documents fonamentals dela història del dret català (la capitular carolíngia de 844, constitucions de pau itreva, capítols dels Usatges de Barcelona, del Llibre del Consolat de Mar, etc.),i en el segon, ordenades alfabèticament, les fonts del dret català, acompanyadesd’una breu però completa descripció. L’obra acaba amb la insistència per part de l’autor en dos fets: d’una part,l’actitud del poble català de preservar la seva personalitat, i de l’altra la seva vo-luntat i el seu esforç constant per a mantenir i conservar el seu dret al llarg detota la seva història. Després d’aquest apartat, segueix la relació bibliogràfica quesustenta en part aquesta magnífica obra, i un índex onomàstic de gran interès.En definitiva, Josep M. Mas i Solench ens presenta aquesta seva nova apor-tació a la història del dret català, una més d’una ingent producció i que esperemque no sigui l’última. L’obra del nostre autor té un marcat caràcter divulgador,de summa importància atès que vol arribar al públic en general, a aquesta socie-tat catalana que en bona part desconeix la realitat històrica del seu país. Tambéés una obra de notable erudició historicojurídica, com afirma el doctor Font i Rius,que, amb un llenguatge assequible, esdevé imprescindible per als estudiosos de lahistòria catalana en general i en particular per als estudiants d’història del dret in-teressats en la de les institucions catalanes. Josep Serrano DauraUniversitat Internacional de CatalunyaRECENSIONS18805 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 188

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/download/58936/59031

"Història i dret a Catalunya", de Josep M. Mas i Solench

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana